Diferència entre les revisions de "Miquel Peris i Segarra"
(No es mostren 17 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
Llínea 10: | Llínea 10: | ||
| lloc_mort = [[Castelló]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | | lloc_mort = [[Castelló]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | ||
}} | }} | ||
− | '''Miquel Peris i Segarra''' ([[Castelló de la Plana]], [[1917]] - [[1987]]) fon un escritor i poeta [[Valencians|valencià]] de la segona mitat del [[sigle XX]] d'ideologia [[Pancatalanisme|pancatalanista]]. | + | '''Miquel Peris i Segarra''' ([[Castelló de la Plana]], [[1917]] - † [[1987]]) fon un escritor i poeta [[Valencians|valencià]] de la segona mitat del [[sigle XX]] d'ideologia [[Pancatalanisme|pancatalanista]]. |
== Biografia == | == Biografia == | ||
Llínea 16: | Llínea 16: | ||
Començà a escriure a l'edat de quarantacinc anys, a pesar de que abans havia començat a desenrollar activitats com a animador cultural, com a membre de les missions pedagògiques que durant la [[Guerra Civil]] varen portar el teatre i atres expressions culturals al nort de la [[Comunitat Valenciana]]. | Començà a escriure a l'edat de quarantacinc anys, a pesar de que abans havia començat a desenrollar activitats com a animador cultural, com a membre de les missions pedagògiques que durant la [[Guerra Civil]] varen portar el teatre i atres expressions culturals al nort de la [[Comunitat Valenciana]]. | ||
− | Declarat admirador de [[Salvador Guinot Vilar|Salvador Guinot]] i de [[Bernat Artola]], va destacar a nivell local des de l'inici de la seua carrera lliterària, inclinant-se per un estil "pairaliste" i sense abandonar el cànon estètic que [[Joan Fuster]] calificaria de paisagisme sentimental. No obstant, en la década de | + | Declarat admirador de [[Salvador Guinot Vilar|Salvador Guinot]] i de [[Bernat Artola]], va destacar a nivell local des de l'inici de la seua carrera lliterària, inclinant-se per un estil "pairaliste" i sense abandonar el cànon estètic que [[Joan Fuster]] calificaria de paisagisme sentimental. No obstant, en la [[anys 1970|década de 1970]] inicià una llínea més intimista en la producció dels poemaris que han segut considerats com lo més rellevant de la seua trayectòria. Guanyà el premi lliterari "Flor Natural" de les [[Festes de la Magdalena]] els anys [[1966]], [[1968]], [[1971]] i [[1976]]. |
− | En [[1986]] | + | == Obra == |
+ | |||
+ | * [[1965]]-[[1966]] ''Aiguamolls i senill'' Poemes solts. | ||
+ | * [[1965]]-[[1970]] ''Cançonetes de tot l'any'' | ||
+ | * [[1966]]-[[1970]] ''Afanys primaverals'' | ||
+ | * [[1967]]-[[1971]] ''Dèries tardorenques'' | ||
+ | * [[1965]]-[[1971]] ''Paisatge'' | ||
+ | * [[1965]]-[[1975]] ''Cançons de Bressol - Nadales'' | ||
+ | * [[1969]]-[[1970]] ''Vull assolir'' | ||
+ | * [[1971]] ''Fossar de naus'' | ||
+ | * [[1971]] ''Soliloquis'' | ||
+ | * [[1974]] ''Mascarada'' | ||
+ | * [[1976]]-[[1978]] ''Periples'' | ||
+ | * [[1967]]-[[1979]] ''Homenatges'' | ||
+ | * [[1981]] ''Cantata dels dotze estels'' | ||
+ | * [[1981]] ''Viatge astral'' | ||
+ | * [[1981]]-[[1982]] ''Cartes i sonets'' | ||
+ | * [[1983]] ''Solcs'' | ||
+ | * [[1966]]-[[1984]] ''Galanies'' | ||
+ | |||
+ | Miquel Peris escrigué atres llibres de caràcter popular el ''Triptic Casolà'', a on s'inclou el seu "Castelló de Fadrell"; ''La Conlloga'' sobre el [[Tombatossals]] i el seu famós ''Betlem de la Pigà'', musicat per la compositora i aixina mateix també Filla Predilecta de la Ciutat, [[Matilde Salvador]]. | ||
+ | |||
+ | == Reconeiximents == | ||
+ | |||
+ | * En l'any [[1984]] fon nomenat Fill Predilecte de Castelló per l'Ajuntament de la ciutat governat pel [[PSPV]], sent l'alcalde [[Antonio José Tirado Jiménez|Antonio Tirado]]. | ||
+ | * En l'any [[1986]] fon guardonat en el Voladoret d'Or de la Colla del Rei Barbut de Castelló, conjuntament en [[Matilde Salvador]] i el dibuixant Traver Grinyó, en la primera edició d'este premi. | ||
+ | * La [[Fundació Huguet]], entitat pancatalanista de [[Castelló]], li concedí en l'any [[1986]] el premi "Valencià de l'Any". | ||
+ | |||
+ | == Curiositats == | ||
