Diferència entre les revisions de "Provabilitat"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
 
Llínea 4: Llínea 4:
 
Un succés pot ser improvable (en provabilitat propenca a [[zero]]), provable (provabilitat intermija) o segur (en provabilitat un).
 
Un succés pot ser improvable (en provabilitat propenca a [[zero]]), provable (provabilitat intermija) o segur (en provabilitat un).
  
La [[teoria de la provabilitat]] s'usa extensament en àrees com la [[estadística]], la [[física]], la [[matemàtica]], les  [[ciència]]s, la [[administració]], [[contaduría]], [[economia]] i la [[filosofia]] per a traure conclusions sobre la provabilitat discreta de successos potencials i la mecànica subjacent discreta de sistemes complexos, per lo tant és la branca de les [[matemàtiques]] que estudia, medix o determina als experiments o fenomens aleatoris.
+
La [[teoria de la provabilitat]] s'usa extensament en àrees com la [[estadística]], la [[física]], la [[matemàtica]], les  [[ciència]]s, la [[administració]], [[contaduría]], [[economia]] i la [[filosofia]] per a traure conclusions sobre la provabilitat discreta de successos potencials i la mecànica subjacent discreta de sistemes complexos, per lo tant és la branca de les [[matemàtiques]] que estudia, medix o determina als experiments o fenomens aleatoris.
  
  

Última revisió del 16:33 12 jul 2024

La provabilitat, és una mesura de l'incertitut associada a un succés o event futur i sol expressar-se com un número entre 0 i 1 (o entre 0% i 100%).

Una forma tradicional d'estimar algunes provabilitats seria obtindre la freqüència d'un acontenyiment determinat per mig de la realisació d'experiments aleatoris, d'els que es coneixen tots els resultats possibles, baix v: condicions suficientment estables. Un succés pot ser improvable (en provabilitat propenca a zero), provable (provabilitat intermija) o segur (en provabilitat un).

La teoria de la provabilitat s'usa extensament en àrees com la estadística, la física, la matemàtica, les cièncias, la administració, contaduría, economia i la filosofia per a traure conclusions sobre la provabilitat discreta de successos potencials i la mecànica subjacent discreta de sistemes complexos, per lo tant és la branca de les matemàtiques que estudia, medix o determina als experiments o fenomens aleatoris.