Diferència entre les revisions de "Organisme internacional"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «{{En desenroll}} Un '''organisme internacional''' o '''organisació intergovernamental''' ('''OI''') es definix com "tot grup o associació que s'estén més...»)
 
(Text reemplaça - 'Centreamericà' a 'Centroamericà')
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils)
 
(No es mostren 7 edicions intermiges d'3 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
−
{{En desenroll}}
 
−
 
 
Un '''organisme internacional''' o '''organisació intergovernamental''' ('''OI''') es definix com "tot grup o associació que s'estén més allà de les fronteres d'un Estat i que adopta una estructura orgànica permanent".
 
Un '''organisme internacional''' o '''organisació intergovernamental''' ('''OI''') es definix com "tot grup o associació que s'estén més allà de les fronteres d'un Estat i que adopta una estructura orgànica permanent".
  
 
<ref>{{Cita web |url=http://www.enciclopedia-juridica.biz14.com/d/organizacion-internacional/organizacion-internacional.htm |título=Organización internacional |fechaacceso=7 de septiembre de 2016 |apellido=Enciclopedia-baljfjeksnsbnajjdbfbbfbdjuridica.biz14.com |sitioweb=www.enciclopedia-juridica.biz14.com}}</ref>
 
<ref>{{Cita web |url=http://www.enciclopedia-juridica.biz14.com/d/organizacion-internacional/organizacion-internacional.htm |título=Organización internacional |fechaacceso=7 de septiembre de 2016 |apellido=Enciclopedia-baljfjeksnsbnajjdbfbbfbdjuridica.biz14.com |sitioweb=www.enciclopedia-juridica.biz14.com}}</ref>
 
També pot usar-se el terme [[organisació internacional]], no obstant esta última denominació podria interpretar-se com comprenent genèricament qualsevol organisació (incloses aquelles privades) en integrants, objectius, o presència internacional, mentres que lo que es designa com a organisme internacional sempre és de naturalea [[dret públic|pública]]. Per a evitar possibles confusions, algunes voltes s'usen els térmens '''[https://www.ucm.es/data/cont/media/www/pag-55159/lib1cap9.pdf organisme internacional governamental]''' o '''[[organisme internacional públic]].
 
