Diferència entre les revisions de "España"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Se desfà la revisió 17159 de 84.126.6.53 (Discussió))
m (Desprotegit "España")
 
(No es mostren 26 edicions intermiges d'9 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
−
{{atresusos|Espanyol (desambiguació)}}
+
#REDIRECT [[Espanya]]
−
{{Ficha de país
 
−
| nom_oficial = Regne d'Espanya{{Infobox ref|1}}
 
−
| image_bandera = Flag of Spain.png
 
−
| image_escut = Escut_de_Espanya.png
 
−
| image_escut_tamany = 125px
 
−
| image_mapa = Espanya.png
 
−
| lema_nacional = ''[[Plus Ultra (lema)|Plus Ultra]]'' ([[llatí]]: ‘Més allà')
 
−
| himne_nacional = ''[[Marcha Real|Marcha Real o Granadera]]''
 
−
| capital = [[Madrit]]
 
−
| capital_població = 3.132.463<ref>[http://www.ine.es/jaxi/menu.do?type=pcaxis&path=%2Ft20%2Fe260%2Fa2007%2F&file=pcaxis&N=&L=0 Sifres de població referides a 01/01/2007], [[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya|INE]]</ref> ([[2007]])
 
−
| capital_coord = 40°25′N 3°45′O
 
−
| ciutat_principal = [[Madrit]]
 
−
| principals ciutats= Madrit i Barcelona
 
−
| festa_nacional= 12 d'octubre, descobriment d'Amèrica, dia de la Hispanitat.
 
−
| idioma_oficial = [[Idioma espanyol|Espanyol / Castellà]]{{Infobox ref|2}}
 
−
| govern = [[monarquia parlamentària]]
 
−
| dirigents_títuls = [[Rei d'Espanya|Rei]]<br />[[president del Govern d'Espanya|President del Govern]]
 
−
| dirigents_noms = [[Joan Carles I]]<br />[[José Luis Rodríguez Zapatero]]
 
−
| fundació = Formació
 
−
| fundació_hites =
 
−
| fundació_dates = Veja l'artícul<br />«[[d'Hispània a Espanya]]»
 
−
| superfície = 504.645<ref>[http://www.ine.es/prodyser/pubweb/anuario06/anu06_01entor.pdf Anuari estadístic d'Espanya 2006 1a part: entorn físic i mig ambient]</ref>
 
−
| superfície_lloc = 51
 
−
| superfície_aigua = 1,04%
 
−
| fronteres = 2.032 [[quilómetro|km]]
 
−
| costes = 7.921 km
 
−
| població = 46.157.822<ref>[http://www.ine.es/jaxi/menu.do?type=pcaxis&path=%2Ft20%2Fe245%2Fp04%2Fprovi&file=pcaxis&L=0&divi=&his= Sifres de població referides a 01/01/2008], [[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya|INE]]</ref>
 
−
| població_any = 2008
 
−
| població_lloc = 27
 
−
| població_densitat = 91,4
 
−
| PIB_nominal= US$ 1.438.959 mill.
 
−
| PIB_nominal_any = 2007
 
−
| PIB_nominal_lloc = 8
 
−
| PIB_nominal_per_cápita = US$ 32.066
 
−
| PIB = US$ 1.351.608 mill.
 
−
| PIB_any = 2007
 
−
| PIB_lloc = 11
 
−
| PIB_per_cápita = US$ 30.120
 
−
| IDH = 0,949
 
−
| IDH_any = 2005
 
−
| IDH_lloc = 13
 
−
| IDH_categoria = <font color="#009900">Alt</font><ref>[http://hdr.undp.org/en/media/hdr_20072008_sp_indictables.pdf informe sobre Desenrollament Humà 2007/2008. Indicadors de desenrollament humà] (en anglés)</ref>
 
−
| moneda = [[Euro]]{{Infobox ref|3}} (€, <code>[[ISO 4217|EUR]]</code>)
 
−
| gentilici = Espanyol, -a
 
−
| horari = [[Hora central europea|CET]] ([[Temps Coordinat Universal|UTC]]+1){{Infobox ref|4}}
 
−
| horari_estiu = [[Horari d'estiu europeo|CEST]] ([[Temps Coordinat Universal|UTC]]+2)
 
−
| cctld = .es
 
−
| còdic_telefònic = 34
 
−
| prefix_radiofònic = AMA-AOZ, EAA-EHZ
 
−
| còdic_ISO = 724 / ESP / ES (Península)<br />EA (Ceuta i Melilla){{Infobox ref|5}}<br />IC (Illes Canàries){{Infobox ref|5}}
 
−
| membre_de = {{EU}}, [[Organisació del Tractat de l'Atlàntic Norte|OTAN]], [[Organisació de les nacions Unides|ONU]], [[Organisació per a la Cooperació i el Desenrollament Econòmic|OCDE]], [[Organisació per a la Seguritat i la Cooperació en Europa|OSCE]], [[Unió Llatina|UL]], [[Comunitat Iberoamericana de Nacions|CIN]], [[OEI]], [[ABINIA]], [[Unió Europea Occidental|UEO]], [[AED]], [[BERD]], [[Consell d'Europa|COE]]
 
−
|Ciutats importants:[[Madrit]], [[Barcelona]], [[Valéncia]], [[Sevilla]], [[Saragossa]], [[Màlaga]], [[Bilbao]], [[Santiago de Compostela]], [[Les Palmes de Gran Canària]], [[Valladolit]], [[Múrcia]] i [[Palma de Mallorca]]
 
−
|División administrativa: 17 comunitats autònomes, 2 ciutats autònomes, 50 províncies.
 
−
| nota1 = En les atres llengües cooficials és:<small><br />*[[idioma valencià|valencià]]: Regne d'Espanya<br />*[[idioma català|català]]: Regne d'Espanya<br />*[[idioma gallec|gallec]]: Reino de España<br />*[[idioma vasc|vasc]]: Espainiako Erresuma<br />*[[idioma aranés|aranés]] ([[idioma occità|occità]]): Regne d'Espanha</small>
 
−
|nota2 = Són cooficials en les seues respectives comunitats autònomes el [[idioma català|català]] en [[Catalunya]]; el [[idioma valencià|valencià]] en  la [[Comunitat Valenciana]]; el [[idioma gallec|gallec]] en [[Galícia]]; l'[[euskera]] en el [[País Vasc]] i part de [[Navarra]]; i l'[[idioma aranés|aranés]] ([[idioma occità|occità]]) parlat en la [[Vall d'Aran]] ([[província de Lleida|Lleida]]), pero cooficial en tota Catalunya.
 
−
| nota3 = Des de [[1868]] i fins a [[1999]], la [[pesseta]].
 
−
| nota4 = Excepte en [[Canàries]], on és una hora menys: [[Temps Coordinat Universal|UTC]] en hivern i UTC+1 en estiu.
 
