Diferència entre les revisions de "Palau del Rei Llop"
m |
|||
| (No se mostren 3 edicions intermiges del mateix usuari) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | Fon un palau àrap construït en la vora esquerra del [[Riu Túria|Túria]], front l'actual [[Pont de Sant Josep (Valéncia)|pont de Sant Josep]] (antigament de la Marchalena), era conegut en el nom de | + | Fon un palau àrap construït en la vora esquerra del [[Riu Túria|Túria]], front l'actual [[Pont de Sant Josep (Valéncia)|pont de Sant Josep]] (antigament de la Marchalena), era conegut en el nom de '''Palau del Rei Llop''' o '''palau de Mardanis'''. Actualment no tenim senyes arquitectòniques de l'estructura del mateix, puix fon adaptat a la vida monacal i despuix derruït en diverses ocasions. |
L'entorn del mateix, a la vora del riu, era paradisíac, en les [[Horta de Valéncia|hortes de Valéncia]] regades per tot el sistema de séquies, els jardins del palau dispersos per l'entorn, decorats en arbores i plantes ornamentals i aromàtiques ([[gesmil|gesmilers]], [[mare-selva|mare-selves]], ...) | L'entorn del mateix, a la vora del riu, era paradisíac, en les [[Horta de Valéncia|hortes de Valéncia]] regades per tot el sistema de séquies, els jardins del palau dispersos per l'entorn, decorats en arbores i plantes ornamentals i aromàtiques ([[gesmil|gesmilers]], [[mare-selva|mare-selves]], ...) | ||
| Llínea 16: | Llínea 16: | ||
La princesa Saïdia se casà en el caudill almohade Yusuf que la va portar a residir a la cort del [[Marroc]], si be ya al final dels seus dies va tornar a la Saïdia a on seria soterrada. | La princesa Saïdia se casà en el caudill almohade Yusuf que la va portar a residir a la cort del [[Marroc]], si be ya al final dels seus dies va tornar a la Saïdia a on seria soterrada. | ||
| − | + | Despuix de l'entrada de [[Jaume I]] en [[Valéncia]], el palau i les [[Alqueria|alqueries]] de l'entorn varen ser entregats a l'arquebisbe de Narbona i, posteriorment a la tercera esposa del Conquistador, senyora [[Teresa Gil de Vidaure]]. Na Teresa va fundar en el palau del rei Llop el [[Monasteri de la Saïdia|monasteri de la Saïdia]], de l'orde cistercenca, i finalment ella mateixa se va recloure en el mateix quan Jaume I l'abandonà. Moriria i seria soterrada allí mateix en l'any [[1285]], posteriorment un dels seus fills i la seua esposa. | |
| + | |||
| + | == Vore També == | ||
| + | |||
| + | * [[Rei Llop]] | ||
== Referències == | == Referències == | ||
| Llínea 22: | Llínea 26: | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| − | *[http://www.wikio.es/article/49969059 Llegendes de Saïdia] | + | * [http://www.wikio.es/article/49969059 Llegendes de Saïdia] |
*[http://books.google.es/books?id=i4idg_sO4fwC&pg=PA33&lpg=PA33&dq=zaidia+historia&source=bl&ots=cM9FzanUHF&sig=GamBt0OVZ3KvIgzsZ6Hq0bL027s&hl=es&ei=-WUCS56IEtWZjAegjdWrAQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=4&ved=0CBEQ6AEwAzgK#v=onepage&q=&f=false Las mujeres de Zaidia] | *[http://books.google.es/books?id=i4idg_sO4fwC&pg=PA33&lpg=PA33&dq=zaidia+historia&source=bl&ots=cM9FzanUHF&sig=GamBt0OVZ3KvIgzsZ6Hq0bL027s&hl=es&ei=-WUCS56IEtWZjAegjdWrAQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=4&ved=0CBEQ6AEwAzgK#v=onepage&q=&f=false Las mujeres de Zaidia] | ||
| − | *[http://books.google.es/books?id=ZZK9okmDNQgC&pg=PA188&lpg=PA188&dq=zaidia+historia&source=bl&ots=Wj__rCC7oX&sig=GnboAJ7uqja6CFsONBAd_FkMgBo&hl=es&ei=-WUCS56IEtWZjAegjdWrAQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=6&ved=0CBYQ6AEwBTgK#v=onepage&q=zaidia%20historia&f=false Tradiciones de Valencia y su Provincia] | + | * [http://books.google.es/books?id=ZZK9okmDNQgC&pg=PA188&lpg=PA188&dq=zaidia+historia&source=bl&ots=Wj__rCC7oX&sig=GnboAJ7uqja6CFsONBAd_FkMgBo&hl=es&ei=-WUCS56IEtWZjAegjdWrAQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=6&ved=0CBYQ6AEwBTgK#v=onepage&q=zaidia%20historia&f=false Tradiciones de Valencia y su Provincia] |
Última revisió del 12:00 7 jul 2024
Fon un palau àrap construït en la vora esquerra del Túria, front l'actual pont de Sant Josep (antigament de la Marchalena), era conegut en el nom de Palau del Rei Llop o palau de Mardanis. Actualment no tenim senyes arquitectòniques de l'estructura del mateix, puix fon adaptat a la vida monacal i despuix derruït en diverses ocasions.
L'entorn del mateix, a la vora del riu, era paradisíac, en les hortes de Valéncia regades per tot el sistema de séquies, els jardins del palau dispersos per l'entorn, decorats en arbores i plantes ornamentals i aromàtiques (gesmilers, mare-selves, ...)
En la zona se trobaven "arahales, almunies", alqueries, barraques, i una abundant arboreda cridà de la Rambla, que s'estenia des del palau del rei Llop fins al del Real.
En ocasió de la reconciliació del rei Sad Mardanis en la seua esposa Zobeida, la filla d'abdós, la princesa Saïdia, va organisar una fastuosa festa aconsellada per cortesans de confiança del monarca.
Se varen preparar numeroses i coloristes lluminàries situades a lo llarc i ample de tot el llit del riu allumenant la nit, el perfum embruixador que abocaven les aromàtiques plantes cultivades omplia l'entorn, música andalusí-valenciana no deixava de sonar interpretada per músics natius. Els troters (ordinaris), montats sobre els seus corsers formaven guàrdia d'honor. Tots els habitants dels arahales, alfondechs, almunias, alqueries i barraques, omplien tan espayós lloc fins a arribar a la mateixa vora del navegable riu Guadalaviar, a on l'animat i multitudinari públic quedava embolicat en tan embriagadores i delicades notes musicals, des de la vora es podien contemplar les regates que es varen organisar.
La celebració va resultar tan espectacular que el rei va decidir canviar el nom del seu palau i cridar-lo Saïdia.
La princesa Saïdia se casà en el caudill almohade Yusuf que la va portar a residir a la cort del Marroc, si be ya al final dels seus dies va tornar a la Saïdia a on seria soterrada.
Despuix de l'entrada de Jaume I en Valéncia, el palau i les alqueries de l'entorn varen ser entregats a l'arquebisbe de Narbona i, posteriorment a la tercera esposa del Conquistador, senyora Teresa Gil de Vidaure. Na Teresa va fundar en el palau del rei Llop el monasteri de la Saïdia, de l'orde cistercenca, i finalment ella mateixa se va recloure en el mateix quan Jaume I l'abandonà. Moriria i seria soterrada allí mateix en l'any 1285, posteriorment un dels seus fills i la seua esposa.