També pot usar-se el terme [[organisació internacional]], no obstant esta última denominació podria interpretar-se com comprenent genèricament qualsevol organisació (incloses aquelles privades) en integrants, objectius, o presència internacional, mentres que lo que es designa com a organisme internacional sempre és de naturalea [[dret públic|pública]]. Per a evitar possibles confusions, algunes voltes s'usen els térmens '''[https://www.ucm.es/data/cont/media/www/pag-55159/lib1cap9.pdf organisme internacional governamental]''' o '''[[organisme internacional públic]].
 +
<ref>{{Cita web |url=http://foros.derecho.com/tema/9147-Diferencia-entre-Organismo-P%25C3%25BAblico-y-Ente-P%25C3%25BAblico |título=Diferencia entre Organismo Público y Ente Público |fechaacceso=7 de septiembre de 2016 |apellido=foros.derecho.com}}</ref>
 +
 +
== Naturalea jurídica ==
 +
Una organisació intergovernamental està [[subjecte de Dret internacional|subjecta al dret públic]]<ref>{{Cita publicación |url=https://es.wikipedia.org/wiki/Derecho_p%25C3%25BAblico |título=Título incorrecto |publicación=Wikipedia, la enciclopedia libre |fechaacceso=7 de septiembre de 2016}}</ref>[[subjecte de Dret internacional|internacional]], en [[personalitat jurídica]] i plena [[capacitat d'obrar]], formada per acort de distints [[Estat|estats]] per a tractar aspectes que els són comuns.
 +
 +
Dins del seu sen i a través de procediments de complexitat variable, busca elaborar una voluntat jurídica distinta a la dels seus Estats membres, destinada a realisar les competències que els han segut atribuïdes. Esta voluntat pot manifestar-se a través d'actes unilaterals o per mig de la concertació de tractats en atres subjectes de dret internacional.
 +
 +
== Classificació ==
 +
Els organismes internacionals poden ser de molt diversos tipos. Una classificació sobre els mateixos establix les diferències:
 +
 +
* En funció de la seua '''duració''':
 +
** ''Permanents'', que són creats sense fixar un determini per a la finalisació del seu mandat. ([[ONU]])
 +
** ''No permanents'', que són aquells als que s'establix un cometut específic per a una duració determinada en el temps, transcorregut el qual deixen d'existir.
 +
 +
* Per les seues '''competències''':
 +
** ''Plens'', que són aquells que tenen plena capacitat d'acció sobre les matèries delegades pels Estats que els varen crear i que poden adoptar resolucions al compliment de les quals estan obligades les parts. ([[Unió Europea]])
 +
** ''Semiplens'' que són aquells que, encara tenint plena capacitat, requerixen per a adoptar resolucions vinculants, la decisió preceptiva prèvia a cada acte dels membres que ho componen. ([[OPEP]])
 +
** ''De consulta'', les resolucions de la qual no són vinculants i que pertanyen a l'àmbit de l'estudie reflexió. ([[OCDE]])
 +
 +
* Per raó de la '''matèria''', segons siguen les qüestions que tracten: econòmiques, culturals, i unes atres. ([[CAACI]])
 +
 +
* Per la seua '''composició''':
 +
** ''Puros'', els integrats a soles per Estats sobirans. ([[Tribunal Penal Internacional]])
 +
** ''Mixts'', en els que, ademés dels Estats, en veu i, en alguns casos vote, s'integren atres institucions públiques (municipis, províncies, Comunitats Autònomes, Estats Federats, etc). ([[Unesco]])
 +
** ''Integrats'', en els que participen Estats i atres organismes internacionals. ([[FMI]])
 +
** ''Autònoms'', a soles composts per organismes internacionals prèviament existents.
 +
 +
=== Organisacions regionals ===
 +
* '''Àfrica'''
 +
** [[Conseil de l'Entente]]
 +
** [[Unió Aduanera d'Àfrica Austral]] (SACU)
 +
** [[Comunitat Econòmica d'Estats d'Àfrica Occidental]] (ECOWAS)
 +
** [[Comunitat de Desenroll d'Àfrica Austral]] (SADC)
 +
** [[Comunitat per al Desenroll d'Àfrica Meridional]] (CDAM)
 +
** [[Unió del Magreb Àrap]]
 +
** [[Nova Societat per al desenroll d'Àfrica]] (NEPAD)
 +
** [[Banc Africà de desenroll]] (BAfD)
 +
** [[Autoritat Intergovernamental sobre el Desenroll d'Àfrica Oriental]] (IGAD)
 +
** [[Grup de les Estats d'Àfrica, del Carip i del Pacífic]] (ACP)
 +
 +
* '''Amèrica'''
 +
** [[Aliança Bolivariana per a les Amèriques]] (ALBA)
 +
** [[Comunitat d'Estats Llatinoamericans i Caribenys]] (CELAC)
 +
** [[Conferència interamericana de seguritat social|Conferència Interamericana de Seguritat Social]] (CISS)
 +
** [[Organisació dels estats americans]] (OEA)
 +
** [[Parlament Llatinoamericà]]
 +
** [[Unió de Nacions Suramericanes]] (UNASUR)
 +
** [[Mercosur]] (Mercat Comú del Sur)
 +
** [[Comunitat Andina de Nacions]] (CA)
 +
** [[Comunitat del Carip]] (CARICOM)
 +
** [[Organisació d'Estats del Carip Oriental]] (OECS)
 +
** [[Parlament Andí]]
 +
** [[Parlament Centroamericà]] (PARLACEN)
 +
** [[Grup de Riu]]
 +
** [[Conferència d'Autoritats Audiovisuals i Cinematogràfiques d'Iberoamèrica]] (CAACI)
 +
** NAFTA ([[Tractat de Lliure Comerç d'Amèrica del Nort]])
 +
** CSFMEU ([[Comissió de salut fronteriça Mèxic - Estats Units]])
 +
[[Archiu:Supranational European Bodies-en.svg|thumb|345px|Organismes Internacionals d'Europa]]
 +
* '''Àsia'''
 +
** [[Cooperació de Diàlec Asiàtic]] (ACD)
 +
** [[Associació de Nacions del Surest Asiàtic]] (ASEAR)
 +
** [[Associació Sudasiàtica per a la Cooperació Regional]] (SAARC)
 +
** [[Consell de Cooperació del Golf]]
 +
 +
* '''Europa''':
 +
** [[Unió Europea]] (EU)
 +
** [[Consell d'Europa]]
 +
** [[Eurozona]]
 +
** [[Espai Econòmic Europeu]]
 +
** [[Associació Europea de Lliure Comerç]] (EFTA)
 +
** [[Agència Espacial Europea]] (EIXA)
 +
** [[GUAM|Organisació per a la Democràcia i el Desenroll Econòmic]] (GUAM)
 +
** [[Acort centreeuropeu de lliure canvi]] (CEFTA)
 +
 +
* '''Oceania''':
 +
** [[Fòrum de les Illes del Pacífic]]
 +
  