−
| nota5 = No oficial pero reservat.<ref>[http://www.iso.org/iso/country_codes/iso_3166-faqs/iso_3166_faqs_specific.htm Answers to questions relating to codes and names of specific countries], secció '' What llaure the codes for Ceuta, Melilla and Canary Islands in ISO 3166-1?'' (en anglés).</ref>
 
−
| matrícula_coche= E
 
−
| matrícula_avió= EC
 
−
}}
 
−
'''Espanya''', nomenat oficialment "Reino de España" (Regne d'Espanya), és un [[nació|país sobirà]] membre de l'[[Unió Europea]], constituït en [[Estat social]] i [[Democràcia|democràtic]] de [[Estat de Dret|Dret]], i la seua forma de govern és la [[monarquia parlamentària]]. El seu territori, en capital en [[Madrit]], ocupa la major part de la [[península Ibèrica]], al que s'afigen els [[archipèlec]]s de les [[Illes Balears]], en el [[mar Mediterràneu]] occidental, i el de les [[Illes Canàries]], en l'[[oceà Atlàntic]] nort-oriental, aixina com en el nort de l'[[Àfrica|continent africà]],  les [[ciutat autònoma|ciutats autònomes]] de [[Ceuta]] i [[Melilla]], ademés dels distrits i possessions menors de les [[illes Chafarines]], el [[penyó de Vélez de la Gomera]] i el [[penyó d'Alhucemas]]. L' [[enclau]] de [[Llivia]], en els [[Pirineus]], completa el conjunt dels territoris junt en l'[[illa d'Alborán]],  les [[illes Columbretes]] i una serie d'illes i illotes front a les seues pròpies costes.
 
−
 
 
−
Té una extensió de 504.645 km², sent el quart país més extens del continent, darrere [[Rússia]], [[Ucrània]] i [[França]]. En una altitut media de 650 metros sobre el nivell del mar es el segon país més montanyós d'[[Europa]], sent [[Suïssa]] el primer. La seua població es de 45.116.894 habitants, segon dats del padró municipal de [[2007]].
 
−
 
 
−
D'acort en la [[Constitució Espanyola de 1978|Constitució Espanyola]], el [[Idioma espanyol|castellà]] o espanyol és la llengua oficial del país i és la llengua comú de tots els espanyols. Atres idiomes reconeguts com cooficials en les seues respectives comunitats autònomes conforme a sus [[Estatut d'autonomia|Estatuts d'autonomia]], són l'[[euskera]], el [[valencià]], el [[gallec]] i el [[català]]. Les modalitats llingüístiques d'Espanya són u dels seus patrimonis culturals, objecte d'especial respecte i protecció.
 
−
El territori peninsular compartix fronteres terrestres en [[França]] i en el [[Andorra|principat d'Andorra]] al nort, en [[Portugal]] a l'oest i en el [[Territori Britànic d'Ultramar|territori britànic]] de [[Gibraltar]] al sur. En els seus territoris [[Àfrica|africans]], compartix fronteres terrestres i marítimes en [[Marroc]]. Compartix en França la [[sobirania]] sobre l'[[illa dels Faisans]] en la desembocadura del riu [[Bidasoa (riu)|Bidasoa]] i cinc [[faceries]] pirinenques.<ref>Dites faceries no són estrictament un acort de co-sobirania, ya que afecten territori espanyol, sino un acort d'aprofitament compartit dels recursos.</ref>
 
−
 
 
−
 
 
−
 
 
−
== Etimologia ==
 
−
 
 
−
El nom d'Espanya deriva de '''Hispània''', nom  en que els [[Antiga Roma|romans]] designaven geogràficament al conjunt de la [[Península Ibèrica]], terme este a la seua vegada, derivat del nom '''Ibèria''', preferit pels autors grecs per a referir-se al mateix espai. No obstant, el fet que el terme Hispània no és d'arrel [[llatí|llatina]] ha portat a la formulació de diverses teories sobre el seu orige, algunes d'elles controvertides.
 
−
 
 
−
«Hispània» prové del [[fenici]] ''i-spn-ya'', un terme l'us del qual està documentat des del segon milenari abans de Crist, en inscripcions [[Ugarític|ugarítiques]]. Els fenicis constituiren la primera civilisació no ibèrica que va arribar a la península per a expandir el seu comerç i que fundà, entre atres, [[Cadis]], la ciutat habitada més antiga d'Europa Occidental.<ref name = "edad1">{{cita web| cognom = Espinosa |nombre = P. |título = Hallado en Cádiz un muro  de 3.000 años |año = 2006 |Edición =
 
−
|ubicación = Cadis |editorial = El País|url =  http://www.elpais.Com/articule/cultura/Trobat/Cadis/mur/3000/anus/elpepucul/20070930elpepicul_7/Tes|fechaacceso = 30 de setembre 2007}}</ref><ref name = "edad0"> [http://www.spanisharts.com/arquitectura/protohistoria_fenicios.Html Segons el proyecte d'arquitectura protohistòrica ibèrica].</ref> Els romans van prendre la denominació dels vençuts cartaginesos, interpretant el prefix ''i'' com "costa", "illa" o "terra", en ''ya'' en el significat de "regió". El lexema ''spn'', que en [[idioma hebreu|hebreu]] es pot llegir com ''saphan'', es traduí com "conills" (en realitat [[damà|damans]], uns animals de la grandària del conill estesos per Àfrica i el Creixent Fèrtil). Els romans, per tant, li van donar a Hispània el significat de "terra abundant en conills", un us arreplegat per [[Marco Tuli Ciceró|Ciceró]], [[Juli César|César]], [[Plini el Vell]], [[Cató]], [[Tito Livi]] i, en particular, [[Càtul]], que es referix a Hispània com a península ''[[Oryctolagus cuniculus|cuniculosa]]'' (en algunes monedes acunyades en l'época de [[Adriano]] figuraven personificacions d'Hispània com una dama assentada i en un conill als seus peus). Abundant en l'orige fenici del terme, [[Isidoro de Sevilla]], en els seues ''[[Etimologies]]'', postula que té el seu orige en '''Ispani''', el topònim fenici-púnic de [[Sevilla]], ciutat a que els romans denominaren [[Híspalis]].
 
−
 
 
−
Sobre l'orige fenici del terme, l'historiador i hebraiste [[Cándido María Bladers]] propongué en la [[Real Academia de les Buenas Letras de Barcelona]] en 1767 una teoria diferent, basada en el fet que l'alfabet fenici (igual que l'hebreu) no tenia vocals. Aixina ''spn'' (''sphan'' en [[idioma hebreu|hebreu]] i [[idioma arameu|arameu]]) significaria en fenici "el nort", una denominació que haurien pres els fenicis a l'arribar a la península Ibèrica vorejant la costa africana, veent al nort de la seua ruta, per lo qual ''i-spn-ya'' seria la "terra del nort".
 
