Diferència entre les revisions de "Conquista normanda d'Anglaterra"
m |
m (Text reemplaça - ' serie ' a ' série ') |
||
(No se mostra una edició intermija del mateix usuari) | |||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Archiu:Conquista normanda de Inglaterra.png|thumb|upright=1.5|Localisació i dates dels principals events de la conquista.]] | [[Archiu:Conquista normanda de Inglaterra.png|thumb|upright=1.5|Localisació i dates dels principals events de la conquista.]] | ||
− | La '''conquista normanda d'Anglaterra''' va ser l'invasió i ocupació de [[Anglaterra]] en el [[sigle XI]] per un eixèrcit format per [[normants]], [[Bretanya|bretons]] i [[Poble francés|francesos]] liderat pel duc [[Guillem I d'Anglaterra|Guillem II de Normandia]]. Guillem va derrotar a [[Harolt II d'Anglaterra]] el [[14 d'octubre]] de [[1066]] en la [[batalla de Hastings]] i va ser coronat com a rei d'Anglaterra el dia de [[Nadal]] d'eixe any. A continuació, va consolidar el seu control sobre [[Anglaterra]] establint a molts dels seus seguidors en l'illa, lo que també va supondre l'introducció de numerosos canvis polítics, econòmics i socials en l'Anglaterra | + | La '''conquista normanda d'Anglaterra''' va ser l'invasió i ocupació de [[Anglaterra]] en el [[sigle XI]] per un eixèrcit format per [[normants]], [[Bretanya|bretons]] i [[Poble francés|francesos]] liderat pel duc [[Guillem I d'Anglaterra|Guillem II de Normandia]]. Guillem va derrotar a [[Harolt II d'Anglaterra]] el [[14 d'octubre]] de [[1066]] en la [[batalla de Hastings]] i va ser coronat com a rei d'Anglaterra el dia de [[Nadal]] d'eixe any. A continuació, va consolidar el seu control sobre [[Anglaterra]] establint a molts dels seus seguidors en l'illa, lo que també va supondre l'introducció de numerosos canvis polítics, econòmics i socials en l'Anglaterra migeval. |
Guillem va reclamar el tro anglés amparant-se en el seu parentesc en el rei [[Anglosaxons|anglosaxó]] [[Eduardo el Confessor]], que no tenia descendència, circumstància que va encorajar les esperances del normant de conseguir la seua entronisació. Eduardo va morir en giner de 1066 i li va succeir el seu germanastre Harold, pero est va tindre que afrontar, ademés del desafiu de Guillem, la reclamació al tro anglés del rei [[Harald III de Noruega]]. Harald va invadir el nort d'Anglaterra en [[setembre]] de [[1066]] i va conseguir una victòria en la [[batalla de Fulford]] abans de ser derrotat per Harold en la [[batalla de Stamford Bridge]] el [[25 de setembre]] d'eixe any. No obstant, Guillem havia desembarcat en el sur i Harold va marchar ràpidament cap a allí per a fer-li front, encara que deixant moltes de les seues forces en el nort. El [[14 d'octubre]] abdós eixèrcits varen chocar prop de [[Hastings]], i despuix de tot un dia de lluita, Harold va ser derrotat i mort en combat. | Guillem va reclamar el tro anglés amparant-se en el seu parentesc en el rei [[Anglosaxons|anglosaxó]] [[Eduardo el Confessor]], que no tenia descendència, circumstància que va encorajar les esperances del normant de conseguir la seua entronisació. Eduardo va morir en giner de 1066 i li va succeir el seu germanastre Harold, pero est va tindre que afrontar, ademés del desafiu de Guillem, la reclamació al tro anglés del rei [[Harald III de Noruega]]. Harald va invadir el nort d'Anglaterra en [[setembre]] de [[1066]] i va conseguir una victòria en la [[batalla de Fulford]] abans de ser derrotat per Harold en la [[batalla de Stamford Bridge]] el [[25 de setembre]] d'eixe any. No obstant, Guillem havia desembarcat en el sur i Harold va marchar ràpidament cap a allí per a fer-li front, encara que deixant moltes de les seues forces en el nort. El [[14 d'octubre]] abdós eixèrcits varen chocar prop de [[Hastings]], i despuix de tot un dia de lluita, Harold va ser derrotat i mort en combat. | ||
Llínea 31: | Llínea 31: | ||
