Diferència entre les revisions de "Rif"
(pàgina nova) |
m (Text reemplaça - ' continua ' a ' contínua ') |
||
(No se mostren 3 edicions intermiges del mateix usuari) | |||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
− | El '''Rif''' | + | El '''Rif''' és una regió montanyosa del nort del [[Marroc]], a la vora del [[mar Mediterraneu]], entre les ciutats de [[Tetuan]] i [[Oujda]]. Era una de les cinc divisions administratives del [[Protectorat Espanyol del Marroc]]. |
− | + | És una regió pobra a on viuen [[berbers]]. L’idioma que parlen és el rifeny o [[tarifit]], encara que la majoria sap parlar també l’[[Llengua àrab|àrab]] (oficial). El [[francés]] e inclús el [[castellà]] són llengües prou conegudes degut al passat colonial de la regió. | |
== Geografia == | == Geografia == | ||
− | Les montanyes més altes del Rif | + | Les montanyes més altes del Rif són el [[Jebel Tidirhine]] (2.456 m) i el [[Jebel Bouhalla]] (2.170 m). El [[Tiguidin]], és una montanya que sol estar coberta de [[neu]]. La plana costanera pròxima a [[Algèria]]) està plena de rius secs, els ''uad'' (rambles). Les [[plaja|plages]] de la costa del Rif, al peu de les montanyes, són de les millors del Marroc, i constituïxen un atractiu turístic i alguns dels millors restaurants de peix del Marroc es troben per esta zona. |
== Influència espanyola == | == Influència espanyola == | ||
El Rif fon espanyol de [[1912]] a [[1956]], i formava part del [[Protectorat Espanyol al Marroc]]. | El Rif fon espanyol de [[1912]] a [[1956]], i formava part del [[Protectorat Espanyol al Marroc]]. | ||
− | El Rif s'ha vist esclòs de la vida política del Marroc independent, i inclús en 1958, hi hagué una rebelió contra les tropes del seu eixèrcit en unes 8.000 baixes per part dels rifenys. | + | El Rif s'ha vist esclòs de la vida política del Marroc independent, i inclús en [[1958]], hi hagué una rebelió contra les tropes del seu eixèrcit en unes 8.000 baixes per part dels rifenys. |
==Rifenys== | ==Rifenys== | ||
− | Es diu "rifenys" especialment a les tribus del Rif central entorn de [[Ketama (Marroc)|Ketama]]. Els J'bala, tribus de parla | + | Es diu "rifenys" especialment a les tribus del Rif central entorn de [[Ketama (Marroc)|Ketama]]. Els J'bala, tribus de parla àrap més que berber, vivien en l'extrem occidental del Rif, prop de [[Tetuan]]. Pero la denominació de "rifeny" es referix als habitants de tota la zona del nort del Marroc. Els europeus, quan visiten el Rif, es veuen sorpresos per l'aspecte físic dels seus habitants, perque molts d’ells tenen la pell clara, els ulls clars, a sovint, blaus, grisos o verts... i inclús el monyo roget. La proporció de característiques “nòrdiques” dels seus habitants supera la d’algunes regions europees. |
== Tribus == | == Tribus == | ||
Tradicionalment els rifenys s'han organisat en tribus. Les tribus rifenyes han segut: | Tradicionalment els rifenys s'han organisat en tribus. Les tribus rifenyes han segut: | ||
Llínea 36: | Llínea 36: | ||
==Economia== | ==Economia== | ||
− | El Govern marroquí no presta gens d’atenció a la zona: està llevant progressivament el cultiu del quif, ha impulsat una nova fàbrica d'acer en Nador i està potenciant l’indústria turística, pero esta zona | + | El Govern marroquí no presta gens d’atenció a la zona: està llevant progressivament el cultiu del quif, ha impulsat una nova fàbrica d'acer en Nador i està potenciant l’indústria turística, pero esta zona contínua sent pobra. |
== Bibliografia == | == Bibliografia == | ||
* ''Cuentos populares del Rif contados por mujeres cuentacuentos'' / grabaciones, entrevistas, selección, traducción y notas: Zoubida Boughaba Maleem. 2a ed. Miraguano, 2007. 235 p. (Libros de los malos tiempos). ISBN 978-84-7813-252-2. | * ''Cuentos populares del Rif contados por mujeres cuentacuentos'' / grabaciones, entrevistas, selección, traducción y notas: Zoubida Boughaba Maleem. 2a ed. Miraguano, 2007. 235 p. (Libros de los malos tiempos). ISBN 978-84-7813-252-2. | ||
+ | |||
+ | [[Categoria:Marroc]] |
Última revisió del 21:12 20 nov 2018
El Rif és una regió montanyosa del nort del Marroc, a la vora del mar Mediterraneu, entre les ciutats de Tetuan i Oujda. Era una de les cinc divisions administratives del Protectorat Espanyol del Marroc.
