Diferència entre les revisions de "Armes de destrucció massiva"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «thumb|350px|Explosió nuclear. Les '''armes de destrucció massiva''' (ADM, en anglés WMD, ''weapons of mas...»)
 
 
(No es mostren 3 edicions intermiges d'2 usuaris)
Llínea 3: Llínea 3:
 
Les '''armes de destrucció massiva''' (ADM, en [[idioma anglés|anglés]] WMD, ''weapons of mass destruction'') són [[arma]]s capaces d'eliminar a un número molt elevat de persones de manera indiscriminada i causar grans danys econòmics i migambientals. Es consideren armes de destrucció massiva les [[arma nuclear|nuclears]], [[arma biològica|biològiques]] i [[arma química|químiques]].  
 
Les '''armes de destrucció massiva''' (ADM, en [[idioma anglés|anglés]] WMD, ''weapons of mass destruction'') són [[arma]]s capaces d'eliminar a un número molt elevat de persones de manera indiscriminada i causar grans danys econòmics i migambientals. Es consideren armes de destrucció massiva les [[arma nuclear|nuclears]], [[arma biològica|biològiques]] i [[arma química|químiques]].  
  
L'expressió va ser falcada en 1937, es referia més be al [[bombardeig aéreu]] per part de la [[*Luftwaffe (*Wehrmacht)|*Luftwaffe]] [[nazi]] @en apoyo de l'eixèrcit sublevat en la [[Guerra Civil Espanyola]], sent el cas més conegut el de [[@Bombardeo|Guernica]] i els bombardejos sobre Barcelona, que constituïxen les primeres poblacions bombardejades en una guerra per mig d'este tipo d'atac. L'us actual d'esta expressió com a sinònim d'armes nuclears, biològiques o químiques va ser [[neologisme|creat]] en la [[resolució nº 687 del Consell de Seguritat de Nacions Unides|resolució 687 de Nacions Unides]] en 1991. Esta resolució es referix a la «amenaça que totes les armes de destrucció massiva suponen per a la pau i seguritat», i menciona en particular les nuclears, biològiques i químiques, aixina com els tres tractats rellevants:
+
L'expressió va ser falcada en l'any [[1937]], es referia més be al [[bombardeig aéreu]] per part de la [[Luftwaffe (Wehrmacht)|Luftwaffe]] [[nazi]] en apoyo de l'eixèrcit sublevat en la [[Guerra Civil Espanyola]], sent el cas més conegut el de [[Bombardeig|Guernica]] i els bombardejos sobre [[Barcelona]], que constituïxen les primeres poblacions bombardejades en una guerra per mig d'este tipo d'atac. L'us actual d'esta expressió com a sinònim d'armes nuclears, biològiques o químiques va ser [[neologisme|creat]] en la [[resolució nº 687 del Consell de Seguritat de Nacions Unides|resolució 687 de Nacions Unides]] en l'any [[1991]]. Esta resolució es referix a la «amenaça que totes les armes de destrucció massiva suponen per a la pau i seguritat», i menciona en particular les nuclears, biològiques i químiques, aixina com els tres tractats rellevants:
 +
 
 
* [[Tractat de No Proliferació Nuclear]]
 
* [[Tractat de No Proliferació Nuclear]]
 
* [[Convenció sobre Armes Biològiques]]
 
* [[Convenció sobre Armes Biològiques]]
 
* [[Convenció sobre Armes Químiques]]
 
* [[Convenció sobre Armes Químiques]]
 
 
 
 
  
  

Última revisió del 17:16 10 jul 2024

Explosió nuclear.

Les armes de destrucció massiva (ADM, en anglés WMD, weapons of mass destruction) són armas capaces d'eliminar a un número molt elevat de persones de manera indiscriminada i causar grans danys econòmics i migambientals. Es consideren armes de destrucció massiva les nuclears, biològiques i químiques.

L'expressió va ser falcada en l'any 1937, es referia més be al bombardeig aéreu per part de la Luftwaffe nazi en apoyo de l'eixèrcit sublevat en la Guerra Civil Espanyola, sent el cas més conegut el de Guernica i els bombardejos sobre Barcelona, que constituïxen les primeres poblacions bombardejades en una guerra per mig d'este tipo d'atac. L'us actual d'esta expressió com a sinònim d'armes nuclears, biològiques o químiques va ser creat en la resolució 687 de Nacions Unides en l'any 1991. Esta resolució es referix a la «amenaça que totes les armes de destrucció massiva suponen per a la pau i seguritat», i menciona en particular les nuclears, biològiques i químiques, aixina com els tres tractats rellevants: