Diferència entre les revisions de "Magnesi"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils)
 
(No es mostren 7 edicions intermiges d'3 usuaris)
Llínea 3: Llínea 3:
  
 
El seu símbol és Mg.
 
El seu símbol és Mg.
 +
 +
== Característiques principals ==
 +
El magnesi és un metal altament inflamable, queno es troba en la naturalea en estat lliure (com a metal), sino que forma part de numerosos composts, en la seua majoria òxits i sals; és insoluble. El magnesi és un metal llauger, mijanament fort, color blanc argentat. En contacte en l'aire es torna menys lustrós, encara que a diferència d'atres metals alcalins no necessita ser almagasenat en ambients lliures d'oxigen, ya que està protegit per una fina capa d'òxit, la qual és prou impermeable i difícil de traure.
 +
 +
Com el seu veí inferior de la taula periòdica, el [[calci]], el magnesi reacciona en aigua a temperatura ambiente, encara que molt més llent. Quan se sumergix en aigua, en la superfície del metal es formen menudes bombetes d'hidrogen, pero si és polvorisat reacciona més ràpidament.
 +
 +
El magnesi també reacciona en àcit clorhídric (HCl) produint calor i [[hidrogen]], que es llibera a l'ambient en forma de bombetes. A altes temperatures la reacció ocorre encara més ràpit.
 +
 +
En química orgànica és un metal àmpliament empleat en ser necessari per a la síntesis de reactius de Grignard.
 +
 +
== Aplicacions ==
 +
 +
* Els composts de magnesi, principalment el seu òxit, s'usen com a material refractari en forns per a la producció de [[ferro]] i [[acer]], metals no férreus, [[vidre|cristal]] i [[ciment]], aixina com en agricultura i indústries químiques i de construcció.
 +
 +
* L'us principal del metal és com a element d'aleació de l'[[alumini]], amprant-se les aleacions alumini-magnesi en envasos de begudes. Les aleacions de magnesi, especialment magnesi-alumini, s'ampren en components d'automòvils, com a llandes, i en maquinària diversa.
 +
 +
Atres usos són:
 +
 +
* Aditiu en propelents convencionals.
 +
* Obtenció de fundició nodular (ferro-silici-Mg) ya que és un agent esferoidisant/nodulisant del [[grafit]].
 +
* Agent reductor en l'obtenció d'[[urani]] i atres metals a partir de les seues sals.
 +
* L'hidròxit, el clorur, el sulfat i el citrat s'ampren en medicina.
 +
* La pols de carbonat de magnesi (MgCO3) és utilisat pels atletes com gimnastas i levantadors de pes per a millorar l'agarre dels objectes. És per este motiu pràcticament imprescindible en l'escalada de dificultat per a secar la [[suor]] de mans i dits de l'escalador i millorar l'adherencia a la roca. Es du en una bossa penjada de la cintura.
 +
* Atres usos inclouen flashes fotogràfics, pirotècnia i bombes incendiàries, per la llum que despedix la seua combustió. 
 +
 
 +
== Referències ==
 +
* [https://medlineplus.gov/spanish/druginfo/natural/998.html  Magnesi, en MedlinePlus]
 +
* [https://www.webelements.com/magnesium/history.html «Magnesium: historical information». webelements.com]
 +
 +
== Bibliografia ==
 +
* Díaz, E.; Halhalí, A. (2004). «Magnesio». Revista de investigación clínica 56 (5): 640-648. ISSN 0034-8376
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
 
{{Commonscat|Magnesium}}
 
{{Commonscat|Magnesium}}
−
* {{DGLV|Magnesi}}
+
{{DGLV|Magnesi}}
  
 
[[Categoria:Química]]
 
[[Categoria:Química]]
 
[[Categoria:Metals]]
 
[[Categoria:Metals]]

Última revisió del 12:44 6 oct 2024

Magnesi

El Magnesi (de Magnèsia, nom d'una comarca de l'antiga Grècia) és un element químic metàlic alcalí de color blanc, molt maleable i de molta combustibilitat.

El seu símbol és Mg.

Característiques principals[editar | editar còdic]

El magnesi és un metal altament inflamable, queno es troba en la naturalea en estat lliure (com a metal), sino que forma part de numerosos composts, en la seua majoria òxits i sals; és insoluble. El magnesi és un metal llauger, mijanament fort, color blanc argentat. En contacte en l'aire es torna menys lustrós, encara que a diferència d'atres metals alcalins no necessita ser almagasenat en ambients lliures d'oxigen, ya que està protegit per una fina capa d'òxit, la qual és prou impermeable i difícil de traure.

Com el seu veí inferior de la taula periòdica, el calci, el magnesi reacciona en aigua a temperatura ambiente, encara que molt més llent. Quan se sumergix en aigua, en la superfície del metal es formen menudes bombetes d'hidrogen, pero si és polvorisat reacciona més ràpidament.

El magnesi també reacciona en àcit clorhídric (HCl) produint calor i hidrogen, que es llibera a l'ambient en forma de bombetes. A altes temperatures la reacció ocorre encara més ràpit.

En química orgànica és un metal àmpliament empleat en ser necessari per a la síntesis de reactius de Grignard.

Aplicacions[editar | editar còdic]

  • Els composts de magnesi, principalment el seu òxit, s'usen com a material refractari en forns per a la producció de ferro i acer, metals no férreus, cristal i ciment, aixina com en agricultura i indústries químiques i de construcció.
  • L'us principal del metal és com a element d'aleació de l'alumini, amprant-se les aleacions alumini-magnesi en envasos de begudes. Les aleacions de magnesi, especialment magnesi-alumini, s'ampren en components d'automòvils, com a llandes, i en maquinària diversa.

Atres usos són:

  • Aditiu en propelents convencionals.
  • Obtenció de fundició nodular (ferro-silici-Mg) ya que és un agent esferoidisant/nodulisant del grafit.
  • Agent reductor en l'obtenció d'urani i atres metals a partir de les seues sals.
  • L'hidròxit, el clorur, el sulfat i el citrat s'ampren en medicina.
  • La pols de carbonat de magnesi (MgCO3) és utilisat pels atletes com gimnastas i levantadors de pes per a millorar l'agarre dels objectes. És per este motiu pràcticament imprescindible en l'escalada de dificultat per a secar la suor de mans i dits de l'escalador i millorar l'adherencia a la roca. Es du en una bossa penjada de la cintura.
  • Atres usos inclouen flashes fotogràfics, pirotècnia i bombes incendiàries, per la llum que despedix la seua combustió.

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Díaz, E.; Halhalí, A. (2004). «Magnesio». Revista de investigación clínica 56 (5): 640-648. ISSN 0034-8376

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Magnesi&oldid=356466»