Diferència entre les revisions de "MoviLine"
m |
|||
| (No es mostren 4 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
Va ser llançada al mercat en l'any [[1990]] en l'objectiu de dar servici a una demanda creixent i resoldre els problemes de congestió espectral del sistema vigent, el TMA-450. Mentres que este es basava en l'estandar NMT, MoviLine utilisava ETACS. Encara la llicencia permetia la CTNE oferir el servici fins el [[1 de giner]] de [[2007]], el servici va desaparéixer el [[31 de decembre]] de [[2003]] a petició de la pròpia empresa.[1] | Va ser llançada al mercat en l'any [[1990]] en l'objectiu de dar servici a una demanda creixent i resoldre els problemes de congestió espectral del sistema vigent, el TMA-450. Mentres que este es basava en l'estandar NMT, MoviLine utilisava ETACS. Encara la llicencia permetia la CTNE oferir el servici fins el [[1 de giner]] de [[2007]], el servici va desaparéixer el [[31 de decembre]] de [[2003]] a petició de la pròpia empresa.[1] | ||
| − | Durant la seua història, el sistema anaògic va permetre oferir una cobertura un poquet major a la digital, en especial en zones rurals i costeres. Açò el va fer especialment atractiu per a cobrir zones alluntades dels núcleus urbans i donar servici a embarcacions. Per atra part, en llínies generals la calitat del so era pijor, la transmissió de | + | Durant la seua història, el sistema anaògic va permetre oferir una cobertura un poquet major a la digital, en especial en zones rurals i costeres. Açò el va fer especialment atractiu per a cobrir zones alluntades dels núcleus urbans i donar servici a embarcacions. Per atra part, en llínies generals la calitat del so era pijor, la transmissió de senyes era lent i les comunicacions eren susceptibles de captació per mig d'escàners de freqüència. |
| − | El creiximent més ràpit d'abonats va ocórrer des de l'inici de [[1995]] fins [[giner]] de [[1996]], passant dels 400.000 fins les 900.000 i roçant el seu llímit tècnic, estimat en un milló. | + | El creiximent més ràpit d'abonats va ocórrer des de l'inici de l'any [[1995]] fins a [[giner]] de l'any [[1996]], passant dels 400.000 fins les 900.000 i roçant el seu llímit tècnic, estimat en un milló. |
Les freqüències en la banda dels 900 MHz utilisades pel servici es quedaren durant un temps per a l'us en la Telefonia Rural per Acces Celular. Posteriorment, eixes freqüències varen ser assignades per la CMT als operadors Telefònica Móviles (que el va usar pel seu servici digital, baix la marca Movistar) i Amena, la qual no tenia presencia en la banda 900. | Les freqüències en la banda dels 900 MHz utilisades pel servici es quedaren durant un temps per a l'us en la Telefonia Rural per Acces Celular. Posteriorment, eixes freqüències varen ser assignades per la CMT als operadors Telefònica Móviles (que el va usar pel seu servici digital, baix la marca Movistar) i Amena, la qual no tenia presencia en la banda 900. | ||
| − | = | + | == Bibliografia == |
| − | Pérez Yuste, Antonio ([[setembre]] de [[2002]]). «El proceso de implantación de la telefonía móvil en España» | + | Pérez Yuste, Antonio ([[setembre]] de [[2002]]). «El proceso de implantación de la telefonía móvil en España» |
[[Categoria:Operadors de telefonia mòvil en Espanya]] | [[Categoria:Operadors de telefonia mòvil en Espanya]] | ||
Última revisió del 12:04 3 ago 2024
MoviLine va ser la marca d'un dels servicis de telefonia mòvil analògic comercialisat en Espanya per la Companyia Telefònica Nacional d'Espanya (CTNE). El nom comercial MoviLine s'utilisà per a popularisar el servici i ocultar a l'usuari final les seues sigles tècniques TMA-900(Telefonia Mòvil Automàtica operada en la freqüència de 900 MHz).
Va ser llançada al mercat en l'any 1990 en l'objectiu de dar servici a una demanda creixent i resoldre els problemes de congestió espectral del sistema vigent, el TMA-450. Mentres que este es basava en l'estandar NMT, MoviLine utilisava ETACS. Encara la llicencia permetia la CTNE oferir el servici fins el 1 de giner de 2007, el servici va desaparéixer el 31 de decembre de 2003 a petició de la pròpia empresa.[1]
Durant la seua història, el sistema anaògic va permetre oferir una cobertura un poquet major a la digital, en especial en zones rurals i costeres. Açò el va fer especialment atractiu per a cobrir zones alluntades dels núcleus urbans i donar servici a embarcacions. Per atra part, en llínies generals la calitat del so era pijor, la transmissió de senyes era lent i les comunicacions eren susceptibles de captació per mig d'escàners de freqüència.
El creiximent més ràpit d'abonats va ocórrer des de l'inici de l'any 1995 fins a giner de l'any 1996, passant dels 400.000 fins les 900.000 i roçant el seu llímit tècnic, estimat en un milló.
Les freqüències en la banda dels 900 MHz utilisades pel servici es quedaren durant un temps per a l'us en la Telefonia Rural per Acces Celular. Posteriorment, eixes freqüències varen ser assignades per la CMT als operadors Telefònica Móviles (que el va usar pel seu servici digital, baix la marca Movistar) i Amena, la qual no tenia presencia en la banda 900.
Bibliografia[editar | editar còdic]
Pérez Yuste, Antonio (setembre de 2002). «El proceso de implantación de la telefonía móvil en España»