Diferència entre les revisions de "Ermita de Nostra Senyora de l'Horta (Ademús)"
m |
|||
| (No se mostren 4 edicions intermiges del mateix usuari) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
{{Edifici | {{Edifici | ||
|nom = Ermita de Nostra Senyora de l'Horta | |nom = Ermita de Nostra Senyora de l'Horta | ||
| − | |archiu = | + | |archiu = Vergehor.JPG |
| − | |mida_archiu = | + | |mida_archiu = 275px |
|peu = | |peu = | ||
|tipo_edifici = Ermita | |tipo_edifici = Ermita | ||
| Llínea 26: | Llínea 26: | ||
|peu_p = | |peu_p = | ||
|}} | |}} | ||
| − | |||
L''''Ermita de Nostra Senyora de l'Horta''' constituïx l'edifici més antic de la vila de [[Ademús]], en la capital de la comarca valenciana d'[[Ademús]] i una de les joyes del [[arquitectura romànica|romànic]] valencià. Situada en un privilegiat emplaçament, entre el riu [[Túria]] i l'antic Camí real, va ser erigida en el [[sigle XIV]] segons modos constructius del sigle precedent. | L''''Ermita de Nostra Senyora de l'Horta''' constituïx l'edifici més antic de la vila de [[Ademús]], en la capital de la comarca valenciana d'[[Ademús]] i una de les joyes del [[arquitectura romànica|romànic]] valencià. Situada en un privilegiat emplaçament, entre el riu [[Túria]] i l'antic Camí real, va ser erigida en el [[sigle XIV]] segons modos constructius del sigle precedent. | ||
| Llínea 34: | Llínea 33: | ||
L'interior consta de tres naus, la central el doble d'ampla que les laterals, definides per dos séries d'arcs romànics i que configuren una planta rectangular. Dels primers temps d'existència de l'ermita data l'interessantíssima pintura mural gòtica de María Magdalena, situada en un dels arcs centrals, i recentment restaurada. Conserva el cor de [[fusta]], als peus del temple, sobre l'entrada. | L'interior consta de tres naus, la central el doble d'ampla que les laterals, definides per dos séries d'arcs romànics i que configuren una planta rectangular. Dels primers temps d'existència de l'ermita data l'interessantíssima pintura mural gòtica de María Magdalena, situada en un dels arcs centrals, i recentment restaurada. Conserva el cor de [[fusta]], als peus del temple, sobre l'entrada. | ||
| − | De l'exterior destaca el seu porche | + | De l'exterior destaca el seu porche sostengut per dos grosses columnes toscanes, la boga de dos llums i, especialment, la seua portada de tradició [[romànica]] en una inscripció moderna en [[hebreu]] del Salm V, 8. |
== Història == | == Història == | ||
| − | A lo llarc de la seua prolongada | + | A lo llarc de la seua prolongada història l'edifici va sofrir algunes transformacions. Aixina, la capçalera es va vore ampliada en el [[sigle XVI]] en l'adició de dos capelles laterals cobertes en voltes gòtiques, que varen acollir en el seu interior el panteó de dos famílies de notables ademusers, els Árguedas i els Visiedo. |
| − | De [[1673]] data la construcció de l'actual presbiteri d'estil barroc. Coronat per una lluminosa cúpula sobre carcanyols, este espai va estar decorat en bells motius en [[esgrafiat]], d'els que queden alguns restants. També cal destacar el sòcol de [[rajola|rajoletes]] del [[sigle XVIII]] que rodeja el mateix presbiteri. | + | De l'any [[1673]] data la construcció de l'actual presbiteri d'estil barroc. Coronat per una lluminosa cúpula sobre carcanyols, este espai va estar decorat en bells motius en [[esgrafiat]], d'els que queden alguns restants. També cal destacar el sòcol de [[rajola|rajoletes]] del [[sigle XVIII]] que rodeja el mateix presbiteri. |
== Referències == | == Referències == | ||
Última revisió del 11:08 25 abr 2022
| Ermita de Nostra Senyora de l'Horta | |
 | |
| Ficha tècnica | |
|---|---|
| Tipo | Ermita |
| Localisació | Ademús, Província de Valéncia, Comunitat Valenciana, Espanya |
| Estil | Romànic |
L'Ermita de Nostra Senyora de l'Horta constituïx l'edifici més antic de la vila de Ademús, en la capital de la comarca valenciana d'Ademús i una de les joyes del romànic valencià. Situada en un privilegiat emplaçament, entre el riu Túria i l'antic Camí real, va ser erigida en el sigle XIV segons modos constructius del sigle precedent.
És Be de Rellevància Local en identificador número 46.09.001-002[1].
Descripció[editar | editar còdic]
L'interior consta de tres naus, la central el doble d'ampla que les laterals, definides per dos séries d'arcs romànics i que configuren una planta rectangular. Dels primers temps d'existència de l'ermita data l'interessantíssima pintura mural gòtica de María Magdalena, situada en un dels arcs centrals, i recentment restaurada. Conserva el cor de fusta, als peus del temple, sobre l'entrada.
De l'exterior destaca el seu porche sostengut per dos grosses columnes toscanes, la boga de dos llums i, especialment, la seua portada de tradició romànica en una inscripció moderna en hebreu del Salm V, 8.
Història[editar | editar còdic]
A lo llarc de la seua prolongada història l'edifici va sofrir algunes transformacions. Aixina, la capçalera es va vore ampliada en el sigle XVI en l'adició de dos capelles laterals cobertes en voltes gòtiques, que varen acollir en el seu interior el panteó de dos famílies de notables ademusers, els Árguedas i els Visiedo.
De l'any 1673 data la construcció de l'actual presbiteri d'estil barroc. Coronat per una lluminosa cúpula sobre carcanyols, este espai va estar decorat en bells motius en esgrafiat, d'els que queden alguns restants. També cal destacar el sòcol de rajoletes del sigle XVIII que rodeja el mateix presbiteri.
Referències[editar | editar còdic]
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Eslava Blasco, Raúl: Ademuz y su patrimonio histórico-artístico. Ademuz, 2007 (espanyol) ISBN 978-84-606-4251-0
- Eslava Blasco, Raúl: "La ermita de la Virgen de la Huerta de Ademuz y su evolución a través del tiempo", a la revista ABABOL, nº 5. Pp. 18-24. Ademús, 1996 (espanyol)