Diferència entre les revisions de "C"
Anar a la navegació
Anar a la busca
m |
|||
| (No es mostren 6 edicions intermiges d'4 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | La '''C''', '''c''' en minúscula, és la tercera lletra de l'[[alfabet valencià]] provinent del [[llatí]]. El seu nom és '''ce'''. El seu orige gràfic està en símbols [[fenici]]s per representar una arma que es llançava. En llatí es va arredonir i es va diferenciar de la G. | + | [[Archiu:Latin C.svg|150px|miniaturadeimagen|Lletra C]] |
| + | La '''C''', '''c''' en minúscula, és la tercera lletra de l'[[alfabet valencià]] provinent del [[llatí]]. El seu nom és '''ce'''. El seu orige gràfic està en símbols [[fenici]]s per a representar una arma que es llançava. En el llatí es va arredonir i es va diferenciar de la G. | ||
== Fonètica == | == Fonètica == | ||
| − | En [[valencià]] representa l'[[oclusiva velar sorda]] | + | En [[valencià]] representa l'[[oclusiva velar sorda]] [k] de l'[[alfabet fonètic internacional]] en els següents casos: |
* Davant de les [[vocal]]s ''a'', ''o'', ''u''. | * Davant de les [[vocal]]s ''a'', ''o'', ''u''. | ||
* Davant de les [[consonant]]s. | * Davant de les [[consonant]]s. | ||
* En posició final (''sac''). Despuix d'una consonant nasal sol emmudir-se (''banc'', pronunciat ''ban''), açò és un vulgarisme no admissible en el valencià estàndart, que sempre pronuncia la ce final. | * En posició final (''sac''). Despuix d'una consonant nasal sol emmudir-se (''banc'', pronunciat ''ban''), açò és un vulgarisme no admissible en el valencià estàndart, que sempre pronuncia la ce final. | ||
| − | És el fonema de la [[fricativa alveolar sorda]] | + | És el fonema de la [[fricativa alveolar sorda]] [s] davant de ''e'' (''cel''), ''i'' (''ciri''). |
També forma part del dígraf [[Ch (dígraf)]]. | També forma part del dígraf [[Ch (dígraf)]]. | ||
| Llínea 15: | Llínea 16: | ||
* En sò de [k] (colp) | * En sò de [k] (colp) | ||
# Inicial i interior de paraula davant de A, O, U: casa, cosa, cult, ficar, recort, ocult. | # Inicial i interior de paraula davant de A, O, U: casa, cosa, cult, ficar, recort, ocult. | ||
| − | # En principi de sílaba formant els grups consonàntics CR, CL: crida, clau, dimecres, proclamà. | + | # En principi de sílaba formant els grups consonàntics CR, CL: [[crida]], [[clau]], [[dimecres]], proclamà. |
| − | # Davant de C, D, S, T, Z: acció, anècdota, dacsa, actua, eczema. | + | # Davant de C, D, S, T, Z: acció, anècdota, [[dacsa]], actua, eczema. |
| − | # En final de paraula, encara que en derivar (en el plural se conserva) se transforme en G o es conserve: pròlec, no pròleg, pero prologar. Fanc, no fang, pero fangós | + | # En final de paraula, encara que en derivar (en el plural se conserva) se transforme en G o es conserve: pròlec, no pròleg, pero prologar. [[Fanc]], no fang, pero fangós. |
| − | * En sò de [s] (cendra) | + | * En sò de [s] ([[cendra]]). |
| − | # Inicial i interior de paraula, davant de E, I: cel, cinc, incert, província. | + | # Inicial i interior de paraula, davant de E, I: [[cel]], [[cinc]], incert, [[província]]. |
# Davant de A, O, U escriurem [[Ç|ç]] (ce trencada): caçar, llançol, vençut. | # Davant de A, O, U escriurem [[Ç|ç]] (ce trencada): caçar, llançol, vençut. | ||
| − | # En posició final de paraula escriurem ç, sempre que en derivar s’escriga c: capaç, capacitat; comerç, comerciar. | + | # En posició final de paraula escriurem ç, sempre que en derivar s’escriga c: capaç, capacitat; [[comerç]], comerciar. |
# En els sufixos –aç/–aça, –uç/–uça (aumentatius, despectius) i –iç/–iça (matèria o tendència): bonaç, malaltuç, pastiç. | # En els sufixos –aç/–aça, –uç/–uça (aumentatius, despectius) i –iç/–iça (matèria o tendència): bonaç, malaltuç, pastiç. | ||
| Llínea 27: | Llínea 28: | ||
*[[Alfabet valencià]] | *[[Alfabet valencià]] | ||
*[[Dígraf]] | *[[Dígraf]] | ||
| + | |||
| + | == Enllaços externs == | ||
| + | {{DGLV|C}} | ||
| + | {{Commonscat|C}} | ||
[[Categoria:Llingüística]] | [[Categoria:Llingüística]] | ||
Última revisió del 21:00 28 set 2022
La C, c en minúscula, és la tercera lletra de l'alfabet valencià provinent del llatí. El seu nom és ce. El seu orige gràfic està en símbols fenicis per a representar una arma que es llançava. En el llatí es va arredonir i es va diferenciar de la G.
Fonètica[editar | editar còdic]
En valencià representa l'oclusiva velar sorda [k] de l'alfabet fonètic internacional en els següents casos:
- Davant de les vocals a, o, u.
- Davant de les consonants.
- En posició final (sac). Despuix d'una consonant nasal sol emmudir-se (banc, pronunciat ban), açò és un vulgarisme no admissible en el valencià estàndart, que sempre pronuncia la ce final.
És el fonema de la fricativa alveolar sorda [s] davant de e (cel), i (ciri).
També forma part del dígraf Ch (dígraf).
Ortografia[editar | editar còdic]
S'escriu ce[editar | editar còdic]
- En sò de [k] (colp)
- Inicial i interior de paraula davant de A, O, U: casa, cosa, cult, ficar, recort, ocult.
- En principi de sílaba formant els grups consonàntics CR, CL: crida, clau, dimecres, proclamà.
- Davant de C, D, S, T, Z: acció, anècdota, dacsa, actua, eczema.
- En final de paraula, encara que en derivar (en el plural se conserva) se transforme en G o es conserve: pròlec, no pròleg, pero prologar. Fanc, no fang, pero fangós.
- En sò de [s] (cendra).
- Inicial i interior de paraula, davant de E, I: cel, cinc, incert, província.
- Davant de A, O, U escriurem ç (ce trencada): caçar, llançol, vençut.
- En posició final de paraula escriurem ç, sempre que en derivar s’escriga c: capaç, capacitat; comerç, comerciar.
- En els sufixos –aç/–aça, –uç/–uça (aumentatius, despectius) i –iç/–iça (matèria o tendència): bonaç, malaltuç, pastiç.
Vore també[editar | editar còdic]
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre C.