Diferència entre les revisions de "Manuel Vicent"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 5 edicions intermiges d'2 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
 +
{{Biografia|
 +
| nom = Manuel Vicent Recatalà
 +
| image =
 +
| peu =
 +
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
 +
| ocupació = Escritor i periodiste.
 +
| data_naix = [[1936]]
 +
| lloc_naix = [[La Vilavella]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
 +
| data_mort =
 +
| lloc_mort =
 +
}}
 
'''Manuel Vicent Recatalà''' ([[La Vilavella]], [[1936]]) és un escritor i periodiste [[Valencians|valencià]].
 
'''Manuel Vicent Recatalà''' ([[La Vilavella]], [[1936]]) és un escritor i periodiste [[Valencians|valencià]].
  
 
== Biografia ==
 
== Biografia ==
  
−
Despuix d'obtindre la Llicenciatura en Dret i Filosofia per l'[[Universitat de Valéncia]], es va traslladar a [[Madrit]], on va cursar estudis de Periodisme en l'Escola Oficial, on va començar a colaborar en les revistes ''Hermano Lobo'', ''Triunfo'' i atres mijos. En la capital d'[[Espanya]] coneix a numerosos intelectuals i artistes; entre uns atres, al també periodiste i escritor [[Francisco Umbral]], que més tart el definiria com a «calp i jove, judeu d'ulls clars, expert en pintura, irònic i gèlit».​
+
Despuix d'obtindre la Llicenciatura en Dret i Filosofia per l'[[Universitat de Valéncia]], es va traslladar a [[Madrit]], a on va cursar estudis de Periodisme en l'Escola Oficial, a on va començar a colaborar en les revistes ''Hermano Lobo'', ''Triunfo'' i atres mijos. En la capital d'[[Espanya]] coneix a numerosos intelectuals i artistes; entre uns atres, al també periodiste i escritor [[Francisco Umbral]], que més tart el definiria com a «calp i jove, judeu d'ulls clars, expert en pintura, irònic i gèlit».​
  
 
Els seus primers artículs sobre política els publica en el diari ''Madrid'' i, posteriorment, escriu en ''[[El País]]'' —mig en el que continua colaborant— unes cròniques parlamentàries que li fan famós entre els llectors.
 
Els seus primers artículs sobre política els publica en el diari ''Madrid'' i, posteriorment, escriu en ''[[El País]]'' —mig en el que continua colaborant— unes cròniques parlamentàries que li fan famós entre els llectors.
Llínea 13: Llínea 24:
 
== Estil d'escritura ==
 
== Estil d'escritura ==
  
−
Segons l'humoriste gràfic [[Andrés Rábago García]] (més conegut com ''Ops'' i, despuix, ''El Roto''), que va ilustrar la seua obra Cròniques urbanes, l'estil de Vicent «és molt barroc, pero també molt lluminós».​ Per a Francisco Umbral, Vicent és «preciosiste i cru, estiliste de les barres de ruc» del que admira «la calitat tectònica de la seua prosa, (…) la força llevantina de les seues imàgens, (…) el volum áureu i matinal de la seua paraula». I arremata: «Un, que ya no creu en casi ningú, creu en Manuel Vicent com un dels últims monges que va amainant el còdex desordenat de l'actualitat».​
+
Segons l'humoriste gràfic [[Andrés Rábago García]] (més conegut com ''Ops'' i, despuix, ''El Roto''), que va ilustrar la seua obra ''Crónicas urbanas'', l'estil de Vicent «és molt barroc, pero també molt lluminós».​ Per a Francisco Umbral, Vicent és «preciosiste i cru, estiliste de les barres de ruc» del que admira «la calitat tectònica de la seua prosa, (…) la força llevantina de les seues imàgens, (…) el volum áureu i matinal de la seua paraula». I arremata: «Un, que ya no creu en casi ningú, creu en Manuel Vicent com un dels últims monges que va amainant el còdex desordenat de l'actualitat».​
  
 
I, en paraules del propi autor, en les seues columnes i relats tracta de reflectir «eixos moments que nos fan feliços, perplexos, escèptics i experts en deus menors».
 
I, en paraules del propi autor, en les seues columnes i relats tracta de reflectir «eixos moments que nos fan feliços, perplexos, escèptics i experts en deus menors».
Llínea 68: Llínea 79:
 
* ''La regata''. Madrid: Alfaguara; 2017. ISBN: 978-84-204-2671-6
 
* ''La regata''. Madrid: Alfaguara; 2017. ISBN: 978-84-204-2671-6
 
* ''Travesía literaria''. Madrid: Del Centro Editores; 2017. ISBN: 978-84-946594-7-8.
 
* ''Travesía literaria''. Madrid: Del Centro Editores; 2017. ISBN: 978-84-946594-7-8.
 +
* ''Ava en la noche''. Madrid: Alfaguara; 2020. ISBN: 84-204-3563-3.
  
