Diferència entre les revisions de "Morfologia llingüística"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
 
(No es mostra una edició intermija d'un usuari)
Llínea 1: Llínea 1:
{{En desenroll}}
+
La '''morfologia''' (del [[Idioma grec|grec]] μορφή ''morphḗ'' ‘forma’, i λογία ''logía'' ‘tractat’) és la branca de la [[llingüística]] que estudia l'estructura interna de les [[paraula|paraules]] per a delimitar, definir i classificar les seues unitats, les classes de paraules a les que dona lloc (morfologia flexiva) i la formació de noves paraules (morfologia lèxica).
  
La '''morfologia''' (del [[Idioma grec|grec]] μορφή ''morphḗ'' ‘forma’, i λογία ''logía'' ‘tractat’) és la branca de la [[llingüística]] que estudia l'estructura interna de les [[paraules|paraula]] per a delimitar, definir i classificar les seues unitats, les classes de paraules a les que dona lloc (morfologia flexiva) i la formació de noves paraules (morfologia lèxica). La paraula «morfologia» va ser introduïda en el [[sigle XIX]] i originalment tractava simplement de la forma de les paraules, encara que en la seua accepció més moderna estudia fenomens més complexos que la forma en sí.
+
La paraula «morfologia» va ser introduïda en el [[sigle XIX]] i originalment tractava simplement de la forma de les paraules, encara que en la seua accepció més moderna estudia fenomens més complexos que la forma en sí.
  
  
 
[[Categoria:Morfologia llingüística| ]]
 
[[Categoria:Morfologia llingüística| ]]

Última revisió del 09:58 5 feb 2019

La morfologia (del grec μορφή morphḗ ‘forma’, i λογία logía ‘tractat’) és la branca de la llingüística que estudia l'estructura interna de les paraules per a delimitar, definir i classificar les seues unitats, les classes de paraules a les que dona lloc (morfologia flexiva) i la formació de noves paraules (morfologia lèxica).

La paraula «morfologia» va ser introduïda en el sigle XIX i originalment tractava simplement de la forma de les paraules, encara que en la seua accepció més moderna estudia fenomens més complexos que la forma en sí.