  
  
 
[[Categoria:Organisacions internacionals| ]]
 
[[Categoria:Organisacions internacionals| ]]

Última revisió del 13:34 19 ago 2023

Un organisme internacional o organisació intergovernamental (OI) es definix com "tot grup o associació que s'estén més allà de les fronteres d'un Estat i que adopta una estructura orgànica permanent".

[1] També pot usar-se el terme organisació internacional, no obstant esta última denominació podria interpretar-se com comprenent genèricament qualsevol organisació (incloses aquelles privades) en integrants, objectius, o presència internacional, mentres que lo que es designa com a organisme internacional sempre és de naturalea pública. Per a evitar possibles confusions, algunes voltes s'usen els térmens organisme internacional governamental o organisme internacional públic. [2]

Naturalea jurídica[editar | editar còdic]

Una organisació intergovernamental està subjecta al dret públic[3]internacional, en personalitat jurídica i plena capacitat d'obrar, formada per acort de distints estats per a tractar aspectes que els són comuns.

Dins del seu sen i a través de procediments de complexitat variable, busca elaborar una voluntat jurídica distinta a la dels seus Estats membres, destinada a realisar les competències que els han segut atribuïdes. Esta voluntat pot manifestar-se a través d'actes unilaterals o per mig de la concertació de tractats en atres subjectes de dret internacional.

Classificació[editar | editar còdic]

Els organismes internacionals poden ser de molt diversos tipos. Una classificació sobre els mateixos establix les diferències:

  • En funció de la seua duració:
    • Permanents, que són creats sense fixar un determini per a la finalisació del seu mandat. (ONU)
    • No permanents, que són aquells als que s'establix un cometut específic per a una duració determinada en el temps, transcorregut el qual deixen d'existir.
  • Per les seues competències:
    • Plens, que són aquells que tenen plena capacitat d'acció sobre les matèries delegades pels Estats que els varen crear i que poden adoptar resolucions al compliment de les quals estan obligades les parts. (Unió Europea)
    • Semiplens que són aquells que, encara tenint plena capacitat, requerixen per a adoptar resolucions vinculants, la decisió preceptiva prèvia a cada acte dels membres que ho componen. (OPEP)
    • De consulta, les resolucions de la qual no són vinculants i que pertanyen a l'àmbit de l'estudie reflexió. (OCDE)
  • Per raó de la matèria, segons siguen les qüestions que tracten: econòmiques, culturals, i unes atres. (CAACI)
  • Per la seua composició:
    • Puros, els integrats a soles per Estats sobirans. (Tribunal Penal Internacional)
    • Mixts, en els que, ademés dels Estats, en veu i, en alguns casos vote, s'integren atres institucions públiques (municipis, províncies, Comunitats Autònomes, Estats Federats, etc). (Unesco)
    • Integrats, en els que participen Estats i atres organismes internacionals. (FMI)
    • Autònoms, a soles composts per organismes internacionals prèviament existents.

Organisacions regionals[editar | editar còdic]

Organismes Internacionals d'Europa
  1. ↑ Enciclopedia-baljfjeksnsbnajjdbfbbfbdjuridica.biz14.com. «Organización internacional». Consultat el 7 de septiembre de 2016.
  2. ↑ foros.derecho.com. «Diferencia entre Organismo Público y Ente Público». Consultat el 7 de septiembre de 2016.
  3. ↑ Plantilla:Cita publicación
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Organisme_internacional&oldid=276242»