 
== Premis ==
 
== Premis ==
Llínea 76: Llínea 88:
 
* 1994: Premi Francisco Cerecedo concedit per l'Associació de Periodistes Europeus en Espanya
 
* 1994: Premi Francisco Cerecedo concedit per l'Associació de Periodistes Europeus en Espanya
 
* 1999: Premi Alfaguara de Novela, per ''Son de mar''
 
* 1999: Premi Alfaguara de Novela, per ''Son de mar''
−
 
+
* 2008: Medalla d'Or per l'Universitat d'Almeria
 +
* 2009: Doctor Honoris Causa per l'[[Universitat Jaume I de Castelló]]
 +
* 2010: Medalla d'Or del Círculo de Bellas Artes de Madrid​
 +
* 2014: Premi de les Lletres Valencianes de la [[Generalitat Valenciana]]
 +
* 2014: Doctor Honoris Causa por l'Universitat de La Plata
 +
* 2019: Premi del Club Internacional de Prensa per la seua defensa dels valors humans
 +
* 2021: Premi de Periodisme d'Opinió Raúl del Pozo
 +
 
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
  

Última revisió del 17:30 22 set 2024

Manuel Vicent Recatalà
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Escritor i periodiste.
Naiximent: 1936
Lloc de naiximent: La Vilavella, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció:
Lloc de defunció:

Manuel Vicent Recatalà (La Vilavella, 1936) és un escritor i periodiste valencià.

Biografia[editar | editar còdic]

Despuix d'obtindre la Llicenciatura en Dret i Filosofia per l'Universitat de Valéncia, es va traslladar a Madrit, a on va cursar estudis de Periodisme en l'Escola Oficial, a on va començar a colaborar en les revistes Hermano Lobo, Triunfo i atres mijos. En la capital d'Espanya coneix a numerosos intelectuals i artistes; entre uns atres, al també periodiste i escritor Francisco Umbral, que més tart el definiria com a «calp i jove, judeu d'ulls clars, expert en pintura, irònic i gèlit».​

Els seus primers artículs sobre política els publica en el diari Madrid i, posteriorment, escriu en El País —mig en el que continua colaborant— unes cròniques parlamentàries que li fan famós entre els llectors.

La seua obra comprén noveles, teatre, relats, biografies, artículs periodístics, llibres de viages, apunts de gastronomia, entrevistes i semblances lliteràries, entre atres gèneros. Les seues noveles Tranvía a la Malvarrosa i Son de mar han segut adaptades per a la gran pantalla de la mà de José Luis García Sánchez i Bigas Luna, respectivament.

Vicent compagina la seua llabor com a escritor en la de galerista d'art, una de les seues més conegudes passions.

Estil d'escritura[editar | editar còdic]

Segons l'humoriste gràfic Andrés Rábago García (més conegut com Ops i, despuix, El Roto), que va ilustrar la seua obra Crónicas urbanas, l'estil de Vicent «és molt barroc, pero també molt lluminós».​ Per a Francisco Umbral, Vicent és «preciosiste i cru, estiliste de les barres de ruc» del que admira «la calitat tectònica de la seua prosa, (…) la força llevantina de les seues imàgens, (…) el volum áureu i matinal de la seua paraula». I arremata: «Un, que ya no creu en casi ningú, creu en Manuel Vicent com un dels últims monges que va amainant el còdex desordenat de l'actualitat».​

I, en paraules del propi autor, en les seues columnes i relats tracta de reflectir «eixos moments que nos fan feliços, perplexos, escèptics i experts en deus menors».

Obra[editar | editar còdic]

