Diferència entre les revisions de "Activitat econòmica"
(No es mostren 12 edicions intermiges d'4 usuaris) | |||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
− | Es diu '''activitat econòmica''' a qualsevol procés on es generen i intercanvien [[Producte (màrqueting)|productes]], [[bens]] o [[Servici (economia)|servici]]s per a cobrir les necessitats de les persones. L'activitat econòmica permet la generació de riquea dins d'una comunitat (ciutat, regió o país) per mig de l'extracció, transformació i distribució dels [[recursos naturals]] o be d'algun tipo de servici. | + | Es diu '''activitat econòmica''' a qualsevol procés a on es generen i intercanvien [[Producte (màrqueting)|productes]], [[bens]] o [[Servici (economia)|servici]]s per a cobrir les necessitats de les persones. L'activitat econòmica permet la generació de riquea dins d'una comunitat (ciutat, regió o país) per mig de l'extracció, transformació i distribució dels [[recursos naturals]] o be d'algun tipo de servici. |
Les activitats econòmiques comprenen tres fases: [[Producció (economia)|producció]], [[Distribució (negocis)|distribució]] i [[consum]]. Com la producció depén del consum, l'economia també analisa el comportament dels consumidors. | Les activitats econòmiques comprenen tres fases: [[Producció (economia)|producció]], [[Distribució (negocis)|distribució]] i [[consum]]. Com la producció depén del consum, l'economia també analisa el comportament dels consumidors. | ||
Llínea 5: | Llínea 5: | ||
Algunes activitats econòmiques són la [[agricultura]], la [[ganaderia]], la [[indústria]], el [[comerç]], i les [[Comunicació_(desambiguació)|comunicacion]]s. | Algunes activitats econòmiques són la [[agricultura]], la [[ganaderia]], la [[indústria]], el [[comerç]], i les [[Comunicació_(desambiguació)|comunicacion]]s. | ||
− | Molts | + | Molts països s'ampren específicament en alguna activitat econòmica lo que permet classificar-los; d'acort a la capacitat de producció i eficiència de dita activitat es genera la seua [[riquea]]. No obstant les comunitats troben que les seues [[Factors de producció|recurs]]s són llimitats i per lo tant, per a poder satisfer les seues necessitats deuen fer una elecció que porta incorporat un [[cost d'oportunitat]]. |
== Sectors comercials == | == Sectors comercials == | ||
Llínea 17: | Llínea 17: | ||
=== Sector secundari === | === Sector secundari === | ||
− | Les activitats industrials del | + | Les activitats industrials del nomenat sector secundari constituïxen el conjunt d'activitats econòmiques destinades a la transformació de matèries primeres en productes elaborats per mig de tecnologia, mà d'obra i capital. |
=== Sector terciari === | === Sector terciari === | ||
Llínea 27: | Llínea 27: | ||
* [[Servici (economia)|Servici]]: és una prestació destinada a satisfer una necessitat personal o social pero que no consistix en la producció d'un objecte. | * [[Servici (economia)|Servici]]: és una prestació destinada a satisfer una necessitat personal o social pero que no consistix en la producció d'un objecte. | ||
* [[Inflació|Cost de la vida i inflació]]: el cost de la vida és la quantia de les despeses mínimes indispensables per a obtindre els bens i servicis bàsics; per a calcular-ho se suma el valor d'un conjunt de productes i en este resultat es definix el [[IPC]] índex de preus de consum. La pujada dels preus dels productes és lo que cridem inflació. | * [[Inflació|Cost de la vida i inflació]]: el cost de la vida és la quantia de les despeses mínimes indispensables per a obtindre els bens i servicis bàsics; per a calcular-ho se suma el valor d'un conjunt de productes i en este resultat es definix el [[IPC]] índex de preus de consum. La pujada dels preus dels productes és lo que cridem inflació. | ||
− | * [[Inversió]] i [[Especulació (economia)|especulació]]: l'inversió és la cantitat de diners que es destina a iniciar un negoci o a mantindre-ho i millorar-ho en l'objecte d'obtindre un benefici. Quan s'obté un ràpit benefici d'una operació comercial basat | + | * [[Inversió]] i [[Especulació (economia)|especulació]]: l'inversió és la cantitat de diners que es destina a iniciar un negoci o a mantindre-ho i millorar-ho en l'objecte d'obtindre un benefici. Quan s'obté un ràpit benefici d'una operació comercial basat a soles en el preu dels bens es parla d'especulació. |
