Diferència entre les revisions de "Coneiximent"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
m (dades > senyes)
 
Llínea 1: Llínea 1:
El '''coneiximent''' és el conjunt de dades, [[concepte]]s i pràctiques al rededor d'una matèria o assunt, un sinònim de saber. També es pot entendre com les informacions i [[veritat]]s obtingudes a partir de la [[realitat]] o de l'ensenyança d'un [[mestre]]. El [[saber]] és el conjunt de coneiximents que produïxen un pensament continu de recorts dels coneiximents adquirits a lo llarc del temps.
+
El '''coneiximent''' és el conjunt de senyes, [[concepte]]s i pràctiques al rededor d'una matèria o assunt, un sinònim de saber. També es pot entendre com les informacions i [[veritat]]s obtingudes a partir de la [[realitat]] o de l'ensenyança d'un [[mestre]]. El [[saber]] és el conjunt de coneiximents que produïxen un pensament continu de recorts dels coneiximents adquirits a lo llarc del temps.
  
En el context [[ciència|científic]], el coneiximent és el resultat de l'aplicació de la [[raó]] i el [[método experimental]] a l'estudi de la [[realitat]]. Per a la [[sicologia]], és el contingut de la [[ment]], lo que és frut d'un procés d'[[aprenentage]], i per tant inclou també l'experiència vital i les [[creència|creències]], no a soles les dades empíriques i més o menys objectives. L'[[epistemologia]] és la branca de la filosofia que s'ocupa de l'estudi del coneiximent: Qué és i com s'obté. Assumix que el coneiximent s'organisa d'una manera determinada en el cervell i esta estructura en modifica la percepció i la interacció en el món.
+
En el context [[ciència|científic]], el coneiximent és el resultat de l'aplicació de la [[raó]] i el [[método experimental]] a l'estudi de la [[realitat]]. Per a la [[sicologia]], és el contingut de la [[ment]], lo que és frut d'un procés d'[[aprenentage]], i per tant inclou també l'experiència vital i les [[creència|creències]], no a soles les senyes empíriques i més o menys objectives. L'[[epistemologia]] és la branca de la filosofia que s'ocupa de l'estudi del coneiximent: Qué és i com s'obté. Assumix que el coneiximent s'organisa d'una manera determinada en el cervell i esta estructura en modifica la percepció i la interacció en el món.
  
 
El coneiximent és un terme que pot tindre [[significat]]s diversos depenent del context, pero que de qualsevol manera té una relació en els conceptes de [[significat]], [[informació]], [[educació]], [[comunicació]], [[Representació (filosofia|representació]], [[aprenentage]] i estímul mental.
 
El coneiximent és un terme que pot tindre [[significat]]s diversos depenent del context, pero que de qualsevol manera té una relació en els conceptes de [[significat]], [[informació]], [[educació]], [[comunicació]], [[Representació (filosofia|representació]], [[aprenentage]] i estímul mental.

Última revisió del 14:43 2 març 2020

El coneiximent és el conjunt de senyes, conceptes i pràctiques al rededor d'una matèria o assunt, un sinònim de saber. També es pot entendre com les informacions i veritats obtingudes a partir de la realitat o de l'ensenyança d'un mestre. El saber és el conjunt de coneiximents que produïxen un pensament continu de recorts dels coneiximents adquirits a lo llarc del temps.

En el context científic, el coneiximent és el resultat de l'aplicació de la raó i el método experimental a l'estudi de la realitat. Per a la sicologia, és el contingut de la ment, lo que és frut d'un procés d'aprenentage, i per tant inclou també l'experiència vital i les creències, no a soles les senyes empíriques i més o menys objectives. L'epistemologia és la branca de la filosofia que s'ocupa de l'estudi del coneiximent: Qué és i com s'obté. Assumix que el coneiximent s'organisa d'una manera determinada en el cervell i esta estructura en modifica la percepció i la interacció en el món.

El coneiximent és un terme que pot tindre significats diversos depenent del context, pero que de qualsevol manera té una relació en els conceptes de significat, informació, educació, comunicació, representació, aprenentage i estímul mental.