Diferència entre les revisions de "Diputació Foral de Navarra"
| (No es mostren 7 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[ | + | [[Archiu:Palacio de Navarra.JPG|300px|thumb|right|El [[Palau de Navarra]], també conegut com la '''Diputació''', va ser la sèu de l'institució des de la seua edificació fins a la seua conversió en el [[Govern de Navarra]] en l'any [[1984]].]] |
| − | La '''Diputació Foral de Navarra''' | + | La '''Diputació Foral de Navarra''' fon l'institució creada en l'any [[1839]] per a la província de [[Navarra]] ([[Espanya]]) com a orgue representatiu de la província a la que personificava per a la seua gestió econòmic-administrativa de la seua competència en jurisdicció sobre la totalitat del territori provincial.<ref name="autogenerated1">Entrada ''Diputación'' en la Enciclopedia Ilustrada Larousse. ISBN 84-320-7370-9</ref> |
== Història == | == Història == | ||
| − | Creada inicialment en el nom de '''Diputació provincial de Navarra''', des de 1867 es va autodenominar [[fur|foral]].<ref>{{cita libro | + | Creada inicialment en el nom de '''Diputació provincial de Navarra''', des de [[1867]] es va autodenominar [[fur|foral]].<ref>{{cita libro |
| autor = Díaz Acosta, José Manuel | | autor = Díaz Acosta, José Manuel | ||
| capítulo = La Identidad de Navarra | | capítulo = La Identidad de Navarra | ||
| Llínea 13: | Llínea 13: | ||
}}</ref> | }}</ref> | ||
| − | El seu precedent, la '''[[Diputació del Regne de Navarra]],''' va aparéixer en el [[sigle XV]] quan el [[regne de Navarra]] era independent, constituint-se definitivament en [[1501]], en sis diputats, dos per cada braç de les [[Corts de Navarra]] i en la missió de velar per l'administració de les alcabales, vigilar el compliment dels furs, etc. A partir de [[1678]] quan la [[conquista de Navarra]] ya s'havia produït i consolidat, la seua composició va quedar establida en sèt diputats: un del braç eclesiàstic, dos del militar i quatre de les ciutats, estos sol en dos vots. Va tindre menys poder, menys facultats i menys riquees que la seua homòloga la [[Diputació del General del Regne d'Aragó|Diputació de la Corona d'Aragó]].<ref name=autogenerated1 /> | + | El seu precedent, la '''[[Diputació del Regne de Navarra]],''' va aparéixer en el [[sigle XV]] quan el [[regne de Navarra]] era independent, constituint-se definitivament en [[1501]], en sis diputats, dos per cada braç de les [[Corts de Navarra]] i en la missió de velar per l'administració de les alcabales, vigilar el compliment dels furs, etc. A partir de l'any [[1678]] quan la [[conquista de Navarra]] ya s'havia produït i consolidat, la seua composició va quedar establida en sèt diputats: un del braç eclesiàstic, dos del militar i quatre de les ciutats, estos sol en dos vots. Va tindre menys poder, menys facultats i menys riquees que la seua homòloga la [[Diputació del General del Regne d'Aragó|Diputació de la Corona d'Aragó]].<ref name=autogenerated1 /> |
| − | Quan es va crear en 1839 va ser un dels passos donats per a eliminar l'estructura de govern de l'encara [[regne de Navarra]] a partir del [[conveni de Vergara]]. Estava composta per sèt membres, un per [[Merintat (divisió administrativa)|merintat]] llevat la de [[merindad de Pamplona|Pamplona]] i [[merintat de Estella|Estella]] que aporten dos, per la seua major riquea i població. La nova institució acumula els poders que abans tenien unes atres de caràcter foral (la [[Diputació del Regne de Navarresa|Diputació del Regne]] i el [[Consell de Navarra]]) i les recent creades en les demés províncies. Les províncies varen ser creades en [[1833]] per [[Javier de Burgos]]. | + | Quan es va crear en l'any 1839 va ser un dels passos donats per a eliminar l'estructura de govern de l'encara [[regne de Navarra]] a partir del [[conveni de Vergara]]. Estava composta per sèt membres, un per [[Merintat (divisió administrativa)|merintat]] llevat la de [[merindad de Pamplona|Pamplona]] i [[merintat de Estella|Estella]] que aporten dos, per la seua major riquea i població. La nova institució acumula els poders que abans tenien unes atres de caràcter foral (la [[Diputació del Regne de Navarresa|Diputació del Regne]] i el [[Consell de Navarra]]) i les recent creades en les demés províncies. Les províncies varen ser creades en [[1833]] per [[Javier de Burgos]]. |
Posteriorment va haver un segon pas en el que es va posar en vigor la [[Llei Paccionada Navarresa|Llei de Modificació de Furs de Navarra]]. Per ella desapareixen definitivament les institucions polítiques del que va ser antic regne en [[1841]]. | Posteriorment va haver un segon pas en el que es va posar en vigor la [[Llei Paccionada Navarresa|Llei de Modificació de Furs de Navarra]]. Per ella desapareixen definitivament les institucions polítiques del que va ser antic regne en [[1841]]. | ||
