Diferència entre les revisions de "Adolf Pizcueta"

 
(No es mostren 7 edicions intermiges d'2 usuaris)
Llínea 10: Llínea 10:
 
| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]  
 
| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]  
 
}}
 
}}
'''Adolf Pizcueta i Alfonso''' ([[Valéncia]], [[1901]] - [[1989]]) fon un polític i promotor cultural [[Valencians|valencià]] d'ideologia [[Pancatalanisme|pancatalanista]].
+
'''Adolf Pizcueta i Alfonso''' ([[Valéncia]], [[1901]] - [[1989]]) fon un polític i promotor cultural [[Valencians|valencià]] d'ideologia [[Pancatalanisme|pancatalanista]].
  
 
== Biografia ==
 
== Biografia ==
Llínea 16: Llínea 16:
 
Adolf Pizcueta fon president de la [[Joventut Valencianista]] en l'any [[1921]], havia colaborat en [[Pàtria Nova]], pero en [[1923]] es va separar d'[[Unió Valencianista Regional]] en el grup lliberal que promogué la revista [[Valencia Nova]]. Colaborà també en ''El Crit de la Muntanya (sic)'', ''Nostra Parla'' i ''Correspondencia de Valencia''.  
 
Adolf Pizcueta fon president de la [[Joventut Valencianista]] en l'any [[1921]], havia colaborat en [[Pàtria Nova]], pero en [[1923]] es va separar d'[[Unió Valencianista Regional]] en el grup lliberal que promogué la revista [[Valencia Nova]]. Colaborà també en ''El Crit de la Muntanya (sic)'', ''Nostra Parla'' i ''Correspondencia de Valencia''.  
  
En l'any [[1928]] fundà i dirigí l'editorial La Estrella i fon un dels directors de [[Taula de Lletres Valencianes]], des d'on en 1932 va impulsar l'unificació ortogràfica dels idiomes valencià i català per al [[Regne de Valéncia]] baix les [[Normes de Castelló]].
+
En l'any [[1928]] fundà i dirigí l'editorial ''L'Estel'' i fon un dels directors de [[Taula de Lletres Valencianes]], des d'a on en [[1932]] va impulsar l'unificació ortogràfica dels idiomes valencià i català per al [[Regne de Valéncia]] baix les [[Normes de Castelló]].
  
 
En l'any [[1933]] contactà en [[Enric Valor]] i en [[Miquel Duran i Tortajada]], i en ells va dirigir en [[1935]] la societat Proa i el seu orgue d'expressió, Timó. També fon membre fundador de l'[[Agrupació Valencianista Republicana]] i dirigí el [[Avant (semanari)|semanari Avant]].  
 
En l'any [[1933]] contactà en [[Enric Valor]] i en [[Miquel Duran i Tortajada]], i en ells va dirigir en [[1935]] la societat Proa i el seu orgue d'expressió, Timó. També fon membre fundador de l'[[Agrupació Valencianista Republicana]] i dirigí el [[Avant (semanari)|semanari Avant]].  
Llínea 22: Llínea 22:
 
Durant la [[Guerra Civil Espanyola]] va permanéixer en Valéncia i formà part de la delegació valenciana en el II Congrés Internacional de Defensa de la Cultura de [[1937]].
 
Durant la [[Guerra Civil Espanyola]] va permanéixer en Valéncia i formà part de la delegació valenciana en el II Congrés Internacional de Defensa de la Cultura de [[1937]].
  
