Diferència entre les revisions de "Proyecte discussió:Escriure en valencià"
m |
(Text reemplaça - ' bé' a ' be') |
||
| (No es mostren 8 edicions intermiges d'un usuari) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
==Proposta per a un valencià digne i genuí== | ==Proposta per a un valencià digne i genuí== | ||
| − | Per a un valencià digne, lliure de castellanismes i catalanismes innecessaris que només li lleven personalitat a la nostra llengua, trobe que seria convenient que el model de llengua que gaste l'Enciclopèdia busque sempre les formes més genuïnes i bandege unes atres que, o | + | Per a un valencià digne, lliure de castellanismes i catalanismes innecessaris que només li lleven personalitat a la nostra llengua, trobe que seria convenient que el model de llengua que gaste l'Enciclopèdia busque sempre les formes més genuïnes i bandege unes atres que, o be són barbarismes clars, o be s'estimen més unes atres formes per ser més autèntiques. Un eixemple podria ser el verp "preferir", verp perfectament valencià, pero que en la llengua tradicional és "estimar" ("preferixc el porc al vedell" en valencià tradicional és "m'estime més el porc que no el vedell"), aixina, en est eixemple, reviscolem un verp tradicional valencià a l'hora que nos separem del català (en català i en valencià "estimar" volen dir coses diferents: en català vol dir "amar" i en valencià, "preferir"). |
Ací deixe una llista de térmens valencians o estrangerismes i el seu equivalent més genuí: | Ací deixe una llista de térmens valencians o estrangerismes i el seu equivalent més genuí: | ||
| Llínea 19: | Llínea 19: | ||
| pregunta (castellanisme antic) || qüestió (paraula tradicional) | | pregunta (castellanisme antic) || qüestió (paraula tradicional) | ||
|- | |- | ||
| − | | anar anant (castellanisme) || fer via/camí | + | | anar anant (castellanisme inadmissible, puix no té trellat en valencià) || fer via/camí |
|- | |- | ||
| de colp (catalanisme) || tot d'una | | de colp (catalanisme) || tot d'una | ||
| Llínea 47: | Llínea 47: | ||
| últim (castellanisme) || darrer | | últim (castellanisme) || darrer | ||
|- | |- | ||
| − | | àdhuc (catalanisme)/inclús || fins | + | | àdhuc (catalanisme)/fins i tot (forma artificial inventada pel catalanisme modern)/inclús (castellanisme antic) || fins (cal dir que, despuix de "fins", mai se posa coma) |
|- | |- | ||
| recollir (castellanisme) || arreplegar | | recollir (castellanisme) || arreplegar | ||
| Llínea 55: | Llínea 55: | ||
| quedar (castellanisme)/romandre (arcaisme i catalanisme modern) || restar | | quedar (castellanisme)/romandre (arcaisme i catalanisme modern) || restar | ||
|- | |- | ||
| − | | ya que/atés que (arcaisme usat pels nostres clàssics i autors de la Renaixença, fins | + | | ya que/atés que (arcaisme usat pels nostres clàssics i autors de la Renaixença, fins el Pare Fullana, pero hui en total desús) || puix/puix que/com que/perque |
|- | |- | ||
| haver-hi || hi haure (excepte davant de participi, com en "haver vengut" o "haver escrit") | | haver-hi || hi haure (excepte davant de participi, com en "haver vengut" o "haver escrit") | ||
| Llínea 91: | Llínea 91: | ||
|tipo (castellanisme)/tipus (catalanisme) || classe, forma | |tipo (castellanisme)/tipus (catalanisme) || classe, forma | ||
|- | |- | ||
| − | |senzill (castellanisme) || simple/ | + | |senzill (castellanisme) || simple, fàcil |
| + | |- | ||
| + | |Home senzill (castellanisme) || home pla (forma tradicional) | ||
| + | |- | ||
| + | |Despedir (castellanisme)/acomiadar (catalanisme) || despachar (forma tradcional valenciana) | ||
|} | |} | ||
| Llínea 123: | Llínea 127: | ||
== L'urgència d'un model de llengua purament valencià == | == L'urgència d'un model de llengua purament valencià == | ||
