Diferència entre les revisions de "Internet"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m (Text reemplaça - 'tingut' a 'tengut')
 
(No es mostren 12 edicions intermiges d'6 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
'''Internet''' és un conjunt descentralisat de rets de comunicació interconectadas que utilisen la família de protocols [[TCP/IP]], garantisant que les rets fisiques heterogenees que la componen funcionen com una xarcia llogica unica, d'alcanç mundial. Les seues orígenes se remonten a [[1969]], quan s'establí la primera conexió de computadores, coneguda com ARPANET, entre tres universitats en [[California]] i una en [[Utah]], [[USA|Estats Units].
+
'''Internet''' és un conjunt descentralisat de rets de comunicació interconectadas que utilisen la família de protocols [[TCP/IP]], garantisant que les rets físiques heterogènees que la componen funcionen com una xàrcia llògica única, d'alcanç mundial. Els seus origens se remonten a l'any [[1969]], quan s'establí la primera conexió de computadores, coneguda com ARPANET, entre tres universitats en [[Califòrnia]] i una en [[Utah]], [[USA|Estats Units]].
  
Un dels servicis que més exit ha tengut en Internet ha segut la World Wide Web (WWW, o "la Web"), fins tal punt que és habitual la confusió entre abdós térmens. La WWW és un conjunt de protocols que permet, de forma senzilla, la consulta remota d'archius de hipertexto. Esta fon un desenroll posterior ([[1990]]) i utilisa Internet com mig de transmissió.
+
Un dels servicis que més èxit ha tengut en Internet ha segut la [[World Wide Web]] (WWW, o "la Web"), fins tal punt que és habitual la confusió entre abdós térmens. La WWW és un conjunt de protocols que permet, de forma senzilla, la consulta remota d'archius de hipertext. Esta fon un desenroll posterior ([[1990]]) i utilisa Internet com mig de transmissió.
  
Existixen, per tant, molts atres servicis i protocols en Internet, aparte de la [[Web]]: el remesa de correu electronic (SMTP), la transmissió d'archius (FTP i P2P), les conversacions en llinia (IRC), la mensageria instantanea i presencia, la transmissió de contengut i comunicació multimedia -telefonia (Voip), [[televisio]] (IPTV)-, els bolletins electronics (NNTP), el accés remot a atres dispositius (SSH i Telnet) o els jocs en llinea.
+
Existixen, per tant, molts atres servicis i protocols en Internet, apart de la [[Web]]: la remesa de correu electrònic (SMTP), la transmissió d'archius (FTP i P2P), les conversacions en llínea (IRC), la mensageria instantànea i presència, la transmissió de contingut i comunicació multimèdia -[[telefonia]] (Voip), [[televisió]] (IPTV)-, els bolletins electrònics (NNTP), l'accés remot ad atres dispositius (SSH i Telnet) o els jocs en llínea.          
  
 
[[Categoria:Internet]]
 
[[Categoria:Internet]]
 +
[[Categoria:Informàtica]]

Última revisió del 18:18 31 oct 2024

Internet és un conjunt descentralisat de rets de comunicació interconectadas que utilisen la família de protocols TCP/IP, garantisant que les rets físiques heterogènees que la componen funcionen com una xàrcia llògica única, d'alcanç mundial. Els seus origens se remonten a l'any 1969, quan s'establí la primera conexió de computadores, coneguda com ARPANET, entre tres universitats en Califòrnia i una en Utah, Estats Units.

Un dels servicis que més èxit ha tengut en Internet ha segut la World Wide Web (WWW, o "la Web"), fins tal punt que és habitual la confusió entre abdós térmens. La WWW és un conjunt de protocols que permet, de forma senzilla, la consulta remota d'archius de hipertext. Esta fon un desenroll posterior (1990) i utilisa Internet com mig de transmissió.

Existixen, per tant, molts atres servicis i protocols en Internet, apart de la Web: la remesa de correu electrònic (SMTP), la transmissió d'archius (FTP i P2P), les conversacions en llínea (IRC), la mensageria instantànea i presència, la transmissió de contingut i comunicació multimèdia -telefonia (Voip), televisió (IPTV)-, els bolletins electrònics (NNTP), l'accés remot ad atres dispositius (SSH i Telnet) o els jocs en llínea.