Diferència entre les revisions de "Pinar del Grau de Castelló"
| (No es mostren 6 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | El '''Pinar del Grau de Castelló''' és un parc natural que està situat al nort del [[Grau de Castelló]], districte marítim de la ciutat de [[Castelló de la Plana]]. | + | El '''Pinar del Grau de Castelló''' és un parc natural que està situat al [[nort]] del [[Grau de Castelló]], districte marítim de la ciutat de [[Castelló de la Plana]]. |
== Història == | == Història == | ||
| − | En el [[sigle XIV]] l'ajuntament comprà el Pinar al Comte de Trastàmara. Durant l'[[Edat Mija|edat mija]], el Pinar fon la principal font de fusta per a llenya o per a la construcció de barraques. Encara que la seua notable reducció fon una de les causes de que esta activitat acabara per regular-se poc de temps despuix. Originàriament contava en una extensió de 200 hectàrees. | + | En el [[sigle XIV]] l'ajuntament comprà el Pinar al Comte de Trastàmara. Durant l'[[Edat Mija|edat mija]], el Pinar fon la principal font de [[fusta]] per a llenya o per a la construcció de [[Barraca|barraques]]. Encara que la seua notable reducció fon una de les causes de que esta activitat acabara per regular-se poc de temps despuix. Originàriament contava en una extensió de 200 hectàrees. |
Si antigament era lloc de repòs per a les famílies viageres, en els nous temps oferix un espai de descans, deport i cultura que s'adapta a les necessitats de la població | Si antigament era lloc de repòs per a les famílies viageres, en els nous temps oferix un espai de descans, deport i cultura que s'adapta a les necessitats de la població | ||
| Llínea 11: | Llínea 11: | ||
Es tracta de la major zona verda de la ciutat, en una extensa pinada que evitava l'alvanç de les [[Duna|dunes]] cap a la [[Marjal|marjal]] i els cultius. Podem trobar pins centenaris, multitut d'espècies d'aus i una de les majors colónies de [[Farda|farda roja]] de la província, que li conferixen un alt valor ecològic. | Es tracta de la major zona verda de la ciutat, en una extensa pinada que evitava l'alvanç de les [[Duna|dunes]] cap a la [[Marjal|marjal]] i els cultius. Podem trobar pins centenaris, multitut d'espècies d'aus i una de les majors colónies de [[Farda|farda roja]] de la província, que li conferixen un alt valor ecològic. | ||
| − | El Pinar té una llargària de més de 2 Km. i conta en taules i bancs de fusta i de pedra, paellers, engrunsadors per als chiquets més menuts, una piscina descoberta, un aula de la naturalea, una torre de guaita, un bar-restaurant i un camp de [[Golf|golf]]. | + | El Pinar té una llargària de més de 2 Km. i conta en taules i bancs de fusta i de pedra, paellers, engrunsadors per als chiquets més menuts, una piscina descoberta, un aula de la naturalea, una torre de guaita, un bar-restaurant i un camp de [[Golf (deport)|golf]]. |
| − | L'espècie per excelència és la [[Carrasca|carrasca]], un [[Pi|pi autòcton]], d'ahí el seu nom, encara que no menys important són els arbusts que baix ells habiten, com el llentiscle no cal menysprear la gran cantitat de sers vius que habiten en este lloc, com les fardes, en les seues impressionants peripècies i bellea, les aus migratòries, que acodixen ad este lloc per ser la seua temperatura l'ideal per a poder aniuar o hivernar, com [[Colom|coloms]], [[Palput|palputs]], [[Cagarnera|cadarneres]], [[Muçol|muçols]] o brúfols. | + | L'espècie per excelència és la [[Carrasca|carrasca]], un [[Pi (arbre)|pi autòcton]], d'ahí el seu nom, encara que no menys important són els arbusts que baix ells habiten, com el llentiscle no cal menysprear la gran cantitat de sers vius que habiten en este lloc, com les fardes, en les seues impressionants peripècies i bellea, les aus migratòries, que acodixen ad este lloc per ser la seua temperatura l'ideal per a poder aniuar o hivernar, com [[Colom|coloms]], [[Palput|palputs]], [[Cagarnera|cadarneres]], [[Muçol|muçols]] o brúfols. |
| − | No cal despreciar l'existència de certs tipos de [[Bolet|bolets]] com la ''Lepiota Bbruneoincarnata'' (venenosa | + | No cal despreciar l'existència de certs tipos de [[Bolet|bolets]] com la ''Lepiota Bbruneoincarnata'' (venenosa e inclús mortal) i la ''Agaricus Bisporus'' (comestible). |
[[Categoria:Parcs naturals]] | [[Categoria:Parcs naturals]] | ||
[[Categoria:Castelló de la Plana]] | [[Categoria:Castelló de la Plana]] | ||
Última revisió del 07:56 3 oct 2024
El Pinar del Grau de Castelló és un parc natural que està situat al nort del Grau de Castelló, districte marítim de la ciutat de Castelló de la Plana.
Història[editar | editar còdic]
En el sigle XIV l'ajuntament comprà el Pinar al Comte de Trastàmara. Durant l'edat mija, el Pinar fon la principal font de fusta per a llenya o per a la construcció de barraques. Encara que la seua notable reducció fon una de les causes de que esta activitat acabara per regular-se poc de temps despuix. Originàriament contava en una extensió de 200 hectàrees.
Si antigament era lloc de repòs per a les famílies viageres, en els nous temps oferix un espai de descans, deport i cultura que s'adapta a les necessitats de la població
Descripció[editar | editar còdic]
Es tracta de la major zona verda de la ciutat, en una extensa pinada que evitava l'alvanç de les dunes cap a la marjal i els cultius. Podem trobar pins centenaris, multitut d'espècies d'aus i una de les majors colónies de farda roja de la província, que li conferixen un alt valor ecològic.
El Pinar té una llargària de més de 2 Km. i conta en taules i bancs de fusta i de pedra, paellers, engrunsadors per als chiquets més menuts, una piscina descoberta, un aula de la naturalea, una torre de guaita, un bar-restaurant i un camp de golf.
L'espècie per excelència és la carrasca, un pi autòcton, d'ahí el seu nom, encara que no menys important són els arbusts que baix ells habiten, com el llentiscle no cal menysprear la gran cantitat de sers vius que habiten en este lloc, com les fardes, en les seues impressionants peripècies i bellea, les aus migratòries, que acodixen ad este lloc per ser la seua temperatura l'ideal per a poder aniuar o hivernar, com coloms, palputs, cadarneres, muçols o brúfols.
No cal despreciar l'existència de certs tipos de bolets com la Lepiota Bbruneoincarnata (venenosa e inclús mortal) i la Agaricus Bisporus (comestible).