Diferència entre les revisions de "Submarí"
m (Text reemplaça - 'tingut' a 'tengut') |
|||
| (No es mostren 9 edicions intermiges d'4 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Image:Typhoon3.jpg||thumb|250px|Un submarí rus de clase Typhoon o Akula]] | [[Image:Typhoon3.jpg||thumb|250px|Un submarí rus de clase Typhoon o Akula]] | ||
| − | Un '''submarí''' és una [[embarcació]] en capacitat per a navegar baix l'[[aigua]]. La | + | Un '''submarí''' és una [[embarcació]] en capacitat per a navegar baix l'[[aigua]]. La major part de submarins són militars, pero també n'existixen en objectius civils, normalment científics. Les característiques dels submarins varien molt segons el propòsit per al qual s'han construït. Per eixemple, hi ha grans submarins en armament i propulsió nuclear que poden estar mesos baix l'aigua, a canvi d'atres de científics, molt més chicotets, a soles soporten unes hores. Des dels models més primitius de propulsió manual els submarins han anat evolucionant fins a aplegar a haver-ne altament sofisticats. A pesar de que la major part dels alvanços han segut per raons militars, n'hi ha alguns que han segut per raons civils, és el cas del conseguits per [[Narcís Monturiol]]. |
== Tecnologies dels submarins == | == Tecnologies dels submarins == | ||
| − | [[Image:E class submarine interior IWM Q 18650.jpg|thumb|250px|Interior d'un submarí britànic | + | [[Image:E class submarine interior IWM Q 18650.jpg|thumb|250px|Interior d'un submarí britànic classe E, c. 1914–1918]] |
=== Immersió === | === Immersió === | ||
| − | Per tal de poder navegar baix l'[[aigua]] els submarins conten en | + | Per tal de poder navegar baix l'[[aigua]] els submarins conten en depòsits de tapaç, els quals s'omplin en aigua per tal de sumergir-se (afonar-se baix l'aigua de forma controlada) i es buiden per tal d'emergir i poder navegar en superfície. |
=== Sensors === | === Sensors === | ||
| − | El [[periscopi]] permetia vore l' | + | El [[periscopi]] permetia vore l'horisó exterior quan navegava sumergit, puix que baix de l'aigua la visibilitat empijora ràpidament en la profunditat. Per lo vist, el periscopi per als submarins fon ideat per Drzewiecki, cap a l'any [[1863]]. L'aparat consta d'un tubo llarc i prim d'[[acer]], que va conectat a un atre tubo de major diàmetro que este, que penetra el buc del submarí. Normalment no supera els sèt o huit metros de llarc; a l'extrem superior porta incorporat un sistema òptic complex (prisma-lent), que forma una image reduïda de l'horisó. Esta image és enviada per una lent a la part inferior del tubo més gran del periscopi i dins del submarí, és enviat a un atre sistema òptic molt complex, que dona l'image real de l'horisó observat en la posició en que estiga el submarí. Tots els submarins duen, ademés, el denominat periscopi nocturn, que posseïx una gran lluminositat, el qual és apropiat per a l'observació de la superfície marina durant la [[nit]]. |
== Vore també == | == Vore també == | ||
| Llínea 15: | Llínea 15: | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| − | + | {{Commonscat|Submarines}} | |
[[Categoria: Tecnologia]] | [[Categoria: Tecnologia]] | ||
[[Categoria: Bucs de guerra]] | [[Categoria: Bucs de guerra]] | ||
Última revisió del 03:32 6 jul 2022
Un submarí és una embarcació en capacitat per a navegar baix l'aigua. La major part de submarins són militars, pero també n'existixen en objectius civils, normalment científics. Les característiques dels submarins varien molt segons el propòsit per al qual s'han construït. Per eixemple, hi ha grans submarins en armament i propulsió nuclear que poden estar mesos baix l'aigua, a canvi d'atres de científics, molt més chicotets, a soles soporten unes hores. Des dels models més primitius de propulsió manual els submarins han anat evolucionant fins a aplegar a haver-ne altament sofisticats. A pesar de que la major part dels alvanços han segut per raons militars, n'hi ha alguns que han segut per raons civils, és el cas del conseguits per Narcís Monturiol.
Tecnologies dels submarins[editar | editar còdic]
Immersió[editar | editar còdic]
Per tal de poder navegar baix l'aigua els submarins conten en depòsits de tapaç, els quals s'omplin en aigua per tal de sumergir-se (afonar-se baix l'aigua de forma controlada) i es buiden per tal d'emergir i poder navegar en superfície.
Sensors[editar | editar còdic]
El periscopi permetia vore l'horisó exterior quan navegava sumergit, puix que baix de l'aigua la visibilitat empijora ràpidament en la profunditat. Per lo vist, el periscopi per als submarins fon ideat per Drzewiecki, cap a l'any 1863. L'aparat consta d'un tubo llarc i prim d'acer, que va conectat a un atre tubo de major diàmetro que este, que penetra el buc del submarí. Normalment no supera els sèt o huit metros de llarc; a l'extrem superior porta incorporat un sistema òptic complex (prisma-lent), que forma una image reduïda de l'horisó. Esta image és enviada per una lent a la part inferior del tubo més gran del periscopi i dins del submarí, és enviat a un atre sistema òptic molt complex, que dona l'image real de l'horisó observat en la posició en que estiga el submarí. Tots els submarins duen, ademés, el denominat periscopi nocturn, que posseïx una gran lluminositat, el qual és apropiat per a l'observació de la superfície marina durant la nit.
Vore també[editar | editar còdic]
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Submarí.