Diferència entre les revisions de "Tornell"
| (No es mostren 18 edicions intermiges d'4 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | + | [[Archiu:screws.jpg|frame|Caragols en una gran varietat de tipos i mides per a diferents propòsits. Un quart de [[dólar]] (diàmetro de 24 mm) per vore'n l'escala.]] | |
| + | |||
| + | Se denomina '''tornell'''<ref>{{DGLV|tornell}}</ref>, '''caragol'''<ref>{{DGLV|caragol}}</ref>, '''vis''' o '''pern'''<ref>{{DGLV|pern}}</ref>, a un element [[Ingenieria mecànica|mecànic]] cilíndric dotat de cap, generalment [[Metal|metàlic]], encara que poden ser de [[fusta]] o [[plàstic]], usat en la fixació d'unes peces en atres, que està dotat d'una canya roscada en rosca triangular, que per mig d'una força de torsió eixercida en el seu cap en una [[clau (ferramenta)|clau]] adequada o en un [[desentornellador]], se pot introduir en un forat roscat a la seua mida o travessar les peces i adaptar-se a una [[femella]].<ref>* Diversos autors. Enciclopèdia de Ciència i Tècnica, Tom 13 Tornells i femelles. 1984. Salvat Editors S.A. ISBN 84-345-4490-3.</ref> | ||
El tornell és un operador que deriva directament del [[pla inclinat]] i sempre treballa associat en un orifici roscat.<ref>[http://www.iesmarenostrum.com/Departamentos/Tecnologia/mecaneso/mecanica_basica/operadores/ope_tornillo.Htm Definició de tornell. IES Marenostrum. Tecnologia. CEJAROSU]</ref> Els tornells permeten que les peces subjectes en els mateixos puguen ser desmontades quan l'ocasió ho requerixca. | El tornell és un operador que deriva directament del [[pla inclinat]] i sempre treballa associat en un orifici roscat.<ref>[http://www.iesmarenostrum.com/Departamentos/Tecnologia/mecaneso/mecanica_basica/operadores/ope_tornillo.Htm Definició de tornell. IES Marenostrum. Tecnologia. CEJAROSU]</ref> Els tornells permeten que les peces subjectes en els mateixos puguen ser desmontades quan l'ocasió ho requerixca. | ||
== Orígens històrics == | == Orígens històrics == | ||
| − | Els primers antecedents de | + | Els primers antecedents de l'us de rosques se remonten al tornell d'[[Arquímedes]], desenrollat pel sabi [[Antiga Grècia|grec]] vora l'any 300 a.C., usant-se extensament ya en aquella época en la vall del [[Nil]] per a l'elevació d'aigua. |
| − | Durant el [[Renaiximent]] les rosques | + | Durant el [[Renaiximent]] les rosques se comencen a usar com a elements de fixació en rellonges, màquines de guerra i en atres construccions mecàniques diverses. [[Leonardo da Vinci]] en aquell temps desenrolla métodos per al tallat de rosques. A pesar d'això es continuaran construint a mà i sense cap tipo de normalisació fins ben entrada la [[Revolució industrial]]. |
| − | + | En l'any [[1841]], l'[[ingenier]] [[Anglaterra|anglés]] [[Joseph Whitworth]] va definir la rosca que porta el seu nom, [[William Sellers]] va fer lo mateix en els [[Estats Units]] en l'any [[1864]]. Esta situació es prolongà fins [[1946]], quan l'organisació [[ISO]] definix el sistema de rosca mètrica, adoptat actualment en pràcticament tots els països. En els EUA es seguix gastant la norma de la (Society of Automotive Engineers, SAE). | |
== Roscats == | == Roscats == | ||
===Nomenclatura=== | ===Nomenclatura=== | ||
| − | + | Els roscats poden ser exteriors o mascles o be interiors o femelles, les magnituts han de coincidir per a que es pugen enroscar. | |
| − | Els roscats poden ser exteriors o mascles o be interiors o femelles, les magnituts han de coincidir | ||
===Sentit de la rosca=== | ===Sentit de la rosca=== | ||
| − | + | En funció del moviment relatiu entre el tornell i la femella, existixen tornells (i rosques) '''a dretes''' que són els que al girar-los en el sentit contrari al de las agulles del rellonge ixen de la rosca i es desenrosquen , i '''a esquerres''', que són els que en girar el tornell en el sentit contrari al de les agulles del rellonge, entra a la rosca enroscant-se . Normalment s'ampren rosques a dretes. | |
