Diferència entre les revisions de "Manuel Rozalén Sales"
| (No es mostren 8 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | '''Manuel Rozalén Sales''' ([[Castelló de la Plana]], 30 de novembre de [[1906]] - 6 de novembre de [[1999]]), fon un mege i poeta [[Valencians|valencià]]. | + | {{Biografia| |
| + | | nom = Manuel Rozalén Sales | ||
| + | | image = | ||
| + | | peu = | ||
| + | | nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | ||
| + | | ocupació = Mege i poeta | ||
| + | | data_naix = [[30 de novembre]] de [[1906]] | ||
| + | | lloc_naix = [[Castelló]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | ||
| + | | data_mort = [[6 de novembre]] de [[1999]] | ||
| + | | lloc_mort = [[Castelló]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | ||
| + | }} | ||
| + | '''Manuel Rozalén Sales''' ([[Castelló de la Plana]], [[30 de novembre]] de [[1906]] - † [[6 de novembre]] de [[1999]]), fon un mege i poeta [[Valencians|valencià]]. | ||
== Biografia == | == Biografia == | ||
| Llínea 7: | Llínea 18: | ||
Estudià el bachillerat en la ciutat de Castelló i els primers estudis de la seua carrera foren també en Castelló, en l'Escola Normal per a estudiar Magisteri. Finalment, estudià Medicina i s'especialisà en Pediatria. Conseguí la primera plaça en la "Casa de Socorro". Durant la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]] li correspongué la zona republicana i fon Capità Mèdic. A l'acabar la guerra pergué la seua plaça en la "Casa de Socorro" i passà un temps en la [[La Pobla Tornesa|Pobla Tornesa]] pero consolidà el seu títul de Pediatra i tornà pronte a Castelló. | Estudià el bachillerat en la ciutat de Castelló i els primers estudis de la seua carrera foren també en Castelló, en l'Escola Normal per a estudiar Magisteri. Finalment, estudià Medicina i s'especialisà en Pediatria. Conseguí la primera plaça en la "Casa de Socorro". Durant la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]] li correspongué la zona republicana i fon Capità Mèdic. A l'acabar la guerra pergué la seua plaça en la "Casa de Socorro" i passà un temps en la [[La Pobla Tornesa|Pobla Tornesa]] pero consolidà el seu títul de Pediatra i tornà pronte a Castelló. | ||
| − | Es casà en la mestra Mercedes Herrera Prats el 4 d'agost de l'any [[1945]]. No tingueren fills. Per a tota la família Rozalén fon el tio Manolo. | + | Es casà en la mestra Mercedes Herrera Prats el [[4 d'agost]] de l'any [[1945]]. No tingueren fills. Per a tota la família Rozalén fon el tio Manolo. |
Fon membre de la junta directiva del Cassino Antic, la biblioteca del qual organisà, cuidà i dotà de noves publicacions. També fon directiu de la Societat Filharmònica i durant molts anys membre del Consell Municipal de Cultura en diferents alcaldes. | Fon membre de la junta directiva del Cassino Antic, la biblioteca del qual organisà, cuidà i dotà de noves publicacions. També fon directiu de la Societat Filharmònica i durant molts anys membre del Consell Municipal de Cultura en diferents alcaldes. | ||
| Llínea 13: | Llínea 24: | ||
=== Investigació mèdica === | === Investigació mèdica === | ||
| − | Manuel Rozalén estava preocupat per les diarrees que patien els chiquets i estudià les qualitats astringents de la [[Garrofa|garrofa]], en realitat, pareixia que lo important era el garrofí (la llavor de la garrofa). Rozalén conseguí que els laboratoris fabricaren una farina que constituïa una troballa casi miraculosa per a curar les diarrees infantils. | + | Manuel Rozalén estava preocupat per les diarrees que patien els chiquets i estudià les qualitats astringents de la [[Garrofa|garrofa]], en realitat, pareixia que lo important era el garrofí (la llavor de la garrofa). Rozalén conseguí que els laboratoris fabricaren una [[farina]] que constituïa una troballa casi miraculosa per a curar les diarrees infantils. |
=== Política === | === Política === | ||
| Llínea 49: | Llínea 60: | ||
¡Tan subtil era la flor!|''Seres humanos de Castellón. Manuel Rozalén Sales'', per Salvador Bellés (''[[Mediterráneo]]'', 27.2.2010)}} | ¡Tan subtil era la flor!|''Seres humanos de Castellón. Manuel Rozalén Sales'', per Salvador Bellés (''[[Mediterráneo]]'', 27.2.2010)}} | ||
| − | Manuel Rozalén és el creador de la paraula "Galania" que és un dels actes de les Festes de la Magdalena, la Galania a la Reina de les festes. | + | Manuel Rozalén és el creador de la paraula "Galania" que és un dels actes de les [[Festes de la Magdalena]], la Galania a la Reina de les festes. |
Entre l'Ajuntament i la Diputació li han publicat llibres. | Entre l'Ajuntament i la Diputació li han publicat llibres. | ||
| Llínea 55: | Llínea 66: | ||
=== Premis === | === Premis === | ||