| − | Com | + | Com be sabem tots els parlants d'esta nostra llengua valenciana, actualment està patint problemes greus ab les parles del seu entorn que podrien acabar en la despersonalisació i, en el pijor cas, l'assimilació a una llengua veïna. Són moltes les senyals que nos deixen vore que és un procés que està alvançant a passos de jagant. Com a proyecte que treballa per l'us del valencià en la ret, trobe que és crucial que se'n faça un us correcte i genuí, per a evitar que es vaja degenerant progressivament. |
| − | Afortunadament tenim el recolzament d'entitats que regulen la nostra llengua, entre d'elles la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, que conta en un diccionari normatiu que arreplega la major part de les paraules valencianes actuals. Un valencià genuí no té de deixar de banda les recomanacions de la RACV, és més, té l'obliagació moral de seguir-les per a estandarisar el nostre parlar, fins | + | Afortunadament tenim el recolzament d'entitats que regulen la nostra llengua, entre d'elles la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, que conta en un diccionari normatiu que arreplega la major part de les paraules valencianes actuals. Un valencià genuí no té de deixar de banda les recomanacions de la RACV, és més, té l'obliagació moral de seguir-les per a estandarisar el nostre parlar, fins en l'àmbit privat, en les conversacions de carrer, entre amics... Seria convenient seguir lo que diu la RACV lo més que es puga. |
No cal dir que és perfectament valencià tot lo que diu la RACV i que apareix en la gramàtica i el diccionari. Pero, dins de la normativa, lo millor seria triar les formes més tradicionals, sempre que estiguen vives en algun parlar i que la RACV no les considere arcaiques. Un eixemple seria "darrer", que és una paraula purament valenciana i tradicional que encara es diu, especialment en boca dels més majors (i en variants vulgars com "rader" o "raer"), pero que està sent substituïda per "últim" per l'infulència castellana. Igualment en paraules com "després", que està substituint al clàssic "despuix" (en este cas, és una paraula arcaica revixcuda per a evitar un catalanisme modern). | No cal dir que és perfectament valencià tot lo que diu la RACV i que apareix en la gramàtica i el diccionari. Pero, dins de la normativa, lo millor seria triar les formes més tradicionals, sempre que estiguen vives en algun parlar i que la RACV no les considere arcaiques. Un eixemple seria "darrer", que és una paraula purament valenciana i tradicional que encara es diu, especialment en boca dels més majors (i en variants vulgars com "rader" o "raer"), pero que està sent substituïda per "últim" per l'infulència castellana. Igualment en paraules com "després", que està substituint al clàssic "despuix" (en este cas, és una paraula arcaica revixcuda per a evitar un catalanisme modern). | ||
| Llínea 132: | Llínea 136: | ||
Evidentment no tindria cap trellat recuperar formes perdudes en tot el territori com "cercar", "aprés", "doncs"... Seria d'allò més bonico i enriquidor recuperar térmens clàssics com eixos, pero no podem anar en contra de lo que parla la gent, si en valencià hem perdut un verp clàssic com "cercar" i l'hem substituït pel castellà "buscar", dificilment podrem tornar arrere, encara que en ocasions s'ha fet (com en el cas de "despuix"), és prou complicat. Lo que sí que podem fer és reivindicar eixes paraules encara vives i pròpies de la nostra llengua i promoure el seu us, que és lo que ya s'ha fet en alguns casos com en "abans", "ans", "fins"... [[Usuari:Teniente|Teniente]] ([[Usuari Discussió:Teniente|discussió]]) 17:42 2 abr 2019 (CEST) | Evidentment no tindria cap trellat recuperar formes perdudes en tot el territori com "cercar", "aprés", "doncs"... Seria d'allò més bonico i enriquidor recuperar térmens clàssics com eixos, pero no podem anar en contra de lo que parla la gent, si en valencià hem perdut un verp clàssic com "cercar" i l'hem substituït pel castellà "buscar", dificilment podrem tornar arrere, encara que en ocasions s'ha fet (com en el cas de "despuix"), és prou complicat. Lo que sí que podem fer és reivindicar eixes paraules encara vives i pròpies de la nostra llengua i promoure el seu us, que és lo que ya s'ha fet en alguns casos com en "abans", "ans", "fins"... [[Usuari:Teniente|Teniente]] ([[Usuari Discussió:Teniente|discussió]]) 17:42 2 abr 2019 (CEST) | ||