| − | En funció del moviment relatiu entre el tornell i la | ||
'''ROSQUES NORMALISADES. TIPOS I DESIGNACIÓ''' | '''ROSQUES NORMALISADES. TIPOS I DESIGNACIÓ''' | ||
*'''Rosca triangular.''' | *'''Rosca triangular.''' | ||
| − | |||
**Mètrica: M Ø (diàmetro exterior de la rosca Ø en [[milímetro]]s). | **Mètrica: M Ø (diàmetro exterior de la rosca Ø en [[milímetro]]s). | ||
**Mètrica fina: M Øxp (pas p en mm). | **Mètrica fina: M Øxp (pas p en mm). | ||
| Llínea 34: | Llínea 33: | ||
===Usos=== | ===Usos=== | ||
| − | Els roscats triangulars s'usen en torenlls de fixació; si es talla la punta es facilita les operacions de desmontage, pero per contra | + | Els roscats triangulars s'usen en torenlls de fixació; si es talla la punta es facilita les operacions de desmontage, pero per contra són menys estancs en l'unió. Els roscats fins (en pas menor del normal) s'usen quan la llongitut de l'unió atornellada es chicoteta, per eixemple en unions de parets ; també es poden gastar quan se vol evitar la fixació de l'unió, puix que el major número de filets de contacte entre el tornell i la rosca incrementa la fragmentació. |
| − | Per a l'enroscat de | + | Per a l'enroscat de canonades se gasten els nomenats '''roscats de gas''' derivats del sistema Witworth, caracterisats per una elevada estanquitat (el filet no està tallat) i una relació profunditat/diàmetro chicoteta per a no debilitar la paret del tubo. |
Per a tornells de transmissió s'usen roscats trapezoidals simètrics o en forma de dent de serra en aquells casos en els que la força aplicada tinga un sol sentit. | Per a tornells de transmissió s'usen roscats trapezoidals simètrics o en forma de dent de serra en aquells casos en els que la força aplicada tinga un sol sentit. | ||
| − | Els roscats redons, | + | Els roscats redons, a pesar de les seues bones qualitats mecàniques s'usen poc degut a la seua dificultat de fabricació, i esta clar, l'elevat preu. S'usa en aplicacions en els que l'unió tinga que soportar impactes. |
| − | |||
== Caps de tornells (tipos)== | == Caps de tornells (tipos)== | ||
| + | Hi ha caps de diferents formes: hexagonal, redona, cilíndrica, avellanada; combinades en diferents métodos d'apretada: hexagonal o quadrada per [[clau anglesa]], recalats i philips per [[desentornellador]], forat hexagonal per [[clau Allen]], filetejat per collar manualment, etc. | ||
| − | + | == Referències == | |
| − | + | <references/> | |
| − | == | ||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
{{Traduït de|es|Tornillo}} | {{Traduït de|es|Tornillo}} | ||
{{Traduït de|ca|Caragol_(enginyeria)}} | {{Traduït de|ca|Caragol_(enginyeria)}} | ||
| + | == Enllaços externs == | ||
| + | {{Commonscat|Screws}} | ||
[[Categoria:Màquines simples]] | [[Categoria:Màquines simples]] | ||
| + | [[Categoria:Tecnologia]] | ||
Última revisió del 11:50 18 gin 2023
Se denomina tornell[1], caragol[2], vis o pern[3], a un element mecànic cilíndric dotat de cap, generalment metàlic, encara que poden ser de fusta o plàstic, usat en la fixació d'unes peces en atres, que està dotat d'una canya roscada en rosca triangular, que per mig d'una força de torsió eixercida en el seu cap en una clau adequada o en un desentornellador, se pot introduir en un forat roscat a la seua mida o travessar les peces i adaptar-se a una femella.[4]
El tornell és un operador que deriva directament del pla inclinat i sempre treballa associat en un orifici roscat.[5] Els tornells permeten que les peces subjectes en els mateixos puguen ser desmontades quan l'ocasió ho requerixca.
