Diferència entre les revisions de "Nova Cançó"
m (Text reemplaça - ' varen començar ' a ' varen escomençar ') |
|||
| (No es mostren 5 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | La '''Nova Cançó''' és el nom que va rebre un moviment musical català d'ideologia [[Catalanisme|catalanista]] que durant el [[Franquisme|franquisme]] reivindicava l'us del català en el món de la cançò. Aparegué a finals de la dècada dels anys [[1950|50]] i [[1960|60]] del [[sigle XX]]. | + | [[File:01 Primer recital de la Nova Cançó, c. Santaló.jpg|thumb|Placa commemorativa de la Nova Cançó]] |
| + | |||
| + | La '''Nova Cançó''' és el nom que va rebre un moviment musical català d'ideologia [[Catalanisme|catalanista]] que durant el [[Franquisme|franquisme]] reivindicava l'us del [[català]] en el món de la cançò. Aparegué a finals de la dècada dels anys [[1950|50]] i [[1960|60]] del [[sigle XX]]. | ||
En l'any [[1959]], un escrit de Lluís Serrahima, publicat en la revista ''Germinabit'' baix el títul de ''"Ens calen cançons d'ara"'' (Nos fan falta cançons d'ara) va aglutinar a autors i cantants, i despuix d'un èxit multitudinari en el Centre Comarcal Lleidatà ([[Lleida]]), es forma un grup homogéneu, denominat ''Els Setze Jutges (sic)''. | En l'any [[1959]], un escrit de Lluís Serrahima, publicat en la revista ''Germinabit'' baix el títul de ''"Ens calen cançons d'ara"'' (Nos fan falta cançons d'ara) va aglutinar a autors i cantants, i despuix d'un èxit multitudinari en el Centre Comarcal Lleidatà ([[Lleida]]), es forma un grup homogéneu, denominat ''Els Setze Jutges (sic)''. | ||
| − | + | En l'any [[1962]] varen aparéixer els primers discs, i es varen escomençar a diversificar les tendències: conjunt musical, conjunt vocal, cantautor, intérpret d'èxits d'atres autors, etc. Una cantant, Salomé, i un cantant valencià, [[Raimon]], varen obtindre en [[1963]] el primer premi del quint Festival de la Cançó Mediterrànea en la cançó ''"Se'n va anar"'' (Se'n anà). | |
Pese a les restriccions "administratives" en la difusió radiofònica i televisiva i en la producció discogràfica (corrien els anys xixanta i setanta, en ple franquisme), la ''Nova Cançó'' reunia cada volta més seguidors i va obligar a molts intérprets a optar per una autèntica professionalisació, reclamada per la crítica i el seu públic. | Pese a les restriccions "administratives" en la difusió radiofònica i televisiva i en la producció discogràfica (corrien els anys xixanta i setanta, en ple franquisme), la ''Nova Cançó'' reunia cada volta més seguidors i va obligar a molts intérprets a optar per una autèntica professionalisació, reclamada per la crítica i el seu públic. | ||
| − | Els cantants del moviment català nomenat la ''Nova Cançó'' varen sorgir en un terreny diferent al dels denominats cantants-protesta i el folk, corrents abdós en un paralelisme similar al de la majoria dels | + | Els cantants del moviment català nomenat la ''Nova Cançó'' varen sorgir en un terreny diferent al dels denominats cantants-protesta i el [[Folk|folk]], corrents abdós en un paralelisme similar al de la majoria dels països europeus. |
| − | Varen destacar cantants de | + | Varen destacar cantants de diferent personalitat, que varen contribuir en la seua aportació artística al desenroll d'este moviment, com per eixemple Salvador Escamilla, Núria Feliu, Maria Dolors Laffitte, Jacinta o Mercè Madolell. Alguns varen obtindre triumfos internacionals. Més tart varen aparéixer cantants bilingües i posicions ideològiques que semblaven desvirtuar les idees inicials. |
| − | Alguns cantants valencians, com [[Raimon]] o [[Ovidi Montllor]] abdós d'ideologia [[Pancatalanisme|pancatalanista]] s'afegiren ad este moviment. Junt a Raimon, atres antics membres de ''Els Setze Jutges'', com Guillermina Motta, Francesc Pi de la Serra, Maria | + | Alguns cantants valencians, com [[Raimon]] o [[Ovidi Montllor]] abdós d'ideologia [[Pancatalanisme|pancatalanista]] s'afegiren ad este moviment. Junt a Raimon, atres antics membres de ''Els Setze Jutges (sic)'', com Guillermina Motta, Francesc Pi de la Serra, [[Maria del Mar Bonet]], [[Lluís Llach]] i, sobretot, [[Joan Manuel Serrat]] han obtingut una fama que ha passat del [[Catalunya|territori català]]. Més tart, destacaria en la ciutat de [[Valéncia]] Ovidi Montllor. |