Despuix de la guerra es va dedicar a empreses editorials en valencià el Regne de Valéncia, a pesar de les prohibicions, aixina com a la secció de lliteratura i filologia de [[Lo Rat Penat]]. Promogué el recomençament de l'editorial La Estrella en [[1962]], i presidí la [[Fundació Cayetano Huguet]] i la societat de publicacions Bibliovasa. En [[1978]] fon nomenat vicepresident d'[[Acció Cultural del País Valencià]] (sic). En [[1985]] donà la seua biblioteca a la [[Biblioteca de Valéncia]] i en [[1987]] va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.
+
Despuix de la guerra es va dedicar a empreses editorials en valencià en el Regne de Valéncia, a pesar de les prohibicions, aixina com a la secció de lliteratura i filologia de [[Lo Rat Penat]]. Promogué el recomençament de l'editorial ''L'Estel'' en l'any [[1962]], i presidí la [[Fundación Cayetano Huguet]] i la societat de publicacions Bibliovasa. En [[1978]] fon nomenat vicepresident d'[[Acció Cultural del País Valencià]] (sic). En l'any [[1985]] donà la seua biblioteca a la [[Biblioteca Valenciana]] i en [[1987]] va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.
 +
 
 +
== Comentaris ==
 +
 
 +
En l'any [[2000]], la [[Generalitat Valenciana]], a través del seu conseller de Cultura, Educació i Deports, [[Manuel Tarancón Fandos|Tarancón]] adquirí, per mig de la seua compra, els documents originals de les Bases Ortogràfiques de 1932, conegudes com a [[Normes de Castelló]], que estaven en poder de la família Pizcueta.
 +
 
 +
== Vore també ==
 +
 
 +
* [[Normes de Castelló]]
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
Llínea 34: Llínea 42:
 
[[Categoria:Catalanisme]]
 
[[Categoria:Catalanisme]]
 
[[Categoria:Escritors valencians]]
 
[[Categoria:Escritors valencians]]
[[Categoria:Polítics valencians]]
+
[[Categoria:Polítics de la Comunitat Valenciana]]

Última revisió del 20:03 16 dec 2024

Adolf Pizcueta i Alfonso
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Polític i promotor cultural
Naiximent: 1901
Lloc de naiximent: Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció: 1989
Lloc de defunció: Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya

Adolf Pizcueta i Alfonso (Valéncia, 1901 - † 1989) fon un polític i promotor cultural valencià d'ideologia pancatalanista.

BiografiaEditar

Adolf Pizcueta fon president de la Joventut Valencianista en l'any 1921, havia colaborat en Pàtria Nova, pero en 1923 es va separar d'Unió Valencianista Regional en el grup lliberal que promogué la revista Valencia Nova. Colaborà també en El Crit de la Muntanya (sic), Nostra Parla i Correspondencia de Valencia.

En l'any 1928 fundà i dirigí l'editorial L'Estel i fon un dels directors de Taula de Lletres Valencianes, des d'a on en 1932 va impulsar l'unificació ortogràfica dels idiomes valencià i català per al Regne de Valéncia baix les Normes de Castelló.

En l'any 1933 contactà en Enric Valor i en Miquel Duran i Tortajada, i en ells va dirigir en 1935 la societat Proa i el seu orgue d'expressió, Timó. També fon membre fundador de l'Agrupació Valencianista Republicana i dirigí el semanari Avant.

Durant la Guerra Civil Espanyola va permanéixer en Valéncia i formà part de la delegació valenciana en el II Congrés Internacional de Defensa de la Cultura de 1937.

Despuix de la guerra es va dedicar a empreses editorials en valencià en el Regne de Valéncia, a pesar de les prohibicions, aixina com a la secció de lliteratura i filologia de Lo Rat Penat. Promogué el recomençament de l'editorial L'Estel en l'any 1962, i presidí la Fundación Cayetano Huguet i la societat de publicacions Bibliovasa. En 1978 fon nomenat vicepresident d'Acció Cultural del País Valencià (sic). En l'any 1985 donà la seua biblioteca a la Biblioteca Valenciana i en 1987 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

ComentarisEditar

En l'any 2000, la Generalitat Valenciana, a través del seu conseller de Cultura, Educació i Deports, Tarancón adquirí, per mig de la seua compra, els documents originals de les Bases Ortogràfiques de 1932, conegudes com a Normes de Castelló, que estaven en poder de la família Pizcueta.

Vore tambéEditar

Enllaços externsEditar