Diferència entre les revisions de "Cachaps"
m |
|||
(No es mostren 10 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
− | [[ | + | [[Archiu:Cachap.jpg|thumb|Cachaps]] |
− | + | El '''cachap''', és un dolç típic de la localitat [[Comunitat Valenciana|valenciana]] de [[Paterna]]. Elaborat en el "El Horno del Rosario", o de “Nuestra Señora del Rosario”, conegut com "La Casa del Cachap", que és un forn que conta en una antiguetat de casi 200 anys ya que va ser inaugurat en l'any [[1829]]. | |
− | El cachap està fet de fi fulloldre i d'una crema colocades en capes i la seua elaboració artesana data del [[sigle XIX]]. El procés d'elaboració, creat i realisat sempre en el Forn del Rosari, ha anat traspassant-se a lo llarc de | + | El cachap està fet de fi fulloldre i d'una crema colocades en capes i la seua elaboració artesana data del [[sigle XIX]]. El procés d'elaboració, creat i realisat sempre en el Forn del Rosari, ha anat traspassant-se a lo llarc de vàries generacions fins als nostres dies. |
== Història == | == Història == | ||
− | |||
− | + | Segons les tradicions orals, els primers dolços realisats en este forn morú d'uns 200 anys de la Vila de Paterna (Valéncia), foren obra de don Celestí Monrabal, naixcut en el [[sigle XVIII]] en [[Manises]] (Valéncia). | |
+ | |||
+ | És gràcies al seu fill, el jove don Marià Monrabal, del que s'obtenen els primers documents històrics relatius a l'elaboració artesanal de pasticeria en l'any [[1829]]. Aixina queda reflectit en les successives ceràmiques arreplegades a lo llarc del temps en les parets interiors del forn. | ||
El mestre pasticer don Marià Monrabal, seguint la tradició de son pare, ya elaborava uns dolços ensaginats que cap a l'any [[1830]] començaren a establir-se com dolç típic de la Vila de Paterna. | El mestre pasticer don Marià Monrabal, seguint la tradició de son pare, ya elaborava uns dolços ensaginats que cap a l'any [[1830]] començaren a establir-se com dolç típic de la Vila de Paterna. | ||
Llínea 26: | Llínea 27: | ||
La recepta la tenen des de l'any 1829 i la passen de generació en generació, mantenint en secret la recepta de la crema, que diuen ve com llegat dels [[àraps]]. ¡Inclús la tenen patentada per a evitar imitacions! | La recepta la tenen des de l'any 1829 i la passen de generació en generació, mantenint en secret la recepta de la crema, que diuen ve com llegat dels [[àraps]]. ¡Inclús la tenen patentada per a evitar imitacions! | ||
− | Està farcit de crema, formant unes barres, i es talla a trossos de la grandaria adequada. Es fan tres talls, en la | + | Està fet de fulloldre i farcit de crema, formant unes barres, i es talla a trossos de la grandaria adequada. Es fan tres talls, en la superfície, i quan estan a punt es fiquen al forn. |
En gelat els unten en gelatina i els esguiten en [[sucre]] molt. | En gelat els unten en gelatina i els esguiten en [[sucre]] molt. | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
− | *[http://multipaterna.com/archivos/1950 Horno del Rosario-La Casa del Cachap] | + | * [http://multipaterna.com/archivos/1950 Horno del Rosario-La Casa del Cachap] |
+ | {{DGLV|Cachap}} | ||
− | |||
− | |||
[[Categoria:Gastronomia de la Comunitat Valenciana]] | [[Categoria:Gastronomia de la Comunitat Valenciana]] | ||
[[Categoria:Dolços valencians]] | [[Categoria:Dolços valencians]] |
Última revisió del 17:55 11 oct 2024
El cachap, és un dolç típic de la localitat valenciana de Paterna. Elaborat en el "El Horno del Rosario", o de “Nuestra Señora del Rosario”, conegut com "La Casa del Cachap", que és un forn que conta en una antiguetat de casi 200 anys ya que va ser inaugurat en l'any 1829.
El cachap està fet de fi fulloldre i d'una crema colocades en capes i la seua elaboració artesana data del sigle XIX. El procés d'elaboració, creat i realisat sempre en el Forn del Rosari, ha anat traspassant-se a lo llarc de vàries generacions fins als nostres dies.
Història[editar | editar còdic]
Segons les tradicions orals, els primers dolços realisats en este forn morú d'uns 200 anys de la Vila de Paterna (Valéncia), foren obra de don Celestí Monrabal, naixcut en el sigle XVIII en Manises (Valéncia).
És gràcies al seu fill, el jove don Marià Monrabal, del que s'obtenen els primers documents històrics relatius a l'elaboració artesanal de pasticeria en l'any 1829. Aixina queda reflectit en les successives ceràmiques arreplegades a lo llarc del temps en les parets interiors del forn.
El mestre pasticer don Marià Monrabal, seguint la tradició de son pare, ya elaborava uns dolços ensaginats que cap a l'any 1830 començaren a establir-se com dolç típic de la Vila de Paterna.
Estos coneiximents de don Marià foren transmesos al seu fill, don Antoni Monrabal, qui continuà en la tradició familiar de son pare i yayo. Els dolços ensaginats continuaren realisant-se durant este periodo, encara que, no obstant, no queda constància escrita de si tenien nom i qual poguera ser.
Don Antoni, en l'any 1891, agregà a la ceràmica de la Verge del Rosari la seua ceràmica personal.
El nom propi actual d'este dolç s'adquirix sent el fill de don Antoni, don Benjamin Monrabal, el mestre pasticer. Fon en l'any 1923, en les núpcies del “Tio Cachapot”, veí de Paterna i amic de la família, qui oferí este pastiç als comensals del seu convit. El pastiç tingué tal acceptació que, a partir d'eixe moment, se li coneixeria com a “Cachap”, en honor al “Tio Cachapot”.
Don Benjamin Monrabal agregà la seua ceràmica personal en l'any 1957. Este tingué un fill, don Benjamin Monrabal, que també continuà en la tradició familiar.
Manuel Sànchez, empleat de Benjamin Monrabal, continuà des de l'any 1947 l'elaboració dels Cachaps.
Elaboració[editar | editar còdic]
La recepta la tenen des de l'any 1829 i la passen de generació en generació, mantenint en secret la recepta de la crema, que diuen ve com llegat dels àraps. ¡Inclús la tenen patentada per a evitar imitacions!
Està fet de fulloldre i farcit de crema, formant unes barres, i es talla a trossos de la grandaria adequada. Es fan tres talls, en la superfície, i quan estan a punt es fiquen al forn.
En gelat els unten en gelatina i els esguiten en sucre molt.