Diferència entre les revisions de "Plaça Hort dels Corders (Castelló)"
(Text reemplaça - 'desapareguent' a 'desapareixent') |
|||
(No es mostra una edició intermija d'un usuari) | |||
Llínea 5: | Llínea 5: | ||
Fon un solar que pertanygué al Gremi de Corders (fundat en el [[sigle XV]]) pero en un moment determinat dit solar fon confiscat que ho recuperaren en l'any [[1871]] gràcies a l'intervenció del rei d'Espanya, Amadeo I de Saboya. L'indústria del [[Cànem|cànem]] fon molt important en Castelló degut a que el gremi tenia exclusivitat en el suministrament de sogues per a l'Armada Espanyola. | Fon un solar que pertanygué al Gremi de Corders (fundat en el [[sigle XV]]) pero en un moment determinat dit solar fon confiscat que ho recuperaren en l'any [[1871]] gràcies a l'intervenció del rei d'Espanya, Amadeo I de Saboya. L'indústria del [[Cànem|cànem]] fon molt important en Castelló degut a que el gremi tenia exclusivitat en el suministrament de sogues per a l'Armada Espanyola. | ||
− | En l'any [[1939]] el solar passà a ser propietat municipal, una volta acabada la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]]. El traçat és de l'any [[1942]] de l'arquitecte municipal [[Vicente Traver Tomás]] i en [[1944]] s'obri la [[Plaça del Rei En Jaume (Castelló)|plaça del Rei]]. En [[1945]] es feu lo mateix respecte a la Ronda Magdalena i el [[Parc Ribalta]]. Abdós obertures es conseguiren per la demolició d'una | + | En l'any [[1939]] el solar passà a ser propietat municipal, una volta acabada la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]]. El traçat és de l'any [[1942]] de l'arquitecte municipal [[Vicente Traver Tomás]] i en [[1944]] s'obri la [[Plaça del Rei En Jaume (Castelló)|plaça del Rei]]. En [[1945]] es feu lo mateix respecte a la Ronda Magdalena i el [[Parc Ribalta]]. Abdós obertures es conseguiren per la demolició d'una série de cases. |
− | En el pas dels anys es va seguir edificant la plaça i les restes de l'antic hort dels corders foren | + | En el pas dels anys es va seguir edificant la plaça i les restes de l'antic hort dels corders foren desapareixent fins la década dels anys 70 que ya no quedà res, la plaça quedà completament urbanisada. |
En [[1982]] el traçat de la plaça sofrí una reforma en la que quedà peatonalisada en gran part. | En [[1982]] el traçat de la plaça sofrí una reforma en la que quedà peatonalisada en gran part. |
Última revisió del 20:37 16 jun 2022
La plaça de l'Hort dels Corders està situada junt a l'avinguda del Rei En Jaume en la ciutat de Castelló de la Plana.
Història[editar | editar còdic]
Fon un solar que pertanygué al Gremi de Corders (fundat en el sigle XV) pero en un moment determinat dit solar fon confiscat que ho recuperaren en l'any 1871 gràcies a l'intervenció del rei d'Espanya, Amadeo I de Saboya. L'indústria del cànem fon molt important en Castelló degut a que el gremi tenia exclusivitat en el suministrament de sogues per a l'Armada Espanyola.
En l'any 1939 el solar passà a ser propietat municipal, una volta acabada la Guerra Civil. El traçat és de l'any 1942 de l'arquitecte municipal Vicente Traver Tomás i en 1944 s'obri la plaça del Rei. En 1945 es feu lo mateix respecte a la Ronda Magdalena i el Parc Ribalta. Abdós obertures es conseguiren per la demolició d'una série de cases.
En el pas dels anys es va seguir edificant la plaça i les restes de l'antic hort dels corders foren desapareixent fins la década dels anys 70 que ya no quedà res, la plaça quedà completament urbanisada.
En 1982 el traçat de la plaça sofrí una reforma en la que quedà peatonalisada en gran part.
La plaça se reformà en l'any 1999 i es construí un gran aparcament subterràneu. En ella se troba l'escultura Les Cordeliers, de grans dimensions, en homenage al filador i al menaor (en recort dels soguers) de 14 metros d'alçaria, obra de Juan García Ripollés.
Descripció[editar | editar còdic]
En la plaça de l'Hort dels Corders també se troba l'edifici que fon sèu del Ministeri de Facenda i el Centre d'Especialitats Mèdiques Jaume I. A l'entrada de la plaça, i en l'encreuament en l'avinguda del Rei En Jaume, podem trobar el Monument a Jaume I.