Diferència entre les revisions de "Regla de Hund"
m |
|||
(No es mostren 3 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Archiu:Hund,Friedrich 1963 Kopenhagen-a.jpg|thumb|200px|Friedrich Hund]] | [[Archiu:Hund,Friedrich 1963 Kopenhagen-a.jpg|thumb|200px|Friedrich Hund]] | ||
− | La '''regla de Hund''' és un principi empíric formulat<ref>{{Cita libro|apellidos = Campos|nombre = Anai|enlaceautor = Hund|título = La regla de hund|url = |fechaacceso = 12022000|año = |editorial = |isbn = |editor = |ubicación = |página = |idioma = |capítulo = }}</ref> en l'any [[1927]] pel físic [[Alemanya|alemà]] [[Friedrich Hund]] ([[1896]] | + | La '''regla de Hund''' és un principi empíric formulat<ref>{{Cita libro|apellidos = Campos|nombre = Anai|enlaceautor = Hund|título = La regla de hund|url = |fechaacceso = 12022000|año = |editorial = |isbn = |editor = |ubicación = |página = |idioma = |capítulo = }}</ref> en l'any [[1927]] pel físic [[Alemanya|alemà]] [[Friedrich Hund]] ([[1896]] - † [[1997]]) a partir de l'estudi dels [[espectroscòpia|espectres atòmics]] i la distribució d'elements en la taula periòdica. La regla s'enuncia com seguix: |
{{cita|En omplir [[orbital atòmic|orbitals]] d'igual [[energia]] (els tres orbitals p, els cinc d, o els sèt f) els [[electró|electrons]] es distribuïxen, sempre que siga possible, en els seus [[espin|#espin]] paralels, omplint els orbitals en la multiplicitat major. La configuració atòmica és més estable (és dir, té menys [[energia]]) com més electrons desapareat (espin paralels) posseïx.}} | {{cita|En omplir [[orbital atòmic|orbitals]] d'igual [[energia]] (els tres orbitals p, els cinc d, o els sèt f) els [[electró|electrons]] es distribuïxen, sempre que siga possible, en els seus [[espin|#espin]] paralels, omplint els orbitals en la multiplicitat major. La configuració atòmica és més estable (és dir, té menys [[energia]]) com més electrons desapareat (espin paralels) posseïx.}} | ||
Llínea 28: | Llínea 28: | ||
− | També es pot expressar d'una atra forma constructiva:<En existir orbitals equivalents, primer es completa en electrons el màxim possible dels mateixos i | + | També es pot expressar d'una atra forma constructiva:<En existir orbitals equivalents, primer es completa en electrons el màxim possible dels mateixos i despuix s'emparellen els electrons que se seguixen agregant>. |
− | La regla de Hund complementa al [[principi d'exclusió de Pauli]] permetent la dilucidació completa de l'estructura electrònica dels àtoms. | + | La regla de Hund complementa al [[principi d'exclusió de Pauli]] permetent la dilucidació completa de l'estructura electrònica dels àtoms. |
== Referències == | == Referències == | ||
− | {{ | + | {{Reflist}} |
== Vore també == | == Vore també == |
Última revisió del 11:57 9 jun 2024
La regla de Hund és un principi empíric formulat[1] en l'any 1927 pel físic alemà Friedrich Hund (1896 - † 1997) a partir de l'estudi dels espectres atòmics i la distribució d'elements en la taula periòdica. La regla s'enuncia com seguix:
També es denomina aixina a la numeració llògica de la multiplicitat de Hund.[2]
Els electrons se situen dins d'orbitals en la mateixa energia de manera que estiguen desapareat al màxim.
En física atòmica, les regles de Hund es referixen a un conjunt de regles simples utilisades per a determinar com és l'estat espectroscòpic fonamental de l'àtom estudiat. Les tres regles són:
- per a una configuració electrònica donada, el terme de menor energia és aquell que tinga el major espin total (St);
- per a un espin total dau, el terme de més baixa energia és aquell que té el número L més gran;
- per a un terme d'espectroscòpia donat, en un àtom tenint la seua capa externa mig plena o menys, el nivell de menor energia serà el que tinga el menor número J possible. En un àtom que tinga la seua capa externa més que mig plena, el nivell de més menor energia és aquell que tinga el major número J possible.
Estes regles permeten trobar d'una manera senzilla el terme fonamental d'espectroscòpia.
Per a comprendre la regla de Hund, cal saber que tots els orbitals en una subcapa deuen estar ocupats per lo manco per un electró i deuen ser apareables ans que se li assigne un segon. És dir, tots els orbitals deuen estar plens i tots els electrons en paralel ans que un orbital guanye un segon electró. I quan un orbital guanya un segon electró, este deurà estar emparellat del primer (espin oposts o antiparalels). Per eixemple:
- 3 electrons en l'orbital 2p; px1 py1 pz1 (vs) px2 py1 pz0
- (px2 py1 pz0 = px0 py1 pz2 = px1 py0 pz2= px2 py0 pz1=....)
Aixina, els electrons en un àtom són assignats progressivament, usant una configuració ordenada en la finalitat d'assumir les condicions energètiques més estables. El principi d'Aufbau explica les regles per a omplir orbitals de manera que no es viole la Regla de Hund.«Regla de Hund».</ref>
També es pot expressar d'una atra forma constructiva:<En existir orbitals equivalents, primer es completa en electrons el màxim possible dels mateixos i despuix s'emparellen els electrons que se seguixen agregant>.
La regla de Hund complementa al principi d'exclusió de Pauli permetent la dilucidació completa de l'estructura electrònica dels àtoms.
Referències[editar | editar còdic]
- ↑ .
- ↑ «Regla de Hund».
Vore també[editar | editar còdic]
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Regla de Hund de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.