| + | |||
| + | == Variants llingüístiques == | ||
| + | |||
| + | L'Enciclopèdia necessita regular l'us de les variants llingüístiques ("el coche" o "lo coche", "tingut" o "tengut"...), per això seria convenient crear un apartat que fora "Proyecte:Variants llingüístiques". Perque justament necessitem que el model de llengua amprat siga lo més estàndart, genuí, descatalanisat i descastellanisat possible, perque no volem que la nostra llengua acabe sent un dialecte d'una atra, volem mantidre la seua genuïnitat, per això tindríem de recomanar les formes més purament valencianes, que siguen genuïnes i a l'hora vives (no començarem a posar coses que no es diuen, evidentment). Tot açò ho dic perque l'Enciclopèdia és un molt bon mig per a promoure una llengua estàndart, i ho tindríem de fer, no com ara que molts artículs tenen castellanismes o catalanismes intolerables... --[[Usuari:Teniente|Teniente]] ([[Usuari Discussió:Teniente|discussió]]) 12:09 13 jun 2019 (CEST) | ||
Última revisió del 16:38 3 jun 2022
Proposta per a un valencià digne i genuí[editar còdic]
Per a un valencià digne, lliure de castellanismes i catalanismes innecessaris que només li lleven personalitat a la nostra llengua, trobe que seria convenient que el model de llengua que gaste l'Enciclopèdia busque sempre les formes més genuïnes i bandege unes atres que, o be són barbarismes clars, o be s'estimen més unes atres formes per ser més autèntiques. Un eixemple podria ser el verp "preferir", verp perfectament valencià, pero que en la llengua tradicional és "estimar" ("preferixc el porc al vedell" en valencià tradicional és "m'estime més el porc que no el vedell"), aixina, en est eixemple, reviscolem un verp tradicional valencià a l'hora que nos separem del català (en català i en valencià "estimar" volen dir coses diferents: en català vol dir "amar" i en valencià, "preferir").
Ací deixe una llista de térmens valencians o estrangerismes i el seu equivalent més genuí:
| Menys genuí/barbarisme | Més genuí |
|---|---|
| preferir (preferixc el porc al vedell) | estimar més (m'estime més el porc que no el vedell) |
| obvi (anglicisme) | evident |
| arreglo (castellanisme) | retoc |
| únic/únicament (llatinismes influenciats pel castellà) | sol/a soles (térmens tradicionals valencians, com pot vore's en "la sola honor de cavalleria", fragment del nostre Tirant) |
| pregunta (castellanisme antic) | qüestió (paraula tradicional) |
| anar anant (castellanisme inadmissible, puix no té trellat en valencià) | fer via/camí |
| de colp (catalanisme) | tot d'una |
| després (catalanisme) | despuix |
| panaderia | despaig/forn de pa (tradicionalment en valencià es diu "forn" o "forn de pa" als llocs on se fa el pa, on tenen un forn, mentres que un "despaig de pa" és un lloc on se'n ven, pero que no se'n fa) |
| tenda (castellanisme totalment inadmissible) | botiga (en valencià "tenda" són les d'acampada) |
| firmar/firma (castellanisme) | signar/signatura |
| inalàmbric (castellanisme) | sense fils (en valencià "inalambric" és impossibe perque no exisitix "alambre") |
| est any (castellanisme) | enguany |
| haver matat (ha matat a trenta hòmens) | haver mort (ha mort a trenta hòmens) |
| disfrutar (castellanisme) | gojar/chalar/fruir |
| lligar (castellanisme) | festejar ("lligar" en valencià vol dir "amarrar" o "subjectar", per a conéixer parella, en valencià es diu "festejar") |
| resta (catalaisme)/resto (castellanisme) | restant/despulla |
| amb (catalanisme inadmissible) | en (i els arcaismes ab i am, que la RACV només recomana en casos d'ambigüitat, per lo que no són recomanables) |
