Diferència entre les revisions de "Carl Ferdinand Cori"
m |
|||
| (No es mostren 2 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
== Biografia == | == Biografia == | ||
| − | Va nàixer el [[5 de decembre]] de [[1896]] en la ciutat de [[Praga]], en aquells moments població situada en l'[[Imperi austrohongarès]] pero que hui dia forma part de la [[República Checa]]. Va passar la seua infància en la ciutat de [[Trieste]], | + | Va nàixer el [[5 de decembre]] de [[1896]] en la ciutat de [[Praga]], en aquells moments població situada en l'[[Imperi austrohongarès]] pero que hui dia forma part de la [[República Checa]]. Va passar la seua infància en la ciutat de [[Trieste]], pero en [[1914]] ingressà en l'[[Universitat Carolina de Praga]] per estudiar [[bioquímica]], a on conegué a [[Gerty Theresa Radnitz]], que es convertiria en la seua esposa. Abdós interromperen els seus estudis per la [[Primera Guerra Mundial]], a on Carl serví en l'eixèrcit en el cos sanitari, i es llicenciaren el [[1920]], treballant posteriorment en diverses clíniques de [[Viena]]. |
En l'any [[1922]] emigraren als [[Estats Units]], conseguint la ciutadania nort-americana en l'any [[1928]]. En [[1931]] acceptà el seu nomenament com a professor de [[farmacologia]] de la [[Universitat de Washington]] de [[Saint Louis (Missouri)|Saint Louis]], convertint-se en [[1942]] en professor de [[bioquímica]]. En l'any [[1967]] es traslladà a la [[Universitat Harvard]] i el [[20 d'octubre]] de [[1984]] va morir en la ciutat de [[Cambridge (Massachusetts)|Cambridge]], situada a l'[[estat nort-americà]] de [[Massachusetts]]. | En l'any [[1922]] emigraren als [[Estats Units]], conseguint la ciutadania nort-americana en l'any [[1928]]. En [[1931]] acceptà el seu nomenament com a professor de [[farmacologia]] de la [[Universitat de Washington]] de [[Saint Louis (Missouri)|Saint Louis]], convertint-se en [[1942]] en professor de [[bioquímica]]. En l'any [[1967]] es traslladà a la [[Universitat Harvard]] i el [[20 d'octubre]] de [[1984]] va morir en la ciutat de [[Cambridge (Massachusetts)|Cambridge]], situada a l'[[estat nort-americà]] de [[Massachusetts]]. | ||
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
Convidat per [[Otto Loewi]] es traslladà a [[Graz]] per a estudiar l'efecte del [[nervi vaguo]] en el [[cor]], investigació per la qual Loewi fon guardonat en el [[Premi Nobel de Medicina]] en l'any [[1936]]. | Convidat per [[Otto Loewi]] es traslladà a [[Graz]] per a estudiar l'efecte del [[nervi vaguo]] en el [[cor]], investigació per la qual Loewi fon guardonat en el [[Premi Nobel de Medicina]] en l'any [[1936]]. | ||
| − | En [[1922]] es traslladà als [[Estats Units]] per convertir-se en membre del grup | + | En [[1922]] es traslladà als [[Estats Units]] per convertir-se en membre del grup d'investigació de malalties infeccioses en el [[Roswell Park Cancer Institute]] de [[Buffalo]]. Al costat de [[Gerty Cori]] va realisar investigacions sobre el [[metabolisme]] de l'[[hidrat de carbono]] i la [[glucosa]], lo que els va conduir a definir el [[cicle de Cori]] en l'any [[1929]]. En [[1947]] abdós foren guardonats en la mitat del [[Premi Nobel de Medicina o Fisiologia]] ''per la seua investigació sobre la conversió catalítica del glucogen'', premi compartit en el [[mege]] argentí [[Bernardo Alberto Houssay]]. |
Durant la seua estància en la Universitat Harvard orientà la seua investigació al camp de la [[genètica]], treballant en l'Hospital General de Massachusetts. | Durant la seua estància en la Universitat Harvard orientà la seua investigació al camp de la [[genètica]], treballant en l'Hospital General de Massachusetts. | ||
== Reconeiximents == | == Reconeiximents == | ||
| − | En honor seu se nomenà l'[[asteroide]] [[(6175) Cori]] descobert el [[4 de decembre]] de [[1983]] per [[Antonín Mrkos]]. | + | En honor seu se nomenà l'[[asteroide]] [[(6175) Cori]] descobert el [[4 de decembre]] de [[1983]] per [[Antonín Mrkos]]. |
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
Última revisió del 11:54 3 jul 2024
Carl Ferdinand Cori (Praga, Imperi austrohongarès 1896 - Cambridge, EUA 1984 ) fon un bioquímic i professor universitari nort-americà, d'orige checoslovac, guardonat en el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia en l'any 1947.
Biografia[editar | editar còdic]
Va nàixer el 5 de decembre de 1896 en la ciutat de Praga, en aquells moments població situada en l'Imperi austrohongarès pero que hui dia forma part de la República Checa. Va passar la seua infància en la ciutat de Trieste, pero en 1914 ingressà en l'Universitat Carolina de Praga per estudiar bioquímica, a on conegué a Gerty Theresa Radnitz, que es convertiria en la seua esposa. Abdós interromperen els seus estudis per la Primera Guerra Mundial, a on Carl serví en l'eixèrcit en el cos sanitari, i es llicenciaren el 1920, treballant posteriorment en diverses clíniques de Viena.
En l'any 1922 emigraren als Estats Units, conseguint la ciutadania nort-americana en l'any 1928. En 1931 acceptà el seu nomenament com a professor de farmacologia de la Universitat de Washington de Saint Louis, convertint-se en 1942 en professor de bioquímica. En l'any 1967 es traslladà a la Universitat Harvard i el 20 d'octubre de 1984 va morir en la ciutat de Cambridge, situada a l'estat nort-americà de Massachusetts.
Recerca científica[editar | editar còdic]
Convidat per Otto Loewi es traslladà a Graz per a estudiar l'efecte del nervi vaguo en el cor, investigació per la qual Loewi fon guardonat en el Premi Nobel de Medicina en l'any 1936.
En 1922 es traslladà als Estats Units per convertir-se en membre del grup d'investigació de malalties infeccioses en el Roswell Park Cancer Institute de Buffalo. Al costat de Gerty Cori va realisar investigacions sobre el metabolisme de l'hidrat de carbono i la glucosa, lo que els va conduir a definir el cicle de Cori en l'any 1929. En 1947 abdós foren guardonats en la mitat del Premi Nobel de Medicina o Fisiologia per la seua investigació sobre la conversió catalítica del glucogen, premi compartit en el mege argentí Bernardo Alberto Houssay.
Durant la seua estància en la Universitat Harvard orientà la seua investigació al camp de la genètica, treballant en l'Hospital General de Massachusetts.
Reconeiximents[editar | editar còdic]
En honor seu se nomenà l'asteroide (6175) Cori descobert el 4 de decembre de 1983 per Antonín Mrkos.