−
 
 
−
Per la seua banda, segons [[Jesús Luis Cunchillos]] en la seua ''Gramàtica fenícia elemental'' (2000), l'arrel del terme ''Span'' és ''spy'', que significa "forjar o batre metals". Aixina, ''i-spn-ya'' seria la «la terra en que es forgen metals».<ref>[[John Linch|Linch, John]] (director), [[María Cruz Fernández Castro|Fernández Castro, María Cruz]] (del segon tom), ''Història d'Espanya, El País'', volum II, ''La península Ibèrica en época preromana'', pg. 40. '''Dosier. L'etimologia d'Espanya; terra de conills?''', ISBN 978-84-9815-764-2</ref>
 
−
 
 
−
A banda de la teoria d'orige fenici, la més acceptada (si be el significat precís del terme continua sent objecte de discussions), a lo llarc de l'història es van propondre diverses hipòtesis, basades en similituts aparents i significats més o manco relacionats. A principis de l'[[Edat Moderna]], [[Antonio de Nebrija]], en la llínea d'Isidoro de Sevilla,  propongué el seu orige autòcton com a deformació de la paraula ibèrica [[Híspalis]], que significaria ''la ciutat d'occident''.<ref>[http://www.legadosefardi.net/historia_juderia_sevilla.Pdf La verdadera etimologia d'Hispània, com ho establix el sabi Antonio de Nebrija, prové d'Híspalis: ili: ciutat, en l'idioma ibèric, i Spa, Occident.Híspalis significa, per tant ciutat d'occident.]</ref> i que, al ser Híspalis la ciutat principal de la península, els fenicis, i, posteriorment els romans donaren el seu nom a tot el seu territori.<ref>[http://www.filosofia.org/aut/mmb/hfe01.Htm [[Mario Méndez Bejarano]] (1857-1931) Història de la filosofia a Espanya fins al sigle XX [1927] Biblioteca Filosofia en espanyol, Oviedo 2000]</ref> Posteriorment, [[Juan Antonio Moguel]] va propondre en el [[sigle XIX]] que el terme ''Hispània'' podria provindre de la paraula [[euskera|eúscara]] ''Izpania'' que vindria a significar ''que partix el mar'' a l'estar composta per les veus ''iz'' i ''pania'' o ''bania'' que significa "dividir" o "partir".<ref>'Història i geografia d'Espanya ilustrades per l'idioma vasc'' de Juan Antonio Moguel, reeditada en ''La gran enciclopèdia vasca ISBN 84-248-0017-6</ref> Ad este respecte, [[Miguel d'Unamuno]] declarà en 1902: "L'Única dificultat que trobe [...] és que, segons alguns paisans meus, el nom Espanya deriva del vasc 'ezpaña', llavi, aludint a la posició que té la nostra península a Europa".<ref>[http://www.elpais.com/articulo/cultura/islote/modesto/apocado/dificil/hallarlo/elpepucul/20020725elpepucul_2/Tes "L'illot és tan modest i apocat que és difícil hallarlo"], ''El País'', 25 de juliol del 2002.</ref>
 
−
 
 
−
Atres hipòtesis suponien que tant Híspalis com Hispània eren derivacions dels noms de dos reis llegendaris d'Espanya, Hispalo i el seu fill Hispà o Hispan, fill i net respectivament de [[Hèrcules]].<ref>[descàrregues.cervantesvirtual.Com/servlet/SirveObras/35727252323249052754491/003278_3.Pdf] Transcripció i Edició del Catàlec Real de Castella, autógraf inèdit de Gonzalo Fernández d'Oviedo i Valdés. Universitat de Califòrnia </ref>
 
−
 
 
−
A partir del periodo visigot, el terme ''Hispània'', fins llavors usat geogràficament, escomençà a gastar-se també en una connotació política, com a mostra l'us de l'expressió ''Laus Hispaniae'' per a descriure l'història dels pobles de la península en les cròniques d'[[Isidoro de Sevilla]]. Hi ha diverses teories sobre com va sorgir el propi gentilici "espanyol"; segons una d'elles, el sufix "-ol" és característic de les llengües romanços [[idioma provençal|provençals]] i poc freqüent en les llengües romanços parlades llavors en la península, per lo qual considera que hauria sigut importat a partir del [[sigle IX]] en el desenroll del fenomen dels pelegrinages medievals a [[Santiago de Compostela]], pels numerosos visitants [[franc]]s que van recórrer la península, favorint que en el temps es divulgara l'adaptació del nom llatí ''hispani'' a partir del "espagnol" o "espanyol" en el que ells designaven als [[cristianisme|cristians]] de l'antiga Hispània. Posteriorment, hauria sigut la llabor de divulgació de les èlits formades les que promocionaren l'us de "espanyol" i "espanyols": la paraula ''espanyols'' apareix vint-i-quatre vegades en el [[cartulari]] de la [[catedral d'Osca]], manuscrit de 1139-1221,<ref>Benito Ruà, Eloy, 1997. ''Espanya, reflexions sobre el ser d'Espanya'', pg. 25, Real Acadèmia de la Història, ISBN 84-89512-04-3</ref> mentres que en el capítul ''[[Estoria d'España|Estoria d'Espanna]]'' de la ''Crònica General'' redactada entre 1260 i 1274 per iniciativa de [[Alfons X de Castella|Alfonso X el Sabi]], s'utilisà exclusivament el [[gentilici]] ''espannoles'', adaptació ya al [[idioma castellà|castellà]] de llavors que progressivament evolucionà fins a ser la llengua oficial d'Espanya.<ref>José Álvarez Junc, ''Mater Dolorosa: la idea d'Espanya en el sigle XIX'', cap. 1 ''Antecedents remots: de "Hispània" a "Espanya".'' ps.35-45, Ed. Taurus, Madrid, 2002, ISBN 84-306-0441-3</ref>
 
−
El territori peninsular compartix fronteres terrestres en [[França]] i en el [[Andorra|principat d'Andorra]] al nort, en [[Portugal]] a l'oest i en el [[Territori Britànic d'Ultramar|territori britànic]] de [[Gibraltar]] al sur. En els seus territoris [[Àfrica|africans]], compartix fronteres terrestres i marítimes en [[Marroc]]. Compartix en França la [[sobirania]] sobre l'[[illa dels Faisans]] en la desembocadura del riu [[Bidasoa (riu)|Bidasoa]] i cinc [[faceries]] pirinenques.<ref>Dites faceries no són estrictament un acort de co-sobirania, ya que afecten territori espanyol, sino un acort d'aprofitament compartit dels recursos.</ref>
 
−
 
 
−
== Etimologia ==
 
−
 
 
−
El nom d'Espanya deriva de '''Hispània''', nom  en que els [[Antiga Roma|romans]] designaven geogràficament al conjunt de la [[Península Ibèrica]], terme este a la seua vegada, derivat del nom '''Ibèria''', preferit pels autors grecs per a referir-se al mateix espai. No obstant, el fet que el terme Hispània no és d'arrel [[llatí|llatina]] ha portat a la formulació de diverses teories sobre el seu orige, algunes d'elles controvertides.
 
−
 
 
−
«Hispània» prové del [[fenici]] ''i-spn-ya'', un terme l'us del qual està documentat des del segon milenari abans de Crist, en inscripcions [[Ugarític|ugarítiques]]. Els fenicis constituiren la primera civilisació no ibèrica que va arribar a la península per a expandir el seu comerç i que fundà, entre atres, [[Cadis]], la ciutat habitada més antiga d'Europa Occidental.<ref name = "edad1">{{cita web| cognom = Espinosa |nombre = P. |título = Hallado en Cádiz un muro  de 3.000 años |año = 2006 |Edición =
 
−
|ubicación = Cadis |editorial = El País|url =  http://www.elpais.Com/articule/cultura/Trobat/Cadis/mur/3000/anus/elpepucul/20070930elpepicul_7/Tes|fechaacceso = 30 de setembre 2007}}</ref><ref name = "edad0"> [http://www.spanisharts.com/arquitectura/protohistoria_fenicios.Html Segons el proyecte d'arquitectura protohistòrica ibèrica].</ref> Els romans van prendre la denominació dels vençuts cartaginesos, interpretant el prefix ''i'' com "costa", "illa" o "terra", en ''ya'' en el significat de "regió". El lexema ''spn'', que en [[idioma hebreu|hebreu]] es pot llegir com ''saphan'', es traduí com "conills" (en realitat [[damà|damans]], uns animals de la grandària del conill estesos per Àfrica i el Creixent Fèrtil). Els romans, per tant, li van donar a Hispània el significat de "terra abundant en conills", un us arreplegat per [[Marco Tuli Ciceró|Ciceró]], [[Juli César|César]], [[Plini el Vell]], [[Cató]], [[Tito Livi]] i, en particular, [[Càtul]], que es referix a Hispània com a península ''[[Oryctolagus cuniculus|cuniculosa]]'' (en algunes monedes acunyades en l'época de [[Adriano]] figuraven personificacions d'Hispània com una dama assentada i en un conill als seus peus). Abundant en l'orige fenici del terme, [[Isidoro de Sevilla]], en els seues ''[[Etimologies]]'', postula que té el seu orige en '''Ispani''', el topònim fenici-púnic de [[Sevilla]], ciutat a que els romans denominaren [[Híspalis]].
 
