Diferència entre les revisions de "Quars"
Anar a la navegació
Anar a la busca
m |
|||
| (No es mostren 2 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[ | + | [[File:Quartz Brésil.jpg|thumb|200px|right|<center>Quars</center>]] |
El '''quars''' (pres modernament del [[francés]] quartz), és un mineral de [[silici]], lluent, incolor si és pur i de colors diversos segons les substàncies en les que es barreja, de diferents graus de transparència i molt dur. | El '''quars''' (pres modernament del [[francés]] quartz), és un mineral de [[silici]], lluent, incolor si és pur i de colors diversos segons les substàncies en les que es barreja, de diferents graus de transparència i molt dur. | ||
| + | Existixen moltes varietats de quars, algunes de les quals es classifiquen com a pedres precioses. Des de l'antiguetat, les varietats de quars han segut els minerals més utilisats en la fabricació de joyes i talla en pedra dura, especialment en Eurasia. | ||
| + | El quars és el mineral que definix el valor 7 en l'escala de durea de Mohs, un método qualitatiu de rascat per a determinar la durea d'un material a l'abrasió. | ||
| + | |||
| + | Els usos que se li donen a este mineral van des d'instruments òptics a gemes, plaques d'oscilació i paper de lija. | ||
| + | |||
| + | == Referències == | ||
| + | * Platonov, Alexej N.; Szuszkiewicz, Adam (1 de junio de 2015). «Cuarzo verde a verde azulado de Rakowice Wielkie (Sudetes, suroeste de Polonia) - un nuevo examen de las variedades de color del cuarzo relacionadas con la prasiolita». Mineralogia 46 (1-2): 19-28. Bibcode:2015Miner..46...19P | ||
| + | * Groman-Yaroslavski, Iris; Bar-Yosef Mayer, Daniella E. (junio de 2015). «Tecnología lapidaria revelada por el análisis funcional de cuentas de cornalina del yacimiento neolítico temprano de la cueva de Nahal Hemar, sur del Levante». Journal of Archaeological Science 58: 77-88. Bibcode:2015JArSc..58...77G | ||
| + | * Walker, A. C. (Agosto 1953). «Síntesis hidrotermal de cristales de cuarzo». Journal of the American Ceramic Society 36 (8): 250-256 | ||
| + | |||
| + | == Bibliografia == | ||
| + | * Calvo, Miguel. 2015. Minerales y Minas de España. Vol. VIII. Cuarzo y otros minerales de la síliceEscuela Técnica Superior de Ingenieros de Minas de Madrid. Fundación Gómez Pardo | ||
| + | * Frondel, Cliford. 1962. The System of Mineralogy of J.D. Dana. III. Silica MineralsJohn Wiley | ||
| + | * O'Donoghue, Michael (ed.). 2006. Gems. Sexta edición, Elsevier. | ||
| + | * Rykart, Rudolf. 1995. Quarz-Monographie. Segunda edición. Ott Verlag Thun | ||
| + | * Weise, Christian (ed.). 1992. extraLapis No.3-Bergkristall.Christian Weise Verlag | ||
| + | |||
| + | == Enllaços externs == | ||
| + | {{Commonscat|Quartz}} | ||
| + | |||
| + | {{DGLV|Quars}} | ||
[[Categoria:Minerals]] | [[Categoria:Minerals]] | ||
Última revisió del 15:39 22 ago 2023
El quars (pres modernament del francés quartz), és un mineral de silici, lluent, incolor si és pur i de colors diversos segons les substàncies en les que es barreja, de diferents graus de transparència i molt dur.
Existixen moltes varietats de quars, algunes de les quals es classifiquen com a pedres precioses. Des de l'antiguetat, les varietats de quars han segut els minerals més utilisats en la fabricació de joyes i talla en pedra dura, especialment en Eurasia.
El quars és el mineral que definix el valor 7 en l'escala de durea de Mohs, un método qualitatiu de rascat per a determinar la durea d'un material a l'abrasió.
Els usos que se li donen a este mineral van des d'instruments òptics a gemes, plaques d'oscilació i paper de lija.
Referències[editar | editar còdic]
- Platonov, Alexej N.; Szuszkiewicz, Adam (1 de junio de 2015). «Cuarzo verde a verde azulado de Rakowice Wielkie (Sudetes, suroeste de Polonia) - un nuevo examen de las variedades de color del cuarzo relacionadas con la prasiolita». Mineralogia 46 (1-2): 19-28. Bibcode:2015Miner..46...19P
- Groman-Yaroslavski, Iris; Bar-Yosef Mayer, Daniella E. (junio de 2015). «Tecnología lapidaria revelada por el análisis funcional de cuentas de cornalina del yacimiento neolítico temprano de la cueva de Nahal Hemar, sur del Levante». Journal of Archaeological Science 58: 77-88. Bibcode:2015JArSc..58...77G
- Walker, A. C. (Agosto 1953). «Síntesis hidrotermal de cristales de cuarzo». Journal of the American Ceramic Society 36 (8): 250-256
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Calvo, Miguel. 2015. Minerales y Minas de España. Vol. VIII. Cuarzo y otros minerales de la síliceEscuela Técnica Superior de Ingenieros de Minas de Madrid. Fundación Gómez Pardo
- Frondel, Cliford. 1962. The System of Mineralogy of J.D. Dana. III. Silica MineralsJohn Wiley
- O'Donoghue, Michael (ed.). 2006. Gems. Sexta edición, Elsevier.
- Rykart, Rudolf. 1995. Quarz-Monographie. Segunda edición. Ott Verlag Thun
- Weise, Christian (ed.). 1992. extraLapis No.3-Bergkristall.Christian Weise Verlag
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Quars.
