Diferència entre les revisions de "Wilhelm Röntgen"
Anar a la navegació
Anar a la busca
m |
|||
| (No es mostren 4 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
{{Biografia| | {{Biografia| | ||
| nom = Wilhelm Röntgen | | nom = Wilhelm Röntgen | ||
| − | | image = [[File:WilhelmRöntgen.JPG| | + | | image = [[File:WilhelmRöntgen.JPG|250px]] |
| peu = Wilhelm Röntgen en l'any [[1901]] | | peu = Wilhelm Röntgen en l'any [[1901]] | ||
| nacionalitat = [[Alemanya|Alemà]] | | nacionalitat = [[Alemanya|Alemà]] | ||
| Llínea 11: | Llínea 11: | ||
}} | }} | ||
| − | '''Wilhelm Conrad Röntgen''' ([[Lennep]], [[27 de març]] de [[1845]] - [[Múnich]], [[10 de febrer]] de [[1923]]) fon un [[física|físic]] [[Alemanya|alemà]], de l'[[Universitat de Würzburg]], que el [[8 de novembre]] de l'any [[1895]] produí [[radiació electromagnética]] en les [[llongitut d'ona|llongituts d'ona]] corresponent als actualment | + | '''Wilhelm Conrad Röntgen''' ([[Lennep]], [[27 de març]] de [[1845]] - † [[Múnich]], [[10 de febrer]] de [[1923]]) fon un [[física|físic]] [[Alemanya|alemà]], de l'[[Universitat de Würzburg]], que el [[8 de novembre]] de l'any [[1895]] produí [[radiació electromagnética]] en les [[llongitut d'ona|llongituts d'ona]] corresponent als actualment nomenats [[rajos X]]. |
En els anys següents, publicà uns estudis «sobre un nou tipo de rajos»,<ref name=>{{ref-llibre |autor=Wilhelm Conrad Röntgen|títol=Über eine neue Art von Strahlen|editorial=Sitzungsberichte der Würzburger Physik.-Medic.-Gesellschaft |data=1898|llengua=alemà}}</ref> que foren traduits a l'[[anglés]], [[francés]], [[italià]] i [[rus]]. | En els anys següents, publicà uns estudis «sobre un nou tipo de rajos»,<ref name=>{{ref-llibre |autor=Wilhelm Conrad Röntgen|títol=Über eine neue Art von Strahlen|editorial=Sitzungsberichte der Würzburger Physik.-Medic.-Gesellschaft |data=1898|llengua=alemà}}</ref> que foren traduits a l'[[anglés]], [[francés]], [[italià]] i [[rus]]. | ||
Pel seu descobriment fon guardonat en l'any [[1901]] en el primer [[premi Nobel]] de Física.<ref name=>{{ref-llibre |autor=Adrian M. K. Thomas, Arpan K. Banerjee |títol=The History of Radiology|editorial=Oxford University Press |data=2013|isbn=9780191669705|llengua=anglés}}</ref> | Pel seu descobriment fon guardonat en l'any [[1901]] en el primer [[premi Nobel]] de Física.<ref name=>{{ref-llibre |autor=Adrian M. K. Thomas, Arpan K. Banerjee |títol=The History of Radiology|editorial=Oxford University Press |data=2013|isbn=9780191669705|llengua=anglés}}</ref> | ||
| − | + | ||
== Referències == | == Referències == | ||
<references /> | <references /> | ||
| Llínea 31: | Llínea 31: | ||
{{Plantilla:Premis Nobel de Fisica}} | {{Plantilla:Premis Nobel de Fisica}} | ||
| + | [[Categoria:Biografies]] | ||
[[Categoria:Físics]] | [[Categoria:Físics]] | ||
[[Categoria:Científics]] | [[Categoria:Científics]] | ||
[[Categoria:Premi Nobel]] | [[Categoria:Premi Nobel]] | ||
[[Categoria:Premis Nobel de Física]] | [[Categoria:Premis Nobel de Física]] | ||
Última revisió del 11:46 20 ago 2024
| Wilhelm Röntgen | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Wilhelm Röntgen en l'any 1901 | |||
| Nacionalitat: | Alemà | ||
| Ocupació: | Físic | ||
| Naiximent: | 27 de març de 1845 | ||
| Lloc de naiximent: | Lennep, Regne de Prússia | ||
| Defunció: | 10 de febrer de 1923 | ||
| Lloc de defunció: | Múnich, República de Weimar | ||
Wilhelm Conrad Röntgen (Lennep, 27 de març de 1845 - † Múnich, 10 de febrer de 1923) fon un físic alemà, de l'Universitat de Würzburg, que el 8 de novembre de l'any 1895 produí radiació electromagnética en les llongituts d'ona corresponent als actualment nomenats rajos X.
En els anys següents, publicà uns estudis «sobre un nou tipo de rajos»,[1] que foren traduits a l'anglés, francés, italià i rus.
Pel seu descobriment fon guardonat en l'any 1901 en el primer premi Nobel de Física.[2]
Referències[editar | editar còdic]
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Wilhelm Röntgen.
| Predecessor: Ningú |
 Premi Nobel de Física 1901 |
Successor: Hendrik Lorentz i Pieter Zeeman |