−
 
 
−
Sobre l'orige fenici del terme, l'historiador i hebraiste [[Cándido María Bladers]] propongué en la [[Real Academia de les Buenas Letras de Barcelona]] en 1767 una teoria diferent, basada en el fet que l'alfabet fenici (igual que l'hebreu) no tenia vocals. Aixina ''spn'' (''sphan'' en [[idioma hebreu|hebreu]] i [[idioma arameu|arameu]]) significaria en fenici "el nort", una denominació que haurien pres els fenicis a l'arribar a la península Ibèrica vorejant la costa africana, veent al nort de la seua ruta, per lo qual ''i-spn-ya'' seria la "terra del nort".
 
−
[[Image:800px-Castillo de Sancti Petri.jpg|thumb|250px|[[Castillo de Sancti Petri]], vist des de [[Chiclana de la Frontera]] ([[província de Cádiz|Cádiz]]). En este lloc es trobava el [[temple d'Hèrcules Gaditano|Templo d'Hèrcules Melkart]].]]
 
−
Per la seua banda, segons [[Jesús Luis Cunchillos]] en la seua ''Gramàtica fenícia elemental'' (2000), l'arrel del terme ''Span'' és ''spy'', que significa "forjar o batre metals". Aixina, ''i-spn-ya'' seria la «la terra en que es forgen metals».<ref>[[John Linch|Linch, John]] (director), [[María Cruz Fernández Castro|Fernández Castro, María Cruz]] (del segon tom), ''Història d'Espanya, El País'', volum II, ''La península Ibèrica en época preromana'', pg. 40. '''Dosier. L'etimologia d'Espanya; terra de conills?''', ISBN 978-84-9815-764-2</ref>
 
−
 
 
−
A banda de la teoria d'orige fenici, la més acceptada (si be el significat precís del terme continua sent objecte de discussions), a lo llarc de l'història es van propondre diverses hipòtesis, basades en similituts aparents i significats més o manco relacionats. A principis de l'[[Edat Moderna]], [[Antonio de Nebrija]], en la llínea d'Isidoro de Sevilla,  propongué el seu orige autòcton com a deformació de la paraula ibèrica [[Híspalis]], que significaria ''la ciutat d'occident''.<ref>[http://www.legadosefardi.net/historia_juderia_sevilla.Pdf La verdadera etimologia d'Hispània, com ho establix el sabi Antonio de Nebrija, prové d'Híspalis: ili: ciutat, en l'idioma ibèric, i Spa, Occident.Híspalis significa, per tant ciutat d'occident.]</ref> i que, al ser Híspalis la ciutat principal de la península, els fenicis, i, posteriorment els romans donaren el seu nom a tot el seu territori.<ref>[http://www.filosofia.org/aut/mmb/hfe01.Htm [[Mario Méndez Bejarano]] (1857-1931) Història de la filosofia a Espanya fins al sigle XX [1927] Biblioteca Filosofia en espanyol, Oviedo 2000]</ref> Posteriorment, [[Juan Antonio Moguel]] va propondre en el [[sigle XIX]] que el terme ''Hispània'' podria provindre de la paraula [[euskera|eúscara]] ''Izpania'' que vindria a significar ''que partix el mar'' a l'estar composta per les veus ''iz'' i ''pania'' o ''bania'' que significa "dividir" o "partir".<ref>'Història i geografia d'Espanya ilustrades per l'idioma vasc'' de Juan Antonio Moguel, reeditada en ''La gran enciclopèdia vasca ISBN 84-248-0017-6</ref> Ad este respecte, [[Miguel d'Unamuno]] declarà en 1902: "L'Única dificultat que trobe [...] és que, segons alguns paisans meus, el nom Espanya deriva del vasc 'ezpaña', llavi, aludint a la posició que té la nostra península a Europa".<ref>[http://www.elpais.com/articulo/cultura/islote/modesto/apocado/dificil/hallarlo/elpepucul/20020725elpepucul_2/Tes "L'illot és tan modest i apocat que és difícil hallarlo"], ''El País'', 25 de juliol del 2002.</ref>
 
−
 
 
−
Atres hipòtesis suponien que tant Híspalis com Hispània eren derivacions dels noms de dos reis llegendaris d'Espanya, Hispalo i el seu fill Hispà o Hispan, fill i net respectivament de [[Hèrcules]].<ref>[descàrregues.cervantesvirtual.Com/servlet/SirveObras/35727252323249052754491/003278_3.Pdf] Transcripció i Edició del Catàlec Real de Castella, autógraf inèdit de Gonzalo Fernández d'Oviedo i Valdés. Universitat de Califòrnia </ref>
 
−
 
 
−
A partir del periodo visigot, el terme ''Hispània'', fins llavors usat geogràficament, escomençà a gastar-se també en una connotació política, com a mostra l'us de l'expressió ''Laus Hispaniae'' per a descriure l'història dels pobles de la península en les cròniques d'[[Isidoro de Sevilla]]. Hi ha diverses teories sobre com va sorgir el propi gentilici "espanyol"; segons una d'elles, el sufix "-ol" és característic de les llengües romanços [[idioma provençal|provençals]] i poc freqüent en les llengües romanços parlades llavors en la península, per lo qual considera que hauria sigut importat a partir del [[sigle IX]] en el desenroll del fenomen dels pelegrinages medievals a [[Santiago de Compostela]], pels numerosos visitants [[franc]]s que van recórrer la península, favorint que en el temps es divulgara l'adaptació del nom llatí ''hispani'' a partir del "espagnol" o "espanyol" en el que ells designaven als [[cristianisme|cristians]] de l'antiga Hispània. Posteriorment, hauria sigut la llabor de divulgació de les èlits formades les que promocionaren l'us de "espanyol" i "espanyols": la paraula ''espanyols'' apareix vint-i-quatre vegades en el [[cartulari]] de la [[catedral d'Osca]], manuscrit de 1139-1221,<ref>Benito Ruà, Eloy, 1997. ''Espanya, reflexions sobre el ser d'Espanya'', pg. 25, Real Acadèmia de la Història, ISBN 84-89512-04-3</ref> mentres que en el capítul ''[[Estoria d'España|Estoria d'Espanna]]'' de la ''Crònica General'' redactada entre 1260 i 1274 per iniciativa de [[Alfons X de Castella|Alfonso X el Sabi]], s'utilisà exclusivament el [[gentilici]] ''espannoles'', adaptació ya al [[idioma castellà|castellà]] de llavors que progressivament evolucionà fins a ser la llengua oficial d'Espanya.<ref>José Álvarez Junc, ''Mater Dolorosa: la idea d'Espanya en el sigle XIX'', cap. 1 ''Antecedents remots: de "Hispània" a "Espanya".'' ps.35-45, Ed. Taurus, Madrid, 2002, ISBN 84-306-0441-3</ref>
 
−
 
 
−
== Història ==
 
−
[[Image:800px-Merida Roman Theatre1.jpg|thumb|right|270px|[[Conjunt Arqueològic de Mèrida#Teatre Romà|Teatre Romà]] de [[Mèrida (Espanya)|Mèrida]] [[província de Badajoz|(Badajoz)]].]]
 
