Diferència entre les revisions de "Castell d'Alédua"
Sense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| (No es mostren 10 edicions intermiges d'4 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[ | [[File:Castillo de Alédua.JPG|thumb|right|300px|<center>Castell d'Alédua</center>]] | ||
El '''castell d'Alédua''', en el terme municipal de [[Llombay]] ([[Ribera Alta]]) és una fortalea àrap construïda a finals del [[sigle XII]] que se situa sobre un cap en el marge esquerre del [[riu Magre]] a uns 4 quilòmetros de la població, en el despoblat d'[[Alédua]]. | El '''castell d'Alédua''', en el terme municipal de [[Llombay]] ([[Ribera Alta]]) és una fortalea àrap construïda a finals del [[sigle XII]] que se situa sobre un cap en el marge esquerre del [[riu Magre]] a uns 4 quilòmetros de la població, en el despoblat d'[[Alédua]]. | ||
== Història == | == Història == | ||
El castell estava destinat a defendre la població d'Alédua que ya figurava com [[Alqueria|alqueria]] en el [[Repartiment]]. En el [[sigle XIV]] perteneixqué a la família Centelles, els quals en [[1494]] el vengueren al Duc de Gandia, Joan de Borja, el qual obtingué de Carles I el títul de Marqués de Llombay, demarcació integrada d'Alédua. | El castell estava destinat a defendre la població d'Alédua que ya figurava com [[Alqueria|alqueria]] en el [[Repartiment]]. En el [[sigle XIV]] perteneixqué a la família Centelles, els quals en l'any [[1494]] el vengueren al Duc de Gandia, Joan de Borja, el qual obtingué de [[Carles I]] el títul de Marqués de Llombay, demarcació integrada d'Alédua. | ||
La despoblació del castell va aparellada a l'[[Expulsió dels moriscs|expulsió dels moriscs]] ([[1609]]). Encara que en l'any [[1625]] Carles de Borja Centelles otorgà carta de repoblació, el lloc no tornà a ser habitat. | La despoblació del castell va aparellada a l'[[Expulsió dels moriscs|expulsió dels moriscs]] ([[1609]]). Encara que en l'any [[1625]] Carles de Borja Centelles otorgà carta de repoblació, el lloc no tornà a ser habitat. | ||
Ademés de ser el punt de defensa d'Alédua, es va convertir durant l'història en un punt de resistència, dels moros, en la [[Guerra d'Independència]] i despuix en les [[Guerres carlistes|guerres carlistes]]. | |||
=== Descripció === | === Descripció === | ||
| Llínea 12: | Llínea 14: | ||
De planta rectangular conta en una torre situada en el centre, de tres altures i sòtol construïda en tapial sobre bassament de mamposteria. És molt similar als demés castells àraps d'esta part de [[Valéncia]], com la Torre Muça de [[Benifayó]], la [[Torre Espioca]], la d'[[Almussafes]] i atres. | De planta rectangular conta en una torre situada en el centre, de tres altures i sòtol construïda en tapial sobre bassament de mamposteria. És molt similar als demés castells àraps d'esta part de [[Valéncia]], com la Torre Muça de [[Benifayó]], la [[Torre Espioca]], la d'[[Almussafes]] i atres. | ||
De l'antic castell | De l'antic castell a soles queden unes restes i una torre. | ||
== Curiositats == | |||
Domina tota la vista fins a Alédua e inclús al poblat moro de Llombay. És un castell curiós, per que no es troba en el cim de la montanya, sino en les seues faldes. | |||
== Vore també == | |||
* [[Alédua]] | |||
== Referències == | |||
* Asín Palacios, Miguel (1940). Contribución a la toponimia árabe de España. Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas. p. 57 | |||
* [https://eduwp.edu.gva.es/patrimonio-cultural/ficha-inmueble.php?id=251 «Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià»] | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
*[http://aledua.blogspot.com/ Blog d'Alédua. Blog sobre història principalment del Regne de Valéncia i la Corona d'Aragó] | * [http://aledua.blogspot.com/ Blog d'Alédua. Blog sobre història principalment del Regne de Valéncia i la Corona d'Aragó] | ||
[[Categoria:Arquitectura]] | [[Categoria:Arquitectura]] | ||
Última revisió del 09:50 16 oct 2024
El castell d'Alédua, en el terme municipal de Llombay (Ribera Alta) és una fortalea àrap construïda a finals del sigle XII que se situa sobre un cap en el marge esquerre del riu Magre a uns 4 quilòmetros de la població, en el despoblat d'Alédua.
Història
[editar | editar còdic]El castell estava destinat a defendre la població d'Alédua que ya figurava com alqueria en el Repartiment. En el sigle XIV perteneixqué a la família Centelles, els quals en l'any 1494 el vengueren al Duc de Gandia, Joan de Borja, el qual obtingué de Carles I el títul de Marqués de Llombay, demarcació integrada d'Alédua.
La despoblació del castell va aparellada a l'expulsió dels moriscs (1609). Encara que en l'any 1625 Carles de Borja Centelles otorgà carta de repoblació, el lloc no tornà a ser habitat.
Ademés de ser el punt de defensa d'Alédua, es va convertir durant l'història en un punt de resistència, dels moros, en la Guerra d'Independència i despuix en les guerres carlistes.
Descripció
[editar | editar còdic]De planta rectangular conta en una torre situada en el centre, de tres altures i sòtol construïda en tapial sobre bassament de mamposteria. És molt similar als demés castells àraps d'esta part de Valéncia, com la Torre Muça de Benifayó, la Torre Espioca, la d'Almussafes i atres.
De l'antic castell a soles queden unes restes i una torre.
Curiositats
[editar | editar còdic]Domina tota la vista fins a Alédua e inclús al poblat moro de Llombay. És un castell curiós, per que no es troba en el cim de la montanya, sino en les seues faldes.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- Asín Palacios, Miguel (1940). Contribución a la toponimia árabe de España. Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas. p. 57
- «Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià»