Diferència entre les revisions de "Vicent Savall Vidal"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 18 edicions intermiges d'4 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
{{Biografio
+
{{Biografia|
|imago            = Vicent_Savall.jpg
+
| nom = Vicent Savall Vidal
|imago_tamany    = 150px
+
| image = [[Archiu:Vsavall.jpg|250px]]
|imago_descriptio = <small>'''Vicent Savall''' en una actuació en la Llibreria "Crisol" de Valéncia Ciutat en Juliol de 1999</small>
+
| peu = Vicent Savall''' en una actuació
|naiximent        = [[Bellreguard]], [[La Safor]], [[Comunitat Valenciana]] [[1944]]
+
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
|mort            =  
+
| ocupació = Cantautor
|nacionalitat    = Espanyol
+
| data_naix = [[1944]]
|ocupacio        = Cantautor
+
| lloc_naix = [[Bellreguart]], [[La Safor]], [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]
 +
| data_mort =  
 +
| lloc_mort =  
 
}}
 
}}
'''Vicent Savall Vidal''' ([[Bellreguard]], [[La Safor]], [[1944]]) és un cantautor [[Comunitat Valenciana|valencià]] en [[llengua valenciana]]. Ha rebut el primer premi del Certamen de Música Llaugera d'Almàssera ([[2001]]) i el segon premi del Certamen de Música Llaugera d'Almàssera ([[2000]]).
+
 
 +
'''Vicent Savall Vidal''' ([[Bellreguart]], [[La Safor]], [[1944]]) és un cantautor [[Comunitat Valenciana|valencià]] en [[llengua valenciana]]. Ha rebut el primer premi del Certamen de Música Llaugera d'Almàssera ([[2001]]) i el segon premi del Certamen de Música Llaugera d'Almàssera ([[2000]]).
  
 
==Biografia==
 
==Biografia==
Naixqué en [[1944]] en [[Bellreguart]] ([[Província de Valéncia|Valéncia]]). Als sis anys s'inicià en el solfeig i apren [[flautí]] en el Círcul Musical. En els franciscans en [[Benissa]] tingué ocasió de conéixer les modulacions del [[cant gregorià]]. Als 18 anys, a mitat de la década dels 60, fruí en [[París]] d'un gran pero curt èxit eixint en el programa de la TV francesa "''Le Petit Conservatoire de la Chançon''" que s'emetia en directe per a [[França]], [[Bèlgica]], [[Luxemburc]] i la [[Suïssa francòfona]], fet que li va permetre signar un contracte discogràfic en [[Eddy Barclay]] i un atre cinematogràfic en el grup Scopitones. Actuà en el prestigiós Teatre [[Olympia (París)]] junt a la llegenda del Soul [[Pétula Clark]], en el Téatre Capuccine, en la Misión Espanyola, en la sala Wagram, en l'emissora Europe n. 1, etc.  
+
 
 +
Naixqué en [[1944]] en [[Bellreguart]] ([[Província de Valéncia|Valéncia]]). Als sis anys s'inicià en el solfeig i apren [[flautí]] en el Círcul Musical. En els franciscans en [[Benissa]] tingué ocasió de conéixer les modulacions del [[cant gregorià]]. Als 18 anys, a mitat de la década dels 60, fruí en [[París]] d'un gran pero curt èxit eixint en el programa de la TV francesa "''Le Petit Conservatoire de la Chançon''" que s'emetia en directe per a [[França]], [[Bèlgica]], [[Luxemburc]] i la [[Suïssa francòfona]], fet que li va permetre firmar un contracte discogràfic en [[Eddy Barclay]] i un atre cinematogràfic en el grup Scopitones. Actuà en el prestigiós Teatre [[Olympia (París)]] junt a la llegenda del Soul [[Pétula Clark]], en el Téatre Capuccine, en la Misión Espanyola, en la sala Wagram, en l'emissora Europe n. 1, etc.  
  
 
En ple treball de gravació començà a tindre problemes auditius que desencadenaren en una greu malaltia, en aquella época sense solució i que va acabar en un futur musical prometedor, perdent quasi totalment l'audició i havent de tornar a casa. Per culpa d'esta malaltia, deixà de compondre musica durant més de vint anys fins que els avanços en [[microcirurgia]] permeteren guarir-lo, reprenguent l'activitat. Llavors torna a compondre temes i tocar de nou i és a mitat dels anys noranta quan tornà a editar treballs, mantenint-se en actiu fins a l'actualitat.  
 
En ple treball de gravació començà a tindre problemes auditius que desencadenaren en una greu malaltia, en aquella época sense solució i que va acabar en un futur musical prometedor, perdent quasi totalment l'audició i havent de tornar a casa. Per culpa d'esta malaltia, deixà de compondre musica durant més de vint anys fins que els avanços en [[microcirurgia]] permeteren guarir-lo, reprenguent l'activitat. Llavors torna a compondre temes i tocar de nou i és a mitat dels anys noranta quan tornà a editar treballs, mantenint-se en actiu fins a l'actualitat.  
Llínea 18: Llínea 22:
  
 
== Discografia ==
 
== Discografia ==
[[Image:Vicent-Savall-Senzillament-Amor.jpg|thumb|180px|Portada del quint treball de Vicent Savall, "Senzillament...Amor" ([[2000]]).]]
+
[[Image:Vsavall2.jpg|thumb|250px|Portada del quint treball de Vicent Savall, "Senzillament...Amor" ([[2000]]).]]
 +
 
 
*"De les serres a la mar" ([[1995]]), presentat en el [[Palau de la Música de Valéncia]].
 
*"De les serres a la mar" ([[1995]]), presentat en el [[Palau de la Música de Valéncia]].
 
*"Sentiments" ([[1996]]), presentat en el Palau de la Música de Valéncia.
 
*"Sentiments" ([[1996]]), presentat en el Palau de la Música de Valéncia.
Llínea 30: Llínea 35:
  
 
== ''Yo se qui soc'' ==
 
== ''Yo se qui soc'' ==
En l'any [[2000]], Vicent Savall va incloure en el seu disc ''Senzillament... Amor'' el tema ''Yo se qui soc'', adaptació d'un poema d'[[Aureli López Muñoz]], en música del propi Vicent Savall. Aureli López, de la mateixa manera que ya fera en "La pilota valenciana", a la que va rendir un mereixcut homenage, deixa ben palés quins són els seus sentiments; en esta ocasió, els seus cants i lloances van dedicats al [[Poble valencià|poble valencià]], les seues gents, la seua cultura, la seua [[Llengua Valenciana]], ad eixa raó de ser que no és una atra que la de ser valencià, aixina de senzill i aixina de contundent.  
+
 
 +
En l'any [[2000]], Vicent Savall va incloure en el seu disc ''Senzillament... Amor'' el tema ''Yo se qui soc'', adaptació d'un poema d'[[Aureli López Muñoz]], en música del propi Vicent Savall. Aureli López, de la mateixa manera que ya fera en "La pilota valenciana", a la que va rendir un mereixcut homenage, deixa ben palés quins són els seus sentiments; en esta ocasió, els seus cants i lloances van dedicats al [[Valencians|poble valencià]], les seues gents, la seua cultura, la seua [[Llengua Valenciana]], ad eixa raó de ser que no és una atra que la de ser valencià, aixina de senzill i aixina de contundent.  
  
 
'''YO SE QUI SOC'''  
 
'''YO SE QUI SOC'''  
 +
[[Archiu:Savall3.jpg|thumb|250px|Vicent Savall]]
  
 
Yo se qui soc  
 
Yo se qui soc  
Llínea 41: Llínea 48:
  
 
qué es lo que dec de fer.  
 
qué es lo que dec de fer.  
 +
 +
Porte en el cor
 +
 +
perfums de serra i mar.
  
 
Soc valenciá ben certament
 
Soc valenciá ben certament
Llínea 56: Llínea 67:
 
Li cante a March,  
 
Li cante a March,  
  
a Chuanot Martorell,  
+
a Joanot Martorell,  
  
 
i a aquell Azraq  
 
i a aquell Azraq  
Llínea 62: Llínea 73:
 
que fora El Blau primer.  
 
que fora El Blau primer.  
  
A Chuan Roïç,  
+
A Joan Roïç,  
  
 
de dones valedor,  
 
de dones valedor,  
  
a Chaume Roig i al Duc Alfons.  
+
a Jaume Roig i al Duc Anfons.  
  
 
A Lluïs Vives  
 
A Lluïs Vives  
Llínea 109: Llínea 120:
 
no sap de treua  
 
no sap de treua  
  
si en mi dius meua  
+
si me dius meua  
  
 
tots valencians.  
 
tots valencians.  
Llínea 117: Llínea 128:
 
Sabem qui som  
 
Sabem qui som  
  
com som, qui volem ser,  
+
com som i qui volem ser,  
  
 
oberts al mon  
 
oberts al mon  
Llínea 164: Llínea 175:
  
  
La meua terra  
+
La nostra terra  
  
 
te groc d'espiga,  
 
te groc d'espiga,  
Llínea 170: Llínea 181:
 
la mar amiga  
 
la mar amiga  
  
i el roig de sanc.  
+
i el roig de sanc.
 +
 
 +
 
 +
La nostra patria
 +
 
 +
feliç coloma
 +
 
 +
a tots empoma
 +
 
 +
com mare gran.
 +
 
 +
 
 +
La nostra patria
 +
 
 +
com brau poema
 +
 
 +
no mai es crema
 +
 
 +
renaix en pau.
 +
 
 +
 
 +
La nostra llengua
 +
 
 +
no sap de treua
 +
 
 +
si me dius meua
 +
 
 +
tots valencians.
 +
 
 +
 
 +
La nostra terra
 +
 
 +
te groc d'espiga,
 +
 
 +
la mar amiga
  
 +
i el roig de sanc.
  
  
La meua patria  
+
La nostra patria  
  
 
feliç coloma  
 
feliç coloma  
Llínea 180: Llínea 226:
 
a tots empoma  
 
a tots empoma  
  
com mare gran.  
+
com mare gran.
  
  
La meua patria  
+
La nostra patria  
  
 
com brau poema  
 
com brau poema  
Llínea 192: Llínea 238:
  
  
La meua llengua  
+
La nostra llengua  
  
 
no sap de treua  
 
no sap de treua  
  
si en mi dius meua  
+
si me dius meua  
  
 
tots valencians.
 
tots valencians.
  
 
== Premis ==
 
== Premis ==
*Primer premi del Certamen de Musica Llaugera d'[[Almàssera]] (any [[2001]]).
+
 
*Segon premi en el Certamen de Musica Llaugera d'[[Almàssera]] (any [[2000]]).
+
* Primer premi del Certamen de Música Llaugera d'[[Almàssera]] (any [[2001]]).
 +
* Segon premi en el Certamen de Música Llaugera d'[[Almàssera]] (any [[2000]]).
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==
 
<references/>
 
<references/>
  
== Vínculs externs ==
+
== Enllaços externs ==
 +
 
 
*[http://www.vicentsavall.com/ Pàgina Oficial de Vicent Savall]
 
*[http://www.vicentsavall.com/ Pàgina Oficial de Vicent Savall]
 
*[http://vicentsavall.com/audio/entrevista%20vicent%20savall.rar Entrevista a Vicent Savall en Ràdio 9]
 
*[http://vicentsavall.com/audio/entrevista%20vicent%20savall.rar Entrevista a Vicent Savall en Ràdio 9]
Llínea 216: Llínea 264:
 
[[Categoria:Biografies]]
 
[[Categoria:Biografies]]
 
[[Categoria:Valencians]]
 
[[Categoria:Valencians]]
 +
[[Categoria:Cantants]]
 
[[Categoria:Cantants valencians]]
 
[[Categoria:Cantants valencians]]
 +
[[Categoria:Cantautors]]
 
[[Categoria:Cantautors valencians]]
 
[[Categoria:Cantautors valencians]]

Última revisió del 22:09 20 nov 2024

Vicent Savall Vidal
Vsavall.jpg
Vicent Savall en una actuació
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Cantautor
Naiximent: 1944
Lloc de naiximent: Bellreguart, La Safor, Comunitat Valenciana, Espanya
Defunció:
Lloc de defunció:


Vicent Savall Vidal (Bellreguart, La Safor, 1944) és un cantautor valencià en llengua valenciana. Ha rebut el primer premi del Certamen de Música Llaugera d'Almàssera (2001) i el segon premi del Certamen de Música Llaugera d'Almàssera (2000).

Biografia[editar | editar còdic]

Naixqué en 1944 en Bellreguart (Valéncia). Als sis anys s'inicià en el solfeig i apren flautí en el Círcul Musical. En els franciscans en Benissa tingué ocasió de conéixer les modulacions del cant gregorià. Als 18 anys, a mitat de la década dels 60, fruí en París d'un gran pero curt èxit eixint en el programa de la TV francesa "Le Petit Conservatoire de la Chançon" que s'emetia en directe per a França, Bèlgica, Luxemburc i la Suïssa francòfona, fet que li va permetre firmar un contracte discogràfic en Eddy Barclay i un atre cinematogràfic en el grup Scopitones. Actuà en el prestigiós Teatre Olympia (París) junt a la llegenda del Soul Pétula Clark, en el Téatre Capuccine, en la Misión Espanyola, en la sala Wagram, en l'emissora Europe n. 1, etc.

En ple treball de gravació començà a tindre problemes auditius que desencadenaren en una greu malaltia, en aquella época sense solució i que va acabar en un futur musical prometedor, perdent quasi totalment l'audició i havent de tornar a casa. Per culpa d'esta malaltia, deixà de compondre musica durant més de vint anys fins que els avanços en microcirurgia permeteren guarir-lo, reprenguent l'activitat. Llavors torna a compondre temes i tocar de nou i és a mitat dels anys noranta quan tornà a editar treballs, mantenint-se en actiu fins a l'actualitat.

En l'any 2012 va editar un disc en homenage al botànic Joan Pellicer.[1]

Discografia[editar | editar còdic]

Portada del quint treball de Vicent Savall, "Senzillament...Amor" (2000).

Yo se qui soc[editar | editar còdic]

En l'any 2000, Vicent Savall va incloure en el seu disc Senzillament... Amor el tema Yo se qui soc, adaptació d'un poema d'Aureli López Muñoz, en música del propi Vicent Savall. Aureli López, de la mateixa manera que ya fera en "La pilota valenciana", a la que va rendir un mereixcut homenage, deixa ben palés quins són els seus sentiments; en esta ocasió, els seus cants i lloances van dedicats al poble valencià, les seues gents, la seua cultura, la seua Llengua Valenciana, ad eixa raó de ser que no és una atra que la de ser valencià, aixina de senzill i aixina de contundent.

YO SE QUI SOC

Vicent Savall

Yo se qui soc

d'a on soc i qui vullc ser

i tinc ben clar

qué es lo que dec de fer.

Porte en el cor

perfums de serra i mar.

Soc valenciá ben certament

i vaig pel mon

cantantli a tota veu

a un poble gran...

al poble meu.


Li cante a March,

a Joanot Martorell,

i a aquell Azraq

que fora El Blau primer.

A Joan Roïç,

de dones valedor,

a Jaume Roig i al Duc Anfons.

A Lluïs Vives

que un dia vaig trobar

anant per Bruixes

junt a un canal.


La meua terra

te groc d'espiga,

la mar amiga

i el roig de sanc.


La meua patria

feliç coloma

a tots empoma

com mare gran.


La meua patria

com brau poema

no mai es crema

renaix en pau.


La meua llengua

no sap de treua

si me dius meua

tots valencians.


Sabem qui som

com som i qui volem ser,

oberts al mon

pero en desig sincer

de ser com som

donant la ma primer

i el franc abraç

d'homens sancers.

Units farem un poble

cult i fort.

Units serem

un poble gran.


Vingau germans

Valencia es mare i vol

sentirmos junts de cor,

de cap i mans.

Anem construint

creant riquea al sol

¡Vingau, germans!

¡Valents, vingau!

Tenim llacor de regne secular,

sembrant el blat

tindrem el pa.


La nostra terra

te groc d'espiga,

la mar amiga

i el roig de sanc.


La nostra patria

feliç coloma

a tots empoma

com mare gran.


La nostra patria

com brau poema

no mai es crema

renaix en pau.


La nostra llengua

no sap de treua

si me dius meua

tots valencians.


La nostra terra

te groc d'espiga,

la mar amiga

i el roig de sanc.


La nostra patria

feliç coloma

a tots empoma

com mare gran.


La nostra patria

com brau poema

no mai es crema

renaix en pau.


La nostra llengua

no sap de treua

si me dius meua

tots valencians.

Premis[editar | editar còdic]

  • Primer premi del Certamen de Música Llaugera d'Almàssera (any 2001).
  • Segon premi en el Certamen de Música Llaugera d'Almàssera (any 2000).

Referències[editar | editar còdic]

  1. Un disco para quien lo merece Cantar a la tierra y a personajes de la història de la C. Valenciana se ha convertido en la pasión de este jubilado de Bellreguard - notícia en Levante-EMV del 3 de giner de 2013 (espanyol)

Enllaços externs[editar | editar còdic]