Diferència entre les revisions de "Vall de Guadalest"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Traducció automàtica de Wikipèdia revisada.)
 
 
(No es mostren 6 edicions intermiges d'2 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
 +
[[File:Vista de la vall de Guadalest des del cim del Pla de la Casa.JPG|thumb|250px|Vista de la Vall de Guadalest]]
  
Les serres que conformen la vall pertanyen a la [[Cordillera Bètica]], que són el conjunt de montanyes i valls que ocupen els màrgens S i SE de la península Ibèrica. Dins de la Cordillera Bètica, se situaria en el cridat [[Prebètic Intern]].
+
La '''Vall de Guadalest''', situada en l'interior de la comarca de la [[Marina Baixa]] (Comunitat Valenciana), és una depressió que es troba entre la [[serra d'Aitana]], la [[serra de la Serrella]] i la [[serra de la Chortà]], i està recorreguda pel [[riu Guadalest]], del qual pren el seu nom.
 +
 
 +
Les serres que conformen la vall pertanyen a la [[Cordillera Bètica]], que són el conjunt de montanyes i valls que ocupen els màrgens S i SE de la [[Península Ibèrica]]. Dins de la [[Cordillera Bètica]], se situaria en el nomenat [[Prebètic Intern]].
  
 
La superfície de la vall ocupa una extensió de 116,30 km² i 18 km de llongitut. Des de l'interior fins a la costa es passa d'una disposició geomorfològica tancada pel [[port de Confrides]], a un espai obert en aplegar a la mar.
 
La superfície de la vall ocupa una extensió de 116,30 km² i 18 km de llongitut. Des de l'interior fins a la costa es passa d'una disposició geomorfològica tancada pel [[port de Confrides]], a un espai obert en aplegar a la mar.
Llínea 12: Llínea 15:
 
En la serra de Jortà que, junt a la de Serrella, delimiten el costat nort de la vall, cal destacar la [[Penya Alta]] en 1.218 metros, i el [[Morro Blau]] en 1.122 metros.
 
En la serra de Jortà que, junt a la de Serrella, delimiten el costat nort de la vall, cal destacar la [[Penya Alta]] en 1.218 metros, i el [[Morro Blau]] en 1.122 metros.
  
Cal destacar el clima benigne d'esta vall que permet cultius especials en alguna de les seues zones com nyispros.
+
Cal destacar el clima benigne d'esta vall que permet cultius especials en alguna de les seues zones com nyispros.  
  
 
[[Categoria:Geografia de la província d'Alacant]]
 
[[Categoria:Geografia de la província d'Alacant]]
 
[[Categoria:Vall de Guadalest| ]]
 
[[Categoria:Vall de Guadalest| ]]

Última revisió del 17:31 22 set 2024

Vista de la Vall de Guadalest

La Vall de Guadalest, situada en l'interior de la comarca de la Marina Baixa (Comunitat Valenciana), és una depressió que es troba entre la serra d'Aitana, la serra de la Serrella i la serra de la Chortà, i està recorreguda pel riu Guadalest, del qual pren el seu nom.

Les serres que conformen la vall pertanyen a la Cordillera Bètica, que són el conjunt de montanyes i valls que ocupen els màrgens S i SE de la Península Ibèrica. Dins de la Cordillera Bètica, se situaria en el nomenat Prebètic Intern.

La superfície de la vall ocupa una extensió de 116,30 km² i 18 km de llongitut. Des de l'interior fins a la costa es passa d'una disposició geomorfològica tancada pel port de Confrides, a un espai obert en aplegar a la mar.

Dins de la vall trobem els següents pobles: Confrides, Abdet, Benifato, Beniardà, Benimantell i Guadalest, en una població total d'1.265 habitants.

La serra d'Aitana és la montanya de major extensió i de major altitut del sur de la Comunitat Valenciana, ya que la seua cota més elevada és el cim d'Aitana en 1.558 metros. Atres elevacions destacades de la serra d'Aitana són la Penya de la Font Vella situada damunt del Pas de la Rabosa, en 1.506 metros i el Penyó Mulero en 1.308 metros. És notable la diferència existent del relleu entre la cara nort i la cara sur de la serra.

En la serra de Serrella cal destacar les elevacions de la Malla del Llop en 1.357 metros i el Pla de la Casa en 1.371 metros. En la serra de Jortà que, junt a la de Serrella, delimiten el costat nort de la vall, cal destacar la Penya Alta en 1.218 metros, i el Morro Blau en 1.122 metros.

Cal destacar el clima benigne d'esta vall que permet cultius especials en alguna de les seues zones com nyispros.