Diferència entre les revisions de "Observació"
(Pàgina nova, en el contingut: «thumb|right|250px|[[Albirament de cetàceus|Albirament de ballenes en península Valdés (Argentina).]] La '''obser...») |
m |
||
| (No se mostra una edició intermija del mateix usuari) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Archiu:Southern right whale7.jpg|thumb|right|250px|[[Albirament de cetàceus|Albirament de ballenes]] en [[península Valdés]] ([[Argentina]]).]] | [[Archiu:Southern right whale7.jpg|thumb|right|250px|[[Albirament de cetàceus|Albirament de ballenes]] en [[península Valdés]] ([[Argentina]]).]] | ||
| − | + | L''''observació''' és l'adquisició activa d'informació a partir del sentit de la vista. Es tracta d'una activitat realisada per un ser viu (humans, animals, etc), que detecta i assimila les traces d'un element utilisant els sentits com a instruments principals. El terme també pot referir-se a qualsevol [[senya]] arreplegat durant esta activitat. El primer pas del [[Método empíric-analític|método empíric]], requisit de la [[Método científic|investigació científica]], és realisar observacions de la [[naturalea]]. | |
| Llínea 26: | Llínea 26: | ||
== Filosofia == | == Filosofia == | ||
| − | L'observació en térmens [[Filosofia|filosòfics]] és el procés de filtrar [[informació]] [[Sentit (percepció)|sensorial]] a través del procés de pensament. | + | L'observació en térmens [[Filosofia|filosòfics]] és el procés de filtrar [[informació]] [[Sentit (percepció)|sensorial]] a través del procés de pensament. L'[[entrada]] és rebuda o percebuda per algun dels sentits: [[Oïment|auditiu]], [[vista]], [[olfat]], [[gust]], o [[tacte]] para despuix ser analisada ya siga a través del pensament racional o irracional. Per eixemple: individu X "veu" a un pare colpejar al seu fill, llavors individu X "observa" i califica tal acció com a bona o mala. Deduccions sobre que les conductes són bones o males poden basar-se solament en preferències i no necessàriament en la construcció de relacions, o estudis de les conseqüències derivades de la conducta observada. En el pas del temps les impressions almagasenades en la consciència relatives a les observacions, junt en les consegüents relacions i conseqüències, permetran a l'individu X construir un concepte sobre les implicacions morals d'un comportament. |
La característica definitòria de l'observació és que tracta d'extraure conclusions, aixina com construir punts de vista personals sobre cóm manejar o calificar situacions similars en el futur, en lloc de simplement registrar alguna cosa que ha succeït. No obstant, segons [[Jiddu Krishnamurti]], l'observació no implica l'elaboració de conclusions i la creació de punts de vista personals. Fer en la no acumulació de coneiximents. Esta observació, afirma, permet que la [[ment]] siga lliure. | La característica definitòria de l'observació és que tracta d'extraure conclusions, aixina com construir punts de vista personals sobre cóm manejar o calificar situacions similars en el futur, en lloc de simplement registrar alguna cosa que ha succeït. No obstant, segons [[Jiddu Krishnamurti]], l'observació no implica l'elaboració de conclusions i la creació de punts de vista personals. Fer en la no acumulació de coneiximents. Esta observació, afirma, permet que la [[ment]] siga lliure. | ||
== Observació en l'investigació qualitativa == | == Observació en l'investigació qualitativa == | ||
| − | En [[investigació social]] es diu observació a un procediment estructurat de recolecció de senyes que explora, descriu, comprén, identifica i genera hipòtesis sobre ambients, contexts, | + | En [[investigació social]] es diu observació a un procediment estructurat de recolecció de senyes que explora, descriu, comprén, identifica i genera hipòtesis sobre ambients, contexts, sub-cultures i la majoria dels aspectes de la vida social. Els tipos d'observació són: |
* És [[Observació participant]] quan l'investigador s'involucra activament en tasques o situacions. | * És [[Observació participant]] quan l'investigador s'involucra activament en tasques o situacions. | ||
* És Observació No participant quan ningú coneix el seu rol ni se sap que està observant. | * És Observació No participant quan ningú coneix el seu rol ni se sap que està observant. | ||
| − | == | + | == Vore també == |
* [[Aprenentage per descobriment]] | * [[Aprenentage per descobriment]] | ||
* [[Atenció]] | * [[Atenció]] | ||
| Llínea 54: | Llínea 54: | ||
{{wikiquote|Observación}} | {{wikiquote|Observación}} | ||
| + | |||
| + | |||
| + | [[Categoria:Filosofia]] | ||
[[Categoria:Filosofia de la ciència]] | [[Categoria:Filosofia de la ciència]] | ||
[[Categoria:Método científic]] | [[Categoria:Método científic]] | ||
Última revisió del 17:06 15 gin 2017
L'observació és l'adquisició activa d'informació a partir del sentit de la vista. Es tracta d'una activitat realisada per un ser viu (humans, animals, etc), que detecta i assimila les traces d'un element utilisant els sentits com a instruments principals. El terme també pot referir-se a qualsevol senya arreplegat durant esta activitat. El primer pas del método empíric, requisit de la investigació científica, és realisar observacions de la naturalea.
