Diferència entre les revisions de "Francisco Diago"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 9 edicions intermiges d'4 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
'''Francisco Diago Ceveiro''' ([[Viver]], [[1562]] - 23 de maig de [[1615]]), fon un historiador i religiós dominic [[Regne de Valéncia|valencià]] dels sigles XVI-XVII.
+
{{Biografia|
 +
| nom = Francisco Diago Ceveiro
 +
| image = [[File:Estàtua de l'historiador Diago a Viver.JPG|250px]]
 +
| peu = Estatua en Viver
 +
| nacionalitat = [[Regne de Valéncia|Valenciana]]
 +
| ocupació = Historiador i religiós
 +
| data_naix = [[1562]]
 +
| lloc_naix = [[Viver]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
 +
| data_mort = 23 de maig de [[1615]]
 +
| lloc_mort = [[Viver]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
 +
}}
 +
'''Francisco Diago Ceveiro''' ([[Viver]], [[1562]] - † [[Valéncia]], [[23 de maig]] de [[1615]]), fon un historiador, filòsof, teòlec i religiós dominic [[Regne de Valéncia|valencià]] dels [[Sigle XVI|sigles XVI]]-[[Sigle XVII|XVII]].  
  
 
== Biografia ==
 
== Biografia ==
  
Francisco Diago naixqué en la població valenciana de Viver, en la comarca de l'[[L'Alt Palància|Alt Palància]] en l'any 1562. Obtingué el doctorat i la càtedra de [[Teologia|teologia]].
+
Francisco Diago naixqué en la població valenciana de Viver, en la comarca de l'[[L'Alt Palància|Alt Palància]] en l'any 1562. Obtingué el doctorat i la càtedra de [[Teologia|teologia]]. Impartí classes de Teologia en el Convent de Santa Caterina de Barcelona.
 +
 
 +
En l'any [[1603]] fon elegit prior del convent de [[Museros]] i en fundar-se el convent de [[Sogorp]] en l'any [[1612]] fon nomenat primer vicari de la nova fundació. En l'orde obtiongué el grau de mestre i fon calificador del Santo ofici en els tribunal de Valéncia i [[Barcelona]].
  
 
Fon nomenat per [[Felip II]] de Valéncia i III de Castella, Croniste Major de la [[Corona d'Aragó]].
 
Fon nomenat per [[Felip II]] de Valéncia i III de Castella, Croniste Major de la [[Corona d'Aragó]].
  
Va fallir el 23 de maig de 1615 a l'edat de 53 anys.
+
Va fallir el 23 de maig de 1615 a l'edat de 53 anys en el Real Convent de Sant Domenech de Valéncia.
  
 
== Obra ==
 
== Obra ==
  
Portà a terme diferents estudis de caràcter històric que varen donar lloc a un número important de publicacions, entre les que cal destacar les següents:  
+
Com a croniste valencià registra archius, escritures públiques, privilegis, còdex, iglésies, monuments i portà a terme diferents estudis de caràcter històric que varen donar lloc a un número important de publicacions, entre les que cal destacar les següents:  
  
 
* ''Historia de la vida y milagros, muerte y discípulos de San Vicente Ferrer'' ([[1600]])
 
* ''Historia de la vida y milagros, muerte y discípulos de San Vicente Ferrer'' ([[1600]])
* ''Anales del Reyno de Valencia'' ([[1613]])
+
* ''Anales del Reyno de Valencia'' ([[1613]])  
  
 
== Vore també ==
 
== Vore també ==
  
 
* [[Viver]]
 
* [[Viver]]
 +
   
 +
== Referències ==
 +
* [https://books.google.es/books?id=lEtN1b_pMWwC&hl=es&source=gbs_book_other_versions Texto de Anales del Reyno de Valencia]
 +
* [https://books.google.es/books?id=XTlky3b-_gQC&printsec=frontcover&hl=es#v=onepage&q&f=false Vista previa de Historia de la vida, milagros, muerte y discípulos del bienauenturado predicador apostólico Valenciano S. Vincente Ferrer]
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==

Última revisió del 12:13 15 ago 2024

Francisco Diago Ceveiro
Estàtua de l'historiador Diago a Viver.JPG
Estatua en Viver
Nacionalitat: Valenciana
Ocupació: Historiador i religiós
Naiximent: 1562
Lloc de naiximent: Viver, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció: 23 de maig de 1615
Lloc de defunció: Viver, Regne de Valéncia, Espanya

Francisco Diago Ceveiro (Viver, 1562 - † Valéncia, 23 de maig de 1615), fon un historiador, filòsof, teòlec i religiós dominic valencià dels sigles XVI-XVII.

Biografia[editar | editar còdic]

Francisco Diago naixqué en la població valenciana de Viver, en la comarca de l'Alt Palància en l'any 1562. Obtingué el doctorat i la càtedra de teologia. Impartí classes de Teologia en el Convent de Santa Caterina de Barcelona.

En l'any 1603 fon elegit prior del convent de Museros i en fundar-se el convent de Sogorp en l'any 1612 fon nomenat primer vicari de la nova fundació. En l'orde obtiongué el grau de mestre i fon calificador del Santo ofici en els tribunal de Valéncia i Barcelona.

Fon nomenat per Felip II de Valéncia i III de Castella, Croniste Major de la Corona d'Aragó.

Va fallir el 23 de maig de 1615 a l'edat de 53 anys en el Real Convent de Sant Domenech de Valéncia.

Obra[editar | editar còdic]

Com a croniste valencià registra archius, escritures públiques, privilegis, còdex, iglésies, monuments i portà a terme diferents estudis de caràcter històric que varen donar lloc a un número important de publicacions, entre les que cal destacar les següents:

  • Historia de la vida y milagros, muerte y discípulos de San Vicente Ferrer (1600)
  • Anales del Reyno de Valencia (1613)

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]