Diferència entre les revisions de "Regne dels Països Baixos"
m (→Història) |
|||
| (No es mostren 16 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| + | [[Archiu:Royal coat of arms of the Netherlands.svg|200px|miniaturadeimagen|Escut del Regne dels Països Baixos]] | ||
El '''Regne dels Països Baixos''' (''Koninkrijk der Nederlanden'') és una entitat política que comprén els [[Països Baixos]] (en [[neerlandés]] ''Nederland''), [[Aruba]], [[Curaçao]] i [[Sint Maarten]]. El número i extensió dels territoris que el formen ha anat canviant a través de l'història. El seu cap d'estat és el [[Monarca dels Països Baixos]], actualment el [[Guillem Aleixandre dels Països Baixos|Rei Guillem Aleixandre]]. | El '''Regne dels Països Baixos''' (''Koninkrijk der Nederlanden'') és una entitat política que comprén els [[Països Baixos]] (en [[neerlandés]] ''Nederland''), [[Aruba]], [[Curaçao]] i [[Sint Maarten]]. El número i extensió dels territoris que el formen ha anat canviant a través de l'història. El seu cap d'estat és el [[Monarca dels Països Baixos]], actualment el [[Guillem Aleixandre dels Països Baixos|Rei Guillem Aleixandre]]. | ||
| Llínea 21: | Llínea 22: | ||
| style="text-align: left" | —[[Bonaire]] | | style="text-align: left" | —[[Bonaire]] | ||
| 12 103 || 288 || 40 | | 12 103 || 288 || 40 | ||
| − | | style="text-align: left" | [[Dólar | + | | style="text-align: left" | [[Dólar estatunidenc]] |
|- | |- | ||
| style="text-align: left" | —[[Saba (illa)|Saba]] | | style="text-align: left" | —[[Saba (illa)|Saba]] | ||
| 1 524 || 13 || 115 | | 1 524 || 13 || 115 | ||
| − | | style="text-align: left" | [[Dólar | + | | style="text-align: left" | [[Dólar estatunidenc]] |
|- | |- | ||
| style="text-align: left" | —[[Sint Eustatius]] | | style="text-align: left" | —[[Sint Eustatius]] | ||
| 2 754 || 21 || 3129 | | 2 754 || 21 || 3129 | ||
| − | | style="text-align: left" | [[Dólar | + | | style="text-align: left" | [[Dólar estatunidenc]] |
|- | |- | ||
| style="text-align: left" | [[Sint Maarten]] | | style="text-align: left" | [[Sint Maarten]] | ||
| Llínea 35: | Llínea 36: | ||
| style="text-align: left" | [[Florí de les Antilles Neerlandeses]] | | style="text-align: left" | [[Florí de les Antilles Neerlandeses]] | ||
|- | |- | ||
| − | ! scope="row" style="text-align: left; font-weight: normal; background-color:#E9E9E9" | {{bandera| | + | ! scope="row" style="text-align: left; font-weight: normal; background-color:#E9E9E9" | {{bandera|Netherlands}} ''Regne dels Països Baixos'' |
| style="text-align: right; background-color:#E9E9E9" | ''16 803 390'' | | style="text-align: right; background-color:#E9E9E9" | ''16 803 390'' | ||
| style="text-align: right; background-color:#E9E9E9" | ''42 519'' | | style="text-align: right; background-color:#E9E9E9" | ''42 519'' | ||
| Llínea 42: | Llínea 43: | ||
|} | |} | ||
| − | El punt més alt | + | El punt més alt és el volcà [[Mount Scenery]] (862 m) en la chicoteta [[illa de Saba]], una de les [[illes BES]] integrades en els Països Baixos. |
== Govern == | == Govern == | ||
| − | En principi el regne té un govern central llimitat que és responsable d'un chicotet número d'assunts determinats | + | En principi el regne té un govern central llimitat que és responsable d'un chicotet número d'assunts determinats en l'[[Estatut del Regne dels Països Baixos]]. En la pràctica, este govern s'encavalca en el dels [[Països Baixos]]. El cap d'estat és el monarca, que encapçala l'eixecutiu (''regering'') de cada una de les parts del regne. El monarca està representat per [[governador]]s en Aruba, Curaçao i Sint Maarten. Els assunts pertinents al regne inclouen: |