| últim (castellanisme) | darrer |
| àdhuc (catalanisme)/fins i tot (forma artificial inventada pel catalanisme modern)/inclús (castellanisme antic) | fins (cal dir que, despuix de "fins", mai se posa coma) |
| recollir (castellanisme) | arreplegar |
| apropar (calc del castellà) | acostar/arrimar |
| quedar (castellanisme)/romandre (arcaisme i catalanisme modern) | restar |
| ya que/atés que (arcaisme usat pels nostres clàssics i autors de la Renaixença, fins el Pare Fullana, pero hui en total desús) | puix/puix que/com que/perque |
| haver-hi | hi haure (excepte davant de participi, com en "haver vengut" o "haver escrit") |
| a la mitat de | a mitan/a mijan |
| semblar (catalanisme) | paréixer/semblar (quan se referix a persones, en valencià s'usa "semblar", per lo que no són sinònims complets, a diferència del català) |
| pretext | romanç/excusa |
| al mateix moment (castellanisme) | a l'hora |
| acostumar (calc del castellà) | avear |
| irresoluble (castellanisme modern) | insoluble (paraula etimològica i tradicional) |
| interpretar | deduir que (interpretar s'usa per a fer un paper, no com a sinònim de "deduir que") |
| provisional | provisori (paraula tradicional) |
| marchar (catalanisme) | anar-se'n ("marchar" en valencià vol dir "anar a peu" o "funcionar", no "anar-se'n") |
| guardar (castellanisme)/desar (catalanisme, relacionat en el verp valencià "adesar", hui totalment en desús) | alçar (alguna cosa) |
| més tart (calc del castellà) | despuix/posteriorment |
| el dia següent (castellanisme) | sendemà/endemà |
| proposta (castellanisme) | proposició |
| intentar (castellanisme) | provar de (ho provaré de fer demà) |
| potser siga, segurament vinga... (castellanismes) | potser és, segurament ve (despuix d'adverbis de dubte o incertea en castellà s'usa ell subjuntiu, pero en valencià l'indicatiu) |
| tipo (castellanisme)/tipus (catalanisme) | classe, forma |
| senzill (castellanisme) | simple, fàcil |
| Home senzill (castellanisme) | home pla (forma tradicional) |
| Despedir (castellanisme)/acomiadar (catalanisme) | despachar (forma tradcional valenciana) |
Esta llista, que es pot anar ampliant, no consistix a prohibir els atres térmens, sino a preferir les formes genuïnes per a enriquir la nostra llengua i que no acabe sent un calc del català ni del castellà. --Teniente (discussió) 13:31 1 març 2019 (CET)
En genuí valencià yo mai he dit t'estime, en valencià genuí es diu yo te vullc o preferixc, pero lo de t'estime no.
En quant als arcaismes "ab" i "am", són això arcaismes que no es deuen utilisar, més que en casos molt concrets.
Fruir tampoc s'ha dit mai en valencià genuí, s'ha dit gojar, pero lo de fruir no.
Lo de fins i tot yo ho he sentit sempre com "encara que"
Restant yo lo he dit sempre com despulles
Opine que tot lo que està arreplegat en la RACV, és genuí i digne i hi ha que atendre's ad això.
--Jose2 (discussió) 15:18 1 març 2019 (CET)
- En valencià genuí és normal que no hages dit mai "t'estime" en conte de "te vullc" perquè això és català. És important indicar que en valencià "estimar" no vol dir "amar", sino "preferir" i casi que sempre va seguit de "més" -estimar més una cosa que (no) l'atra-, en català sí que vol dir "amar", pero no en valencià. En valencià genuí frases com "m'estime més menjar-me la paella que no fer-la" sempre s'han dit (consulta el verp "estimar" en el DGLV), una atra cosa és que per influència del castellà s'estiga perdent est us tan nostre.
Si has sentit "fins i tot" com a sinònim de "encara que" i està arreplegat per la RACV, seria interessant que ho inclogueres en la taula. L'objectiu és tindre una llista de referència.
Despulles és una paraula ben nostra, pero a voltes cal dir "restant": nosatros farem això i el restant ho fareu vosatros.
Fruir i gojar són sinònims, pero gojar és molt més usat, per lo que és més recomanable. Les dos estan acceptades per la RACV.
