Diferència entre les revisions de "Nata"
Anar a la navegació
Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «La '''nata''' o '''crema de la llet''', és una substància de consistència greixosa i tonalitat blanca o groguenca, que es troba de forma emulsionada en la ...») |
m (Text reemplaça - ' quantitat ' a ' cantitat ') |
||
| (No se mostren 2 edicions intermiges del mateix usuari) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| + | [[File:15-09-26-RalfR-WLC-0080.jpg|thumb|200px|Nata montada]] | ||
| + | |||
La '''nata''' o '''crema de la llet''', és una substància de consistència greixosa i tonalitat blanca o groguenca, que es troba de forma emulsionada en la [[llet]]. | La '''nata''' o '''crema de la llet''', és una substància de consistència greixosa i tonalitat blanca o groguenca, que es troba de forma emulsionada en la [[llet]]. | ||
| − | Està constituïda principalment per glòbuls de matèria greixosa que es troben surant en la superfície de la llet crua; per això es diu que és una emulsió de greix en [[aigua]]. Esta capa es pot apreciar deixant certa | + | Està constituïda principalment per glòbuls de matèria greixosa que es troben surant en la superfície de la llet crua; per això es diu que és una emulsió de greix en [[aigua]]. Esta capa es pot apreciar deixant certa cantitat de llet, en un recipient: es pot observar com una prima capa pren forma en la superfície. Esta película de greix se separa per mig d'un procés de centrifugació i s'envasa per separat per al seu us en gastronomia. |
No s'ha de confondre esta "nata fresca" en la nata que es forma quan es bull la llet, i que es produïx per aglomeració de l'[[albúmina]] de la llet desnaturalisada per la calor. El tel que es forma en la superfície de la llet bollida, te un aspecte similar a la "nata fresca" s'ha transformat químicament per efecte de la calor i té un gust i una textura llaugerament diferent. | No s'ha de confondre esta "nata fresca" en la nata que es forma quan es bull la llet, i que es produïx per aglomeració de l'[[albúmina]] de la llet desnaturalisada per la calor. El tel que es forma en la superfície de la llet bollida, te un aspecte similar a la "nata fresca" s'ha transformat químicament per efecte de la calor i té un gust i una textura llaugerament diferent. | ||
== Diferents tipos de nata == | == Diferents tipos de nata == | ||
| − | + | [[File:Hot chocolate mug with whipped cream.jpg|thumb|200px|Café en nata]] | |
Segons la seua elaboració i d'acort en la proporció de greix que conté, es distinguixen diverses classes de nata: | Segons la seua elaboració i d'acort en la proporció de greix que conté, es distinguixen diverses classes de nata: | ||
| Llínea 13: | Llínea 15: | ||
* Nates líquides o crema de llet. S'ampren en alguns països per a barrejar en el [[café]] o en cremes i salses. | * Nates líquides o crema de llet. S'ampren en alguns països per a barrejar en el [[café]] o en cremes i salses. | ||
| + | [[File:Clotted cream (cropped).JPG|thumb|200px|Nata densa]] | ||
* Nates denses. De textura més densa que les líquides, poden arribar a tindre fins a 55% de contingut greixós. Es poden usar també per a cremes i salses, ademés d'alguns dolços. | * Nates denses. De textura més densa que les líquides, poden arribar a tindre fins a 55% de contingut greixós. Es poden usar també per a cremes i salses, ademés d'alguns dolços. | ||
| Llínea 18: | Llínea 21: | ||
* Nata montada, líquida o espessa, batuda enèrgicament fins que siga d'aspecte similar a una escuma d'afaitar. Per a fer que la nata monte, esta ha de tindre obligatòriament al menys 30% de matèria grassa, en cas contrari no pot montar. | * Nata montada, líquida o espessa, batuda enèrgicament fins que siga d'aspecte similar a una escuma d'afaitar. Per a fer que la nata monte, esta ha de tindre obligatòriament al menys 30% de matèria grassa, en cas contrari no pot montar. | ||
| − | + | [[File:Torta casera argentina con crema chantillí y duraznos.jpg|thumb|200px|Tarta en crema Xantillí]] | |
* [[Xantillí]]. Nata montada al gust burgués parisenc, tal com es fa en França, és dir, nata montada, ensucrada i perfumada en vainilla. La recepta original és de François Vatel, del [[sigle XVII]]. | * [[Xantillí]]. Nata montada al gust burgués parisenc, tal com es fa en França, és dir, nata montada, ensucrada i perfumada en vainilla. La recepta original és de François Vatel, del [[sigle XVII]]. | ||
| Llínea 27: | Llínea 30: | ||
[[Categoria:Aliments]] | [[Categoria:Aliments]] | ||
[[Categoria:Làcteus]] | [[Categoria:Làcteus]] | ||
| + | [[Categoria:Rebosteria]] | ||
Última revisió del 10:26 27 jun 2020
La nata o crema de la llet, és una substància de consistència greixosa i tonalitat blanca o groguenca, que es troba de forma emulsionada en la llet.
Està constituïda principalment per glòbuls de matèria greixosa que es troben surant en la superfície de la llet crua; per això es diu que és una emulsió de greix en aigua. Esta capa es pot apreciar deixant certa cantitat de llet, en un recipient: es pot observar com una prima capa pren forma en la superfície. Esta película de greix se separa per mig d'un procés de centrifugació i s'envasa per separat per al seu us en gastronomia.
No s'ha de confondre esta "nata fresca" en la nata que es forma quan es bull la llet, i que es produïx per aglomeració de l'albúmina de la llet desnaturalisada per la calor. El tel que es forma en la superfície de la llet bollida, te un aspecte similar a la "nata fresca" s'ha transformat químicament per efecte de la calor i té un gust i una textura llaugerament diferent.
Diferents tipos de nata[editar | editar còdic]
Segons la seua elaboració i d'acort en la proporció de greix que conté, es distinguixen diverses classes de nata:
- Tel de la llet. És la capa prima i sòlida que apareix surant en la llet quan esta es calenta i posteriorment es refreda en determinades condicions. La llet descremada no en forma perque en descremar-la se li treu precisament el greix, que és la nata.
- Nates líquides o crema de llet. S'ampren en alguns països per a barrejar en el café o en cremes i salses.
.JPG)
- Nates denses. De textura més densa que les líquides, poden arribar a tindre fins a 55% de contingut greixós. Es poden usar també per a cremes i salses, ademés d'alguns dolços.
- Nates agres.
- Nata montada, líquida o espessa, batuda enèrgicament fins que siga d'aspecte similar a una escuma d'afaitar. Per a fer que la nata monte, esta ha de tindre obligatòriament al menys 30% de matèria grassa, en cas contrari no pot montar.
- Xantillí. Nata montada al gust burgués parisenc, tal com es fa en França, és dir, nata montada, ensucrada i perfumada en vainilla. La recepta original és de François Vatel, del sigle XVII.
- La nata especialment greixosa es pot batre per a elaborar manteca, que consistix bàsicament en el greix lacteu aïllat. Per a elaborar la manteca, la nata ha d'estar tíbia, mentres que per a conseguir montar la nata cal que estiga ben freda. A voltes, cuiners inexperts poden fer manteca accidentalment quan baten durant massa temps una nata per a fer nata montada.