* [[Defensa]] | * [[Defensa]] | ||
* [[Assunts exteriors]] | * [[Assunts exteriors]] | ||
| Llínea 51: | Llínea 52: | ||
* [[Extradició]] | * [[Extradició]] | ||
| − | Atres assunts estan delegats als governs dels [[països constituents]]. Cada un d'estos països té la seua pròpia constitució descrivint | + | Atres assunts estan delegats als governs dels [[països constituents]]. Cada un d'estos països té la seua pròpia constitució descrivint els fonaments de govern. El gabinet del consell del regne consistix en els ministres dels Països Baixos i un ministre [[plenipotenciari]] corresponent a les atres parts. |
| − | El Regne dels Països Baixos té un sol | + | El Regne dels Països Baixos té un sol assent en les [[Nacions Unides]] i és membre de l'[[Unió Europea]]. No obstant això, ni Aruba ni Curaçao ni Sint Maarten es consideren part de la UE, si be disponen d'un estatus especial. Com la ciutadania és competència del regne i no fa distinció entre els quatre països constituents, els ciutadans de tots ells ho són també de l'Unió Europea. |
== Història == | == Història == | ||
| − | En l'any [[1815]] el [[Regne Unit dels Països Baixos]] consistia en els actuals [[Països Baixos]], [[Bèlgica]] (o ''Zuidelijke Nederlanden'', Països Baixos meridionals) i el [[Gran Ducat de Luxemburc]]. Este | + | En l'any [[1815]] el [[Regne Unit dels Països Baixos]] consistia en els actuals [[Països Baixos]], [[Bèlgica]] (o ''Zuidelijke Nederlanden'', Països Baixos meridionals) i el [[Gran Ducat de Luxemburc]]. Este últim era una unió personal lligada en el realme: el rei neerlandés era al mateix temps gran duc de [[Luxemburc]]. Ademés el regne posseïa colònies en [[Amèrica]] ([[Surinam]] i les [[Antilles Neerlandeses]]) i [[Àsia]] (les [[Índies Orientals Neerlandeses|Índies Neerlandeses]], corresponents a l'actual [[Indonèsia]]). |
| − | En l'any [[1830]] Bèlgica se separà del Regne dels Països Baixos. | + | En l'any [[1830]] [[Bèlgica]] se separà del Regne dels Països Baixos. |
| − | + | Despuix de la mort del rei Guillem III en l'any [[1890]] l'unió personal en Luxemburc s'acabà a raïl de llei successòries diferents: Luxemburc no permetia que una dona fora Gran Duquesa per aplicació de la [[Llei Sàlica|llei sàlica]], mentres que els Països Baixos sí. Aixina, el títul de Gran Duc de Luxemburc anà a parar a una atra branca de la família Nassau, mentres que els Països Baixos entronisaren a la [[Guillemina I dels Països Baixos|Reina Guillemina]]. | |
| − | En l'any [[1949]], despuix de quatre anys de lluita, les Índies Neerlandeses conseguiren | + | En l'any [[1949]], despuix de quatre anys de lluita, les Índies Neerlandeses conseguiren l'independència. La [[Nova Guinea]] Neerlandesa va permaneixer sent neerlandesa fins a l'any [[1963]]. |
| − | En [[1954]] s'aprovà l'''Estatut pel Regne dels Països Baixos'', d'acort en el qual l'antiga relació colonial entre els Països Baixos i Surinam i les Antilles Neerlandeses fon abolida i substituïda per un nou lligam basat en l'igualtat. Les àrees fora d'[[Europa]] (això és, dels Països Baixos en si) havien de rebre autonomia | + | En [[1954]] s'aprovà l'''Estatut pel Regne dels Països Baixos'', d'acort en el qual l'antiga relació colonial entre els Països Baixos i Surinam i les Antilles Neerlandeses fon abolida i substituïda per un nou lligam basat en l'igualtat. Les àrees fora d'[[Europa]] (això és, dels Països Baixos en si) havien de rebre autonomia en lo que respecta a l'autogovern, sent els Països Baixos responsables de les seua política exterior i la defensa. |
