Diferència entre les revisions de "Ignaci Villalonga Villalba"
(Pàgina nova, en el contingut: «'''Ignaci Villalonga Villalba''' (Valéncia, 1895 - Benicàssim, 1973) fon un advocat, polític i financer valencià. Membre del...») |
|||
| (No es mostren 22 edicions intermiges d'6 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | '''Ignaci Villalonga Villalba''' ([[Valéncia]], [[1895]] - [[Benicàssim]], [[1973]]) fon un advocat, polític i financer [[Valencians|valencià]]. Membre del [[Congrés dels Diputats]] d'[[Espanya]] per la [[Província de Castelló|província de Castelló]] durant les dos últimes llegislatures en el periodo de la [[ | + | {{Biografia| |
| + | | nom = Ignaci Villalonga Villalba | ||
| + | | image = [[Archiu:Ignacivillalonga.jpg|250px]] | ||
| + | | peu = | ||
| + | | nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | ||
| + | | ocupació = Advocat, polític i financer. | ||
| + | | data_naix = [[13 de juliol]] de [[1895]] | ||
| + | | lloc_naix = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | ||
| + | | data_mort = [[4 de novembre]] de [[1973]] | ||
| + | | lloc_mort = [[Benicàssim]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | ||
| + | }} | ||
| + | '''Ignaci Villalonga Villalba''' ([[Valéncia]], [[1895]] - † [[Benicàssim]], [[1973]]) fon un advocat, polític i financer [[Valencians|valencià]]. Membre del [[Congrés dels Diputats]] d'[[Espanya]] per la [[Província de Castelló|província de Castelló]] durant les dos últimes llegislatures en el periodo de la [[II República Espanyola|Segona república]], tingué un paper rellevant dins de la [[Dreta Regional Valenciana]]. En posterioritat, durant el periodo de la [[Franquisme|Dictadura franquista]], es va centrar en els negocis i aplegaria a dirigir vàries entitats bancàries importants. | ||
== Biografia == | == Biografia == | ||
| + | Naixcut en la ciutat de Valéncia en l'any 1895, es va doctorar en Dret en l'[[Universitat de Deusto]] en [[1914]] i en [[1916]] fon editada la seua tesis doctoral "Régimen municipal foral valenciano. Los jurados y el Consejo". Retornaria a Valéncia per a treballar en la Companyia de Ferrocarrils i Tramvies, que era propietat de la seua família. Ingressà en la [[Joventut Valencianista]] i fon un dels fundadors de l'[[Unió Valencianista Regional]] (UVR) en l'any [[1918]] junt a [[Joaquim Reig i Rodríguez]] i redactor de la [[Declaració Valencianista de 1918]]. | ||
| − | + | La seua participació i actuació política es remarcable, com a dirigent de l'[[Unió Valencianista Regional]], i com a Diputat a Corts espanyoles per [[Castelló de la Plana]] pel partit de [[Lluís Lúcia]], la [[Dreta Regional Valenciana]]. Fon membre destacat de [[Lo Rat Penat]] (vicepresident en l'any [[1927]]) i del [[Centre de Cultura Valenciana]] en el qual ingressà en l'any 1928. Fon un dels firmants de les [[Normes de Castelló|Bases del 32]]. | |
Més tart, no obstant, es va deslligar de la política i es va dedicar als negocis. Fon president de la [[Cambra de Comerç de Valéncia]] durant els anys [[1928]] a [[1930]] i va promoure la creació del Centre d'Estudis Econòmics Valencians en [[1929]]. També fon un dels firmants de les [[Normes de Castelló]] en [[1932]]. Pero quan es va proclamar la Segona República Espanyola, va ingressar en la [[Dreta Regional Valenciana]] i fon diputat de la CEDA en les eleccions de [[1933]] i de [[1936]] per la província de Castelló. Quan en [[1935]] fon suspesa la [[Generalitat de Catalunya]], fon el seu president en calitat de governador general de Catalunya. | Més tart, no obstant, es va deslligar de la política i es va dedicar als negocis. Fon president de la [[Cambra de Comerç de Valéncia]] durant els anys [[1928]] a [[1930]] i va promoure la creació del Centre d'Estudis Econòmics Valencians en [[1929]]. També fon un dels firmants de les [[Normes de Castelló]] en [[1932]]. Pero quan es va proclamar la Segona República Espanyola, va ingressar en la [[Dreta Regional Valenciana]] i fon diputat de la CEDA en les eleccions de [[1933]] i de [[1936]] per la província de Castelló. Quan en [[1935]] fon suspesa la [[Generalitat de Catalunya]], fon el seu president en calitat de governador general de Catalunya. | ||
| + | |||
| + | Va presidir la Cambra de Comerç de Valéncia ([[1927]]-[[1930]]) i la Junta d'Obres del Port ([[1935]]). | ||
| + | |||
| + | En l'any [[1935]], durant el règim de suspensió de la Generalitat catalana, el govern espanyol el nomenà Governador General de la regió catalana. Villalonga dimití del càrrec despuix d'eixercir-lo dos semanes. | ||
Durant la [[Guerra Civil espanyola|guerra civil espanyola]] participà en el bando franquiste colaborant en l'organisació econòmica de la zona ocupada pels sublevats. Despuix de la guerra fon l'encarregat de reorganisar el [[Banc de Valéncia]] i el Banc Central, que dirigí des de [[1943]] a [[1970]]. També va dirigir el Banc de Valéncia, entre [[1954]] i [[1961]]. | Durant la [[Guerra Civil espanyola|guerra civil espanyola]] participà en el bando franquiste colaborant en l'organisació econòmica de la zona ocupada pels sublevats. Despuix de la guerra fon l'encarregat de reorganisar el [[Banc de Valéncia]] i el Banc Central, que dirigí des de [[1943]] a [[1970]]. També va dirigir el Banc de Valéncia, entre [[1954]] i [[1961]]. | ||