Evidentment tot lo que hi ha ací són paraules reconegudes per la RACV, no he inclós algunes com "aturar", que ma yaya diu en total normalitat, perque la RACV les considera antigues. Lo que passa és que, de totes les paraules que arreplega la RACV, seria interessant donar-li preferència a les més genuïnes i tradicionals, per a conservar una llengua més pura, pero evidentement si hi ha una paraula que no l'arreplega, no s'usarà. --Teniente (discussió) 18:31 1 març 2019 (CET)
L'urgència d'un model de llengua purament valencià[editar còdic]
Com be sabem tots els parlants d'esta nostra llengua valenciana, actualment està patint problemes greus ab les parles del seu entorn que podrien acabar en la despersonalisació i, en el pijor cas, l'assimilació a una llengua veïna. Són moltes les senyals que nos deixen vore que és un procés que està alvançant a passos de jagant. Com a proyecte que treballa per l'us del valencià en la ret, trobe que és crucial que se'n faça un us correcte i genuí, per a evitar que es vaja degenerant progressivament.
Afortunadament tenim el recolzament d'entitats que regulen la nostra llengua, entre d'elles la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, que conta en un diccionari normatiu que arreplega la major part de les paraules valencianes actuals. Un valencià genuí no té de deixar de banda les recomanacions de la RACV, és més, té l'obliagació moral de seguir-les per a estandarisar el nostre parlar, fins en l'àmbit privat, en les conversacions de carrer, entre amics... Seria convenient seguir lo que diu la RACV lo més que es puga.
No cal dir que és perfectament valencià tot lo que diu la RACV i que apareix en la gramàtica i el diccionari. Pero, dins de la normativa, lo millor seria triar les formes més tradicionals, sempre que estiguen vives en algun parlar i que la RACV no les considere arcaiques. Un eixemple seria "darrer", que és una paraula purament valenciana i tradicional que encara es diu, especialment en boca dels més majors (i en variants vulgars com "rader" o "raer"), pero que està sent substituïda per "últim" per l'infulència castellana. Igualment en paraules com "després", que està substituint al clàssic "despuix" (en este cas, és una paraula arcaica revixcuda per a evitar un catalanisme modern).
Les paraules que he mencionat adés ("darrer", "últim", "despuix" i "després") són totes acceptades actualment per la RACV, per lo que són purament valencianes, pero com pot vore's, unes formes són més tradicionals que les atres. Això és lo que la comunitat valencianista d'Internet hauria de procurar: mantindre un valencià genuí, tan alluntat com siga possible de l'influència de les llengües de l'entorn perque això pot acabar en la nostra.
Evidentment no tindria cap trellat recuperar formes perdudes en tot el territori com "cercar", "aprés", "doncs"... Seria d'allò més bonico i enriquidor recuperar térmens clàssics com eixos, pero no podem anar en contra de lo que parla la gent, si en valencià hem perdut un verp clàssic com "cercar" i l'hem substituït pel castellà "buscar", dificilment podrem tornar arrere, encara que en ocasions s'ha fet (com en el cas de "despuix"), és prou complicat. Lo que sí que podem fer és reivindicar eixes paraules encara vives i pròpies de la nostra llengua i promoure el seu us, que és lo que ya s'ha fet en alguns casos com en "abans", "ans", "fins"... Teniente (discussió) 17:42 2 abr 2019 (CEST)
Variants llingüístiques[editar còdic]
L'Enciclopèdia necessita regular l'us de les variants llingüístiques ("el coche" o "lo coche", "tingut" o "tengut"...), per això seria convenient crear un apartat que fora "Proyecte:Variants llingüístiques". Perque justament necessitem que el model de llengua amprat siga lo més estàndart, genuí, descatalanisat i descastellanisat possible, perque no volem que la nostra llengua acabe sent un dialecte d'una atra, volem mantidre la seua genuïnitat, per això tindríem de recomanar les formes més purament valencianes, que siguen genuïnes i a l'hora vives (no començarem a posar coses que no es diuen, evidentment). Tot açò ho dic perque l'Enciclopèdia és un molt bon mig per a promoure una llengua estàndart, i ho tindríem de fer, no com ara que molts artículs tenen castellanismes o catalanismes intolerables... --Teniente (discussió) 12:09 13 jun 2019 (CEST)