−
 
 
−
=== Edat Antiga ===
 
−
 
 
−
Els [[iber]]s foren els primers pobles de que es té constància escrita que van ocupar la [[península Ibèrica]]. Se sap que hi havia poblacions protoíberes, per recialles arqueològiques. Els grecs i fenicis van ser els que deixaren els primers escrits, encara que mai van entrar en contacte en ells. Els [[vascons]] entrarien en esta categoria.
 
−
 
 
−
Actualment, es definixen els ibers pels seus traços culturals. Segons este criteri, els [[turdetans]] o túrdulos, que ocuparen les terres de l'antic regne de [[Tartessos]], es consideren ibers; mentres que, segons criteris etnogràfics o llingüístics, no ho serien. La bibliografia sobre els ibers oferix ben a sovint senyes contradictòries i açò se deu al fet que, a vegades, s'adopta un criteri i atres, un atre.
 
−
 
 
−
[[Image:800px-Castros.jpg|thumb|270px|[[Castro (fortificació)|Castro]] pre-romana del nort d'Espanya.]]
 
−
 
 
−
Entre els anys [[1200 a. C.|1200&nbsp;a.&nbsp;C.]] i [[800 a. C.|800&nbsp;a.&nbsp;C.]] van prendre forma en la seua configuració posterior les comunitats pre-romanes del noroest i la cornisa cantàbrica, entrant en l'[[Edat del ferro]]. Les poblacions que ocupaven una àmplia franja entre estos dos pobles es coneixen com [[celtíber]]s. Pareix que les muntanyes en que vivien els vascons mai foren completament romanisades, per lo qual es considera l'orige d'esta població incert, i de segur molt antic, com la seua llengua, barallant-se la possibilitat de que es tractara d'una població protoibérica.
 
−
 
 
−
En torn a l'any [[1100 a. C.|1100&nbsp;a.&nbsp;C.]], els [[fenicis]] arribaren a la península i van fundar, 80 anys després de la guerra de [[Troya]],<ref name = "edad3">Aixina ho afirma, per eixemple, [[Vetle Patérculo]] en ''Història Romana 1:2,1-3'' i [[Tito Livi]] en ''Història de Roma des de la seua fundació'' (ISBN 978-84-249-1428-8).</ref> ''Gadir'', la ''Gades'' romana, que hui és [[Cadis]]. Això situa la fundació en el 1104&nbsp;a.&nbsp;C. i la convertix en la ciutat d'Europa Occidental de la fundació de la qual es tenen referències més antigues.<ref name = "edad1" /><ref name = "edad0" /> A la seua vegada, els grecs fundaren les seues colònies en la costa mediterrànea d'[[Ibèria]], nom que donaren a la península.
 
−
 
 
−
[[Image:510px-Hadrien-ven.jpg|thumb|left|170px|Bust de l'[[Emperador romà|emperador]] [[Adriano]], naixcut en [[Itàlica]], actualment [[Santiponce]] [[província de Sevilla|(província de Sevilla)]].]]
 
−
 
 
−
Entre la primera i segona de les [[Guerres Púniques]] entre [[Roma (antiga)|Roma]] i [[Cartago]], els cartaginesos invadiren la península. Les seues colònies més importants les establiren en l'illa d'[[Eivissa (illa)|Eivissa]] i en [[Cartagena (Espanya)|Cartagena]], nom que haguera de fer referència a la nova Cartago i van absorbir atres ciutats inicialment fenícies com Cadis o Màlaga. Derrotada Cartago, Roma iniciaria una gradual ocupació de la península, que es prolongaria a lo llarc de casi 200 anys. En les primeres décades de l'ocupació els romans hagueren de fer front al llarc siti de [[Numància]], ciutat celtíbera ubicada a la vora del [[Duero]], en les proximitats de l'actual [[Sòria]], que es prolongaria per casi 30 anys, i a la guerra de guerrilles plantejada pel caudill lusità [[Viriat]]. Després de la mort de Viriat ([[139 a. C.|139&nbsp;a.&nbsp;C.]]), la lluita dels pobles pre-romans contra Roma es tornaria més disgregada i esporàdica, encara que no finalisaria totalment fins als temps de l'emperador [[August]] en el relatiu [[Guerres Cántabras|sometiment de càntabres i asturs]].<ref>Relats d'esta guerra els trobem en les pàgines del croniste romà Cató</ref>
 
−
[[Image:799px-Acueducto2 Lou.jpg|thumb|220px|[[Aqüeducte de Segòvia]].]]
 
−
L'ocupació culminaria en el ple domini de la península baix el poder romà i la seua conversió en província baix el nom d'[[Hispània]]. El nom d'Hispània deriva d'Ispania i este a la seua vota provablement d'una paraula púnica, en el significat de terra de conills, encara que hi ha atres possibilitats (vore Etimologia en el punt 1 d'este mateix artícul). Per primera vegada apareix en sentit històric en [[Tito Livi]] [[59 a. C.|59&nbsp;a.&nbsp;C.]], que parla d'Hispània i de ''hispani'' (hispans, en sentit unitari).
 
−
 
 
−
Els habitants d'Hispània adoptaren la cultura [[roma]]na, la seua llengua i les seues lleis, adquirint gran importància dins de l'imperi, ya que inclús tres emperadors romans, [[Trajà]], [[Adriano]] i [[Teodosi I el Gran|Teodosi]], a més del filòsof [[Lluci Anneo Sèneca]] i atres personages importants, van nàixer en la península.
 
−
 
 
−
=== Edat Mija ===
 
−
L'any [[409]], [[sueus]], [[alans]] i [[vàndals]] invadiren la [[península Ibèrica]]. Pocs anys    després, en el [[416]], els [[visigots]] entraren en [[Hispània]] com a aliats de Roma, expulsant alans i vàndals de la península i arraconant als sueus en la [[Gallaecia]].
 
−
 
 
−
La primera idea d'Hispània/Espanya com a país es materialisa en la monarquia visigoda. Els visigots aspiraven a l'unitat territorial de tota Hispània i la conseguiren en les successives derrotes als [[sueus]], [[vascons]] i [[província de Spania|bizantins]]. L'unitat religiosa vindria en la reconciliació de catòlics i arrians i en els [[Concilis de Toledo|concilis de l'Església Visigoda]], un orgue en que, reunits en assamblea, el rei i els bisbes de totes les diòcesis del regne sometien a consideració assunts de naturalea tant política com religiosa, en vocació de llegislar en tot el territori nacional. Aixina, [[Isidoro de Sevilla|San Isidoro de Sevilla]] en la seua ''Història Gothorum'' es congratula perque [[Suintila]] "fon el primer que va posseir la monarquia del regne de tot Espanya que rodeja l'oceà, cosa que a cap dels seus antecessors li fon concedida...". La monarquia visigoda establí ademés una capital que centralisava tant el poder polític com el religiós en [[Toletum]]. No obstant, el caràcter electiu de la monarquia visigòtica determinà casi sempre una enorme inestabilitat política caracterisada per contínues rebelions i assessinats.
 
