Diferència entre les revisions de "Ruda"
m (Text reemplaça - 'tingut' a 'tengut') (Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils) |
|||
| (No es mostren 7 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[ | + | [[File:Ruta graveolens 1.jpg|thumb|right|300px|<center>Ruda</center>]] |
La '''ruda''' o rudes (Ruta) són el gènero de plantes que donen nom a la família Rutàcea. | La '''ruda''' o rudes (Ruta) són el gènero de plantes que donen nom a la família Rutàcea. | ||
| − | |||
== Característiques == | == Característiques == | ||
| Llínea 14: | Llínea 13: | ||
== Espècies == | == Espècies == | ||
Hi ha unes 40 espècies de Ruda i algunes se han utilisat en la medicina tradicional | Hi ha unes 40 espècies de Ruda i algunes se han utilisat en la medicina tradicional | ||
| − | |||
== Usos medicinals == | == Usos medicinals == | ||
| Llínea 20: | Llínea 18: | ||
== Accions farmacològiques == | == Accions farmacològiques == | ||
| − | + | * Acció espasmolítica: s'utilisa com remei en el tractament de menstruacions doloroses i irregulars, encara que poden tindre una discreta activitat contraent l'[[úter]]. | |
| − | + | * Flebologia: la ruda té efecte beneficiós sobre la paret vascular. És un tractament indicat en cas de varius , edemes i problemes del retorn venós. També actua de manera discreta com a sedant, sudorífic i estomacal. | |
| − | + | * Acció dermatològica: sobre la [[pell]] la ruda té un efecte fotosensible com a conseqüència del seu contingut en furocumarines i especialment en bergaptè. | |
| + | |||
| + | == Toxicitat == | ||
| + | Produïxen vòmits, diarrees, un aument de la circulació sanguínea de l'úter, provocant [[abort|aborts]] i menstruacions forçades. És una planta no recomanada per persones que patixen afeccions greus del [[renyó]]. | ||
| + | == Referències == | ||
| + | * Bayer, E.; Buttler K.P.; Finkenzeller X.; Grau J. (1989). Plantas del Mediterráneo. Barcelona:Blume. ISBN 84-7031-629-X | ||
| + | * Studies on the flora of the Balearic Islands, I. Dahlgren, R., Th. Karlsson & P. Lassen (1971) Bot. Not. 124: 249-269 | ||
| − | == | + | == Bibliografia == |
| − | + | * Colmeiro, Miguel: «Diccionario de los diversos nombres vulgares de muchas plantas usuales ó notables del antiguo y nuevo mundo», Madrid, 1871 | |
| + | * Chevallier, AND Enciclopedia de las plantas medicinales . Edición Acento, 1997 | ||
| + | * Dr. Berdonces i Serra Gran enciclopedia de las plantas medicinales . Edición Tikal, 2005 | ||
| + | == Enllaços externs == | ||
| + | {{Commonscat|Ruta}} | ||
| + | {{Wikispecies|Ruta}} | ||
| + | {{DGLV|Ruda}} | ||
[[Categoria:Biologia]] | [[Categoria:Biologia]] | ||
[[Categoria:Botànica]] | [[Categoria:Botànica]] | ||
[[Categoria:Plantes medicinals]] | [[Categoria:Plantes medicinals]] | ||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
Última revisió del 10:37 10 maig 2023
La ruda o rudes (Ruta) són el gènero de plantes que donen nom a la família Rutàcea.
Característiques[editar | editar còdic]
Són espècies, d'olor forta de 20 a 60 cm d'alçada, natives de la regió mediterrànea, i del sur-est asiàtic.
Creixen silvestres dos espècies de ruda: Ruta montana (Ruda de montanya) i Ruta chalepensis (ruda vera). Les dos són més llenyoses, d'un mig metro d'alçada, flors grogues i fruts en càpsula. (No creixen mai per damunt dels 1,200 metros d'altitut.
La Ruta graveolens és cultivada per les seues característiques medicinals i aromàtiques. Esta planta, és utilisada en infusions i medicina popular, pero pot produir reaccions alèrgiques a algunes persones.
Espècies[editar | editar còdic]
Hi ha unes 40 espècies de Ruda i algunes se han utilisat en la medicina tradicional
Usos medicinals[editar | editar còdic]
Algunes espècies sobre tot la Ruda vera són considerades com a planta medicinal degut a la seua elevada cantitat d'aplicacions com favorir la menstruació estimulant els músculs de l'úter. En l'herboristeria europea s'utilisa per diverses afeccions com la histèria, l’epilèpsia, còlics, cucs intestinals , problemes oculars, ya que s'utilisa com a coliri proporcionant una milloria ràpida als ulls tensos i cansats. En atres casos s'ha utilisat per dolències de l'esclerosis múltiple i la paràlisis de Bell.
Accions farmacològiques[editar | editar còdic]
- Acció espasmolítica: s'utilisa com remei en el tractament de menstruacions doloroses i irregulars, encara que poden tindre una discreta activitat contraent l'úter.
- Flebologia: la ruda té efecte beneficiós sobre la paret vascular. És un tractament indicat en cas de varius , edemes i problemes del retorn venós. També actua de manera discreta com a sedant, sudorífic i estomacal.
- Acció dermatològica: sobre la pell la ruda té un efecte fotosensible com a conseqüència del seu contingut en furocumarines i especialment en bergaptè.
Toxicitat[editar | editar còdic]
Produïxen vòmits, diarrees, un aument de la circulació sanguínea de l'úter, provocant aborts i menstruacions forçades. És una planta no recomanada per persones que patixen afeccions greus del renyó.
Referències[editar | editar còdic]
- Bayer, E.; Buttler K.P.; Finkenzeller X.; Grau J. (1989). Plantas del Mediterráneo. Barcelona:Blume. ISBN 84-7031-629-X
- Studies on the flora of the Balearic Islands, I. Dahlgren, R., Th. Karlsson & P. Lassen (1971) Bot. Not. 124: 249-269
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Colmeiro, Miguel: «Diccionario de los diversos nombres vulgares de muchas plantas usuales ó notables del antiguo y nuevo mundo», Madrid, 1871
- Chevallier, AND Enciclopedia de las plantas medicinales . Edición Acento, 1997
- Dr. Berdonces i Serra Gran enciclopedia de las plantas medicinales . Edición Tikal, 2005
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Ruda.
Wikispecies té un artícul sobre Ruda.
«Ruda». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).