* Marren, Peter (2004). (en inglés). ''1066: The Battles of York, Stamford Bridge & Hastings''. Battleground Britain. Leo Cooper. ISBN 0-anglés-953-0. | * Marren, Peter (2004). (en inglés). ''1066: The Battles of York, Stamford Bridge & Hastings''. Battleground Britain. Leo Cooper. ISBN 0-anglés-953-0. | ||
* Stafford, Pauline (1989). (en anglés). ''Unification and Conquest: A Political and Social History of England in the Tenth and Eleventh Centuries''. Londres: Edward Arnold. ISBN 0-7131-6532-4. | * Stafford, Pauline (1989). (en anglés). ''Unification and Conquest: A Political and Social History of England in the Tenth and Eleventh Centuries''. Londres: Edward Arnold. ISBN 0-7131-6532-4. | ||
− | * Stafford, Pauline (1996). (en anglés). ''Women and the Norman Conquest. Transactions of the Royal Historical Society''. 6ª | + | * Stafford, Pauline (1996). (en anglés). ''Women and the Norman Conquest. Transactions of the Royal Historical Society''. 6ª série (4): 221–250. |
* Swanton, Michael James (trad.) (1998). (en anglés). ''The Anglo-Saxon Chronicle''. Nueva York: Routledge. ISBN 0-415-92129-5. | * Swanton, Michael James (trad.) (1998). (en anglés). ''The Anglo-Saxon Chronicle''. Nueva York: Routledge. ISBN 0-415-92129-5. | ||
* Thomas, Hugh M. (2003). (en anglés). ''The English and the Normans''. Oxford, UK: Oxford University Press. | * Thomas, Hugh M. (2003). (en anglés). ''The English and the Normans''. Oxford, UK: Oxford University Press. |
Última revisió del 11:13 19 gin 2020
La conquista normanda d'Anglaterra va ser l'invasió i ocupació de Anglaterra en el sigle XI per un eixèrcit format per normants, bretons i francesos liderat pel duc Guillem II de Normandia. Guillem va derrotar a Harolt II d'Anglaterra el 14 d'octubre de 1066 en la batalla de Hastings i va ser coronat com a rei d'Anglaterra el dia de Nadal d'eixe any. A continuació, va consolidar el seu control sobre Anglaterra establint a molts dels seus seguidors en l'illa, lo que també va supondre l'introducció de numerosos canvis polítics, econòmics i socials en l'Anglaterra migeval.
Guillem va reclamar el tro anglés amparant-se en el seu parentesc en el rei anglosaxó Eduardo el Confessor, que no tenia descendència, circumstància que va encorajar les esperances del normant de conseguir la seua entronisació. Eduardo va morir en giner de 1066 i li va succeir el seu germanastre Harold, pero est va tindre que afrontar, ademés del desafiu de Guillem, la reclamació al tro anglés del rei Harald III de Noruega. Harald va invadir el nort d'Anglaterra en setembre de 1066 i va conseguir una victòria en la batalla de Fulford abans de ser derrotat per Harold en la batalla de Stamford Bridge el 25 de setembre d'eixe any. No obstant, Guillem havia desembarcat en el sur i Harold va marchar ràpidament cap a allí per a fer-li front, encara que deixant moltes de les seues forces en el nort. El 14 d'octubre abdós eixèrcits varen chocar prop de Hastings, i despuix de tot un dia de lluita, Harold va ser derrotat i mort en combat.
Encara que Guillem va eliminar al seu principal rival, encara va tindre que enfrontar-se a numeroses rebelions en els anys següents, per lo que fins a 1072 no va poder afiançar-se en el tro. La resistència anglesa va portar a que gran part de l'èlit britànica perguera les seues terres i haguera d'exiliar-se. En la finalitat de controlar el regne, Guillem va donar terres als seus i va construir fortalees i castells per tot el país. Els conquistadors varen introduir la llengua francesa i varen remodelar la composició de les classes altes. No està clar fins a quin punt esta conquista va influir en el poble pla anglés, pero un canvi important va ser l'abolició de la esclavitut. Aixina mateix, va haver pocs canvis en l'estructura de govern, puix els invasors normants varen adoptar moltes de les formes del domini anglosaxó.