  • García Lorca. Ediciones y Publicaciones Españolas; 1969. ISBN: 84-7067-136-7.
  • Hágase demócrata en diez días. AQ. 1976. ISBN: 84-7388-037-4.
  • El anarquista coronado de adelfas. Barcelona: Destino; 1979. ISBN: 84-233-0993-2.
  • Ángeles o neófitos. Barcelona: Destino; 1980. ISBN: 84-233-1048-5.
  • Retratos de la transición. Madrid: Penthalon; 1981. ISBN: 84-85337-38-7. 47 retrats de personages clau d'eixe periodo, publicats inicialment en el dominical de El País
  • Inventario de otoño. Barcelona: Debate; 1983. ISBN: 84-7444-064-5.
  • Crónicas parlamentarias. San Lorenzo de El Escorial: Ediciones Libertarias-Prodhufi; 1984. ISBN: 84-85641-38-8.
  • Daguerrotipos. Barcelona: Debate; 1984. ISBN: 84-7444-140-4.
  • La carne es yerba. Madrid: Ediciones El País; 1985. ISBN: 84-85371-16-X.
  • Ulises, tierra adentro. Madrid: Ediciones El País; 1986. ISBN: 84-86459-06-0.
  • Balada de Caín. Barcelona: Destino; 1987. ISBN: 84-233-1537-1.
  • Arsenal de balas perdidas. Barcelona: Anagrama; 1988. ISBN: 84-339-2513-X.
  • Por la ruta de la memoria. Barcelona: Destino; 1992. ISBN: 84-233-2141-X. Cròniques de viages publicats inicialment en El País
  • A favor del placer. Madrid: Aguilar; 1993. ISBN: 84-03-59312-0.
  • Contra Paraíso. Barcelona: Destino; 1993. ISBN: 84-233-2259-9.
  • Crónicas urbanas. Barcelona: Debate; 1993. ISBN: 84-7444-720-8.
  • Pascua y naranjas. Madrid: Alfaguara; 1993. ISBN: 84-233-2263-7.
  • La escritura (poesía), Valéncia, Antojos, 1993. ISBN: 84-86753-06-6.
  • Del café Gijón a Ítaca. Madrid: Aguilar; 1994. ISBN: 84-03-59476-3.
  • Borja Borgia. Barcelona: Destino; 1995. ISBN: 84-233-2451-6.
  • No pongas tus sucias manos sobre Mozart. Barcelona: Debate; 1995. ISBN: 84-7444-090-4.
  • Los mejores relatos. Madrid: Alfaguara; 1997. ISBN: 84-204-8245-5.
  • Tranvía a la Malvarrosa. Madrid: Alfaguara; 1997. ISBN: 84-204-8128-9.
  • Las horas paganas. Madrid: Alfaguara; 1998. ISBN: 84-204-8248-4.
  • Jardín de Villa Valeria. Madrid: Alfaguara; 1999. ISBN: 84-204-3089-7.
  • Son de mar. Madrid: Alfaguara; 1999. ISBN 84-204-4190-2.
  • Espectros. Madrid: Ediciones El País; 2000. ISBN: 84-03-09201-6.
  • La muerte bebe en vaso largo. Barcelona: Destino; 2000. ISBN: 84-233-2157-6.
  • Antitauromaquia. Madrid: Aguilar; 2001. ISBN: 84-03-09245-8.
  • La novia de Matisse. Madrid: Alfaguara; 2001. ISBN: 84-204-4212-7.
  • El azar de la mujer rubia. Madrid: Alfaguara; 2002. ISBN: 84-204-6559-3.
  • Otros días, otros juegos. Madrid: Alfaguara; 2002. ISBN: 84-204-5100-2.
  • Cuerpos sucesivos. Madrid: Alfaguara; 2003. ISBN: 84-204-6559-3.
  • Nadie muere la víspera. Madrid: Alfaguara; 2004. ISBN: 84-204-0171-4.
  • Retratos. Madrid: Aguilar; 2005. ISBN: 84-03-09615-1.
  • Verás el cielo abierto. Madrid: Alfaguara; 2005. ISBN: 84-204-6885-1.
  • Comer y beber a mi manera. Madrid: Alfaguara; 2006. ISBN: 84-204-7103-8.
  • Todos los olivos (poesia). Sevilla: Grupo Pandora; 2006. Junt a Roberto Sánchez Terreros i Pedro Tabernero de la Linde, ISBN: 978-84-934969-1-3
  • El cuerpo y las olas. Madrid: Alfaguara; 2007. ISBN: 84-204-7264-5.
  • León de ojos verdes. Madrid: Alfaguara; 2008. ISBN: 84-204-7462-5.
  • Póquer de ases. Madrid: Alfaguara; 2009. ISBN: 978-84-204-0529-2.
  • Aguirre, el magnífico. Madrid: Alfaguara; 2011. ISBN: 978-84-204-0629-9.
  • Mitologías. Madrid: Alfaguara; 2012. ISBN: 978-84-204-0224-6.
  • El azar de la mujer rubia. Madrid: Alfaguara; 2013. ISBN: 978-84-204-1316-7.
  • Radical libre. Madrid: Círculo de Tiza; 2014. ISBN: 978-84-616-9565-2.
  • Desfile de ciervos. Madrid: Alfaguara; 2015. ISBN: 978-84-204-0321-2.
  • Los últimos mohicanos. Madrid: Alfaguara; 2016. ISBN: 978-84-204-1655-7.
  • La regata. Madrid: Alfaguara; 2017. ISBN: 978-84-204-2671-6
  • Travesía literaria. Madrid: Del Centro Editores; 2017. ISBN: 978-84-946594-7-8.
  • Ava en la noche. Madrid: Alfaguara; 2020. ISBN: 84-204-3563-3.

Premis[editar | editar còdic]

  • 1966: Premi Alfaguara de Novela, per Pascua y naranjas
  • 1979: Premi González-Ruano de periodisme, per No pongas tus sucias manos sobre Mozart​
  • 1986: Premi Nadal, per Balada de Caín
  • 1994: Premi Francisco Cerecedo concedit per l'Associació de Periodistes Europeus en Espanya
  • 1999: Premi Alfaguara de Novela, per Son de mar
  • 2008: Medalla d'Or per l'Universitat d'Almeria
  • 2009: Doctor Honoris Causa per l'Universitat Jaume I de Castelló
  • 2010: Medalla d'Or del Círculo de Bellas Artes de Madrid​
  • 2014: Premi de les Lletres Valencianes de la Generalitat Valenciana
  • 2014: Doctor Honoris Causa por l'Universitat de La Plata
  • 2019: Premi del Club Internacional de Prensa per la seua defensa dels valors humans
  • 2021: Premi de Periodisme d'Opinió Raúl del Pozo

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Manuel_Vicent&oldid=353381»