Diferència entre les revisions de "C"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
 
(No es mostren 6 edicions intermiges d'4 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
La '''C''', '''c''' en minúscula, és la tercera lletra de l'[[alfabet valencià]] provinent del [[llatí]]. El seu nom és '''ce'''. El seu orige gràfic està en símbols [[fenici]]s per representar una arma que es llançava. En llatí es va arredonir i es va diferenciar de la G.  
+
[[Archiu:Latin C.svg|150px|miniaturadeimagen|Lletra C]]
 +
La '''C''', '''c''' en minúscula, és la tercera lletra de l'[[alfabet valencià]] provinent del [[llatí]]. El seu nom és '''ce'''. El seu orige gràfic està en símbols [[fenici]]s per a representar una arma que es llançava. En el llatí es va arredonir i es va diferenciar de la G.  
  
 
== Fonètica ==
 
== Fonètica ==
En [[valencià]] representa l'[[oclusiva velar sorda]] /k/ de l'[[alfabet fonètic internacional]] en els següents casos:
+
En [[valencià]] representa l'[[oclusiva velar sorda]] [k] de l'[[alfabet fonètic internacional]] en els següents casos:
 
* Davant de les [[vocal]]s ''a'', ''o'', ''u''.
 
* Davant de les [[vocal]]s ''a'', ''o'', ''u''.
 
* Davant de les [[consonant]]s.
 
* Davant de les [[consonant]]s.
 
* En posició final (''sac''). Despuix d'una consonant nasal sol emmudir-se (''banc'', pronunciat ''ban''), açò és un vulgarisme no admissible en el valencià estàndart, que sempre pronuncia la ce final.
 
* En posició final (''sac''). Despuix d'una consonant nasal sol emmudir-se (''banc'', pronunciat ''ban''), açò és un vulgarisme no admissible en el valencià estàndart, que sempre pronuncia la ce final.
  
És el fonema de la [[fricativa alveolar sorda]] /s/ davant de ''e'' (''cel''), ''i'' (''ciri'').
+
És el fonema de la [[fricativa alveolar sorda]] [s] davant de ''e'' (''cel''), ''i'' (''ciri'').
  
 
També forma part del dígraf [[Ch (dígraf)]].
 
També forma part del dígraf [[Ch (dígraf)]].
Llínea 15: Llínea 16:
 
* En sò de [k] (colp)
 
* En sò de [k] (colp)
 
# Inicial i interior de paraula davant de A, O, U: casa, cosa, cult, ficar, recort, ocult.
 
# Inicial i interior de paraula davant de A, O, U: casa, cosa, cult, ficar, recort, ocult.
# En principi de sílaba formant els grups consonàntics CR, CL: crida, clau, dimecres, proclamà.
+
# En principi de sílaba formant els grups consonàntics CR, CL: [[crida]], [[clau]], [[dimecres]], proclamà.
# Davant de C, D, S, T, Z: acció, anècdota, dacsa, actua, eczema.
+
# Davant de C, D, S, T, Z: acció, anècdota, [[dacsa]], actua, eczema.
# En final de paraula, encara que en derivar (en el plural se conserva) se transforme en G o es conserve: pròlec, no pròleg, pero prologar. Fanc, no fang, pero fangós
+
# En final de paraula, encara que en derivar (en el plural se conserva) se transforme en G o es conserve: pròlec, no pròleg, pero prologar. [[Fanc]], no fang, pero fangós.
* En sò de [s] (cendra)
+
* En sò de [s] ([[cendra]]).
# Inicial i interior de paraula, davant de E, I: cel, cinc, incert, província.
+
# Inicial i interior de paraula, davant de E, I: [[cel]], [[cinc]], incert, [[província]].
 
# Davant de A, O, U escriurem [[Ç|ç]] (ce trencada): caçar, llançol, vençut.
 
# Davant de A, O, U escriurem [[Ç|ç]] (ce trencada): caçar, llançol, vençut.
# En posició final de paraula escriurem ç, sempre que en derivar s’escriga c: capaç, capacitat; comerç, comerciar.
+
# En posició final de paraula escriurem ç, sempre que en derivar s’escriga c: capaç, capacitat; [[comerç]], comerciar.
 
# En els sufixos –aç/–aça, –uç/–uça (aumentatius, despectius) i –iç/–iça (matèria o tendència): bonaç, malaltuç, pastiç.
 
# En els sufixos –aç/–aça, –uç/–uça (aumentatius, despectius) i –iç/–iça (matèria o tendència): bonaç, malaltuç, pastiç.
  
Llínea 27: Llínea 28:
 
*[[Alfabet valencià]]
 
*[[Alfabet valencià]]
 
*[[Dígraf]]
 
*[[Dígraf]]
 +
 +
== Enllaços externs ==
 +
{{DGLV|C}}
 +
{{Commonscat|C}}
  
 
[[Categoria:Llingüística]]
 
[[Categoria:Llingüística]]

Última revisió del 21:00 28 set 2022

Lletra C

La C, c en minúscula, és la tercera lletra de l'alfabet valencià provinent del llatí. El seu nom és ce. El seu orige gràfic està en símbols fenicis per a representar una arma que es llançava. En el llatí es va arredonir i es va diferenciar de la G.

Fonètica[editar | editar còdic]

En valencià representa l'oclusiva velar sorda [k] de l'alfabet fonètic internacional en els següents casos:

  • Davant de les vocals a, o, u.
  • Davant de les consonants.
  • En posició final (sac). Despuix d'una consonant nasal sol emmudir-se (banc, pronunciat ban), açò és un vulgarisme no admissible en el valencià estàndart, que sempre pronuncia la ce final.

És el fonema de la fricativa alveolar sorda [s] davant de e (cel), i (ciri).

També forma part del dígraf Ch (dígraf).

Ortografia[editar | editar còdic]

S'escriu ce[editar | editar còdic]

  • En sò de [k] (colp)
  1. Inicial i interior de paraula davant de A, O, U: casa, cosa, cult, ficar, recort, ocult.
  2. En principi de sílaba formant els grups consonàntics CR, CL: crida, clau, dimecres, proclamà.
  3. Davant de C, D, S, T, Z: acció, anècdota, dacsa, actua, eczema.
  4. En final de paraula, encara que en derivar (en el plural se conserva) se transforme en G o es conserve: pròlec, no pròleg, pero prologar. Fanc, no fang, pero fangós.
  1. Inicial i interior de paraula, davant de E, I: cel, cinc, incert, província.
  2. Davant de A, O, U escriurem ç (ce trencada): caçar, llançol, vençut.
  3. En posició final de paraula escriurem ç, sempre que en derivar s’escriga c: capaç, capacitat; comerç, comerciar.
  4. En els sufixos –aç/–aça, –uç/–uça (aumentatius, despectius) i –iç/–iça (matèria o tendència): bonaç, malaltuç, pastiç.

Vore també[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons