Diferència entre les revisions de "Basílica Menor de Santa María d'Elig"
m |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Archiu:Basílica de Santa María, Elche, España, 2014-07-05, DD 03.JPG|190px|right]] | [[Archiu:Basílica de Santa María, Elche, España, 2014-07-05, DD 03.JPG|190px|right]] | ||
| − | La '''Archiprestal i Insigne Basílica menor de Santa María''' o ''Iglésia Archiprestal de La nostra Senyora de l'Asunción | + | La '''Archiprestal i Insigne Basílica menor de Santa María''' o ''Iglésia Archiprestal de La nostra Senyora de l'Asunción'', està ubicada la plaça del Congrés Eucarístic de la ciutat de [[Elig]] ([[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]) i construïda en estil [[Arquitectura barroca|barroc]] entre els anys [[1672]] i [[1784]] i en ella varen participar varis arquitectes entre els que es trobava el castellonenc [[Jaime Bort i Meliá]], autor de la frontera barroca de la [[catedral de Múrcia]]. |
Les obres es varen iniciar en l'any [[1672]] baix la direcció de [[Francisco Vert]], succeint-li [[Pedro Quintana]] i [[Ferrán Fouquet]]. És un bon eixemple del barroc espanyol. | Les obres es varen iniciar en l'any [[1672]] baix la direcció de [[Francisco Vert]], succeint-li [[Pedro Quintana]] i [[Ferrán Fouquet]]. És un bon eixemple del barroc espanyol. | ||
Última revisió del 12:30 27 nov 2023
La Archiprestal i Insigne Basílica menor de Santa María o Iglésia Archiprestal de La nostra Senyora de l'Asunción, està ubicada la plaça del Congrés Eucarístic de la ciutat de Elig (Comunitat Valenciana, Espanya) i construïda en estil barroc entre els anys 1672 i 1784 i en ella varen participar varis arquitectes entre els que es trobava el castellonenc Jaime Bort i Meliá, autor de la frontera barroca de la catedral de Múrcia.
Les obres es varen iniciar en l'any 1672 baix la direcció de Francisco Vert, succeint-li Pedro Quintana i Ferrán Fouquet. És un bon eixemple del barroc espanyol.
Este edifici presenta distints estils arquitectònics, des del barroc italianisant de la portada principal, el rococó de les atres portades i la girola, el neoclàssic de l'interior, fins a les reminiscències migevals.