| − | Des dels seus càrrecs va impulsar la creació del consorci Bancor, va fundar numeroses empreses com Eléctriques Leonesas, Saltos del Sil, Saltos del Nansa, Compañia Española de Petroleos (Cepsa) i Dragados i Construcciones, i fon president del Consell Superior de Cambres de Comerç. En fallir en 1973 va llegar a Carmen Jaúdenes de Vilallonga i a les seues dos filles un capital de 3.666 millons de pessetes, una de les majors fortunes de la [[Transició Espanyola]]. | + | Des dels seus càrrecs va impulsar la creació del consorci Bancor, va fundar numeroses empreses com Eléctriques Leonesas, Saltos del Sil, Saltos del Nansa, Compañia Española de Petroleos (Cepsa) i Dragados i Construcciones, i fon president del Consell Superior de Cambres de Comerç. |
| + | |||
| + | Fon una de les personalitats més internacionals i també més influents en el sector bancari, estant lligat al [[Banc de Valéncia]] i a nivell espanyol al Banc Central, del que fon president en [[1943]]. En l'any [[1956]] li fon concedida la Medalla d'Or de la ciutat de [[Valéncia]] i, en motiu d'açò, li fon oferit el llibre d'homenage "Pensamiento y acción". | ||
| + | |||
| + | En fallir en l'any 1973 va llegar a Carmen Jaúdenes de Vilallonga i a les seues dos filles un capital de 3.666 millons de pessetes, una de les majors fortunes de la [[Transició Espanyola]]. | ||
| + | |||
| + | == Obres == | ||
| + | |||
| + | * Doctorat en Dret en la tesis ''Régimen municipal foral valenciano. Los jurados y el consejo'' (Valéncia 1916), reeditada en 1995 pel Banc de Valéncia per a commemorar el centenari del naiximent de l'autor. | ||
| + | * ''Substantivitat del valencianisme'' (1919). | ||
| + | * ''Régimen municipal foral valenciano'' (1926). | ||
| + | |||
| + | == Cites == | ||
| − | + | {{Cita|Ignaci Villalonga i Villalba. I. Villalonga (Valencia 1895 - Benicassim 1973), descolla com a financer i politic. Es doctorà en Dret per l'Universitat de Deusto en 1915 i en 1916 fon editada la seua tesis doctoral 'Régimen municipal foral valenciano. Los jurados y el Consejo'. En 1919 publicà l'opuscul 'Substantivitat del valencianisme'. Va presidir la Cambra de Comerç de Valencia (1927-1930) i la Junta d'Obres del Port (1935). La seua participacio i actuacio politica es remarcable, com a dirigent de l'Unio Valencianista Regional i com a Diputat a Corts espanyoles per Castello de la Plana i pel partit de Lluïs Lucia, la Dreta Regional Valenciana. Fon membre destacat de Lo Rat Penat (vicepresident en 1927) i del Centre de Cultura Valenciana en el qual ingressà en 1928. Fon un dels firmants de les Bases del 32. En 1935, durant el regim de suspensio de la Generalitat catalana, el govern espanyol el nomenà Governador General de la regió catalana. Villalonga dimiti del carrec despres d´eixercir-lo dos semanes. Fon una de les personalitats mes internacionals i tambe mes influents en el sector bancari, estant lligat al Banc de Valencia i a nivell espanyol al Banc Central, del que fon president en 1943. En 1956 li fon concedida la Medalla d'Or de la ciutat de Valencia i, en motiu d'aço, li fon oferit el llibre d'homenage 'Pensamiento y acción'.|''Valencianisme: regionalisme o nacionalisme. Una aproximacio als conceptes i ad alguns teorics del valencianisme'', per [[Juli Moreno]]}} | |
| − | + | == Vore també == | |
| − | |||
| − | |||
| + | * [[Declaració Valencianista de 1918]] | ||
| + | * [[Normes de Castelló]] de 1932 | ||
| + | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Ignacio_Villalonga Ignaci Villalonga en Wikipedia] | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Ignacio_Villalonga Ignaci Villalonga en Wikipedia] | ||
| + | * [http://mosatroselsvalencias.blogcindario.com/2006/12/00061-ignacio-villalonga-valenciano-y-emprendedor.html Biografia d'Ignaci Villalonga - Mosatros els valencians] | ||
| + | |||
| + | [[Categoria:Biografies]] | ||
| + | [[Categoria:Valencians]] | ||
| + | [[Categoria:Polítics]] | ||
| + | [[Categoria:Polítics Valencians]] | ||
| + | [[Categoria:Empresaris]] | ||
| + | [[Categoria:Empresaris valencians]] | ||
| + | [[Categoria:Financers]] | ||
| + | [[Categoria:Financers valencians]] | ||
| + | [[Categoria:Nacionalistes valencians]] | ||
| + | [[Categoria:Valencianisme]] | ||
Última revisió del 08:57 7 nov 2024
| Ignaci Villalonga Villalba | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Advocat, polític i financer. | ||
| Naiximent: | 13 de juliol de 1895 | ||
| Lloc de naiximent: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 4 de novembre de 1973 | ||
| Lloc de defunció: | Benicàssim, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Ignaci Villalonga Villalba (Valéncia, 1895 - † Benicàssim, 1973) fon un advocat, polític i financer valencià. Membre del Congrés dels Diputats d'Espanya per la província de Castelló durant les dos últimes llegislatures en el periodo de la Segona república, tingué un paper rellevant dins de la Dreta Regional Valenciana. En posterioritat, durant el periodo de la Dictadura franquista, es va centrar en els negocis i aplegaria a dirigir vàries entitats bancàries importants.