−
 
 
−
L'any [[689]] els àraps arriben a l'Àfrica més nort-occidental. L'any [[711]], després de la victòria dels àraps enfront dels gots en la [[batalla de Guadalete]], es va iniciar l'[[Invasió musulmana de la Península Ibèrica]], convertint-se esta en un [[Emirat de Córdoba|emirat]] o província de l'imperi [[món Àrap|àrap]] cridada [[l'Àndalus]] en capital en la ciutat de [[Córdova (Espanya)|Córdova]].
 
−
 
 
−
L'alvanç musulmà fon veloç. En el [[712]] va caure [[Toledo]], la primera capital visigoda. Des de llavors, foren alvançant cap al nort, i totes les ciutats varen anant capitulant o conquistades. En el [[716]] controlaven tota la península, encara que en el nort era més be nominal que militar. Els visigots resistiren alguns anys en més en la [[Septimània]], fins al 719. A partir de llavors, dirigiren els seus esforços cap a l'atre costat dels [[Pirineus]], contra el regne [[Imperi Carolingi|Carolingi]]. Açò va permetre revoltes en la poc controlada zona noroest de la península.
 
−
[[Image:VILA2 ~1.JPG|thumb|260px|La [[Muralla d'Àvila]], construïda en l'[[Edat Mija]].]]
 
−
Després de la caiguda del regne visigot la península quedà dominada fins a la [[Cordillera Cantàbrica]], on estaven els pobles [[asturs]], [[càntabres]] i [[vascons]], escassament somesos al regne got; i donada la seua escassa importància, no van patir massa la pressió de l'[[islam]], que havia substituït en la península Ibèrica al poder eixercit pel regne got. Molts dels senyors gots o hispanorromans es convertiren a l'islam, conservaren les seues posicions i poder.
 
−
 
 
−
L'any [[718]] en l'actual [[Principat d'Asturies|Asturies]] un noble cridat [[El senyor Pelayo|Pelayo]] es va sublevar contra els musulmans. La sublevació fracassa i és detingut. Cap al [[722]] torna a intentar-ho i té lloc lo que l'historiografia denominà la [[batalla de Covadonga]], on Pelayo i un grup d'[[asturs]] (entre els que es trobaven, segons alguns historiadors, nobles visigots; l'orige de Pelayo és també incert)<ref>Joseph Pérez, ''Història d'Espanya'', ISBN 84-8432-091-X, pg.39:{{cita|La resistència als sarraïns es va emmarcar en esta tradició de resistència a l'estranger, qualsevol que fora, per part de grups montanyesos acostumats a viure aïllats, espontàneament poc inclinats a tot poder procedent de l'exterior. Se'ls van unir nobles visigots fugitius de la derrota del regne de Toledo i dirigits per Pelayo (segons una tradició, els musulmans encarregaren a Oppas, bisbe de Sevilla, que guanyara per a la seua causa a Pelayo, un noble visigot refugiat en Astúries)? És lo que sugerixen alguns historiadors.}}</ref> venceren a una expedició de castic musulmana. Esta fita serviria per a marcar el moment de fundació del [[Regne d'Astúries]] i donar inici al periodo conegut com la [[Reconquista]], entés com el restabliment del poder cristià en la península Ibèrica.
 
−
 
 
−
En la part nortoriental de la península i en la [[Septimània]] goda, els gots que havien fugit al regne dels francs demanaren ajuda ad estos. Aixina [[Carlomagne]] va mamprendre una série de campanyes militars en l'intenció d'establir un territori de distensió militar, més conegut com [[marca]]. La [[Marca Hispànica]] es constituí a principis del [[sigle IX]] per a evitar la penetració dels musulmans en el territori del [[Imperi Carolingi|Regne dels Francs]]. Aixina fon com els francs van dividir eixe territori en diversos comtats, on senyors feudals d'orige franc o got representaven el rei dels francs; tenint, per tant, un desenroll alguna cosa diferent del que experimentaren els regnes cristians ibèrics occidentals. Estos comtats en ple procés de feudalisació s'emanciparien ''de facto'' del domini franc després de la crisis carolíngia del [[sigle IX]], al començar a transmetre's hereditàriament els comtats; si be, fins a [[988]], els [[comtes de Barcelona]] van renovar el pacte de vassallage en els reis francs.
 
−
[[Image:800px-Cordoba moschee innen3.jpg|thumb|250px|Interior de la [[Mesquita-Catedral de Córdova]].]]
 
−
Els sigles [[sigle VIII|VIII]] i [[sigle IX|IX]] significarien un creixent poder musulmà en la península, a pesar de l'oposició dels núcleus cristians del nort. A finals del sigle VIII, l'[[omeya]] [[Abderrahman I]], fugit de Síria, fa de l'Àndalus, en lo polític, un emirat independent del [[Califat de Damasc]].
 
−
 
 
−
En el [[sigle X]], [[Abderrahman III]] convertix [[l'Àndalus]] en [[califat]] independent de [[Damasc]], ya en autonomia religiosa i no sols política, com fins llavors. És una época de puixança cultural, gràcies a les innovacions en les ciències, les arts i les lletres; en una especial atenció que dedicaren al desenroll de les ciutats. Les ciutats més importants foren [[Valéncia (ciutat)|Valéncia]], [[Saragossa]], [[Toledo]], [[Sevilla]] i [[Córdova (Espanya)|Córdova]]. Esta, durant el [[sigle X]], en [[al-Hakam II]], arribà a ser la major ciutat d'[[Europa Occidental]],  en 500.000 habitants i major centre cultural de l'época. No obstant, la decadència dels territoris musulmans va escomençar en el [[sigle XI]], quan escomençaren les pugnes entre les distintes famílies reals musulmanes i el califat es desmembrà en un mosaic de chicotets regnes, cridats de [[taifa|taifes]].
 
−
 
 
−
Mentrimentres, prop dels [[Pirineus]] van aparéixer atres dos regnes cristians: [[regne de Navarra|Navarra]] i [[regne d'Aragó|Aragó]]. A l'avançar l'expansió cristiana per la península, el que fins llavors havia sigut [[regne d'Astúries]], en la seua capital fixada en [[Oviedo]] des del regnat de [[Alfons II d'Astúries|Alfonso II el Cast]], es transformà en [[regne de Lleó]] en 910 en [[García I de Lleó|García I]] al repartir [[Alfons III d'Astúries|Alfonso III el Magne]] els seus territoris entre els seus fills. Anys després, en [[914]], mort el rei, puja al tro [[Ordoño II de Lleó]], que aglutina davall la seua corona als territoris de Galícia, Astúries i Lleó, fixant definitivament en esta ciutat la seua capital i confirmant la seua supremacia com [[regne de Lleó]].
 
−
[[Image:400PX-~2.JPG|200px|thumb|right|La [[catedral de Lleó]], símbol de l'esplendor de l'arquitectura gòtica francesa espanyola.]]
 