| Llínea 24: | Llínea 24: | ||
Ademés en l'artícul 13 es designa al [[Cap Polític]] com la màxima autoritat civil, com en les demés províncies.<ref>Bixente Serrano Izko. Navarra. Las tramas de la historia. ISBN 84-932845-9-9</ref> | Ademés en l'artícul 13 es designa al [[Cap Polític]] com la màxima autoritat civil, com en les demés províncies.<ref>Bixente Serrano Izko. Navarra. Las tramas de la historia. ISBN 84-932845-9-9</ref> | ||
| − | Com a orgue consultiu la Diputació va crear en 1898 el [[Consell Foral]], que va ser substituït pel [[Parlament Foral]] en 1979, el qual va adquirir certes facultats de control sobre la Diputació. | + | Com a orgue consultiu la Diputació va crear en l'any [[1898]] el [[Consell Foral]], que va ser substituït pel [[Parlament Foral]] en 1979, el qual va adquirir certes facultats de control sobre la Diputació. |
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| + | La Diputació Foral de Navarra es mantindrà des de 1839 fins a [[1984]] en que es transforma en el [[Govern de Navarra]], encara que mantenint també com a segona denominació la de '''Diputació Foral de Navarra''', despuix de l'aprovació de la [[Llei Orgànica de Reintegrament i Amejorament del Règim Foral de Navarra]] en l'any [[1982]] despuix de negociació sense [[referèndum|refrende]] de la població. Està integrada per un [[President del Govern de Navarresa|president]] elegit pel [[Parlament de Navarra]]. | ||
| + | |||
| + | == Referències == | ||
| + | <references/> | ||
[[Categoria:Diputacions provincials històriques d'Espanya|Navarra]] | [[Categoria:Diputacions provincials històriques d'Espanya|Navarra]] | ||
| Llínea 45: | Llínea 35: | ||
[[Categoria:Política de Navarra]] | [[Categoria:Política de Navarra]] | ||
[[Categoria:Diputació Foral|Navarra]] | [[Categoria:Diputació Foral|Navarra]] | ||
| − | |||
| − | |||
Última revisió del 15:24 26 jul 2024
La Diputació Foral de Navarra fon l'institució creada en l'any 1839 per a la província de Navarra (Espanya) com a orgue representatiu de la província a la que personificava per a la seua gestió econòmic-administrativa de la seua competència en jurisdicció sobre la totalitat del territori provincial.[1]
Història[editar | editar còdic]
Creada inicialment en el nom de Diputació provincial de Navarra, des de 1867 es va autodenominar foral.[2]
El seu precedent, la Diputació del Regne de Navarra, va aparéixer en el sigle XV quan el regne de Navarra era independent, constituint-se definitivament en 1501, en sis diputats, dos per cada braç de les Corts de Navarra i en la missió de velar per l'administració de les alcabales, vigilar el compliment dels furs, etc. A partir de l'any 1678 quan la conquista de Navarra ya s'havia produït i consolidat, la seua composició va quedar establida en sèt diputats: un del braç eclesiàstic, dos del militar i quatre de les ciutats, estos sol en dos vots. Va tindre menys poder, menys facultats i menys riquees que la seua homòloga la Diputació de la Corona d'Aragó.[1]
Quan es va crear en l'any 1839 va ser un dels passos donats per a eliminar l'estructura de govern de l'encara regne de Navarra a partir del conveni de Vergara. Estava composta per sèt membres, un per merintat llevat la de Pamplona i Estella que aporten dos, per la seua major riquea i població. La nova institució acumula els poders que abans tenien unes atres de caràcter foral (la Diputació del Regne i el Consell de Navarra) i les recent creades en les demés províncies. Les províncies varen ser creades en 1833 per Javier de Burgos.
Posteriorment va haver un segon pas en el que es va posar en vigor la Llei de Modificació de Furs de Navarra. Per ella desapareixen definitivament les institucions polítiques del que va ser antic regne en 1841.
Dins d'esta llei hi ha vàries referències a la diputació recent creada:
Artícul 10º. La Diputació provincial, sobre l'administració de productes dels Propis, rendes, efectes veïnals, arbitris i propietats dels pobles i de la província, tindrà les mateixes facultats que eixercien el Consell de Navarra i la Diputació del Regne [...]
Ademés en l'artícul 13 es designa al Cap Polític com la màxima autoritat civil, com en les demés províncies.[3]
Com a orgue consultiu la Diputació va crear en l'any 1898 el Consell Foral, que va ser substituït pel Parlament Foral en 1979, el qual va adquirir certes facultats de control sobre la Diputació.
La Diputació Foral de Navarra es mantindrà des de 1839 fins a 1984 en que es transforma en el Govern de Navarra, encara que mantenint també com a segona denominació la de Diputació Foral de Navarra, despuix de l'aprovació de la Llei Orgànica de Reintegrament i Amejorament del Règim Foral de Navarra en l'any 1982 despuix de negociació sense refrende de la població. Està integrada per un president elegit pel Parlament de Navarra.