Biografia[editar | editar còdic]
Naixcut en la ciutat de Valéncia en l'any 1895, es va doctorar en Dret en l'Universitat de Deusto en 1914 i en 1916 fon editada la seua tesis doctoral "Régimen municipal foral valenciano. Los jurados y el Consejo". Retornaria a Valéncia per a treballar en la Companyia de Ferrocarrils i Tramvies, que era propietat de la seua família. Ingressà en la Joventut Valencianista i fon un dels fundadors de l'Unió Valencianista Regional (UVR) en l'any 1918 junt a Joaquim Reig i Rodríguez i redactor de la Declaració Valencianista de 1918.
La seua participació i actuació política es remarcable, com a dirigent de l'Unió Valencianista Regional, i com a Diputat a Corts espanyoles per Castelló de la Plana pel partit de Lluís Lúcia, la Dreta Regional Valenciana. Fon membre destacat de Lo Rat Penat (vicepresident en l'any 1927) i del Centre de Cultura Valenciana en el qual ingressà en l'any 1928. Fon un dels firmants de les Bases del 32.
Més tart, no obstant, es va deslligar de la política i es va dedicar als negocis. Fon president de la Cambra de Comerç de Valéncia durant els anys 1928 a 1930 i va promoure la creació del Centre d'Estudis Econòmics Valencians en 1929. També fon un dels firmants de les Normes de Castelló en 1932. Pero quan es va proclamar la Segona República Espanyola, va ingressar en la Dreta Regional Valenciana i fon diputat de la CEDA en les eleccions de 1933 i de 1936 per la província de Castelló. Quan en 1935 fon suspesa la Generalitat de Catalunya, fon el seu president en calitat de governador general de Catalunya.
Va presidir la Cambra de Comerç de Valéncia (1927-1930) i la Junta d'Obres del Port (1935).
En l'any 1935, durant el règim de suspensió de la Generalitat catalana, el govern espanyol el nomenà Governador General de la regió catalana. Villalonga dimití del càrrec despuix d'eixercir-lo dos semanes.
Durant la guerra civil espanyola participà en el bando franquiste colaborant en l'organisació econòmica de la zona ocupada pels sublevats. Despuix de la guerra fon l'encarregat de reorganisar el Banc de Valéncia i el Banc Central, que dirigí des de 1943 a 1970. També va dirigir el Banc de Valéncia, entre 1954 i 1961.
Des dels seus càrrecs va impulsar la creació del consorci Bancor, va fundar numeroses empreses com Eléctriques Leonesas, Saltos del Sil, Saltos del Nansa, Compañia Española de Petroleos (Cepsa) i Dragados i Construcciones, i fon president del Consell Superior de Cambres de Comerç.
Fon una de les personalitats més internacionals i també més influents en el sector bancari, estant lligat al Banc de Valéncia i a nivell espanyol al Banc Central, del que fon president en 1943. En l'any 1956 li fon concedida la Medalla d'Or de la ciutat de Valéncia i, en motiu d'açò, li fon oferit el llibre d'homenage "Pensamiento y acción".
En fallir en l'any 1973 va llegar a Carmen Jaúdenes de Vilallonga i a les seues dos filles un capital de 3.666 millons de pessetes, una de les majors fortunes de la Transició Espanyola.
Obres[editar | editar còdic]
- Doctorat en Dret en la tesis Régimen municipal foral valenciano. Los jurados y el consejo (Valéncia 1916), reeditada en 1995 pel Banc de Valéncia per a commemorar el centenari del naiximent de l'autor.
- Substantivitat del valencianisme (1919).
- Régimen municipal foral valenciano (1926).