| − | Guanyà en tres ocasions el premi Flor Natural de poesia, el ya comentat de l'any 1969; en [[1970]], obtenint la Rosa d'Or i en [[1974]] premiat en la Rosa d'Argent per una trilogia sobre el pintor [[Joan Batiste Porcar|Porcar]]. Va rebre el títul honorífic "Mestre en Gai Saber". | + | Guanyà en tres ocasions el premi Flor Natural de poesia, el ya comentat de l'any 1969; en [[1970]], obtenint la Rosa d'Or i en [[1974]] premiat en la Rosa d'Argent per una trilogia sobre el pintor [[Joan Batiste Porcar|Porcar]]. Va rebre el títul honorífic "[[Mestre en Gai Saber]]". |
| + | |||
| + | === Cançons === | ||
| + | |||
| + | S'han musicat algunes poesies de Manuel Rozalén: | ||
| + | |||
| + | * El taronger | ||
| + | * El Millars | ||
| + | * Camins de l'horta | ||
| + | * Penyagolosa | ||
| + | * Les Illes Columbretes | ||
| + | * Himne a Castelló | ||
| + | |||
| + | Que han segut cantades per grups, com: ''Els Llauradors'' i el ''Grup Maig''. | ||
| + | |||
| + | == Referències == | ||
| + | |||
| + | * ''Seres humanos de Castellón. Manuel Rozalén Sales'', per Salvador Bellés (''[[Mediterráneo]]'', 27.2.2010) | ||
| + | |||
| + | [[Categoria:Biografies]] | ||
| + | [[Categoria:Valencians]] | ||
| + | [[Categoria:Meges]] | ||
| + | [[Categoria:Meges valencians]] | ||
| + | [[Categoria:Escritors]] | ||
| + | [[Categoria:Escritors valencians]] | ||
| + | [[Categoria:Poetes]] | ||
| + | [[Categoria:Poetes valencians]] | ||
Última revisió del 17:20 19 maig 2024
| Manuel Rozalén Sales | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Mege i poeta | ||
| Naiximent: | 30 de novembre de 1906 | ||
| Lloc de naiximent: | Castelló, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 6 de novembre de 1999 | ||
| Lloc de defunció: | Castelló, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Manuel Rozalén Sales (Castelló de la Plana, 30 de novembre de 1906 - † 6 de novembre de 1999), fon un mege i poeta valencià.
Biografia[editar | editar còdic]
Fon fill de Manuel Rozalén Alegre, de professió cuiner i de Josefa Sales Lleó. Del matrimoni naixqueren tres fills: Consuelo, que fon mestra i farmacèutica; Josefina, també mestra i Manuel, que fon batejat el 30 de novembre de 1906, només nàixer.
Estudià el bachillerat en la ciutat de Castelló i els primers estudis de la seua carrera foren també en Castelló, en l'Escola Normal per a estudiar Magisteri. Finalment, estudià Medicina i s'especialisà en Pediatria. Conseguí la primera plaça en la "Casa de Socorro". Durant la Guerra Civil li correspongué la zona republicana i fon Capità Mèdic. A l'acabar la guerra pergué la seua plaça en la "Casa de Socorro" i passà un temps en la Pobla Tornesa pero consolidà el seu títul de Pediatra i tornà pronte a Castelló.
Es casà en la mestra Mercedes Herrera Prats el 4 d'agost de l'any 1945. No tingueren fills. Per a tota la família Rozalén fon el tio Manolo.
Fon membre de la junta directiva del Cassino Antic, la biblioteca del qual organisà, cuidà i dotà de noves publicacions. També fon directiu de la Societat Filharmònica i durant molts anys membre del Consell Municipal de Cultura en diferents alcaldes.
Investigació mèdica[editar | editar còdic]
Manuel Rozalén estava preocupat per les diarrees que patien els chiquets i estudià les qualitats astringents de la garrofa, en realitat, pareixia que lo important era el garrofí (la llavor de la garrofa). Rozalén conseguí que els laboratoris fabricaren una farina que constituïa una troballa casi miraculosa per a curar les diarrees infantils.
Política[editar | editar còdic]
Fon seduït per la política i entrà a formar part del partit polític Republicà Radical de Fernando Gasset i Vicente Cantos al qual admirava.
Poesia[editar | editar còdic]
Quan ya tenia més de xixanta anys es donà a conéixer la seua vocació poètica. Ademés fon un poeta premiat pels seus treballs. Guanyà en l'any 1969 el premi Flor Natural i dedicà el seu poema titulat "Galania" a la reina de les Festes de la Magdalena, Mercedes Dols Nicolau.
A la vora de la llar,
vaig oir en ma infantesa,
un conte que en van contar
d'una flor i una princesa.
La princesa era molt bella,
passejava pel jardí,
va trobar una rossella
per lluir-la en el seu sí.
I al sospirar delerosa,
per sentir-la sobre el cor,
es desfullà tremolosa:
¡Tan subtil era la flor!Manuel Rozalén és el creador de la paraula "Galania" que és un dels actes de les Festes de la Magdalena, la Galania a la Reina de les festes.
Entre l'Ajuntament i la Diputació li han publicat llibres.
Premis[editar | editar còdic]
Guanyà en tres ocasions el premi Flor Natural de poesia, el ya comentat de l'any 1969; en 1970, obtenint la Rosa d'Or i en 1974 premiat en la Rosa d'Argent per una trilogia sobre el pintor Porcar. Va rebre el títul honorífic "Mestre en Gai Saber".
Cançons[editar | editar còdic]
S'han musicat algunes poesies de Manuel Rozalén:
- El taronger
- El Millars
- Camins de l'horta
- Penyagolosa
- Les Illes Columbretes
- Himne a Castelló
Que han segut cantades per grups, com: Els Llauradors i el Grup Maig.
Referències[editar | editar còdic]
- Seres humanos de Castellón. Manuel Rozalén Sales, per Salvador Bellés (Mediterráneo, 27.2.2010)