Diferència entre les revisions de "Catolicisme polític"
m (→Historia) |
(Text reemplaça - 'Prúsia' a 'Prússia') (Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils) |
||
| (No es mostren 3 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 2: | Llínea 2: | ||
== Història == | == Història == | ||
| − | El catolicisme polític va començar la seua marcha com a moviment durant la segona mitat del [[sigle XIX]] de la mà dels catòlics prussians, com a respostes als conceptes socials seculars que llavors predominaven en aquella àrea. La principal raó varen ser les mesures preses pel canceller [[Otto von Bismarck]] per a llimitar l'influència de l'Iglésia Catòlica, primer en [[ | + | El catolicisme polític va començar la seua marcha com a moviment durant la segona mitat del [[sigle XIX]] de la mà dels catòlics prussians, com a respostes als conceptes socials seculars que llavors predominaven en aquella àrea. La principal raó varen ser les mesures preses pel canceller [[Otto von Bismarck]] per a llimitar l'influència de l'Iglésia Catòlica, primer en [[Prússia]], i despuix en tota l'[[Alemanya]] unificada. Este conflicte va passar a ser conegut en l'historiografia com el ''[[Kulturkampf]]''<ref>Martin Conway (1997). ''Catholic politics in Europe, 1918-1945''. Routledge. <small>ISBN 0-415-06401-5</small>, pp. 8-10</ref>. |
| − | Des d'Alemanya, els moviments polítics i socials de signe catòlic també varen aplegar a | + | Des d'Alemanya, els moviments polítics i socials de signe catòlic també varen aplegar a [[Àustria]]-[[Hongria]], especialment en els territoris de les actuals Àustria, [[Eslovènia]] i [[Croàcia]]. "[[Acció Catòlica]]" va ser el nom que varen rebre numerosos grups de catòlics llaics que buscaven fomentar l'influència catòlica en la societat política. |
| − | Despuix de l'encíclica "[[Rerum novarum]]" de [[1891]] del [[Papa]] [[León XIII]], els moviments polítics de signe catòlic varen prendre un nou | + | Despuix de l'encíclica "[[Rerum novarum]]" de l'any [[1891]] del [[Papa]] [[León XIII]], els moviments polítics de signe catòlic varen prendre un nou desenroll, i varen estendre les seues àrees de participació. En la seua encíclica, l'Iglésia catòlica expansió els seus interessos en qüestions socials, econòmiques i polítiques, i va apelar a una conversió radical de la societat occidental del [[sigle XIX]] de cara a les creixents influències del [[capitalisme]] i el [[lliberalisme]]. Poc despuix de la publicació del document, dins del [[moviment obrer]], que prèviament havia començat a florir en [[Europa]] i més tart en [[Amèrica del Nort]], varen escomençar a sorgir grups obrers d'orientació catòlica. A partir d'eixe moment numerosos creents catòlics, llaics i clercs per igual, varen adquirir un ferm desig de compromís social i polític en la finalitat de fer front als aguts problemes socials de llavors segons els principis cristians catòlics, en lloc de fer-ho per mig d'un enfocament purament secular. |
== Referències == | == Referències == | ||
Última revisió del 18:01 20 ago 2023
El Catolicisme polític és un concepte polític i cultural que promou les idees i la doctrina social de l'Iglésia catòlica en la vida pública a través de l'acció de govern.
Història[editar | editar còdic]
El catolicisme polític va començar la seua marcha com a moviment durant la segona mitat del sigle XIX de la mà dels catòlics prussians, com a respostes als conceptes socials seculars que llavors predominaven en aquella àrea. La principal raó varen ser les mesures preses pel canceller Otto von Bismarck per a llimitar l'influència de l'Iglésia Catòlica, primer en Prússia, i despuix en tota l'Alemanya unificada. Este conflicte va passar a ser conegut en l'historiografia com el Kulturkampf[1].
Des d'Alemanya, els moviments polítics i socials de signe catòlic també varen aplegar a Àustria-Hongria, especialment en els territoris de les actuals Àustria, Eslovènia i Croàcia. "Acció Catòlica" va ser el nom que varen rebre numerosos grups de catòlics llaics que buscaven fomentar l'influència catòlica en la societat política.
Despuix de l'encíclica "Rerum novarum" de l'any 1891 del Papa León XIII, els moviments polítics de signe catòlic varen prendre un nou desenroll, i varen estendre les seues àrees de participació. En la seua encíclica, l'Iglésia catòlica expansió els seus interessos en qüestions socials, econòmiques i polítiques, i va apelar a una conversió radical de la societat occidental del sigle XIX de cara a les creixents influències del capitalisme i el lliberalisme. Poc despuix de la publicació del document, dins del moviment obrer, que prèviament havia començat a florir en Europa i més tart en Amèrica del Nort, varen escomençar a sorgir grups obrers d'orientació catòlica. A partir d'eixe moment numerosos creents catòlics, llaics i clercs per igual, varen adquirir un ferm desig de compromís social i polític en la finalitat de fer front als aguts problemes socials de llavors segons els principis cristians catòlics, en lloc de fer-ho per mig d'un enfocament purament secular.
Referències[editar | editar còdic]
- ↑ Martin Conway (1997). Catholic politics in Europe, 1918-1945. Routledge. ISBN 0-415-06401-5, pp. 8-10