Diferència entre les revisions de "Gots"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
m (Text reemplaça - ' l´' a ' l'')
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils)
 
(No es mostren 5 edicions intermiges d'2 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
Els '''gots''' eren un antic poble d´orige bàltic, que vora el [[sigle III]] formà un estat entre els rius [[Don]] i [[Danubi]]. Els gots estaven composts per dos grans grups: els [[ostrogots]], situats aproximadament al nort del [[mar Negre]], i els [[visigots]] a ponent dels anteriors, per l'àrea del baix Danubi, en estret contacte en l'[[Imperi romà]].  
+
Els '''gots''' eren un antic poble d'orige bàltic, que vora el [[sigle III]] formà un estat entre els rius [[Don]] i [[Danubi]]. Els gots estaven composts per dos grans grups: els [[ostrogots]], situats aproximadament al nort del [[mar Negre]], i els [[visigots]] a ponent dels anteriors, per l'àrea del baix Danubi, en estret contacte en l'[[Imperi romà]].  
  
 
== Història ==  
 
== Història ==  
  
Els gots varen aparéixer en terres bàltiques situades entre els rius Vístula i Nemunas o Niemen, i a principis de la nostra era ya controlaven les rutes comercials que comunicaven el [[Mar Bàltic|Bàltic]] i el mar Negre. La seua expansió i importància numèrica són indiscutibles quant entren en contacte en els romans.  
+
Els gots varen aparéixer en terres bàltiques situades entre els rius [[Vístula]] i [[Nemunas]] o [[Niemen]], i a principis de la nostra era ya controlaven les rutes comercials que comunicaven el [[Mar Bàltic|Bàltic]] i el mar Negre. La seua expansió i importància numèrica són indiscutibles quant entren en contacte en els romans.  
  
Quant arribaren els huns desde l´Àsia, els ostrogots varen caure temporalment baix el domini dels invasors, mentres que els visigots penetraren dins de l'[[Antiga Roma|Imperi romà]], i desde llavors les seues trayectòries es bifurquen:  
+
Quant arribaren els huns des de l'[[Àsia]], els ostrogots varen caure temporalment baix el domini dels invasors, mentres que els visigots travessaren el Danubi i penetraren dins de l'[[Antiga Roma|Imperi romà]]. Desde llavors, les seues trayectòries es bifurquen:  
  
 
-Els [[ostrogots]] formaren un estat sobre [[Itàlia]] i [[Dalmàcia]] que desaparegué conquistat pels biçantins a mitan [[sigle VI]].
 
-Els [[ostrogots]] formaren un estat sobre [[Itàlia]] i [[Dalmàcia]] que desaparegué conquistat pels biçantins a mitan [[sigle VI]].
  
-En el [[sigle V]], els [[visigots]] formaren un regne en el sur de la [[Gàlia]], centrat en [[Tolosa]], i més tart en [[Hispània]], i situaren la seua capital en la ciutat de [[Toledo]], pero l´estat visigot d´Hispània desaparegué derrotat pels àraps en la [[batalla del Guadalete]] ([[711]]).
+
-En el [[sigle V]], els [[visigots]] formaren un regne en el sur de la [[Gàlia]], centrat en [[Tolosa]], i més tart en [[Hispània]], i situaren la seua capital en la ciutat de [[Toledo]], pero l'estat visigot d'Hispània desaparegué derrotat pels àraps en la [[batalla del Guadalete]] ([[711]]).
  
 
== Bibliografia ==  
 
== Bibliografia ==  

Última revisió del 14:59 8 abr 2019

Els gots eren un antic poble d'orige bàltic, que vora el sigle III formà un estat entre els rius Don i Danubi. Els gots estaven composts per dos grans grups: els ostrogots, situats aproximadament al nort del mar Negre, i els visigots a ponent dels anteriors, per l'àrea del baix Danubi, en estret contacte en l'Imperi romà.

Història[editar | editar còdic]

Els gots varen aparéixer en terres bàltiques situades entre els rius Vístula i Nemunas o Niemen, i a principis de la nostra era ya controlaven les rutes comercials que comunicaven el Bàltic i el mar Negre. La seua expansió i importància numèrica són indiscutibles quant entren en contacte en els romans.

Quant arribaren els huns des de l'Àsia, els ostrogots varen caure temporalment baix el domini dels invasors, mentres que els visigots travessaren el Danubi i penetraren dins de l'Imperi romà. Desde llavors, les seues trayectòries es bifurquen:

-Els ostrogots formaren un estat sobre Itàlia i Dalmàcia que desaparegué conquistat pels biçantins a mitan sigle VI.

-En el sigle V, els visigots formaren un regne en el sur de la Gàlia, centrat en Tolosa, i més tart en Hispània, i situaren la seua capital en la ciutat de Toledo, pero l'estat visigot d'Hispània desaparegué derrotat pels àraps en la batalla del Guadalete (711).

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Domínguez Hernández, F. Los godos. Desde sus orígenes bálticos hasta Alarico I. Editat per A. de Lamo, 2010. ISBN 978-84-9923-545-5
  • Miranda-García, F. Breve historia de los godos. Madrit. Edit. Nowtilus, 2015. ISBN 978-84-9967-736-1
  • Rosales, Jurate. Los godos. Barcelona, editorial Ariel, 2004. ISBN 84-344-6717-8