Diferència entre les revisions de "Polígon"
Anar a la navegació
Anar a la busca
m (Text reemplaça - 'cuatre' a 'quatre') |
|||
(No es mostra una edició intermija d'un usuari) | |||
Llínea 6: | Llínea 6: | ||
Sobretot en els texts de geometria escolar alguns enfoquen com una unió de segments de recta: | Sobretot en els texts de geometria escolar alguns enfoquen com una unió de segments de recta: | ||
− | {{cita|Un '''polígon''' {{math|P}} en el pla és un conjunt de {{math|''n''}} punts {{math|''p''}}<sub>1</sub>, ..., {{math|''p<sub>n</sub>''}} | + | {{cita|Un '''polígon''' {{math|P}} en el pla és un conjunt de {{math|''n''}} punts {{math|''p''}}<sub>1</sub>, ..., {{math|''p<sub>n</sub>''}} nomenats '''vèrtiços''' i {{math|''n''}} segments de recta nomenats '''costats''' tals que: |
::Els punts extrems dels costats són vèrtiços del polígon. | ::Els punts extrems dels costats són vèrtiços del polígon. | ||
::Tot vèrtiç del polígon està exactament en l'intersecció de dos costats. | ::Tot vèrtiç del polígon està exactament en l'intersecció de dos costats. | ||
::Dos costats que s'intersequen en un vèrtiç {{math|''v''}} es diuen '''costats consecutius'''. | ::Dos costats que s'intersequen en un vèrtiç {{math|''v''}} es diuen '''costats consecutius'''. | ||
::Un polígon P es diu '''polígon simple''' si dos costats no consecutius no s'intersequen.|<ref>Donaire. ''Formas y números'' ISBN 978-612-45279-9-9</ref>}}. | ::Un polígon P es diu '''polígon simple''' si dos costats no consecutius no s'intersequen.|<ref>Donaire. ''Formas y números'' ISBN 978-612-45279-9-9</ref>}}. | ||
− | |||
− | |||
− | |||
== Vore també == | == Vore també == | ||
Llínea 31: | Llínea 28: | ||
* [[Fòrmula de l'àrea de Gauss]] | * [[Fòrmula de l'àrea de Gauss]] | ||
}} | }} | ||
− | |||
− | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
Llínea 40: | Llínea 35: | ||
* [http://webdelprofesor.ula.ve/nucleotrujillo/alperez/teoria/cap_01a-conceptos_geometricos/04-poligono.htm Polígono, en webdelprofesor.ula.ve] | * [http://webdelprofesor.ula.ve/nucleotrujillo/alperez/teoria/cap_01a-conceptos_geometricos/04-poligono.htm Polígono, en webdelprofesor.ula.ve] | ||
* {{YouTube |V8b1Ow6QH-A |Polígonos}} | * {{YouTube |V8b1Ow6QH-A |Polígonos}} | ||
− | + | == Referències == | |
− | |||
− | ==Referències== | ||
{{Traduït de |es| Polígono}} | {{Traduït de |es| Polígono}} | ||
[[Categoria:Geometria]] | [[Categoria:Geometria]] |
Última revisió del 17:00 3 jul 2024
En geometria, un polígon és una figura plana composta per una secuència finita de segments rectes consecutius que tanquen una regió en el pla. Estos segments són dits costats i els punts en els quals s'intersecten es diuen vèrtiços. L'interior del polígon es dit àrea. El polígon és el cas bidimensional del politop, figura geomètrica general definida per a qualsevol número de dimensions. A l'hora, un polígon de tres dimensions se denomina poliedre, i de quatre dimensions se denomina polícoro.
Dos definicions[editar | editar còdic]
Conjunt unidimensional[editar | editar còdic]
Sobretot en els texts de geometria escolar alguns enfoquen com una unió de segments de recta:
Un polígon Plantilla:Math en el pla és un conjunt de Plantilla:Math punts Plantilla:Math1, ..., Plantilla:Math nomenats vèrtiços i Plantilla:Math segments de recta nomenats costats tals que:
- Els punts extrems dels costats són vèrtiços del polígon.
- Tot vèrtiç del polígon està exactament en l'intersecció de dos costats.
- Dos costats que s'intersequen en un vèrtiç Plantilla:Math es diuen costats consecutius.
- Un polígon P es diu polígon simple si dos costats no consecutius no s'intersequen.
.
Vore també[editar | editar còdic]
Enllaços externs[editar | editar còdic]
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Polígon.
- Los Polígonos en laslaminas.es (13/5/12)
- Plantilla:MathWorld
- Polígono, en webdelprofesor.ula.ve
- Plantilla:YouTube
Referències[editar | editar còdic]
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/ Polígono de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.
- ↑ Donaire. Formas y números ISBN 978-612-45279-9-9