−
L'alvanç de les conquistes cap al sur i l'aglutinació en torn de Lleó d'un territori cada vegada més ampli comporta el naiximent de «subunitats» políticterritorials en el seu interior: és el cas del [[comtat de Castella|Castella]]. Este serà adquirit pel rei navarro [[Sancho III de Navarra|Sancho III el Major]], que el deixarà a la seua mort en herència al seu fill [[Fernando I de Castella|Fernando]]. Casat este en la germana del rei lleonés, formarà una coalició navarra-castellana que, després d'una guerra i la mort del rei de Lleó en la [[batalla de Tamarón]] li va permetre accedir al tro d'este. No obstant, a la seua mort els territoris tornen a ser repartits entre els seus fills: són el [[regne de Lleó]], el [[regne de Galícia]], [[Regne de Castella|Castella]], que també adquirix el ranc regi i la ciutat de [[Zamora (Espanya)|Zamora]]. A lo llarc dels sigles següents, estos territoris passaran a les mans del mateix o de distints monarques en successives ocasions, conformant la [[Corona de Castella]], en unes úniques [[Corts de Castella|Corts]]. Els distints territoris conservaven el seu caràcter de regne i diverses particularitats jurídiques (el rei que aglutinava baix la seua corona tots estos territoris es titulava Rei de Lleó, de Castella, de Galícia... afegint successivament els dels nous territoris que s'anaven conquistant), sense que no obstant conservaren una autonomia semblant a la de la Corona d'Aragó. Aixina mateix, naixerà de Lleó una atra unitat territorial de gran transcendència posterior: [[Portugal]], que es constituirà com a regne. N'hi ha que senyalar, finalment, com un dels moments més destacats els regnats d'[[Alfonso VI de Lleó i Castella|Alfonso VI]] i [[Alfonso VII de Lleó i Castella|Alfonso VII]] en Lleó l'adopció del títul d'[[Imperator totius Hispaniae|emperador]], el primer com "[[emperador de les dos religions]]", el segon com "emperador d'Espanya".
 
−
 
 
−
L'acontényer dels regnes cristians peninsulars en les décades següents passarà per la constitució de quatre unitats monàrquiques: la denominada [[Corona de Castella]], concepte que implica l'existència d'un sol monarca sobre diversos i distints regnes i territoris (Lleó i la pròpia Castella, ademés de Galícia i atres); la [[Corona d'Aragó]], que s'havia constituït per mig de l'unió dinàstica en [[1137]] del regne d'Aragó i el [[comtat de Barcelona]]; el [[regne de Navarra]] i el [[regne de Portugal]]. Així com tota una série de regnes de taifa musulmans.
 
−
 
 
−
En el sigle XIII, la Corona de Castella, la més puixant de les hispàniques, amplià els seus dominis cap al sur peninsular, mentres que la d'Aragó afegiria els regnes de [[Regne de Valéncia|Valéncia]] i de [[regne de Mallorca|Mallorca]] en el rei [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]] el Conquistador, i posteriorment formarien part d'esta Corona: [[Cerdenya]], [[Sicília]] i atres territoris de l'Orient mediterràneu.
 
−
 
 
−
A finals d'este periodo, [[1402]], i en competència en Portugal, la Corona de [[Castella]] inicià la [[conquista de les illes Canàries]] fins llavors habitades exclusivament pels [[guanche]]s. L'ocupació inicial fon duta a terme per part de senyors [[Juan de Bethencourt|normants]] que rendien vassallage al rei [[Enric III de Castella]]. Este procés de conquista no conclourà fins a [[1496]] i serà culminat per la pròpia acció de la corona castellana.
 
−
[[Image:Reconquista-rendicion-granada.jpg|thumb|300px|''La rendició de [[Granada (Espanya)|Granada]] als [[Reis Catòlics]]'', de [[Francisco Pradilla]], reconstrucció idealisada característica de la pintura historiogràfica espanyola del [[sigle XIX]]]]
 
−
 
 
−
Mentres en la [[Corona d'Aragó]], la gran mortaldat provocada per l'epidèmia de la [[Pesta negra|Gran Pesta]] de [[1348]], aixina com de les males collites que van escomençar en el cicle de [[1333]] («[[el mal any primer]]»), provocaren una gran inestabilitat tant social com econòmica.
 
−
 
 
−
A la mort del Rei [[Martí I l'Humà]] ([[1410]]), els representants dels Estats que constituïen la Corona d'Aragó, van triar en el [[Compromís de Casp]] a [[Fernando d'Antequera]], de la castellana [[Casa de Trastàmara]] com futur rei [[Ferran I d'Aragó|Fernando I]] en qui requeen per herència materna els drets dinàstics. A pesar d'una revolta protagonisada pel [[Comte d'Urgell]], Fernando I fon coronat i va començar el regnat dels Trastàmara en la Corona d'Aragó.
 
−
 
 
−
Després de l'expansió pel [[Regne de Nàpols]] en el periodo de [[Alfons V d'Aragó|Alfons V el Magnànim]], la Corona d'Aragó patí una crisis en el [[Principat de Catalunya]] provocada per les disputes entre [[Joan II d'Aragó|Joan II]], fill de Fernando d'Antequera, i la [[Generalitat de Catalunya]] i el [[Consell de Cent]] (''Consell de Cent''), degudes a la detenció del seu fill i hereu [[Carlos de Viana]]; així com per les tensions de les classes socials entre la [[La Biga i la Busca|Busca i la Biga]] i les revoltes dels llauradors de [[ReRemensa]], que coincidí en la [[Guerra Civil Catalana]] ([[1462]] - [[1472]]) i van debilitar a [[Catalunya]], que pergué d'esta manera l'hegemonia en la Corona aragonesa.
 
−
 
 
−
En contrapartida [[Valéncia]] es convertí en el port marítim que va centralisar l'expansió comercial de la Corona d'Aragó. Mostra de la seua puixança és que conseguí els 75.000 habitants a mijan de [[sigle XV]]. Paralelament, la capital valenciana experimentà un auge cultural conegut com [[Sigle d'Or Valencià]].
 
−
 
 
−
[[Aragó]], sense eixida al mar, va quedar com a proveïdor de cereal, ganado i llana del restant dels estats de la Corona. La seua economia era fonamentalment agrícola i els privilegis dels ricshòmens i nobles impedí el desenroll d'una burguesia competent, per lo qual el seu pes en el marc d'equilibris entre els estats de la Corona aragonesa va disminuir.
 
−
 
 
−
En la pujada al tro de [[Fernando el Catòlic]], segon fill i hereu de Joan II, ([[1479]]) les tensions socials es reduiren; en la firma de la [[Sentència Arbitral de Guadalupe]] ([[1486]]) s'assentà una nova estructura en el camp català per a acabar en la conflictivitat del mig rural.
 
−
 
 
−
=== Edat Moderna ===
 
−
[[Image:800px-Spanish Empire.png|thumb|300px|Mapa anacrònic que mostra les àrees que pertanyien a l'[[Imperi Espanyol]] en algun moment durant un periodo de 400 anys.
 
