Diferència entre les revisions de "X"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
 
(No es mostren 14 edicions intermiges d'4 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
−
'''X''' (mayúscula), '''x''' (minúscula), és la vigèsima quarta [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]]. El seu nom en és '''eix''' o '''xe''', pero quan representa una incògnita en matemàtiques, el seu nom canvia a '''equis'''.  
+
[[Archiu:Latin X.svg|200px|miniaturadeimagen|Lletra X]]
 +
La '''X''', '''x''' en minúscula, és la vigèsima quarta [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]]. El seu nom en és '''eix''' o '''xe''', pero quan representa una incògnita en matemàtiques, el seu nom canvia a '''equis'''.  
 +
 
 +
Antigament també es podia usar sola o acompanyada d'una [[T|te]] (formant aixina el dígraf ''tx'') per a representar l'actual dígraf [[Ch (dígraf)|che]] i, en menor mida, el dígraf [[Ig (dígraf)|i ge]]. Actualment la RACV recull en el diccionari algunes paraules en esta escritura antiga, com per eixemple ''porxe''<ref>{{DGLV|Porxe}}</ref> o ''gotx'',<ref>{{DGLV|Gotx}}</ref> hui escrites porche i goig. Esta manera d'escriure va començar a decaure i, en el Sigle d'Or, fon pràcticament i total substituïda pels dígrafs [[Ch (dígraf)|che]] i [[Ig (dígraf)|i ge]]
  
 
== Història ==
 
== Història ==
−
La lletra ''X'' formava part de l'alfabet llatí clàssic, derivada de lletres similars de l'[[alfabet etrusc]] i de l'[[alfabet grec]] ([[khi]]). El seu so en [[llatí]] era /ks/. Els [[Antiga Roma|romans]] usaven X per a representar el número [[dèu|10]].
+
La lletra eix formava part de l'[[alfabet llatí]] clàssic, derivada de lletres similars de l'[[alfabet etrusc]] i de l'[[alfabet grec]] ([[khi]]). El seu so en [[llatí]] era /ks/. Els [[Antiga Roma|romans]] usaven X per a representar el número [[dèu|10]].
  
 
== Fonètica ==
 
== Fonètica ==
−
En [[valencià]] la lletra ''x'' pot adquirir sons molt diversos. Entre vocals pot tindre so /ks/ com en la paraula "taxi". A començaments de paraula o despuix de i pren el valor ''palatal fricatiu'', com en les paraules "caixa" o "xixanta". i en el prefix ex-, pot pronunciar-se /gz/ com en la paraula "examen".
+
En [[valencià]] la lletra eix pot adquirir sons molt diversos. Entre vocals pot tindre so [ks] com en la paraula "taxi". A començaments de paraula o despuix de i pren el valor ''palatal fricatiu'' [ʃ], com en les paraules "caixa" o "xixanta". i en el prefix ex-, pot pronunciar-se [gz] com en la paraula "examen".
 +
 
 +
== Ortografia ==
 +
===S'escriu eix===
 +
* En sò de [ʃ] (eixida):
 +
# Darrere dels diftoncs decreixents AI, EI, OI, UI: caixa, créixer, coixo, afluixar.
 +
# Darrere de I: pixar, seguixen, vixca.
 +
# En els increments incoatius de la 3ª conjugació (-ixc, -ixqu-): oferixca, servixques.
 +
# En final de paraula: exigix, ix.
 +
 
 +
* En sò de [ks] (text):
 +
# Entre vocals: reflexió, axial.
 +
# En posició final, en algunes paraules: perplex, prefix.
 +
 
 +
* En sò de [gz] (exacte):
 +
# En el prefix EX-, seguit de vocal, H o consonant sonora: examinar, exhortar, ex-libris.
  