Orígens històrics[editar | editar còdic]
Els primers antecedents de l'us de rosques se remonten al tornell d'Arquímedes, desenrollat pel sabi grec vora l'any 300 a.C., usant-se extensament ya en aquella época en la vall del Nil per a l'elevació d'aigua.
Durant el Renaiximent les rosques se comencen a usar com a elements de fixació en rellonges, màquines de guerra i en atres construccions mecàniques diverses. Leonardo da Vinci en aquell temps desenrolla métodos per al tallat de rosques. A pesar d'això es continuaran construint a mà i sense cap tipo de normalisació fins ben entrada la Revolució industrial.
En l'any 1841, l'ingenier anglés Joseph Whitworth va definir la rosca que porta el seu nom, William Sellers va fer lo mateix en els Estats Units en l'any 1864. Esta situació es prolongà fins 1946, quan l'organisació ISO definix el sistema de rosca mètrica, adoptat actualment en pràcticament tots els països. En els EUA es seguix gastant la norma de la (Society of Automotive Engineers, SAE).
Roscats[editar | editar còdic]
Nomenclatura[editar | editar còdic]
Els roscats poden ser exteriors o mascles o be interiors o femelles, les magnituts han de coincidir per a que es pugen enroscar.
Sentit de la rosca[editar | editar còdic]
En funció del moviment relatiu entre el tornell i la femella, existixen tornells (i rosques) a dretes que són els que al girar-los en el sentit contrari al de las agulles del rellonge ixen de la rosca i es desenrosquen , i a esquerres, que són els que en girar el tornell en el sentit contrari al de les agulles del rellonge, entra a la rosca enroscant-se . Normalment s'ampren rosques a dretes.
ROSQUES NORMALISADES. TIPOS I DESIGNACIÓ
- Rosca triangular.
- Mètrica: M Ø (diàmetro exterior de la rosca Ø en milímetros).
- Mètrica fina: M Øxp (pas p en mm).
- Whitworth: Ø" (diàmetro exterior de la rosca Ø en polzades).
- Whitworth fina: W Øxp (pas p en polzades).
- Whitworth de tub: R Ø" (diàmetro nominal del tubo Ø en polzades).
- Rosca trapezoïdal: Tr Øxp (diàmetro exterior de la rosca Ø i pas p en mm).
- Rosca redona: Rd Øxp (diàmetro exterior de la rosca Ø i pas p en polzades).
Usos[editar | editar còdic]
Els roscats triangulars s'usen en torenlls de fixació; si es talla la punta es facilita les operacions de desmontage, pero per contra són menys estancs en l'unió. Els roscats fins (en pas menor del normal) s'usen quan la llongitut de l'unió atornellada es chicoteta, per eixemple en unions de parets ; també es poden gastar quan se vol evitar la fixació de l'unió, puix que el major número de filets de contacte entre el tornell i la rosca incrementa la fragmentació.
Per a l'enroscat de canonades se gasten els nomenats roscats de gas derivats del sistema Witworth, caracterisats per una elevada estanquitat (el filet no està tallat) i una relació profunditat/diàmetro chicoteta per a no debilitar la paret del tubo.
Per a tornells de transmissió s'usen roscats trapezoidals simètrics o en forma de dent de serra en aquells casos en els que la força aplicada tinga un sol sentit.
Els roscats redons, a pesar de les seues bones qualitats mecàniques s'usen poc degut a la seua dificultat de fabricació, i esta clar, l'elevat preu. S'usa en aplicacions en els que l'unió tinga que soportar impactes.
Caps de tornells (tipos)[editar | editar còdic]
Hi ha caps de diferents formes: hexagonal, redona, cilíndrica, avellanada; combinades en diferents métodos d'apretada: hexagonal o quadrada per clau anglesa, recalats i philips per desentornellador, forat hexagonal per clau Allen, filetejat per collar manualment, etc.
Referències[editar | editar còdic]
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Tornillo de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul ca.wikipedia.org/wiki/Caragol_(enginyeria) de la Wikipedia en català, baix llicència Creative Commons-BY-SA.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Tornell.