Anar al contingut

Diferència entre les revisions de "Charanga"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Sense resum d'edició
Sense resum d'edició
 
(No se mostra una edició intermija del mateix usuari)
Llínea 1: Llínea 1:
[[File:Ustekabe txaranga eibar.jpg|thumb|Una charanga vasca en Eibar]]
[[File:Ustekabe txaranga eibar.jpg|thumb|Una charanga vasca en Eibar]]
Les '''charangues''' són agrupacions, més o manco menudes (entre huit i quinze músics), formades per [[Instrument de vent|instruments de vent]] i alguns [[Instrument de percussió|instruments de percussió]], com ara la caixa, el bombo o els platerets. Solen acompanyar les festes populars de carrer en [[música]] molt animada.
Les '''charangues''' són agrupacions, més o manco chicotetes (entre huit i quinze músics), formades per [[Instrument de vent|instruments de vent]] i alguns [[Instrument de percussió|instruments de percussió]], com ara la caixa, el bombo o els platerets. Solen acompanyar les festes populars de carrer en [[música]] molt animada.


Les charangues tenen molta presència en diverses zones d'Espanya (principalment en el Nort i en la [[Comunitat Valenciana]], donada la gran tradició musical d'estos territoris), s'encarreguen d'animar i amenisar festejos, desfilades, despedides, o uns atres.
Les charangues tenen molta presència en diverses zones d'Espanya (principalment en el Nort i en la [[Comunitat Valenciana]], donada la gran tradició musical d'estos territoris), s'encarreguen d'animar i amenisar festejos, desfilades, despedides, o uns atres.
Llínea 8: Llínea 8:
Interpreten cançons populars en lletres ribaldes i els èxits musicals de l'any, cançons típiques depenent de la situació geogràfica, algunes ademés componen cançons pròpies o realisen els seus propis popurris.
Interpreten cançons populars en lletres ribaldes i els èxits musicals de l'any, cançons típiques depenent de la situació geogràfica, algunes ademés componen cançons pròpies o realisen els seus propis popurris.


Normalment una charanga està composta per percussió (bombo, caixa i plats), la secció de metals (trombons, bombardins, trompetes i tuba) i per últim la secció de fusta (saxofons alts, saxofó tenor i clarinet).  
Normalment una charanga està composta per percussió (bombo, caixa i plats), la secció de metals (trombons, bombardins, trompetes i tuba) i per últim la secció de [[fusta]] (saxofons alts, saxofó tenor i clarinet).  


[[Categoria:Música]]
[[Categoria:Música]]
[[Categoria:Entreteniment]]
[[Categoria:Entreteniment]]
[[Categoria:Societat]]
[[Categoria:Societat]]

Última revisió del 15:35 21 jun 2024

Archiu:Ustekabe txaranga eibar.jpg
Una charanga vasca en Eibar

Les charangues són agrupacions, més o manco chicotetes (entre huit i quinze músics), formades per instruments de vent i alguns instruments de percussió, com ara la caixa, el bombo o els platerets. Solen acompanyar les festes populars de carrer en música molt animada.

Les charangues tenen molta presència en diverses zones d'Espanya (principalment en el Nort i en la Comunitat Valenciana, donada la gran tradició musical d'estos territoris), s'encarreguen d'animar i amenisar festejos, desfilades, despedides, o uns atres.

Solen estar compostes per uns 8 a 15 músics i poden ser d'aficionats que es reunixen per a les festes, o professionals que van de poble en poble pagats per ajuntaments o colles de gent. Molts estudiants de grau mig i superior de música aprofiten els seus coneiximents per a obtindre uns ingressos extra tocant en la charanga.

Interpreten cançons populars en lletres ribaldes i els èxits musicals de l'any, cançons típiques depenent de la situació geogràfica, algunes ademés componen cançons pròpies o realisen els seus propis popurris.

Normalment una charanga està composta per percussió (bombo, caixa i plats), la secció de metals (trombons, bombardins, trompetes i tuba) i per últim la secció de fusta (saxofons alts, saxofó tenor i clarinet).