En l'any [[1975]] [[Surinam]] abandonà el Regne. | En l'any [[1975]] [[Surinam]] abandonà el Regne. | ||
| Llínea 70: | Llínea 71: | ||
En [[1986]] Aruba, fins llavors part de les [[Antilles Neerlandeses]], es convertix en un membre independent del Regne. | En [[1986]] Aruba, fins llavors part de les [[Antilles Neerlandeses]], es convertix en un membre independent del Regne. | ||
| − | En [[octubre]] de [[2010]] es [[dissolució de les Antilles Neerlandeses|dissolgueren les Antilles Neerlandeses]]. [[Curaçao]] i [[Sint Maarten]] | + | En [[octubre]] de [[2010]] es [[dissolució de les Antilles Neerlandeses|dissolgueren les Antilles Neerlandeses]]. [[Curaçao]] i [[Sint Maarten]] passaren a ser membres constitutius del Regne, mentres que [[Bonaire]], [[Sint Eustatius]] i [[Saba (illa)|Saba]] (les nomenades [[illes BES]]) s'uniren als [[Països Baixos]] com a municipis especials. |
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| − | * [http://www.minbzk.nl/aruba_en_de/het_statuut Explicació sobre l'Estatut del Regne dels Països Baixos al Ministeri d'Assunts Exteriors i Relacions del Regne] | + | {{Commonscat|Kingdom of the Netherlands}} |
| − | * [http://www.minbzk.nl/contents/pages/00008175/statuut_koninkrijk_nederlanden_7-01.pdf Text de l'Estatut (PDF)] | + | * [http://www.minbzk.nl/aruba_en_de/het_statuut Explicació sobre l'Estatut del Regne dels Països Baixos al Ministeri d'Assunts Exteriors i Relacions del Regne] {{nl}} |
| − | * [http://wetten.overheid.nl/cgi-bin/deeplink/law1/title=Statuut%20voor%20het%20Koninkrijk%20der%20Nederlanden Text de l'Estatut (HTML)] | + | * [http://www.minbzk.nl/contents/pages/00008175/statuut_koninkrijk_nederlanden_7-01.pdf Text de l'Estatut (PDF)] {{nl}} |
| + | * [http://wetten.overheid.nl/cgi-bin/deeplink/law1/title=Statuut%20voor%20het%20Koninkrijk%20der%20Nederlanden Text de l'Estatut (HTML)] {{nl}} | ||
| − | [[Categoria: | + | [[Categoria:Països Baixos]] |
Última revisió del 11:35 31 ago 2024
El Regne dels Països Baixos (Koninkrijk der Nederlanden) és una entitat política que comprén els Països Baixos (en neerlandés Nederland), Aruba, Curaçao i Sint Maarten. El número i extensió dels territoris que el formen ha anat canviant a través de l'història. El seu cap d'estat és el Monarca dels Països Baixos, actualment el Rei Guillem Aleixandre.
| País | població (est. 2009) |
àrea (km²) |
densitat de pobl. (hab. per km²) |
divisa |
|---|---|---|---|---|
| Aruba | 106 050 | 193 | 538 | Florí d'Aruba |
| Curaçao | 140 796 | 444 | 309 | Florí de les Antilles Neerlandeses |
| Països Baixos | 16 516 537 | 41 848 | 394 | |
| —Territori Europeu | 16 500 156 | 41 526 | 394 | Euro |
| —Bonaire | 12 103 | 288 | 40 | Dólar estatunidenc |
| —Saba | 1 524 | 13 | 115 | Dólar estatunidenc |
| —Sint Eustatius | 2 754 | 21 | 3129 | Dólar estatunidenc |
| Sint Maarten | 40 007 | 34 | 1 146 | Florí de les Antilles Neerlandeses |
 Regne dels Països Baixos
|
16 803 390 | 42 519 | 392 |
El punt més alt és el volcà Mount Scenery (862 m) en la chicoteta illa de Saba, una de les illes BES integrades en els Països Baixos.
