Diferència entre les revisions de "Predicat (gramàtica)"
Anar a la navegació
Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «{{En desenroll}} El '''predicat''' és el conjunt de paraules que s'agrupen entorn a un dels dos núcleus de l'oració, el verp. És un element necessari de la...») |
|||
| (No es mostren 5 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | + | El '''predicat''' és el conjunt de paraules que s'agrupen entorn a un dels dos núcleus de l'oració, el verp. És un element necessari de la sentència gramatical, és dir, és indispensable per a que l'oració tinga sentit. Sempre està format per un [[verp]] en forma personal i complix la [[funció sintàctica|funció]] de [[núcleu del predicat]] (o [[verp copulatiu|còpula]], en les [[oració atributiva|oracions atributives]]); el restant dels elements que acompanyen al verp dependran del tipo d'oració que estigam analisant. Podem distinguir dos tipos bàsics de predicats en les [[oració simple|oracions simples]]: | |
| − | + | * [[Atribut (gramàtica)|Atribut]]: Formats per un [[verp copulatiu]] (o [[verp semicopulatiu|semicopulatiu]]) i un predicat nominal. El [[Subjecte (gramàtica)|subjecte]] es relaciona semànticament de forma directa en l'atribut, que és lo que es diu d'ell; el verp a penes té significat: a soles servix d'enllaç (o còpula) entre el subjecte i l'atribut. A voltes, este tipo de predicats poden portar atres complements. | |
| + | * [[Predicat verbal]]: Formats per un verp no copulatiu (que complix la funció de núcleu del predicat) i els seus possibles complements. | ||
| + | == Predicat en gramàtica tradicional == | ||
| + | === Predicat verbal === | ||
| + | La [[gramàtica tradicional]] postula que tot predicat verbal deu contindre un [[verp]] (en les llengües en inflexió de temps dit verp deu estar conjugat segons el [[temps gramatical]]). I a eixe verp pot anar acompanyat de [[complement verbal|objectes verbals]], atributs o [[Locució adverbial|elements adverbials]]. Alguns eixemples: | ||
| + | *''Juan <u>balla</u>.'' (predicat format per un verp sol) | ||
| + | *''Pedro <u>llig '''un llibre'''</u>.'' (predicat en [[objecte directe]]) | ||
| + | *''La mare de Pedro, María, <o>em va donar un regal.</o>'' (objecte directe i [[objecte indirecte|indirecte]]) | ||
| + | *''José <u>va pensar '''en la seua mare'''</u>''. ([[complement de règim]]) | ||
| + | *''Alberto <u>li'l va trobar '''en el parc'''</u>.'' (objecte directe i [[complement circumstancial]]) | ||
[[Categoria:sintaxis]] | [[Categoria:sintaxis]] | ||
Última revisió del 17:15 14 ago 2024
El predicat és el conjunt de paraules que s'agrupen entorn a un dels dos núcleus de l'oració, el verp. És un element necessari de la sentència gramatical, és dir, és indispensable per a que l'oració tinga sentit. Sempre està format per un verp en forma personal i complix la funció de núcleu del predicat (o còpula, en les oracions atributives); el restant dels elements que acompanyen al verp dependran del tipo d'oració que estigam analisant. Podem distinguir dos tipos bàsics de predicats en les oracions simples:
- Atribut: Formats per un verp copulatiu (o semicopulatiu) i un predicat nominal. El subjecte es relaciona semànticament de forma directa en l'atribut, que és lo que es diu d'ell; el verp a penes té significat: a soles servix d'enllaç (o còpula) entre el subjecte i l'atribut. A voltes, este tipo de predicats poden portar atres complements.
- Predicat verbal: Formats per un verp no copulatiu (que complix la funció de núcleu del predicat) i els seus possibles complements.
Predicat en gramàtica tradicional[editar | editar còdic]
Predicat verbal[editar | editar còdic]
La gramàtica tradicional postula que tot predicat verbal deu contindre un verp (en les llengües en inflexió de temps dit verp deu estar conjugat segons el temps gramatical). I a eixe verp pot anar acompanyat de objectes verbals, atributs o elements adverbials. Alguns eixemples:
- Juan balla. (predicat format per un verp sol)
- Pedro llig un llibre. (predicat en objecte directe)
- La mare de Pedro, María, <o>em va donar un regal.</o> (objecte directe i indirecte)
- José va pensar en la seua mare. (complement de règim)
- Alberto li'l va trobar en el parc. (objecte directe i complement circumstancial)