Método científic[editar | editar còdic]
El método científic inclou els següents passos:
- Observar el fenomen : Método de l'observació científica
- Plantejament del problema.
- Busca i selecció d'informació.
- Elaborar una hipòtesis com una possible explicació a eixe fenomen,
- Predir una conseqüència llògica en això,
- Experimentar en la predicció, i
- revisar per qualsevol error de medició o experimental.
- Aplegar a una conclusió.
L'observació és el primer pas, i també apareix en el curs de l'experimentació, solament que esta és una experiència estructurada. En el procés s'utilisen els cinc sentits físics, junt en les tècniques de medició, test estandardisats i els instruments de medició.
Negocis[editar | editar còdic]
Procés per mig del qual es determinen els paràmetros essencials per a poder dissenyar i eixecutar una idea de negoci. Els factors estudiats més determinants per a l'elaboració d'un negoci són els següents:
- Les persones (actors d'un lloc que complixen rols definits)
- El lloc (mig en el que s'estén el mercat i/o el lloc d'instalació)
- L'història (Antecedents que influïxen en la percepció del mercat per la proposta de valor del negoci pensat)
Filosofia[editar | editar còdic]
L'observació en térmens filosòfics és el procés de filtrar informació sensorial a través del procés de pensament. L'entrada és rebuda o percebuda per algun dels sentits: auditiu, vista, olfat, gust, o tacte para despuix ser analisada ya siga a través del pensament racional o irracional. Per eixemple: individu X "veu" a un pare colpejar al seu fill, llavors individu X "observa" i califica tal acció com a bona o mala. Deduccions sobre que les conductes són bones o males poden basar-se solament en preferències i no necessàriament en la construcció de relacions, o estudis de les conseqüències derivades de la conducta observada. En el pas del temps les impressions almagasenades en la consciència relatives a les observacions, junt en les consegüents relacions i conseqüències, permetran a l'individu X construir un concepte sobre les implicacions morals d'un comportament.
La característica definitòria de l'observació és que tracta d'extraure conclusions, aixina com construir punts de vista personals sobre cóm manejar o calificar situacions similars en el futur, en lloc de simplement registrar alguna cosa que ha succeït. No obstant, segons Jiddu Krishnamurti, l'observació no implica l'elaboració de conclusions i la creació de punts de vista personals. Fer en la no acumulació de coneiximents. Esta observació, afirma, permet que la ment siga lliure.
Observació en l'investigació qualitativa[editar | editar còdic]
En investigació social es diu observació a un procediment estructurat de recolecció de senyes que explora, descriu, comprén, identifica i genera hipòtesis sobre ambients, contexts, sub-cultures i la majoria dels aspectes de la vida social. Els tipos d'observació són:
- És Observació participant quan l'investigador s'involucra activament en tasques o situacions.
- És Observació No participant quan ningú coneix el seu rol ni se sap que està observant.
Vore també[editar | editar còdic]
- Aprenentage per descobriment
- Atenció
- Método empíric
- Observació del cel
- Observació participant
- Observador
- Observatori
- Percepció
Referències[editar | editar còdic]
- GALINDO, Cáceres Jesús (coord). Técnicas de Investigación en Sociedad, Cultura y Comunicación. 1ª. Edición. México. Addison Wesley Longman. 1998. 525p. ISBN 968-444-262-9
- SIERRA, Bravo. R. Técnicas de investigación Social. 9ª. Edición. Madrid. Editorial Paraninfo S. A. 1994. 705p. ISBN 84-283-1548-5
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Plantilla:Wikcionario Plantilla:Wikiquote
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Observación de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.