Govern[editar | editar còdic]
En principi el regne té un govern central llimitat que és responsable d'un chicotet número d'assunts determinats en l'Estatut del Regne dels Països Baixos. En la pràctica, este govern s'encavalca en el dels Països Baixos. El cap d'estat és el monarca, que encapçala l'eixecutiu (regering) de cada una de les parts del regne. El monarca està representat per governadors en Aruba, Curaçao i Sint Maarten. Els assunts pertinents al regne inclouen:
Atres assunts estan delegats als governs dels països constituents. Cada un d'estos països té la seua pròpia constitució descrivint els fonaments de govern. El gabinet del consell del regne consistix en els ministres dels Països Baixos i un ministre plenipotenciari corresponent a les atres parts.
El Regne dels Països Baixos té un sol assent en les Nacions Unides i és membre de l'Unió Europea. No obstant això, ni Aruba ni Curaçao ni Sint Maarten es consideren part de la UE, si be disponen d'un estatus especial. Com la ciutadania és competència del regne i no fa distinció entre els quatre països constituents, els ciutadans de tots ells ho són també de l'Unió Europea.
Història[editar | editar còdic]
En l'any 1815 el Regne Unit dels Països Baixos consistia en els actuals Països Baixos, Bèlgica (o Zuidelijke Nederlanden, Països Baixos meridionals) i el Gran Ducat de Luxemburc. Este últim era una unió personal lligada en el realme: el rei neerlandés era al mateix temps gran duc de Luxemburc. Ademés el regne posseïa colònies en Amèrica (Surinam i les Antilles Neerlandeses) i Àsia (les Índies Neerlandeses, corresponents a l'actual Indonèsia).
En l'any 1830 Bèlgica se separà del Regne dels Països Baixos.
Despuix de la mort del rei Guillem III en l'any 1890 l'unió personal en Luxemburc s'acabà a raïl de llei successòries diferents: Luxemburc no permetia que una dona fora Gran Duquesa per aplicació de la llei sàlica, mentres que els Països Baixos sí. Aixina, el títul de Gran Duc de Luxemburc anà a parar a una atra branca de la família Nassau, mentres que els Països Baixos entronisaren a la Reina Guillemina.
En l'any 1949, despuix de quatre anys de lluita, les Índies Neerlandeses conseguiren l'independència. La Nova Guinea Neerlandesa va permaneixer sent neerlandesa fins a l'any 1963.
En 1954 s'aprovà l'Estatut pel Regne dels Països Baixos, d'acort en el qual l'antiga relació colonial entre els Països Baixos i Surinam i les Antilles Neerlandeses fon abolida i substituïda per un nou lligam basat en l'igualtat. Les àrees fora d'Europa (això és, dels Països Baixos en si) havien de rebre autonomia en lo que respecta a l'autogovern, sent els Països Baixos responsables de les seua política exterior i la defensa.
En l'any 1975 Surinam abandonà el Regne.
En 1986 Aruba, fins llavors part de les Antilles Neerlandeses, es convertix en un membre independent del Regne.
En octubre de 2010 es dissolgueren les Antilles Neerlandeses. Curaçao i Sint Maarten passaren a ser membres constitutius del Regne, mentres que Bonaire, Sint Eustatius i Saba (les nomenades illes BES) s'uniren als Països Baixos com a municipis especials.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Regne dels Països Baixos.- Explicació sobre l'Estatut del Regne dels Països Baixos al Ministeri d'Assunts Exteriors i Relacions del Regne (holandés)
- Text de l'Estatut (PDF) (holandés)
- Text de l'Estatut (HTML) (holandés)