* [[Mercat]]: conjunt de [[consumidor]]és que demanden bens i servicis al conjunt dels [[Producció (economia)|productor]]és que els oferixen. | * [[Mercat]]: conjunt de [[consumidor]]és que demanden bens i servicis al conjunt dels [[Producció (economia)|productor]]és que els oferixen. | ||
* [[Producció (economia)|Producció]] i [[productivitat]]: cridem producció als bens i servicis generats per una activitat econòmica. La relació entre lo produït i els mijos empleats determina la productivitat. Si s'obté una elevada productivitat utilisant pocs mijos, es diu que la producció és alta. Quan s'ampren molts mijos pero la productivitat és menuda, la producció és baixa. | * [[Producció (economia)|Producció]] i [[productivitat]]: cridem producció als bens i servicis generats per una activitat econòmica. La relació entre lo produït i els mijos empleats determina la productivitat. Si s'obté una elevada productivitat utilisant pocs mijos, es diu que la producció és alta. Quan s'ampren molts mijos pero la productivitat és menuda, la producció és baixa. | ||
* [[Producte interior brut]] (PIB) i PIB per càpita: el PIB és el valor total dels bens i servicis produïts en un territori durant tot un any. El PIB reflectix la riquea o renda generada en eixe territori, pero per a conéixer quin és la riquea o renda mija de la seua població, és dir, PIB per càpita, cal dividir el PIB del territori considerat entre el número dels seus habitants.Este no considera la depreciació dels equips, solament el seu valor inicial o nou, quan es desija conéixer el valor total menys la depreciació, es diu "PIN" Producte intern net. | * [[Producte interior brut]] (PIB) i PIB per càpita: el PIB és el valor total dels bens i servicis produïts en un territori durant tot un any. El PIB reflectix la riquea o renda generada en eixe territori, pero per a conéixer quin és la riquea o renda mija de la seua població, és dir, PIB per càpita, cal dividir el PIB del territori considerat entre el número dels seus habitants.Este no considera la depreciació dels equips, solament el seu valor inicial o nou, quan es desija conéixer el valor total menys la depreciació, es diu "PIN" Producte intern net. | ||
− | |||
== Els agents econòmics == | == Els agents econòmics == | ||
Llínea 58: | Llínea 57: | ||
* [[Sectors de producció]] | * [[Sectors de producció]] | ||
* [[Economia]] | * [[Economia]] | ||
+ | |||
+ | == Referències == | ||
+ | * [https://enciclopediaeconomica.com/economia-social/ Economia Social] | ||
+ | * [http://www.enciclopediafinanciera.com/definicion-sector-privado.html Enciclopedia Financiera] | ||
+ | * [https://economipedia.com/definiciones/microeconomia.html Gil, Susana. «Microeconomía - Definición, qué es y concepto». Economipedia] | ||
+ | |||
+ | == Bibliografia == | ||
+ | * Martínez Torres, Omar Alejandro (2016). Análisis económico. Zapopan, Jalisco: Editorial Astra | ||
+ | * Morgado Panadero (2006). Economía Social y Cooperativismo. Lex Nova | ||
+ | * Patterson, Orlando; Fosse, Ethan (2015). «Overreliance on the Pseudo-Science of Economics». The New York Times (en [[anglés]]) | ||
[[Categoria:Economia]] | [[Categoria:Economia]] | ||
− | |||
− |
Última revisió del 17:07 26 oct 2024
Es diu activitat econòmica a qualsevol procés a on es generen i intercanvien productes, bens o servicis per a cobrir les necessitats de les persones. L'activitat econòmica permet la generació de riquea dins d'una comunitat (ciutat, regió o país) per mig de l'extracció, transformació i distribució dels recursos naturals o be d'algun tipo de servici.
Les activitats econòmiques comprenen tres fases: producció, distribució i consum. Com la producció depén del consum, l'economia també analisa el comportament dels consumidors.
Algunes activitats econòmiques són la agricultura, la ganaderia, la indústria, el comerç, i les comunicacions.
