Diferència entre les revisions de "Castell de Devín"
Anar a la navegació
Anar a la busca
m |
(Text reemplaça - 'per el' a 'pel') |
||
| (No es mostren 2 edicions intermiges d'un usuari) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Archiu:devin02.jpg|thumb|250px|Castell de Devín.]] | [[Archiu:devin02.jpg|thumb|250px|Castell de Devín.]] | ||
| − | El '''Castell de Devín''' (en [[idioma eslovac|eslovac]]: ''hrad Devín'' o ''Devínsky hrad'', en [[idioma hongarés|hongarés]]: ''Dévény)'' és un castell situat en [[Devín]], una part de [[Bratislava]], la capital d'[[Eslovàquia]]. | + | El '''Castell de Devín''' (en [[idioma eslovac|eslovac]]: ''hrad Devín'' o ''Devínsky hrad'', en [[idioma hongarés|hongarés]]: ''Dévény)'' és un [[castell]] situat en [[Devín]], una part de [[Bratislava]], la capital d'[[Eslovàquia]]. |
| − | La seua posició estratègica, a una altitut de 212 [[metro|m]] en la confluència dels rius [[Danubi]] i [[Morava]], fa que constituïxca un lloc ideal per a una fortalea. El seu amo pot controlar l'important carretera comercial a lo llarc del Danubi: est és el motiu | + | La seua posició estratègica, a una altitut de 212 [[metro|m]] en la confluència dels rius [[Danubi]] i [[Morava]], fa que constituïxca un lloc ideal per a una fortalea. El seu amo pot controlar l'important carretera comercial a lo llarc del Danubi: est és el motiu pel que des del [[Neolític]] haja estat habitat, enfortint-se la seua construcció en l'[[Edat del Bronze]] i en l'[[Edat de Ferro]]. Més tart, [[celtes]] i [[Antiga Roma|romans]] varen construir la seua fortalea en este lloc. Entre les ruïnes d'orige romà es varen trobar les que constituïxen la primera iglésia [[cristianisme|cristiana]] al nort del riu Danubi. |
[[Categoria:Arquitectura]] | [[Categoria:Arquitectura]] | ||
Última revisió del 21:46 29 nov 2021
El Castell de Devín (en eslovac: hrad Devín o Devínsky hrad, en hongarés: Dévény) és un castell situat en Devín, una part de Bratislava, la capital d'Eslovàquia.
La seua posició estratègica, a una altitut de 212 m en la confluència dels rius Danubi i Morava, fa que constituïxca un lloc ideal per a una fortalea. El seu amo pot controlar l'important carretera comercial a lo llarc del Danubi: est és el motiu pel que des del Neolític haja estat habitat, enfortint-se la seua construcció en l'Edat del Bronze i en l'Edat de Ferro. Més tart, celtes i romans varen construir la seua fortalea en este lloc. Entre les ruïnes d'orige romà es varen trobar les que constituïxen la primera iglésia cristiana al nort del riu Danubi.