És una regió pobra a on viuen berbers. L’idioma que parlen és el rifeny o tarifit, encara que la majoria sap parlar també l’àrab (oficial). El francés e inclús el castellà són llengües prou conegudes degut al passat colonial de la regió.
Geografia[editar | editar còdic]
Les montanyes més altes del Rif són el Jebel Tidirhine (2.456 m) i el Jebel Bouhalla (2.170 m). El Tiguidin, és una montanya que sol estar coberta de neu. La plana costanera pròxima a Algèria) està plena de rius secs, els uad (rambles). Les plages de la costa del Rif, al peu de les montanyes, són de les millors del Marroc, i constituïxen un atractiu turístic i alguns dels millors restaurants de peix del Marroc es troben per esta zona.
Influència espanyola[editar | editar còdic]
El Rif fon espanyol de 1912 a 1956, i formava part del Protectorat Espanyol al Marroc. El Rif s'ha vist esclòs de la vida política del Marroc independent, i inclús en 1958, hi hagué una rebelió contra les tropes del seu eixèrcit en unes 8.000 baixes per part dels rifenys.
Rifenys[editar | editar còdic]
Es diu "rifenys" especialment a les tribus del Rif central entorn de Ketama. Els J'bala, tribus de parla àrap més que berber, vivien en l'extrem occidental del Rif, prop de Tetuan. Pero la denominació de "rifeny" es referix als habitants de tota la zona del nort del Marroc. Els europeus, quan visiten el Rif, es veuen sorpresos per l'aspecte físic dels seus habitants, perque molts d’ells tenen la pell clara, els ulls clars, a sovint, blaus, grisos o verts... i inclús el monyo roget. La proporció de característiques “nòrdiques” dels seus habitants supera la d’algunes regions europees.
Tribus[editar | editar còdic]
Tradicionalment els rifenys s'han organisat en tribus. Les tribus rifenyes han segut:
- Aith Ouriaghel, vora Ajdir, per la contornada d'Oued Ghis (tribu d’Abd el-Krim).
- Gzennaya, vora les fonts de l'Oued Bayu, a l'est del Metalsa.
- Guelaia, en la regió de Melilla:
- Kebdana, per la costa d'Oued Moulouya, prop d’Algèria.
- Aith Said, oest d'Oued Kert.
- Oulad Stut, originàriament àrab, al sur de Kebdana.
- Aith Bu Yahi, al llarc de l'Oued Moulouya, al sur d’Oulad Stut.
- Metalsa, a l'est de l’Aith Bu Yahi.
- Aith Ulishk, al sudoest de Temsaman.
- Tafersit, al suroest de Temsaman.
- Aith Tuzin, al sur de Temsaman.
- Temsaman, al voltant de la vila d’eixe nom, vora Al Hoceima.
- Aith Amart, al sur d’Aith Ouriaghel.
- Targuist, al surest d’Aith Ouriaghel.
- Bokoya, entre Ajdir i Bades.
- Aith Itteft, est de Bades.
- Aith Bu Frah, a l'est d'Aith Itteft.
- Mestassa, a l'est d'Aith Bu Frah.
- Mtiwa, entre Mestassa i Oued Ouringa.
Economia[editar | editar còdic]
El Govern marroquí no presta gens d’atenció a la zona: està llevant progressivament el cultiu del quif, ha impulsat una nova fàbrica d'acer en Nador i està potenciant l’indústria turística, pero esta zona contínua sent pobra.
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Cuentos populares del Rif contados por mujeres cuentacuentos / grabaciones, entrevistas, selección, traducción y notas: Zoubida Boughaba Maleem. 2a ed. Miraguano, 2007. 235 p. (Libros de los malos tiempos). ISBN 978-84-7813-252-2.