A image d'este moviment, varen nàixer moviments paralels en [[Galícia]], [[Astúries]], [[Aragó]], [[País Vasc]] i [[Castella]]. | A image d'este moviment, varen nàixer moviments paralels en [[Galícia]], [[Astúries]], [[Aragó]], [[País Vasc]] i [[Castella]]. | ||
| − | El moviment la ''Nova | + | El moviment la ''Nova Cançó'' per mig del català, reivindicava, entre atres coses, els ficticis [[Països Catalans]] baix el predomini llingüístic del català segons l'ideologia del [[Catalanisme|catalanisme]]. |
== Vore també == | == Vore també == | ||
| Llínea 26: | Llínea 28: | ||
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Nova_Can%C3%A7%C3%B3 Nova Cançó en Wikipedia] | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Nova_Can%C3%A7%C3%B3 Nova Cançó en Wikipedia] | ||
| − | [[Categoria: | + | [[Categoria:Cançó]] |
[[Categoria:Català]] | [[Categoria:Català]] | ||
[[Categoria:Catalanisme]] | [[Categoria:Catalanisme]] | ||
[[Categoria:Pancatalanisme]] | [[Categoria:Pancatalanisme]] | ||
Última revisió del 10:42 29 jun 2020
La Nova Cançó és el nom que va rebre un moviment musical català d'ideologia catalanista que durant el franquisme reivindicava l'us del català en el món de la cançò. Aparegué a finals de la dècada dels anys 50 i 60 del sigle XX.
En l'any 1959, un escrit de Lluís Serrahima, publicat en la revista Germinabit baix el títul de "Ens calen cançons d'ara" (Nos fan falta cançons d'ara) va aglutinar a autors i cantants, i despuix d'un èxit multitudinari en el Centre Comarcal Lleidatà (Lleida), es forma un grup homogéneu, denominat Els Setze Jutges (sic).
En l'any 1962 varen aparéixer els primers discs, i es varen escomençar a diversificar les tendències: conjunt musical, conjunt vocal, cantautor, intérpret d'èxits d'atres autors, etc. Una cantant, Salomé, i un cantant valencià, Raimon, varen obtindre en 1963 el primer premi del quint Festival de la Cançó Mediterrànea en la cançó "Se'n va anar" (Se'n anà).
Pese a les restriccions "administratives" en la difusió radiofònica i televisiva i en la producció discogràfica (corrien els anys xixanta i setanta, en ple franquisme), la Nova Cançó reunia cada volta més seguidors i va obligar a molts intérprets a optar per una autèntica professionalisació, reclamada per la crítica i el seu públic.
Els cantants del moviment català nomenat la Nova Cançó varen sorgir en un terreny diferent al dels denominats cantants-protesta i el folk, corrents abdós en un paralelisme similar al de la majoria dels països europeus.
Varen destacar cantants de diferent personalitat, que varen contribuir en la seua aportació artística al desenroll d'este moviment, com per eixemple Salvador Escamilla, Núria Feliu, Maria Dolors Laffitte, Jacinta o Mercè Madolell. Alguns varen obtindre triumfos internacionals. Més tart varen aparéixer cantants bilingües i posicions ideològiques que semblaven desvirtuar les idees inicials.
Alguns cantants valencians, com Raimon o Ovidi Montllor abdós d'ideologia pancatalanista s'afegiren ad este moviment. Junt a Raimon, atres antics membres de Els Setze Jutges (sic), com Guillermina Motta, Francesc Pi de la Serra, Maria del Mar Bonet, Lluís Llach i, sobretot, Joan Manuel Serrat han obtingut una fama que ha passat del territori català. Més tart, destacaria en la ciutat de Valéncia Ovidi Montllor.
A image d'este moviment, varen nàixer moviments paralels en Galícia, Astúries, Aragó, País Vasc i Castella.
El moviment la Nova Cançó per mig del català, reivindicava, entre atres coses, els ficticis Països Catalans baix el predomini llingüístic del català segons l'ideologia del catalanisme.