Molts països s'ampren específicament en alguna activitat econòmica lo que permet classificar-los; d'acort a la capacitat de producció i eficiència de dita activitat es genera la seua riquea. No obstant les comunitats troben que les seues recurss són llimitats i per lo tant, per a poder satisfer les seues necessitats deuen fer una elecció que porta incorporat un cost d'oportunitat.
Sectors comercials[editar | editar còdic]
Dins de qualsevol comunitat humana es troba una divisió del treball.
Segons l'hipòtesis dels tres sectors, com més alvançada o desenrollada és una economia, més pes té el sector terciari i menys el sector primari. L'activitat econòmica es diferencia de l'acte econòmic.
Sector primari[editar | editar còdic]
Són aquelles que es dediquen a l'extracció dels recursos naturals, ya siga per al consum o per a la comercialisació. .-agricultura, ganaderia, mineria, peixca, explotació forestal.
Sector secundari[editar | editar còdic]
Les activitats industrials del nomenat sector secundari constituïxen el conjunt d'activitats econòmiques destinades a la transformació de matèries primeres en productes elaborats per mig de tecnologia, mà d'obra i capital.
Sector terciari[editar | editar còdic]
El sector terciari s'encarrega de distribuir productes preparats i llests per a la seua venda.
Conceptes econòmics bàsics[editar | editar còdic]
- Benefici: resultat de la diferència de despeses i ingressos derivats d'una activitat econòmica, si les despeses són majors es produiran pèrdues.
- Ben: un ben és tot allò que satisfà una necessitat i té un valor.
- Servici: és una prestació destinada a satisfer una necessitat personal o social pero que no consistix en la producció d'un objecte.
- Cost de la vida i inflació: el cost de la vida és la quantia de les despeses mínimes indispensables per a obtindre els bens i servicis bàsics; per a calcular-ho se suma el valor d'un conjunt de productes i en este resultat es definix el IPC índex de preus de consum. La pujada dels preus dels productes és lo que cridem inflació.
- Inversió i especulació: l'inversió és la cantitat de diners que es destina a iniciar un negoci o a mantindre-ho i millorar-ho en l'objecte d'obtindre un benefici. Quan s'obté un ràpit benefici d'una operació comercial basat a soles en el preu dels bens es parla d'especulació.
- Mercat: conjunt de consumidorés que demanden bens i servicis al conjunt dels productorés que els oferixen.
- Producció i productivitat: cridem producció als bens i servicis generats per una activitat econòmica. La relació entre lo produït i els mijos empleats determina la productivitat. Si s'obté una elevada productivitat utilisant pocs mijos, es diu que la producció és alta. Quan s'ampren molts mijos pero la productivitat és menuda, la producció és baixa.
- Producte interior brut (PIB) i PIB per càpita: el PIB és el valor total dels bens i servicis produïts en un territori durant tot un any. El PIB reflectix la riquea o renda generada en eixe territori, pero per a conéixer quin és la riquea o renda mija de la seua població, és dir, PIB per càpita, cal dividir el PIB del territori considerat entre el número dels seus habitants.Este no considera la depreciació dels equips, solament el seu valor inicial o nou, quan es desija conéixer el valor total menys la depreciació, es diu "PIN" Producte intern net.
Els agents econòmics[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Agent econòmic.
- Les famílies: participen en la producció i consumixen bens i servicis.
- Les empresas: es dediquen a la producció de bens i servicis en la finalitat d'obtindre un benefici econòmic. Per a desenrollar la seua activitat necessiten a les famílies a les quins paguen un salari i compren i venen productes a atres empreses.
Empreses, les hi ha de distint tipo:
- Públiques o privades.
- Microempresa, empresa menuda, empresa mijana i gran empresa.
- Individuals o societats.
- El Estat:
- Regula l'activitat econòmica.
- Incentiva l'activitat del sector privat.
- Crea empreses en sectors estratègics.
- Presta servicis públics.
- Genera molts ocupaciós.
Per a finançar tot açò, l'estat recapta imposts.
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- Economia Social
- Enciclopedia Financiera
- Gil, Susana. «Microeconomía - Definición, qué es y concepto». Economipedia
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Martínez Torres, Omar Alejandro (2016). Análisis económico. Zapopan, Jalisco: Editorial Astra
- Morgado Panadero (2006). Economía Social y Cooperativismo. Lex Nova
- Patterson, Orlando; Fosse, Ethan (2015). «Overreliance on the Pseudo-Science of Economics». The New York Times (en anglés)