 
==Nom de la Lletra==
 
==Nom de la Lletra==
Llínea 11: Llínea 29:
  
 
== Lletres i símbols similars ==
 
== Lletres i símbols similars ==
−
*Χ χ : [[khi|lletra grega khi]]
+
* Χ χ : [[khi|lletra grega khi]]
−
*{{unicode|א}} : [[àlef|lletra hebrea àlef]]
+
* {{unicode|א}} : [[àlef|lletra hebrea àlef]]
−
*Х х : [[Kha|lletra cirílica kha]]
+
* Х х : [[Kha|lletra cirílica kha]]
−
*{{unicode|ᚷ}} : lletra [[gyfu]], de l'[[alfabet rúnic]] [[futhorc]] usat pels saxons a l'alta edat mija.
+
* {{unicode|ᚷ}} : lletra [[gyfu]], de l'[[alfabet rúnic]] [[futhorc]] usat pels saxons a l'alta edat mija.
−
*[[Wikt:乂|乂]] : un caràcter [[chinenc]]  
+
* [[Wikt:乂|乂]] : un caràcter [[chinenc]]  
−
*[[め|メ]] : un [[katakana]] [[japonés]]
+
* [[め|メ]] : un [[katakana]] [[japonés]]
−
* × : [[signe de multiplicar]] (U+00D7 &amp;times;), usat en [[matemàtiques]] elementals per a representar el producte de dos números; en matemàtiques hi ha atres símbols similars, derivats del signe de multiplicar.
+
* × : [[signe de multiplicar]] (U+00D7 &amp;times;), usat en [[matemàtiques]] elementals per a representar el producte de dos números; en matemàtiques hi ha atres símbols similars, derivats del signe de multiplicar.
 +
 
 +
== Vore també==
 +
* [[Alfabet valencià]]
 +
* [[Dígraf]]
 +
 
 +
== Referències ==
 +
{{Reflist}}
 +
 
 +
== Enllaços externs ==
 +
{{DGLV|X}}
 +
{{Commonscat|X}}
  
 
[[Categoria:Llingüística]]
 
[[Categoria:Llingüística]]

Última revisió del 17:34 16 oct 2024

Lletra X

La X, x en minúscula, és la vigèsima quarta lletra de l'alfabet valencià. El seu nom en és eix o xe, pero quan representa una incògnita en matemàtiques, el seu nom canvia a equis.

Antigament també es podia usar sola o acompanyada d'una te (formant aixina el dígraf tx) per a representar l'actual dígraf che i, en menor mida, el dígraf i ge. Actualment la RACV recull en el diccionari algunes paraules en esta escritura antiga, com per eixemple porxe[1] o gotx,[2] hui escrites porche i goig. Esta manera d'escriure va començar a decaure i, en el Sigle d'Or, fon pràcticament i total substituïda pels dígrafs che i i ge

Història[editar | editar còdic]

La lletra eix formava part de l'alfabet llatí clàssic, derivada de lletres similars de l'alfabet etrusc i de l'alfabet grec (khi). El seu so en llatí era /ks/. Els romans usaven X per a representar el número 10.

Fonètica[editar | editar còdic]

En valencià la lletra eix pot adquirir sons molt diversos. Entre vocals pot tindre so [ks] com en la paraula "taxi". A començaments de paraula o despuix de i pren el valor palatal fricatiu [ʃ], com en les paraules "caixa" o "xixanta". i en el prefix ex-, pot pronunciar-se [gz] com en la paraula "examen".

Ortografia[editar | editar còdic]

S'escriu eix[editar | editar còdic]

  • En sò de [ʃ] (eixida):
  1. Darrere dels diftoncs decreixents AI, EI, OI, UI: caixa, créixer, coixo, afluixar.
  2. Darrere de I: pixar, seguixen, vixca.
  3. En els increments incoatius de la 3ª conjugació (-ixc, -ixqu-): oferixca, servixques.
  4. En final de paraula: exigix, ix.
  • En sò de [ks] (text):
  1. Entre vocals: reflexió, axial.
  2. En posició final, en algunes paraules: perplex, prefix.
  • En sò de [gz] (exacte):
  1. En el prefix EX-, seguit de vocal, H o consonant sonora: examinar, exhortar, ex-libris.

Nom de la Lletra[editar | editar còdic]

La lletra x en valencià pot tindre tres noms: eix, xe i equis. Quan nos referim a la lletra, s'ha de dir eix o xe; el nom equis a soles s'usa quan representa una incògnita en matemàtiques, pero mai per al nom de la lletra. Antigament se denominava ecs o xeix.

Lletres i símbols similars[editar | editar còdic]

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

  1. ↑
  2. ↑

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=X&oldid=358661»