Diferència entre les revisions de "Monts Jiuhua"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Text reemplaça - 'paisage' a 'païsage')
 
(No es mostren 6 edicions intermiges d'2 usuaris)
Llínea 2: Llínea 2:
 
[[Archiu:Jiuhuashan-ss.jpg|thumb|250px|Temples en el mont Jiuhua.]]
 
[[Archiu:Jiuhuashan-ss.jpg|thumb|250px|Temples en el mont Jiuhua.]]
 
[[Archiu:Jiuhuashan higher Daxiong Baodian.jpg|thumb|right|250px|El temple Daxiong Baodian, situat sobre els picos del Tiantai]]
 
[[Archiu:Jiuhuashan higher Daxiong Baodian.jpg|thumb|right|250px|El temple Daxiong Baodian, situat sobre els picos del Tiantai]]
El '''mont Jiuhua''' (九华山 en chinec simplificat, 九華山 en chinenc tradicional, Jǐuhuá Shān en pinyin, lliteralment Les Nou Montanyes Glorioses) és una de les quatre montanyes sagrades del [[budisme chinenc]]. Està situada en el [[comtat de Qingyang]], en la província d'[[Anhui]], i és famós pels seus paisages i els seus temples antics.
+
El '''mont Jiuhua''' (九华山 en chinenc simplificat, 九華山 en chinenc tradicional, Jǐuhuá Shān en [[pinyin]], lliteralment Les Nou Montanyes Glorioses) és una de les quatre montanyes sagrades del [[budisme chinenc]]. Està situada en el [[comtat de Qingyang]], en la província d'[[Anhui]], i és famós pels seus païsages i els seus temples antics.
  
 
== Els temples ==
 
== Els temples ==
La majoria de santuaris i temples estan dedicats a [[Ksitigarbha]] (conegut en chinenc com Dizang, 地藏), un [[bodhisattva]] molt venerat pels budistes de la [[China]] i [[Japó]], protector de les ànimes en l'infern, segons la tradició budista [[mahayana]]. Els budistes de la província d'[[Anhui]] vénen a sovint a escalar els picos del [[Tiantai]], un dels quals, en els seus 1306 m d'altura, és el més important dels 99 picos de Jiuhuashan. En el seu cim es troba el temple de '''Ksitigarbha''', la culminació del món per als viagers, encara que es pot aplegar molt prop del cim en funicular. Als peus de la montanya es troba el [[temple de Guoqing]], el més important de Jiuhuashan, construït en 598, durant la [[dinastia Sui]]. Va ser el lloc on es va crear la [[Escola Budista del Tiantai]]. En una superfície de 23.000 metros quadrats, el temple té 600 habitacions en 14 edificis rodejats de pagodes. Atres temples recomanables per al viager són els de Baisuigong, Qiyuansi, Tianchi, Dabeilou i Sherou, entre els casi cent temples que es troben en la montanya.
+
La majoria de santuaris i temples estan dedicats a [[Ksitigarbha]] (conegut en chinenc com Dizang, 地藏), un [[bodhisattva]] molt venerat pels budistes de [[China]] i [[Japó]], protector de les ànimes en l'infern, segons la tradició budista [[mahayana]]. Els budistes de la província d'[[Anhui]] vénen a sovint a escalar els picos del [[Tiantai]], un dels quals, en els seus 1306 m d'altura, és el més important dels 99 picos de Jiuhuashan. En el seu cim es troba el temple de '''Ksitigarbha''', la culminació del món per als viagers, encara que es pot aplegar molt prop del cim en funicular. Als peus de la montanya es troba el [[temple de Guoqing]], el més important de Jiuhuashan, construït en l'any [[598]], durant la [[dinastia Sui]]. Va ser el lloc a on es va crear la [[Escola Budista del Tiantai]]. En una superfície de 23.000 metros quadrats, el temple té 600 habitacions en 14 edificis rodejats de pagodes. Atres temples recomanables per al viager són els de Baisuigong, Qiyuansi, Tianchi, Dabeilou i Sherou, entre els casi cent temples que es troben en la montanya.
  
El mont Jiuhua es troba en una zona de clima humit monsònic, en el surest de [[China]], en una temperatura mija de 13,4 ºC i pluges casi diàriament. L'estiu és curt i l'hivern llarc, en freqüents boires i una mar de núvols constant que pot gojar-se des del cim. La zona ha segut denominada parc nacional en 1982.
+
El mont Jiuhua es troba en una zona de clima humit monsònic, en el surest de [[China]], en una temperatura mija de 13,4 ºC i pluges casi diàriament. L'[[estiu]] és curt i l'[[hivern]] llarc, en freqüents [[boira|boires]] i una mar de [[núvol|núvols]] constant que pot gojar-se des del cim. La zona ha segut denominada parc nacional en l'any [[1982]].
  
 
[[Categoria:Llocs de cult religiós]]
 
[[Categoria:Llocs de cult religiós]]
[[Categoria:Montanyes de China|Jiuhua]]
+
[[Categoria:Montanyes|Jiuhua]]
[[Categoria:Patrimoni de la Humanitat en China]]
+
[[Categoria:Patrimoni de l'Humanitat]]
 +
[[Categoria:Patrimoni de l'Humanitat en China]]

Última revisió del 16:04 23 jun 2022

Vista des del temple inferior del Tiantai, en Jiuhuashan.
Temples en el mont Jiuhua.
El temple Daxiong Baodian, situat sobre els picos del Tiantai

El mont Jiuhua (九华山 en chinenc simplificat, 九華山 en chinenc tradicional, Jǐuhuá Shān en pinyin, lliteralment Les Nou Montanyes Glorioses) és una de les quatre montanyes sagrades del budisme chinenc. Està situada en el comtat de Qingyang, en la província d'Anhui, i és famós pels seus païsages i els seus temples antics.

Els temples[editar | editar còdic]

La majoria de santuaris i temples estan dedicats a Ksitigarbha (conegut en chinenc com Dizang, 地藏), un bodhisattva molt venerat pels budistes de China i Japó, protector de les ànimes en l'infern, segons la tradició budista mahayana. Els budistes de la província d'Anhui vénen a sovint a escalar els picos del Tiantai, un dels quals, en els seus 1306 m d'altura, és el més important dels 99 picos de Jiuhuashan. En el seu cim es troba el temple de Ksitigarbha, la culminació del món per als viagers, encara que es pot aplegar molt prop del cim en funicular. Als peus de la montanya es troba el temple de Guoqing, el més important de Jiuhuashan, construït en l'any 598, durant la dinastia Sui. Va ser el lloc a on es va crear la Escola Budista del Tiantai. En una superfície de 23.000 metros quadrats, el temple té 600 habitacions en 14 edificis rodejats de pagodes. Atres temples recomanables per al viager són els de Baisuigong, Qiyuansi, Tianchi, Dabeilou i Sherou, entre els casi cent temples que es troben en la montanya.

El mont Jiuhua es troba en una zona de clima humit monsònic, en el surest de China, en una temperatura mija de 13,4 ºC i pluges casi diàriament. L'estiu és curt i l'hivern llarc, en freqüents boires i una mar de núvols constant que pot gojar-se des del cim. La zona ha segut denominada parc nacional en l'any 1982.