−
{{Leyenda |#f00| L'Imperi espanyol en la seua cúspide territorial al voltant de [[1790]]}}
 
−
{{Leyenda |#f07| regions d'influència (explorades i/o reclamades pero mai controlades) o colònies en disputa o de curt control}}
 
−
{{Leyenda |#660066| Possessions de l'[[Imperi Portugués]] governades per Espanya entre [[1580]]-[[1640]] per anexió dinàstica}}
 
−
{{Leyenda |#f0f| Territoris perduts en o després de [[1717]] per la [[Pau d'Utrecht]]}}
 
−
{{Leyenda |#734A12| [[Protectorat espanyol de Marroc|Marroc]] i [[Sàhara Occidental]] 1884-1975.}}]]
 
−
 
 
−
 
 
−
Al final de l'Edat Mija, en el matrimoni d'[[Isabel I de Castella]] i [[Ferran II d'Aragó]], estes dos corones peninsulars es varen aliar, conquistant el regne musulmà de [[Regne de Granada|Granada]] en [[1492]] i, posteriorment, el de [[Regne de Navarra|Navarra]] en [[1512]] que continuà sent un [[Regne de Navarra|regne]], acunyant moneda pròpia i en aduanes en el [[riu Ebre]] fins a les [[guerres carlistes]] del [[sigle XIX]]. Els reis navarresos es varen refugiar en les seues possessions dellà dels Pirineus i posteriorment es convertirien en [[reis de França]].
 
−
 
 
−
També començaren una política matrimonial en [[Portugal]] que culminà en [[1580]], quan [[Felip II d'Espanya]] va pujar al seu tro, unint per última vegada baix un mateix sobirà tota la península Ibèrica.
 
−
 
 
−
En [[1492]], es decreta l'expulsió dels [[judeus]] que no hagueren acceptat la conversió al cristianisme, imitant a [[Felip IV de França]]. El [[12 d'octubre]] d'eixe mateix any [[Cristóbal Colom]], en nom dels Reis Catòlics, aplega, per primera vegada, a [[Amèrica]] en les seues naus (en memòria d'esta fita es va establir el dotze d'octubre com el dia de la [[Festa Nacional d'Espanya]], antigament denominada també ''de l'Hispanitat''). Comença la carrera per l'exploració i [[Conquista d'Amèrica|conquista de les terres americanes]], a la que s'unirien posteriorment atres països com [[Portugal]], [[França]] i [[Anglaterra]] escomençant la [[colonisació europea d'Amèrica]] partint a [[Antilles|illes del Carib]] fins a [[mesoamèrica]] a càrrec de [[Francisco Hernández de Córdova, descobridor de Yucatán|Francisco Hernández de Córdova]] i després [[Hernán Cortes]]. La monarquia Espanyola es convertix, en un procés iniciat al final de la [[Reconquista]], en la nació més poderosa i influent del món. Durant el regnat dels Reis Catòlics s'inicia també una tímida expansió nort-africana, conquistant-se unes quantes ciutats, entre elles [[Melilla]] ([[1497]]).
 
−
 
 
−
Després de la mort d'Isabel la Catòlica, en [[1504]], la seua filla Juana la succeïx en el tro de Castella. Juana era casada en [[Felipe I de Castella|Felip I]], a qui cridaren el Fermós, fill de l'archiduc d'Àustria i Emperador del Sacre Imperi Romà-Germànic. Felip mor molt jove i a Juana se l'incapacita per loca.
 
−
El seu fill [[Carles I d'Espanya]] hereta les Corones de [[Castella]] i [[Aragó]], a més del sacre Imperi Romà-Germànic i les possessions de la Casa de Borgonya. En la seua madurea, decidix retirar-se a la vida religiosa recloent-se en el [[monasteri de Yuste]] ([[província de Càceres|Càceres]]) en [[1556]]. El seu fill [[Felip II d'Espanya|Felip II]] hereta la [[Corona Hispànica]] en totes les seues possessions i el seu germà [[Fernando I d'Habsburg]] el Sacre Imperi Romà-Germànic.
 
−
 
 
−
[[Archiu:Alonso_Sánchez_Coello_002.jpg|thumb|200px|[[Felip II d'Espanya|Felip II]].]]
 
−
[[Felip II d'Espanya]] es corona rei de [[Portugal]] en [[1580]] en el nom de Felip I de Portugal. L'ordinal «segon» el mantingué per a respectar la via castellana ([[Felip I de Castella]] fon Felip el Fermós). Durant el seu regnat es produïxen la gran victòria de [[Batalla de Lepant|Lepant]] en [[1571]] en la que es va conseguir frenar l'expansió dels turcs en el Mediterràneu i la desastrosa aventura de la [[Gran i Felicíssima Armada]] en [[1588]].
 
−
 
 
−
Espanya, i en major grau Castella, donada la prohibició de comerç per a la Corona d'Aragó, continua prosperant baix la dinastia Habsburg, gràcies al comerç en les colònies americanes; pero al mateix temps sosté guerres contra França, [[Anglaterra]] i les [[províncies Unides dels Països Baixos|Províncies Unides]].
 
−
 
 
−
Quan l'últim rei de la dinastia dels Habsburg, [[Carles II d'Espanya]], morí sense descendència; Felip de Borbó, nebot net de Carles II i net del rei de [[França]], [[Lluís XIV de França|Lluís XIV]], li va succeir en el tro en el nom de [[Felip V d'Espanya]], sent acceptat i jurat per tots els territoris d'Espanya.  Als pocs anys de regnat, es produïx la [[Guerra de Successió Espanyola]].
 
−
 
 
−
Entre [[1707]] i [[1716]], els [[decrets de Nova Planta]] de Felip V suprimixen o reduïxen els furs i costums dels regnes i territoris que havien lluitat contra ell en la Guerra de Successió.
 
−
 
 
−
Alguns volen vore en estos decrets una unificació llegal d'Espanya, pero, d'una banda, els decrets, al ser diferents per a Valéncia, Aragó (on primer fon igual que el de Valéncia, pero després fon modificat), Balears i Catalunya, afectaren de forma diferent de cada territori, i ademés, tant Navarra com les províncies Vasques i la [[Vall d'Aran]], que no havien faltat al seu jurament de llealtat a Felip V, van continuar mantenint els seus furs. En [[1713]], Espanya firma el [[Tractat d'Utrecht]] en el que pert les seues possessions europees i, per tant, deixa de ser la primera potència mundial.
 
−
 
 
−
El restant del [[sigle XVIII]], fon el sigle de l'[[Ilustració política en Espanya|Ilustració]]. [[Fernando VI d'Espanya|Fernando VI]] i [[Carlos III d'Espanya|Carlos III]], fills i successors de Felip V, fan una política de renovació que modernisà Espanya, en lo que es coneix com [[Despotisme Ilustrat]]. En este sigle, si be Espanya continua sent una important potència, França i el Regne Unit passen a ocupar un protagonisme cada vegada major en l'escenari internacional.
 
−
 
 
−
 
 
−
 
 
−
 
 
−
 
 
−
 
 
−
 
 
−
[[Image:Languages of Spain.svg|thumb|Llengües d'Espanya|300px|right]]
 
−
 
 
−
== Enllaços externs ==
 
−
{{Traduït de|es|España}}
 
−
 
 
−
{{UE}}
 
−
 
 
−
[[Categoria:Països]]
 
−
[[Categoria:Europa]]
 
−
[[Categoria:Organisació de les Nacions Unides]]
 
−
[[Categoria:Unió Europea]]
 

Última revisió del 21:36 4 nov 2011

Redirigix a:

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=España&oldid=50747»