Diferència entre les revisions de "Història d'Armènia"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «right|thumb|350px|Actual [[Escut d'Armènia, resum de gran part de la seua història. En els quarters de l'escut figuren...»)
 
(Text reemplaça - 'cridada' a 'nomenada')
 
(No es mostren 3 edicions intermiges d'2 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
[[Archiu:Coat of arms of Armenia.svg|right|thumb|350px|Actual [[Escut d'Armènia]], resum de gran part de la seua història. En els quarters de l'escut figuren els escuts de quatre dinasties històriques: [[Dinastia Bagratuni|Bagràtida]], en el primer quarter; [[Dinastia Artàxida|Artàxida]], en el segon; [[Dinastia arsàcida d'Armènia|Arsàcida]], en el tercer quarter i, en el quarto el de la [[dinastia Rubènida]].]]
+
[[Archiu:Coat of arms of Armenia.svg|right|thumb|350px|Actual [[Escut d'Armènia]], resum de gran part de la seua història. En els quarters de l'escut figuren els escuts de quatre dinasties històriques: [[Dinastia Bagratuni|Bagràtida]], en el primer quarter; [[Dinastia Artàxida|Artàxida]], en el segon; [[Dinastia arsàcida d'Armènia|Arsàcida]], en el tercer quarter i, en el quart el de la [[dinastia Rubènida]].]]
La '''història d'Armènia''' s'inicia en les cultures [[Neolític|neolítica]] del sur del [[Caucas]], tals com la [[cultura Shulaveri-Shomu]], seguit de les cultures [[cultura Kura-Araxes|Kura-Araxes]] i [[cultura Trialeti|Trialeti]] en la cridada [[edat de bronze]].  
+
L''''història d'Armènia''' s'inicia en les cultures [[Neolític|neolítica]] del sur del [[Caucas]], tals com la [[cultura Shulaveri-Shomu]], seguit de les cultures [[cultura Kura-Araxes|Kura-Araxes]] i [[cultura Trialeti|Trialeti]] en la nomenada [[edat de bronze]].  
  
La [[Edat de Ferro]] durà des del [[sigle IX]] fins al [[585 a. C.|585 a.C.]] en el [[Urartu|Regne d'Urartu]], quan fon substituït per la [[dinastia Oròntida]]. Despuix del domini del [[imperi persa]] i del [[Regne de Macedonia|imperi macedoni]], la [[Dinastia Artàxida]] donà orige al [[Regne d'Armènia]] en l'any [[190 a. C.|190 a.C.]] Este regne tingué la seua màxima influència durant el regnat de [[Tigranes II]], abans de caure baix el domini [[Imperi romà|romà]].  
+
L'[[Edat de Ferro]] durà des del [[sigle IX]] fins al [[585 a. C.|585 a.C.]] en el [[Urartu|Regne d'Urartu]], quan fon substituït per la [[dinastia Oròntida]]. Despuix del domini de l'[[imperi persa]] i de l'[[Regne de Macedònia|imperi macedoni]], la [[Dinastia Artàxida]] donà orige al [[Regne d'Armènia]] en l'any [[190 a. C.|190 a.C.]] Este regne tingué la seua màxima influència durant el regnat de [[Tigranes II]], abans de caure baix el domini [[Imperi romà|romà]].  
  
 
{{Història d'Europa}}
 
{{Història d'Europa}}
  
 +
[[Categoria:Història]]
 
[[Categoria:Història d'Armènia| ]]
 
[[Categoria:Història d'Armènia| ]]

Última revisió del 17:45 28 ago 2023

Actual Escut d'Armènia, resum de gran part de la seua història. En els quarters de l'escut figuren els escuts de quatre dinasties històriques: Bagràtida, en el primer quarter; Artàxida, en el segon; Arsàcida, en el tercer quarter i, en el quart el de la dinastia Rubènida.

L'història d'Armènia s'inicia en les cultures neolítica del sur del Caucas, tals com la cultura Shulaveri-Shomu, seguit de les cultures Kura-Araxes i Trialeti en la nomenada edat de bronze.

L'Edat de Ferro durà des del sigle IX fins al 585 a.C. en el Regne d'Urartu, quan fon substituït per la dinastia Oròntida. Despuix del domini de l'imperi persa i de l'imperi macedoni, la Dinastia Artàxida donà orige al Regne d'Armènia en l'any 190 a.C. Este regne tingué la seua màxima influència durant el regnat de Tigranes II, abans de caure baix el domini romà.

Història d'Europa
Albània    Alemanya    Andorra    Armènia    Àustria    Bèlgica    Bielorrússia    Bòsnia i Herzegovina    Bulgària    Chipre    Ciutat del Vaticà    Croàcia    Dinamarca    Eslovàquia    Eslovènia    Espanya    Estònia    Finlàndia    França    Geòrgia    Grècia    Hongria    Irlanda    Islàndia    Itàlia    Kosovo    Letònia    Liechtenstein    Lituània    Luxemburc    Malta    Moldàvia    Mónaco    Montenegro    Noruega    Països Baixos    Polònia    Portugal    Regne Unit    Macedònia del Nort    República Checa    Romania    Rússia    San Marino    Sèrbia    Suècia    Suïssa    Ucrània