− | == | + | Miquel Peris, volia canviar alguns topònims típics i tradicionals castellonencs: |
+ | |||
+ | * El cim del [[Penyagolosa]] per "Penyacolossa". | ||
+ | * El mont del Bartolo, en el [[Desert de les Palmes]], per "Montsoliu" o "Montjoliu". | ||
+ | * Les [[Illes Columbretes]] per "Illes Colombrades". | ||
+ | |||
+ | ''Senzilles consideracions sobre toponimia castellonenca'' per Miquel Peris i Segarra. Artícul publicat en la revista ''Penyagolosa'' (juny/juliol de 1984) | ||
+ | |||
+ | == Vore també == | ||
− | *[[ | + | * [[Matilde Salvador]] |
− | + | * [[Fundació Huguet]] | |
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | *[[ | ||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
Llínea 47: | Llínea 68: | ||
[[Categoria:Valencians]] | [[Categoria:Valencians]] | ||
[[Categoria:Escritors]] | [[Categoria:Escritors]] | ||
+ | [[Categoria:Escritors valencians]] | ||
+ | [[Categoria:Poetes]] | ||
[[Categoria:Poetes valencians]] | [[Categoria:Poetes valencians]] | ||
[[Categoria:Pancatalanisme]] | [[Categoria:Pancatalanisme]] | ||
[[Categoria:Pancatalanistes]] | [[Categoria:Pancatalanistes]] |
Última revisió del 17:16 13 jun 2024
Miquel Peris i Segarra | |||
---|---|---|---|
Nacionalitat: | Espanyola | ||
Ocupació: | Escritor i poeta | ||
Naiximent: | 1917 | ||
Lloc de naiximent: | Castelló, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Defunció: | 1987 | ||
Lloc de defunció: | Castelló, Regne de Valéncia, Espanya |
Miquel Peris i Segarra (Castelló de la Plana, 1917 - † 1987) fon un escritor i poeta valencià de la segona mitat del sigle XX d'ideologia pancatalanista.
Biografia[editar | editar còdic]
Començà a escriure a l'edat de quarantacinc anys, a pesar de que abans havia començat a desenrollar activitats com a animador cultural, com a membre de les missions pedagògiques que durant la Guerra Civil varen portar el teatre i atres expressions culturals al nort de la Comunitat Valenciana.
Declarat admirador de Salvador Guinot i de Bernat Artola, va destacar a nivell local des de l'inici de la seua carrera lliterària, inclinant-se per un estil "pairaliste" i sense abandonar el cànon estètic que Joan Fuster calificaria de paisagisme sentimental. No obstant, en la década de 1970 inicià una llínea més intimista en la producció dels poemaris que han segut considerats com lo més rellevant de la seua trayectòria. Guanyà el premi lliterari "Flor Natural" de les Festes de la Magdalena els anys 1966, 1968, 1971 i 1976.
Obra[editar | editar còdic]
- 1965-1966 Aiguamolls i senill Poemes solts.
- 1965-1970 Cançonetes de tot l'any
- 1966-1970 Afanys primaverals
- 1967-1971 Dèries tardorenques
- 1965-1971 Paisatge
- 1965-1975 Cançons de Bressol - Nadales
- 1969-1970 Vull assolir
- 1971 Fossar de naus
- 1971 Soliloquis
- 1974 Mascarada
- 1976-1978 Periples
- 1967-1979 Homenatges
- 1981 Cantata dels dotze estels
- 1981 Viatge astral
- 1981-1982 Cartes i sonets
- 1983 Solcs
- 1966-1984 Galanies
Miquel Peris escrigué atres llibres de caràcter popular el Triptic Casolà, a on s'inclou el seu "Castelló de Fadrell"; La Conlloga sobre el Tombatossals i el seu famós Betlem de la Pigà, musicat per la compositora i aixina mateix també Filla Predilecta de la Ciutat, Matilde Salvador.
Reconeiximents[editar | editar còdic]
- En l'any 1984 fon nomenat Fill Predilecte de Castelló per l'Ajuntament de la ciutat governat pel PSPV, sent l'alcalde Antonio Tirado.
- En l'any 1986 fon guardonat en el Voladoret d'Or de la Colla del Rei Barbut de Castelló, conjuntament en Matilde Salvador i el dibuixant Traver Grinyó, en la primera edició d'este premi.
- La Fundació Huguet, entitat pancatalanista de Castelló, li concedí en l'any 1986 el premi "Valencià de l'Any".
Curiositats[editar | editar còdic]
Miquel Peris, volia canviar alguns topònims típics i tradicionals castellonencs:
- El cim del Penyagolosa per "Penyacolossa".
- El mont del Bartolo, en el Desert de les Palmes, per "Montsoliu" o "Montjoliu".
- Les Illes Columbretes per "Illes Colombrades".
Senzilles consideracions sobre toponimia castellonenca per Miquel Peris i Segarra. Artícul publicat en la revista Penyagolosa (juny/juliol de 1984)